ORDRE TES/421/2012, de 12 de desembre, per la qual s'estableixen les especificacions tècniques per a la revisió anual de l'import de les fiances de restauració de les activitats extractives.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Territori i Sostenibilitat |
| Rango de Ley | Ordre |
La Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, va establir que les sol·licituds d’autoritzacions i permisos referents a activitats extractives han d’incloure, dins el projecte d’explotació, un programa de restauració, i que les autoritzacions d’aquestes activitats han d’incloure les condicions de restauració que resultin del programa de restauració, prèviament informat per l’administració ambiental. La Llei indicada preveu, així mateix, que la persona titular de l’activitat extractiva ha de constituir una fiança, abans de començar l’explotació, per garantir l’aplicabilitat dels treballs de restauració previstos en l’autorització. Les previsions legals sobre el programa de restauració i sobre la fiança de les activitats extractives han estat desplegades pel Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives, pel Decret 202/1994, de 14 de juny, pel qual s’estableixen els criteris per a la determinació de les fiances relatives als programes de restauració d’activitats extractives i per l’Ordre de 6 de juny de 1988 del conseller de Política Territorial i Obres Públiques que va desplegar el Decret 343/1983, de 15 de juliol, i que es manté vigent en les previsions relatives a explotacions situades en terrenys de conreu.
El Reial decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l’espai afectat per activitats mineres exigeix que aquestes activitats disposin d’un pla de restauració i d’una garantia, la qual s’ha de revisar anualment d’acord amb els treballs de rehabilitació ja realitzats i de les superfícies afectades.
La Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, i la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, han modificat l’article 8 de la Llei 12/1981, del 24 de desembre, en el qual es regula la fiança de les activitats extractives, per tal de que la fiança de restauració que ha d’estar dipositada sigui proporcional al risc ambiental que comporta l’activitat cada any, amb l’import mínim que la mateixa Llei determina, import que també es correspon amb la fiança inicial que s’ha de dipositar abans de començar-ne l’explotació. A aquest efecte, la modificació ha afegit l’article 8.3.ter a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, en el qual es preveu que anualment es revisa l’import de la fiança que s’ha de mantenir, amb aplicació de l’índex de preus de consum i en funció de les superfícies afectades o que es preveu d’afectar durant l’any segons el pla anual de labors, de les ja restaurades i de les que encara no han sofert cap afecció. Preveu també que l’import resultant no pot ésser inferior a l’import de la fiança inicial actualitzada amb l’índex de preus de consum, i que la revisió anual de l’import de la fiança s’efectua a partir de les dades que les empreses titulars inclouen en el pla de labors.
La disposició transitòria cinquena de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, disposa que els titulars d’explotacions mineres amb autorització vigent en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei poden sol·licitar que es calculi l’import de la fiança anual que els correspon de tenir constituïda i, si escau, el retorn de la quantia que excedeixi aquest import.
D’acord amb l’article 144.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per establir normes addicionals de protecció. Així mateix, l’article 144.2 li atorga la competència exclusiva en matèria d’espais naturals, amb l’abast que s’hi determina.
La disposició final tercera de la mateixa Llei 10/2011 habilita el conseller del departament competent en matèria de protecció dels espais afectats per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba