DECRET 213/2002, d'1 d'agost, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de la formació bàsica de les persones adultes.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Institut Per a la Promoció i Formació Cooperatives |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
213/2002, d'1 d'agost, pel qual s'estableix l'ordenaciÛ curricular de la formaciÛ b‡sica de les persones adultes.
La Llei 3/1991, de 18 de marÁ, de formaciÛ d'adults, a l'article 1.a), estableix la formaciÛ instrumental i b‡sica com a formaciÛ general i compensadora d'una formaciÛ deficit‡ria en relaciÛ amb el desenvolupament i les exigËncies de la societat actual. La construcciÛ d'un paÌs modern i la consolidaciÛ d'una societat democr‡tica i de progrÈs es fonamenta sobretot en el grau de formaciÛ dels ciutadans i les ciutadanes. La formaciÛ tÈ una incidËncia directa en el grau de benestar personal i en l'esperit cÌvic de les persones, i fa possible el respecte a les diverses opcions ideolÚgiques i el desenvolupament d'una participaciÛ activa en la vida econÚmica, social i cultural.
La formaciÛ d'adults ha de donar resposta als diversos objectius que cada persona adulta espera aconseguir mitjanÁant un procÈs formatiu. Per aixÚ comprËn els ‡mbits seg¸ents: la formaciÛ b‡sica, la formaciÛ per al mÛn laboral i la formaciÛ per al lleure i la cultura.
La finalitat de la formaciÛ d'adults Ès garantir per a tothom les mateixes oportunitats de formaciÛ, tot respectant la diversitat, i proporcionar aquelles habilitats i coneixements que constitueixen les competËncies b‡siques que permetin a les persones adultes desenvolupar-se de manera autÚnoma i poder escollir entre les diferents possibilitats que ofereix la societat actual.
En la formaciÛ de les persones adultes cal partir sempre de la idea d'individu ja socialitzat amb un bagatge que pot ser molt divers i que pot influir molt en la manera d'aprendre. …s per aixÚ que la formaciÛ integral de la persona adulta ha de compensar els dËficits basant-se en les capacitats i els coneixements previs per poder desplegar-los i desenvolupar-ne d'altres, assegurant el domini de les competËncies b‡siques.
D'altra banda, l'especificitat en la formaciÛ de les persones adultes ve marcada, entre d'altres coses, perquË l'interËs per la formaciÛ Ès una decisiÛ personal, no obligatÚria, i generalment no Ès l'activitat principal o fonamental, fet que incideix en el temps que poden dedicar a l'estudi. …s en aquest punt que cal destacar l'estructura flexible dels currÌculums per a persones adultes, a fi d'adaptar-se a la diversitat d'interessos, ritmes i estils d'aprenentatge i a l'acciÛ tutorial per part del professorat, la qual resulta imprescindible en tota formaciÛ.
La Llei org‡nica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaciÛ general del sistema educatiu (LOGSE) dedica el tÌtol III a l'educaciÛ de les persones adultes. L'article 51 determina que el sistema educatiu garantir‡ que les persones adultes puguin adquirir, actualitzar, completar o ampliar els seus coneixements i les seves aptituds per al seu desenvolupament personal i professional. TambÈ disposa que l'organitzaciÛ i la metodologia de l'educaciÛ de la formaciÛ d'adults es basin en l'autoaprenentatge en funciÛ de les seves experiËncies, necessitats i interessos mitjanÁant l'ensenyament presencial i a dist‡ncia.
La Llei esmentada, a l'article 52, estableix que les persones adultes que vulguin adquirir els coneixements equivalents a l'educaciÛ b‡sica comptaran amb una oferta adaptada a les seves condicions i necessitats, que les administracions educatives vetllaran perquË totes les persones adultes que tinguin el tÌtol de graduat escolar puguin accedir a programes o centres docents que els ajudin a aconseguir la formaciÛ b‡sica prevista en l'educaciÛ secund‡ria obligatÚria, que, en les condicions que s'estableixi a l'efecte, organitzaran periÚdicament proves per tal que les persones de mÈs de divuit anys puguin obtenir directament el tÌtol de graduat en educaciÛ secund‡ria i que en aquestes proves es valoraran les capacitats generals prÚpies de la formaciÛ b‡sica.
L'article 5 de la Llei org‡nica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaciÛ general del sistema educatiu (LOGSE) estableix que l'educaciÛ prim‡ria i l'educaciÛ secund‡ria obligatÚria constitueixen l'ensenyament b‡sic.
El Decret 75/1992, de 9 de marÁ, estableix l'ordenaciÛ general dels ensenyaments de l'educaciÛ infantil, l'educaciÛ prim‡ria i l'educaciÛ secund‡ria obligatÚria a Catalunya.
El Decret 95/1992, de 28 d'abril, estableix l'ordenaciÛ curricular de l'educaciÛ prim‡ria, i el Decret 96/1992, de 28 d'abril, modificat pel Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de l'ordenaciÛ curricular de l'educaciÛ secund‡ria obligatÚria, del batxillerat i del batxillerat nocturn, estableix l'ordenaciÛ dels ensenyaments de l'educaciÛ secund‡ria obligatÚria.
AtËs el Decret 186/1988, d'1 d'agost, pel qual el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya assumeix les competËncies sobre formaciÛ permanent d'adults;
Amb els tr‡mits previs de consulta al Consell Assessor de FormaciÛ d'Adults i al Consell Escolar de Catalunya, i d'acord amb el dictamen de la ComissiÛ JurÌdica Assessora, a proposta de les conselleres de Benestar Social i Ensenyament, i amb la deliberaciÛ prËvia del Govern,
Decreto:
CapÌtol 1
Disposicions generals
Aquest Decret desenvolupa la formaciÛ b‡sica de les persones adultes definida al tÌtol tercer de la Llei org‡nica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaciÛ general del sistema educatiu, i en regula el currÌculum.
La formaciÛ b‡sica de les persones adultes tÈ com a finalitats les establertes a l'article 2 de la Llei 3/1991, de 18 de marÁ, de formaciÛ d'adults.
La formaciÛ b‡sica de les persones adultes, entesa com un procÈs formatiu, s'estructura en dos cicles: cicle de formaciÛ instrumental i cicle d'educaciÛ secund‡ria.
4.1††S'entÈn per currÌculum el conjunt d'objectius, continguts, mËtodes pedagÚgics i criteris d'avaluaciÛ que estableixen i orienten l'acciÛ docent de la formaciÛ de persones adultes.
4.2††El currÌculum de la formaciÛ b‡sica de les persones adultes s'adreÁa a totes aquelles persones que, havent superat l'edat establerta a l'ensenyament obligatori, no tenen assolides les competËncies b‡siques o volen actualitzar la seva formaciÛ.
4.3††Aquesta formaciÛ pot ser presencial, semipresencial i a dist‡ncia i, en qualsevol modalitat, amb la utilitzaciÛ de les tecnologies de la informaciÛ i la comunicaciÛ.
5.1††El catal‡, com a llengua prÚpia de Catalunya, ho Ès tambÈ de l'ensenyament. S'utilitzar‡ normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge del cicle de formaciÛ instrumental i del cicle d'educaciÛ secund‡ria.
5.2††D'acord amb els organismes representatius d'Era Val d'Aran, es fixaran els ‡mbits d'aprenentatge i les ‡rees que s'impartiran en aranËs en aquesta comarca.
5.3††En qualsevol cas, s'han de respectar els drets ling¸Ìstics individuals de l'alumnat, d'acord amb la legislaciÛ vigent.
6.1††L'acciÛ tutorial Ès el conjunt d'accions educatives i orientatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar competËncies b‡siques de l'alumnat en el seu procÈs d'aprenentatge, l'orienta per aconseguir el propi desenvolupament educatiu i l'ajuda a prendre decisions amb vista a les possibilitats de continuar estudis o d'entrar al mÛn del treball.
6.2††El tutor o la tutora d'un grup d'alumnes s'ha de responsabilitzar de coordinar el procÈs d'ensenyament-aprenentatge i l'avaluaciÛ de l'alumnat.
7.1††L'avaluaciÛ Ès un element integrat en el procÈs formatiu i Ès el mitj‡ per obtenir informaciÛ sobre l'acciÛ educativa, formular judicis i prendre decisions, i ha de servir per diagnosticar, orientar, regular, reelaborar i construir coneixements i actituds al llarg del procÈs d'ensenyament-aprenentatge.
7.2††L'avaluaciÛ de l'aprenentatge de l'alumnat ha de ser contÌnua i integradora, amb observaciÛ i informaciÛ sobre el seu progrÈs. Durant el procÈs s'estableixen tres moments: una avaluaciÛ inicial amb car‡cter diagnÚstic i motivador, per conËixer el bagatge cultural de l'alumnat i poder-lo orientar i dissenyar-ne l'itinerari formatiu; una avaluaciÛ formativa i formadora, que es realitzar‡ durant tot el procÈs d'aprenentatge, amb una funciÛ reguladora, i una avaluaciÛ sumativa, que es dÛna en l'˙ltima fase d'estructuraciÛ de nous coneixements, amb una funciÛ de sÌntesi i valoraciÛ d'aprenentatges i processos.
7.3††Com a conseq¸Ëncia del procÈs d'avaluaciÛ s'han d'establir les mesures curriculars i organitzatives necess‡ries per atendre la diversitat de l'alumnat i els seus ritmes d'aprenentatge.
8.1††Per accedir als ensenyaments de la formaciÛ b‡sica per a les persones adultes cal tenir divuit anys o mÈs, o complir-los dintre de l'any natural de la matrÌcula.
8.2††Per obtenir directament el tÌtol de graduat en educaciÛ secund‡ria mitjanÁant proves especÌfiques cal tenir mÈs de divuit anys.
CapÌtol 2
Cicle de formaciÛ instrumental per a les persones adultes
9.1††Els ensenyaments del cicle de formaciÛ instrumental per a les persones adultes tenen com a finalitat que els i les alumnes en acabar el cicle assoleixin les capacitats seg¸ents:
a)†Millorar la comunicaciÛ oral i adquirir els sabers fonamentals de la comunicaciÛ escrita en les lleng¸es oficials a Catalunya, amb especial atenciÛ a la llengua catalana per tal d'emprar-la com a llengua vehicular i de comunicaciÛ social.
b)†Comprendre, a partir de l'observaciÛ de fets i fenÚmens senzills, elements essencials del medi fÌsic i natural, els principals mecanismes que els regeixen, i la import‡ncia que la conservaciÛ i millora tÈ per a la humanitat.
c)†ConËixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes socials, culturals, geogr‡fics i histÚrics, i relacionar-los amb la identitat nacional i amb la projecciÛ...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba