DECRET 116/2000, de 20 de març, pel qual s'estableix el règim jurídic i s'aprova la norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés al servei de telecomunicacions per cable. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 3124, pàg. 4758, de 19.4.2000 i en el DOGC núm. 3145, pàg. 6459, de 23.5.2000).
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
116/2000, de 20 de març, pel qual s’estableix el règim jurídic i s’aprova la norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3124, pàg. 4758, de 19.4.2000 i en el DOGC núm. 3145, pàg. 6459, de 23.5.2000).
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
Des que la Generalitat de Catalunya rebé la transferència de les competències sobre recepció i distribució dels senyals de radiodifusió sonora i de televisió i de televisió en circuit tancat pel Reial decret 2625/1982, de 24 de setembre, els canvis tecnològics en el món de les telecomunicacions han estat molts i molt profunds.
Aleshores la recepció dels esmentats senyals en els edificis només s’efectuava mitjançant les instal·lacions d’antenes individuals o col·lectives, les quals captaven els senyals analògics terrestres. Amb posterioritat varen aparèixer altres tecnologies que permetien la difusió analògica, per satèl·lit i per cable, dels serveis de radiodifusió sonora i televisió, amb els corresponents sistemes, tant individuals com col·lectius, per a la captació d’aquests. També aparegueren sistemes híbrids que combinaven ambdues tecnologies. Darrerament, a més, han aparegut la radiodifusió sonora i la televisió digital, tant per difusió terrestre com per satèl·lit i per cable, les quals aniran substituint en un futur els actuals sistemes analògics de difusió i de captació. Paral·lelament s’ha de remarcar el procés d’integració que els canvis tecnològics han propiciat; així, els sistemes de captació i distribució de senyals de radiodifusió sonora i televisió permeten ara integrar serveis de dades i, fins i tot, de telefonia. Potser el cas més espectacular d’aquest salt qualitatiu i d’integració de serveis és el cable, que començà essent un sistema de distribució exclusivament de canals de televisió, i que permetrà distribuir una àmplia varietat de serveis.
Pel que fa al marc legislatiu, en aquell moment tan sols existia la Llei 49/1966, de 23 de juliol, sobre antenes col·lectives, però aquesta Llei ha estat derogada pel Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, d’infraestructura comuna a l’interior dels edificis per a l’accés als serveis de telecomunicació. Posteriorment van ser aprovades la Llei 37/1995, de 12 de desembre, de telecomunicacions per satèl·lit; la Llei 42/1995, de 22 de desembre, de les telecomunicacions per cable, que ha estat derogada en bona part per la Llei 11/1998, de 24 d’abril, general de telecomunicacions, i el Reial decret 2066/1996, de 13 de setembre, que aprova el Reglament tècnic de telecomunicacions per cable. Finalment, també cal tenir present la recent Llei 8/1999, de 6 d’abril, de reforma de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal.
Pel que fa a les canalitzacions necessàries en els edificis que permeten l'accés als serveis de telefonia i altres serveis per cable, la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Decret 172/1999, de 29 de juny, sobre canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis.
El cable, com les antenes de recepció, ha estat una tecnologia, per bé que posterior i alternativa d’aquelles, emprada per a la distribució de ràdio i de televisió; si bé, com succeeix amb les antenes, els avanços tecnològics permeten que pugui ser usat per a altres finalitats associades.
És necessari, per tant, en aplicació de les competències transferides, aprovar la norma tècnica que reguli a Catalunya les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable.
Aquesta disposició s’ha sotmès al procediment d’informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i de reglaments relatius als serveis de la societat de la informació, que preveu la Directiva 98/34/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de juny, modificada per la Directiva 98/48/CE de 20 de juliol i pel Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol que incorpora aquestes directives a l’ordenament jurídic espanyol.
Per tot això, a proposta del conseller de la Presidència, d’acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora i amb el Govern,
Decreto:
Aquest Decret té per objecte establir el règim jurídic de les infraestructures comunes en l’interior dels edificis per a l’accés als serveis de telecomunicacions per cable, mitjançant els elements tècnics necessaris que permetin la connexió de les diferents vivendes o locals d’un edifici a les xarxes dels operadors habilitats, així com aprovar la norma tècnica d’aplicació obligatòria a infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis (ICT) per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable que figura a l’annex d’aquesta disposició.
L’àmbit d’aplicació d’aquest Decret comprèn tots els edificis ubicats dins el territori de Catalunya, d’ús residencial o no, siguin o no de nova construcció, que es trobin acollits o hagin d’acollir-se al règim de propietat horitzontal establert a la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal i la Llei 8/1999, de 6 d’abril, que reforma l’esmentada norma. També comprèn tots aquells edificis que, en tot o en part, hagin estat o siguin objecte d’arrendament per un termini superior a un any, excepte aquells que continguin un sol habitatge i d’altres que la Llei determini.
Aquest Decret preveu les obligacions i responsabilitats dels propietaris, comunitats de propietaris, arrendataris, promotors o constructors d’edificis, dels tècnics autors dels projectes o dels que emeten els certificats o butlletins corresponents i dels operadors de les xarxes de telecomunicacions, pel que fa a les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable.
3.1 Amb caràcter general, els operadors de xarxes i serveis de telecomunicació estan obligats a la utilització de la infraestructura comuna en les condicions previstes en aquest Reglament i garantiran, fins al punt d’acabament de la xarxa, el secret de les telecomunicacions, la qualitat del servei exigible i el manteniment de l’equipament i elements de cablejat.
3.2 Sens perjudici del que disposa l’article 5 del Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, el propietari de l’immoble o la comunitat de propietaris seran els responsables del manteniment de la part de la infraestructura comuna, entesa com a canalitzacions, compresa entre el punt d’entrada general de la xarxa a l’immoble i el registre d’accés d’usuari, així com d’adoptar les mesures necessàries...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba