INSTRUCCIÓ 1/2017, de 9 de març, del director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya sobre el règim jurídic bàsic dels béns immobles que assigna el titular del departament competent en matèria de patrimoni als departaments de la Generalitat de Catalunya i sobre el règim jurídic bàsic dels béns immobles que adscriu el titular del departament competent en matèria de patrimoni a entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda |
| Rango de Ley | Instrucció |
El Decret 38/2014, de 25 de març, de reestructuració del Departament d'Economia i Coneixement, modificat pel Decret 33/2016, de 19 de gener, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, estableix en el seu article 5.1. a que la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya és competent per exercir la funció de “Dirigir, amb criteris d'eficiència, les actuacions que deriven de la gestió dels béns i drets de la Generalitat de Catalunya: contractació, administració, explotació, defensa, protecció, investigació i inventari”.
L'exercici de les competències per part de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha permès constatar que els destinataris de les prescripcions de la legislació patrimonial no les apliquen suficientment. Sovint s'atorguen títols jurídics i se signen protocols que comprometen el patrimoni de la Generalitat de Catalunya i que generen expectatives de difícil compliment, en aplicació de la normativa vigent.
L'aplicació del règim normatiu patrimonial a la Generalitat de Catalunya, segons el text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, i el Reglament de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 323/1983, de 14 de juliol, quant a les assignacions i adscripcions de béns immobles, així com els diferents supòsits de fets esdevinguts durant la tramitació dels expedients patrimonials que ha portat a terme la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i als quals s'ha fet referència en el paràgraf anterior, condueixen a la necessitat de dictar una instrucció amb diverses finalitats.
En primer lloc, cal aclarir les competències dels departaments i dels organismes o empreses del sector públic sobre els béns que tenen assignats i adscrits respectivament, així com les competències exclusives del departament competent en matèria de patrimoni i del Govern de la Generalitat sobre els drets que recauen en el béns immobles que conformen el patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Alhora, la Instrucció també ha de servir per establir criteris d'aplicació i interpretació jurídica que harmonitzin les actuacions sobre els béns immobles, per tal d'aconseguir un tractament acurat d'aquests i assegurar el compliment dels principis de coordinació administrativa i unitat d'acció que han d'informar l'actuació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
La present Instrucció es dicta d'acord amb els articles 6.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, 7.1 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, 14 a de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i 5.1 a del Decret 38/2014, de 25 de març, de reestructuració del Departament d'Economia i Coneixement, modificat pel Decret 33/2016, de 19 de gener, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, així com d'acord amb les previsions dels articles 10 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, i 28.1 del Reglament de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 323/1983, de 14 de juliol.
Per tot això, es dicten les instruccions següents:
Primer. Objecte de la Instrucció
La present Instrucció té per objecte aclarir els criteris per aplicar el règim jurídic dels béns immobles assignats i adscrits amb relació a les facultats de disposició d'aquests béns per part dels departaments en què s'estructura l'Administració de la Generalitat de Catalunya, així com per part dels organismes autònoms, de les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya, de les societats de capital públic en què la Generalitat de Catalunya té participació majoritària i de determinades entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya les normes de creació i funcionament de les quals preveuen que els siguin adscrits béns.
Segon. Àmbit d'aplicació
Aquesta Instrucció és aplicable als òrgans afectats que depenen jeràrquicament de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, així com als titulars de les direccions de Serveis dels departaments de la Generalitat de Catalunya, atesa la seva participació en els procediments de tramitació d'expedients administratius relatius a béns immobles assignats o adscrits sobre els quals la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya és competent per actuar.
Tercer. Règim jurídic de les assignacions de béns immobles de domini públic. Actuacions a realitzar per part dels departaments en què s'estructura la Generalitat de Catalunya sobre els béns immobles que tenen assignats
Tal com estableix l'article 6.1 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, és el departament competent en matèria de patrimoni qui exerceix les funcions dominicals sobre el patrimoni de la Generalitat que la Llei no atribueix al Parlament o al Govern, sense perjudici de les funcions i les responsabilitats d'altres departaments respecte als béns de domini públic que tenen assignats, amb les excepcions previstes per la llei.
D'acord amb l'article 8.1 a del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, de 24 desembre, la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni té la competència per resoldre l'afectació a l'ús general o a un servei públic i, per tant, la conseqüent assignació a un departament d'un bé patrimonial de la Generalitat, que esdevindrà, a partir de l'aprovació de la resolució, un bé de domini públic o demanial.
Segons prescriu l'article 9.3 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, els canvis d'assignació entre departaments (mutacions de destinació o mutacions demanials) les resol el titular del departament competent en matèria...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba