DECRET 267/1991, de 25 de novembre, sobre la declaració dels béns d'interès cultural i l'inventari del patrimoni cultural moble de Catalunya. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 1604, pàg. 3342, de 10.6.1992).
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de Cultura |
| Rango de Ley | Decret |
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
La Sentència del Tribunal Constitucional 17/1991, de 31 de gener, dictada en relació amb els recursos d'inconstitucionalitat que es van interposar contra la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, va reconèixer la competència de la Generalitat de Catalunya per procedir a la declaració dels béns situats a Catalunya com a béns d'interès cultural. Això implica la necessitat d'establir un procediment per tal d'efectuar aquesta declaració, mentre el Parlament de Catalunya no dicti la legislació sobre el patrimoni cultural.
Vist el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i amb l'acord previ del Govern,
Decreto:
Capítol preliminar Objecte
Objecte d'aquest Decret L'objecte d'aquest Decret és regular la declaració o la inclusió dels béns culturals en les categories de protecció que estableix la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, mentre el Parlament de Catalunya no dicti la legislació sobre patrimoni cultural.
Capítol 1 Els béns d'interès cultural
Secció 1 Procediment de declaració
Competència per incoar Correspon al conseller de Cultura incoar, d'ofici o a instància de qualsevol persona, els expedients per declarar d'interès cultural els béns situats a Catalunya.
Contingut de la incoació La resolució d'incoació de l'expedient ha de descriure el bé o els béns que en són objecte de forma prou completa per permetre la seva perfecta identificació. Si es refereix a béns immobles, la incoació ha d'indicar, a més, la classe de bé d'interès cultural per al qual es fa la incoació, i, si escau, les pertinences o accessoris del bé afectats per l'expedient i la delimitació de l'entorn de protecció afectat.
Notificació, publicació i efectes de la incoació 4.1 La incoació es notifica als interessats quan es refereix a monuments, jardins històrics o béns mobles, i també, en el cas dels béns immobles, a l'ajuntament corresponent. En aquest darrer cas, la notificació ha de fer constar la suspensió de les llicències municipals corresponents en els termes que preveu l'apartat 3 d'aquest article. 4.2 A més, i sens perjudici de la seva eficàcia des de la notificació, la resolució d'incoació es publica al DOGC i al BOE i es comunica al Registre de béns d'interès cultural de Catalunya i al Registre general de béns d'interès cultural per a la seva anotació preventiva. 4.3 La incoació té els efectes que preveu l'article 11 d'aquest Decret i, en el cas dels béns immobles, significa la suspensió de les corresponents llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició en les zones afectades i dels efectes de les llicències ja concedides. Les obres que s'hagin de realitzar amb caràcter inajornable en un immoble afectat per la incoació han de ser prèviament autoritzades per la Comissió del Patrimoni Cultural corresponent, amb l'informe municipal previ sobre el caràcter inajornable de l'obra.
Tramitació 5.1 La tramitació de l'expedient correspon a la Direcció General del Patrimoni Cultural, la qual pot sol·licitar als propietaris i als titulars de drets reals l'examen del bé afectat i qualsevol informació sobre aquest bé que es consideri necessària. Els titulars de drets sobre el bé estan obligats a col·laborar en la instrucció de l'expedient. 5.2 L'expedient s'ha de resoldre en el termini màxim de 20 mesos des de la data d'incoació. Un cop passat aquest...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba