RESOLUCIÓ JUS/2479/2006, de 10 de juliol, per la qual es dóna publicitat de la Resolució de 22 de maig de 2006, de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor Ildefonso Sánchez Prat, contra la qualificació del registrador de la propietat número 11 de Barcelona.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca |
| Rango de Ley | Resolució |
RESOLUCIÓ
JUS/2479/2006, de 10 de juliol, per la qual es dóna publicitat de la Resolució de 22 de maig de 2006, de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor Ildefonso Sánchez Prat, contra la qualificació del registrador de la propietat número 11 de Barcelona.
Atès que en data 22 de maig de 2006, la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha adoptat la Resolució en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor Ildefonso Sánchez Prat, contra la qualificació del registrador de la propietat número 11 de Barcelona, senyor José Luis Valle Muñoz, denegatòria de la inscripció d'una escriptura que eleva a públic un contracte privat de compravenda i modifica normes de la comunitat de propietaris.
D'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya i d'acord amb el que preveu l'article 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya;
En ús de les competències que tinc atribuïdes;
Resolc:
Donar publicitat a la Resolució de 22 de maig de 2006, de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor Ildefonso Sánchez Prat, contra la qualificació del registrador de la propietat número 11 de Barcelona, senyor José Luis Valle Muñoz, denegatòria de la inscripció d'una escriptura que eleva a públic un contracte privat de compravenda i modifica normes de la comunitat de propietaris, que es publica com a annex a aquesta Resolució.
Barcelona, 10 de juliol de 2006
Xavier Muñoz Puiggròs
Director general de Dret
i d'Entitats Jurídiques
Annex
Resolució de 22 de maig de 2006, de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor Ildefonso Sánchez Prat, contra la qualificació del registrador de la propietat número 11 de Barcelona, senyor José Luis Valle Muñoz, denegatòria de la inscripció d'una escriptura que eleva a públic un contracte privat de compravenda i modifica normes de la comunitat de propietaris.
Relació de fets
I
El 24 de novembre de 2005, el notari de Barcelona, Ildefonso Sánchez Prat, va autoritzar una escriptura en la que els germans ML i MCG, que declaren ser vídua i divorciat, respectivament, i el senyor JAIS elevaven a públic el contracte privat pel qual el dos primers van vendre a aquest últim la finca registral 60.702 del Registre número 11 de Barcelona i addicionaven un nou paràgraf a l'article 3r dels estatuts de la comunitat de propietaris de l'immoble on es troba situada aquella registral.
II
El 16 de desembre 2005, l'escriptura va ser presentada al Registre de la propietat número 11 de Barcelona per a la seva inscripció, causant l'assentament de presentació número 513 del Diari 109. El 3 de gener de 2006 el registrador va emetre nota de qualificació en els termes següents:
"(S)e suspèn la inscripció del present document per manca de consentiment dels convivents dels venedors .si és el cas., autorització judicial o manifestació de què l'immoble no té la condició d'habitatge comú i mentre no aporti certificat de la comunitat de propietaris autoritzant la nova norma estatutària que es realitza en el títol, i aquest s'elevi a públic, bé pel president o per la persona que designi el propi acord, doncs la comunitat de propietaris és precisament això, de propietaris, no de titulars registrals, motiu pel qual l'acord s'ha de prendre amb la unanimitat que exigeix l'art. 17 de la Llei de Propietat Horitzontal, i l'esmentat acord s'ha d'elevar a públic. La relació de propietaris actuals és quelcom que resta sota la responsabilitat dels òrgans de la comunitat, sense que els compareixents, per molt que siguin titulars registrals puguin arrogar-se per ells sols aquesta condició. Així mateix, correspon als òrgans de la comunitat el compliment dels requisits legals en matèria de citació, ordre del dia, assistència i executivitat dels acords. Per aquest motiu, cal acreditar que l'acord és executiu. Els defectes es consideren subsanables, sense que s'hagi practicat anotació preventiva perquè no ha estat sol·licitada. El primer defecte hom considera que infringeix la norma pròpia del dret de Catalunya als efectes d'allò establert a l'article 2 de la Llei 4/2005, de 9 d'abril, del Parlament d'aquesta Comunitat".
El registrador fonamenta la qualificació negativa en què l'article 11 de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, no permet que el titular de l'habitatge comú pugui realitzar cap acte d'alienació, gravamen o en general de disposició que en comprometi l'ús sense el consentiment de l'altre convivent o, si hi manca, de l'autorització judicial. Entén que s'ha d'aplicar l'Acte resolutori del President del Tribunal Superior de Justícia de 2 de juny de 1999 i no la Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 18 de juny de 2004, perquè aquesta es refereix a una persona no domiciliada a Catalunya. Respecte de la modificació dels estatuts de la comunitat, entén que l'únic document que pot elevar-se a públic és el certificat del secretari amb el vist i plau del president. En el peu de recurs, sota la rúbrica .mitjans d'impugnació, la nota indica que, "(e)n fonamentar-se, juntament amb altres motius, en una infracció de normes de dret català, d'acord amb els articles 1 i següents de la Llei 4/2005, de 8 d'abril (...) cabria interposar recurs davant la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, si efectivament es recorre (sol o juntament amb d'altres) el defecte basat en la legislació de Catalunya...".
III
El notari recurrent va sol·licitar la qualificació substitutòria en els termes previstos a l'apartat 4 de l'article 19 bis i al Reial decret 1039/2003, d'1 d'agost, pel qual es regula el dret dels interessats a instar la intervenció del registrador substitut, qualificació que va correspondre, per torn, al registrador de la propietat d'Esplugues del Llobregat, Josep Maria Ferran Guitart, el qual va confirmar la qualificació inicial pel que fa al primer dels defectes al·legats, però no al segon, que va ser qualificat positivament i per tant ja no ha estat objecte de recurs. Respecte del primer defecte considera plenament ajustada a dret la qualificació del registrador substituït, perquè "(...) tant la part venedora com la compradora són de veïnatge civil català, per la qual cosa a tenor de l'estat civil dels venedors entren en joc les normes de la Llei 10/1998 d'unions estables de parella que poden afectar la compravenda efectuada. A més a més, -segueix dient- aquest criteri ha estat plenament confirmat per l'acte resolutori del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 2 de juny de 1999".
IV
El 27 de febrer de 2006, el notari autoritzant de l'escriptura va interposar recurs governatiu contra l'únic defecte mantingut per la qualificació substitutòria, recurs que presentà en el registre que la va qualificar, adreçat a la Direcció General dels Registres i del Notariat. En el primer dels fonaments del recurs, el notari considera que la competència per resoldre'l correspon a la Direcció General del Registres i del Notariat, basant-se en que la qüestió principal que es planteja no comporta la interpretació de cap precepte del dret català, sinó "(...) la procedència o no de l'exigència per a l'accés de l'escriptura al registre de la propietat de la manifestació dels disposadors quant a si es troben o no amb tercers en la situació prevista a l'article 11 de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, qüestió aquesta ja resolta en el sentit aquí proposat per l'esmentada Resolució de 18 de juny de 2004...". Considera que el registrador erra quan afirma que la subjecció al dret català la determina el domicili i no el veïnatge civil, la qual cosa contradiu .segueix dient. l'article 14 del Codi civil espanyol i l'article 1 de la pròpia Llei catalana. Sosté també que el fet que l'article 11 de la Llei d'unions...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba