DECRET LEGISLATIU 1/1988, de 28 de gener, pel qual s'aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981, de 4 de juny, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text únic.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de Politica Territorial i Obres Publiques
Rang de Llei:Decret Legislatiu
 
CONTENIDO

La disposició final 2 de la Llei 17/1987, de 13 de juliol, reguladora de l'Administració hidràulica de Catalunya, va autoritzar el Consell Executiu de la Generalitat per refondre en un text únic aquella mateixa Llei i la Llei del Parlament 5/1981, de 4 de juny, de desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals. La refosa havia de comprendre, a més, la regularització, l'aclariment i l'harmonització de les disposicions d'una Llei i de l'altra.

A l'empara d'aquella autorització, s'ha redactat aquest text refós, integrant els preceptes de les dues Lleis en la seva redacció actual, un cop fetes, en els aspectes que ho requerien, les adaptacions exigides en la delegació legislativa. El text agrupa en dos Títols, l'1 dedicat a aigües i obres hidràuliques i el 2 a sanejament, les disposicions referides a cada matèria específica i s'inicia amb un Títol Preliminar en el qual es configura en el seu conjunt l'Administració hidràulica de Catalunya amb la indicació dels òrgans i les entitats que la integren.

Amb posterioritat a l'aprovació de la Llei 17/1987, de 13 de juliol, la Presidència del Govern de l'Estat va interposar recurs davant el Tribunal Constitucional contra els articles 35.2, 38.1 i 38.2 de l'esmentada Llei, invocant l'article 161.2 de la Constitució, i aquest Tribunal, en proveïment de 10 de novembre de 1987, va acordar admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat, la qual cosa produeix la suspensió dels preceptes esmentats. Aquesta circumstància, mentre no variï la situació actual, aconsella de preveure la suspensió transitòria de l'aplicació d'aquells preceptes d'aquest text refòs que incorporen els articles impugnats de la Llei 17/1987, de 13 de juliol.

Per tant, en exercici de la delegació atorgada per la Llei 17/1987, de 13 de juliol, a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, de conformitat amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Consell Executiu,

Decreto:

Article 1

S'aprova el text refós, que s'insereix a continuació, de les disposicions vigents amb rang de Llei que regulen l'organització i el funcionament de l'Administració hidràulica de Catalunya.

Article 2

Queda suspesa la vigència i l'aplicació dels articles 27.2, 30.1 i 30.2 -que integren els articles 35.2, 38.1 i 38.2 de la Llei 17/1987, de 13 de juliol-, d'acord amb el proveïment del Tribunal Constitucional de 10 de novembre de 1987.

Text refós dels preceptes de les Lleis 5/1981, de 4 de juny i 17/1987, de 13 de juliol

Títol preliminar

Article 1

Aquesta Llei té per objecte d'establir l'organització i el funcionament de l'Administració hidràulica de Catalunya i de regular, en els aspectes essencials, l'exercici de les competències de la Generalitat sobre aigües i obres hidràuliques, dins una actuació coordinadora que ha de comprendre també la protecció del medi pel que fa a l'evacuació, al tractament i la recuperació de les aigües residuals en el territori de Catalunya.

Article 2

L'Administració hidràulica de la Generalitat és constituïda per:

  1. La Direcció General d'Obres Hidràuliques.

  2. La Junta d'Aigües de Catalunya.

  3. La Junta de Sanejament.

    Article 3

    3.1 La Direcció General d'Obres Hidràuliques és l'òrgan de gestió que, sens perjudici de la descentralització i la desconcentració que estableix aquesta Llei, confereix unitat a l'actuació de l'Administració hidràulica i coordina l'activitat dels organismes i els òrgans que hi intervenen, a fi d'aconseguir un tractament integral de l'aigua. 3.2 La Direcció General pot utilitzar, si convé per a la unitat i l'eficàcia de la gestió, els mitjans personals i materials dels organismes que formen part de l'Administració hidràulica.

    Article 4

    La Junta d'Aigües de Catalunya i la Junta de Sanejament es regeixen per les disposicions del Capítol 2 del Títol 1 i del Capítol 3 del Títol 2 d'aquesta Llei, respectivament.

    Títol 1 Aigües i obres hidràuliques

    Capítol 1 Disposicions generals

    Article 5

    5.1 L'Administració hidràulica de Catalunya, pel que fa a l'organització i al desenvolupament de les seves funcions en matèria d'aigües, se sotmet als principis següents:

  4. Unitat de gestió, tractament integral, economia de l'aigua, desconcentració, descentralització, coordinació, eficàcia i participació dels usuaris.

  5. Respecte a la unitat de conca hidrogràfica, dels sistemes hidràulics i del cicle hidrològic.

  6. Compatibilitat de la gestió pública de l'aigua amb l'ordenació del territori, la conservació i la protecció del medi i la restauració de la natura. 5.2 Particularment, l'Administració hidràulica de Catalunya ha de desenvolupar les funcions dimanants de la competència de la Generalitat tenint en compte la diversitat de conques que integren el territori de Catalunya.

    Article 6

    6.1 Pertoca a l'Administració de la Generalitat:

  7. En relació amb les conques compreses íntegrament dins el territori de Catalunya: administrar i controlar el domini públic i els aprofitaments hidràulics, exercint les funcions i les atribucions corresponents, com ara atorgar concessions, elaborar la planificació hidrològica i exercir les funcions que corresponen, d'acord amb la legislació general, als organismes de conca.

  8. En relació amb les parts del territori que corresponen a conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats autònomes: administrar i controlar els aprofitaments hidràulics, exercir la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i tramitar els expedients que es refereixen a aquest, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua. 6.2 Correspon també a la Generalitat, dins l'àmbit de la seva competència:

  9. Programar, aprovar, executar i explotar aprofitaments hidràulics i altres obres hidràuliques que no tenen la qualificació legal d'interès general ni afecten una altra comunitat autònoma, a més de les altres que li són encomanades per l'Estat.

  10. Promoure i executar, si s'escau, les actuacions de política hidràulica que són necessàries per pal·liar els dèficits i els desequilibris que hi ha a Catalunya.

  11. Complir amb la política d'abast d'aigua, sens perjudici de les competències de les administracions locals en aquesta matèria.

  12. Regular i establir el règim d'auxilis econòmics a corporacions locals, entitats i particulars.

  13. Prestar serveis públics dependents o derivats d'aprofitaments i obres hidràuliques que afecten àrees del seu territori.

  14. En general, complir totes les funcions que dimanen de la Llei 29/1985, d'Aigües, exercint les facultats, les comeses i les atribucions que li corresponen.

    Article 7

    7.1 A l'efecte del que disposa l'article 6.1.a) d'aquesta Llei, les conques fluvials compreses íntegrament dins el territori de Catalunya són les dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i també les de totes les rieres costaneres entre la frontera amb França i la desembocadura del riu de la Sénia. 7.2 Quant a la resta del territori de Catalunya, l'actuació de la Generalitat s'ha d'ajustar al que estableix l'article 6.1.b) d'aquesta Llei.

    Article 8

    8.1 Les conques dels rius que corren íntegrament pel territori de Catalunya s'agrupen sota les denominacions i els àmbits de prestació de serveis hidràulics següents:

  15. Conques del nord: comprèn les conques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró i Tordera i les de les rieres que desguassen al mar entre la frontera amb França i la riera d'Arenys de Mar, aquesta darrera inclosa.

  16. Conques del centre: comprèn les conques dels rius Besòs, Llobregat i Foix i les de les rieres que desguassen al mar entre la d'Arenys de Mar i la de la Bisbal en el Penedès, totes dues excloses.

  17. Conques del sud: comprèn les conques dels rius Francolí i Gaià i les de les rieres que desguassen al mar entre la de la Bisbal en el Penedès, aquesta inclosa, i el barranc del Codolar, que desemboca al mar tocant al cap de Terme i limita els termes de Vandellòs i de l'Ametlla de Mar, també inclòs. 8.2 La resta del territori de Catalunya s'organitza en dues demarcacions, a l'efecte de prestar els serveis hidràulics que corresponen a la Generalitat:

  18. Demarcació de ponent: comprèn la part catalana de les conques dels rius Segre i Garona.

  19. Demarcació de les terres de l'Ebre: comprèn la part catalana de les conques dels rius Ebre i de la Sénia, i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu de la Sénia.

    Capítol 2 Junta d'Aigües de Catalunya

    secció 1 Organització

    Article 9

    9.1 La Junta d'Aigües de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que compta amb la participació dels usuaris i té plena autonomia funcional per al compliment de les tasques que aquesta Llei li assigna. 9.2 La Junta d'Aigües de Catalunya, com a entitat de dret públic, gaudeix de personalitat jurídica i patrimoni propis i de plena capacitat d'obrar per complir els seus fins, d'acord amb aquesta Llei i amb la legislació general sobre entitats autònomes que li és d'aplicació. En conseqüència, pot adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar qualsevol tipus de béns, concertar crèdits, establir contractes, contractar i explotar obres i serveis, obligar-se, interposar recursos i executar les accions previstes per les lleis.

    Article 10

    10.1 El govern i l'administració de la Junta d'Aigües de Catalunya són a càrrec dels òrgans següents:

  20. El President de l'organisme.

  21. La Comissió de govern.

  22. La Comissió delegada. 10.2 Són òrgans de gestió, en règim de participació, l'Assemblea d'usuaris, la Comissió de desembassament, que podrà ser una o diverses, les juntes d'explotació i les juntes d'obres que, si s'escau, es constitueixin. 10.3 És també òrgan de gestió el Director de la Junta d'Aigües de Catalunya.

    Article 11

    L'Administració de l'Estat pot participar en la Junta d'Aigües de Catalunya mitjançant la representació a què es refereix l'article 16 de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, i amb els fins que estableix l'esmentat precepte legal.

    secció 2 Òrgans directius

    Article 12

    12.1 Formen part de la Comissió de govern de la Junta d'Aigües representants de l'Administració de la Generalitat i dels usuaris de l'aigua i d'altres interessos relacionats amb la política hidràulica. 12.2 Integren la representació de l'Administració de la Generalitat, a més del President:

  23. Un vocal per cadascun dels Departaments següents: Governació; Economia i Finances; Sanitat i Seguretat Social; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Política Territorial i Obres Públiques, i Indústria i Energia.

  24. Un representant del Departament de Comerç, Consum i Turisme que sigui, a més, membre de la Comissió de Preus de Catalunya.

  25. El Director de la Junta de Sanejament.

  26. El Director de la Junta d'Aigües. 12.3 La representació dels usuaris de l'aigua és constituïda per vocals elegits en les conques i demarcacions que delimita l'article 8 d'aquesta Llei i d'acord amb el que estableix l'article 9. 12.4 La Generalitat pot designar fins a deu vocals més en representació d'altres interessos econòmics, professionals o recreatius. 12.5 El President de la Junta d'Aigües presideix també les reunions de la Comissió de govern, llevat que assisteixi a la sessió el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, cas en el qual aquest n'assumeix la presidència. 12.6 Actua com a secretari, amb veu i sense vot, un funcionari de la Junta d'Aigües designat pel President, el qual aixeca les actes de les sessions, lliura les certificacions dels acords i conserva els llibres oficials.

    Article 13

    13.1 A l'efecte del que estableix l'article 12.3 d'aquesta Llei, el nombre de vocals representants de cadascun dels cinc àmbits territorials és tres, designats, un en representació de les entitats locals, un altre dels usos agrícoles i un tercer dels usos industrials. 13.2 Els vocals representants de les entitats locals són designats pels òrgans de govern de les associacions d'àmbit autonòmic constituïdes a l'empara de la disposició addicional 5 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. 13.3 Són vocals representants dels usos industrials els que, tenint la condició d'usuaris d'aigües públiques, són designats per les cambres oficials de comerç, indústria i navegació respectives, i dels usos agrícoles els designats per les comunitats de regants o d'altres usuaris de la manera que estableixi un reglament.

    Article 14

    Correspon a la Comissió de govern:

  27. Elevar al Consell Executiu, per mitjà del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i en l'àmbit de les seves competències, el pla hidrològic i les seves revisions ulteriors.

  28. Proposar el pla d'actuació de la Junta d'Aigües.

  29. Formular l'avantprojecte de pressupostos i emetre informe sobre els projectes de concertació de les operacions de crèdit necessàries.

  30. Emetre informes sobre les qüestions d'interès general en matèria d'aigües i sobre les qüestions relatives a la millor ordenació, explotació i tutela del domini públic hidràulic.

  31. Aprovar les ordenances i els estatuts de les comunitats d'usuaris de les conques esmentades en l'article 7.1 d'aquesta Llei.

  32. Adoptar els acords relatius a actes de disposició sobre béns del patrimoni de la Junta d'Aigües.

  33. Formular la declaració de sobreexplotació d'aqüífers i d'altres recursos i determinar els perímetres i les zones de protecció i de limitació de l'atorgament de noves concessions.

  34. En general, deliberar sobre els assumptes que li siguin sotmesos a consideració.

  35. Aquelles altres qüestions que li siguin encomanades per llei.

    Article 15

    15.1 El President de la Junta d'Aigües de Catalunya és el Director General d'Obres Hidràuliques, sens perjudici del que disposa l'article 12.5 d'aquesta Llei. 15.2 El President té la representació legal d'aquest organisme, vetlla per la legalitat dels acords dels seus òrgans col·legiats i perquè es compleixin correctament, autoritza les accions i els recursos que corresponen a aquest organisme en defensa dels seus drets i exerceix les funcions directives i executives superiors i també qualsevol altra que no sigui atribuïda expressament a un altre òrgan de la Junta d'Aigües. 15.3 Són també atribucions del President:

  36. Autoritzar les despeses a càrrec dels crèdits pressupostaris de la Junta d'Aigües i ordenar-ne els pagaments.

  37. Exercir la direcció superior del personal i dels serveis d'aquest organisme.

  38. Atorgar les autoritzacions i les concessions relatives a l'ús i l'aprofitament del domini públic hidràulic, i també les autoritzacions referents al règim de policia de les aigües i els llits fluvials, tot això dins l'àmbit de competència de la Generalitat de Catalunya.

  39. Resoldre els expedients que es tramiten en relació amb el funcionament ordinari de les comunitats d'usuaris o amb els seus actes.

  40. Aplicar el règim fiscal en matèria d'aigües i domini públic hidràulic en general.

  41. Aprovar definitivament els projectes d'obres i instal·lacions i decidir la prestació de serveis de la Junta d'Aigües.

  42. Exercir les funcions que en relació amb expedients d'expropiació forçosa poden correspondre a la Junta d'Aigües. 15.4 Amb l'aprovació del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el President pot delegar, totalment o parcialment, les funcions que s'esmenten als apartats 3.a), 3.b) i 3.c), llevat de l'atorgament de concessions, i 3.g) d'aquest mateix article en el Director de la Junta, el qual el substituirà en cas de vacant, absència o malaltia, llevat que el Conseller no ho disposi altrament.

    Article 16

    16.1 Entre els membres de la Comissió de govern s'ha d'elegir una Comissió delegada, encarregada de la informació i el seguiment de la gestió ordinària de la Junta d'Aigües, i també de l'estudi i la preparació dels assumptes que han de ser sotmesos a la Comissió de govern. 16.2 La Comissió delegada és integrada per tres representants de la Generalitat, tres representants de les entitats locals, un representant dels usos agraris i un altre dels usos industrials, designats de la manera que estableixi un reglament, i també el Director de la Junta d'Aigües i el Director de la Junta de Sanejament. 16.3 El President i el secretari de la comissió de govern ho són també de la Comissió delegada.

    Article 17

    17.1 El Director de la Junta d'Aigües, amb categoria de Subdirector general, és designat pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i ha de ser un tècnic competent en la matèria. 17.2 Correspon al Director:

  43. Dirigir la gestió ordinària dels assumptes de la Junta d'Aigües, amb exercici de les facultats executives corresponents, d'acord amb les directrius superiors rebudes i dins els límits que aquestes estableixen.

  44. Prestar assessorament tècnic als òrgans superiors de la Junta d'Aigües.

  45. Ordenar la realització d'estudis i treballs i dirigir la inspecció tècnica de l'execució d'obres, de la prestació de serveis i de les explotacions de la Junta d'Aigües.

  46. Executar les ordres de desembassament.

  47. Tramitar els expedients relatius al règim fiscal en matèria d'aigües i llits fluvials públics, mitjançant la proposta de determinació de les exaccions aplicables, i també de la determinació de les remuneracions derivades de la prestació de treballs facultatius.

  48. Exercir la direcció immediata del personal i els serveis de la Junta d'Aigües.

  49. Exercir qualsevol altra funció o comesa que li sigui encomanada.

    secció 3 Òrgans de gestió

    Article 18

    18.1 Les juntes d'explotació tenen com a finalitat coordinar, respectant els drets derivats de les concessions i autoritzacions corresponents, l'explotació de les obres hidràuliques i dels recursos d'aigua d'aquell conjunt de rius, riu, tram de riu o unitat hidrogeològica els aprofitaments dels quals estiguin especialment interrelacionats. 18.2 La constitució de les juntes d'explotació, en les quals els usuaris participaran majoritàriament en relació amb els seus respectius interessos en l'ús de l'aigua i amb el servei prestat a la comunitat, es determinarà per reglament.

    Article 19

    L'Assemblea d'usuaris, integrada per tots aquells usuaris que formen part de les juntes d'explotació, té per finalitat coordinar l'explotació de les obres hidràuliques i dels recursos d'aigua, sense menyscapte del règim concessional i dels drets dels usuaris.

    Article 20

    Correspon a la Comissió de desembassament deliberar i formular propostes al President de l'organisme sobre el règim adient de reompliment i buidament dels embassaments i aqüífers, atesos els drets concessionals dels diferents usuaris. La seva composició i el seu funcionament s'han de regular per reglament atenent al criteri de representació adient dels interessos afectats.

    Article 21

    La Junta de govern, a petició dels futurs usuaris d'una obra ja aprovada, pot constituir la Junta d'obres corresponent, en la qual han de participar aquests usuaris de la manera que es determini per reglament, a fi que estiguin directament informats del desenvolupament i les incidències de l'obra esmentada.

    secció 4 Règim financer

    Article 22

    22.1 Els béns de l'Estat i de la Generalitat adscrits a la Junta d'Aigües per complir els seus fins conserven la seva qualificació jurídica, i només correspon a aquest organisme d'utilitzar-los, administrar-los i explotar-los, amb subjecció a les disposicions legals vigents en aquesta matèria. 22.2 Amb independència del que estableix l'apartat 1 d'aquest article, la Junta d'Aigües, per al millor compliment dels seus fins, posseeix un patrimoni propi integrat per:

  50. Els béns i els drets que figuren en el patrimoni transmès de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental a la Generalitat de Catalunya.

  51. Els béns que adquireix amb els fons procedents del seu pressupost.

  52. Els béns que per qualsevol títol jurídic rep de l'Estat, de la Generalitat, d'entitats públiques o privades o dels particulars.

    Article 23

    La hisenda de la Junta d'Aigües és constituïda pels ingressos següents:

  53. Els productes i les rendes del seu patrimoni i els de l'explotació d'obres quan li són encomanades per l'Estat, la Generalitat i els seus organismes autònoms, les corporacions locals o els particulars.

  54. Les remuneracions per l'estudi i la redacció de projectes, la direcció i l'execució de les obres encomanades per l'Estat, per la Generalitat o pels seus organismes autònoms, per les corporacions locals i també les procedents de prestació de serveis facultatius i tècnics.

  55. Les assignacions pressupostàries de la Generalitat i dels seus organismes autònoms i, si s'escau, les de l'Estat i les de les corporacions locals.

  56. Els ingressos procedents de la recaptació de taxes, exaccions i preus autoritzats a aquest organisme.

  57. Els reintegraments de les bestretes atorgades per l'Estat o per la Generalitat per a la construcció d'obres hidràuliques que faci la Junta d'Aigües.

  58. El producte de les possibles aportacions acordades pels usuaris per a obres o actuacions específiques i també qualsevol altra percepció autoritzada per disposició legal.

    Article 24

    24.1 Particularment, tenen la consideració d'ingressos propis de la Junta d'Aigües:

  59. En l'àmbit de les conques compreses íntegrament dins el territori de Catalunya, els obtinguts per l'aplicació del cànon d'utilització del domini públic hidràulic i del cànon que grava els abocaments autoritzats, establerts, respectivament, pels articles 104 i 105 de la Llei d'Aigües.

  60. Els derivats de les exaccions establertes per l'article 106 de la Llei d'Aigües, quan les obres hidràuliques de regulació i específiques que s'hi determinen han estat fetes totalment o parcialment a càrrec del pressupost de la Junta d'Aigües. 24.2 La Junta d'Aigües liquida i recapta els cànons i les exaccions que gestiona d'acord amb el procediment establert per la legislació d'aigües. Supletòriament, s'hi apliquen les normes que regulen la percepció dels tributs de la Generalitat.

    Article 25

    25.1 Dins el procediment de gestió del cànon que grava els abocaments autoritzats, es fan d'ofici les actuacions d'investigació i de comprovació convenients per determinar si el subjecte passiu ho és també pels conceptes d'increment de tarifa o de cànon de sanejament. Cas que es verifiqui aquesta doble subjecció, la Junta d'Aigües ha de deduir de la liquidació efectuada un import igual al que ha liquidat la Junta de Sanejament pels conceptes esmentats. 25.2 En relació amb els subjectes passius que ho són per abocaments efectuats en conques no compreses íntegrament dins el territori de Catalunya, la Direcció General d'Obres Hidràuliques ha de comunicar a l'organisme de conca corresponent, d'una manera periòdica, els imports liquidats pels conceptes d'increment de tarifa i cànon de sanejament.

    Capítol 3 Procediment administratiu

    Article 26

    Totes les autoritzacions i les concessions relatives a l'aprofitament d'aigües i, en general, a l'ús i l'ocupació del domini públic hidràulic se substancien, en cada cas, en un expedient únic en el qual es dicta una sola resolució. La tramitació d'aquests expedients fins a la resolució correspon, en aplicació del principi d'unitat de gestió del recurs, als serveis dependents o adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d'acord amb el que disposa aquesta Llei.

    Article 27

    27.1 Les comunitats d'usuaris titulars d'aprofitaments pertanyents a les conques esmentades per l'article 7.1 d'aquesta Llei queden adscrites, a efectes administratius, a la Junta d'Aigües, que exercirà totes les funcions i les atribucions que sobre aquesta matèria assigna la legislació general a l'organisme de la conca. 27.2 En relació amb les comunitats situades en la resta del territori de Catalunya, la Junta d'Aigües té cura del bon ordre de l'aprofitament i exerceix les altres funcions que li atribueix l'ordenament jurídic. 27.3 La Junta d'Aigües pot demanar la col·laboració de les comunitats d'usuaris constituïdes legalment en la tramitació dels expedients administratius que tenen per objecte assumptes referents al seu àmbit de gestió. En tots els casos s'han d'arbitrar els mecanismes adreçats a tutelar els interessos dels usuaris futurs.

    Article 28

    La Junta d'Aigües preceptivament ha d'emetre informe sobre els expedients de constitució de mancomunitats, de consorcis o d'altres entitats similars, d'acord amb la legislació de règim local, quan la constitució esmentada tingui per finalitat l'aprofitament conjunt d'un recurs hidràulic situat dins el territori de Catalunya.

    Article 29

    29.1 Pertoca a la Generalitat de sancionar, d'acord amb el que estableix l'article 109 de la Llei d'Aigües, les infraccions administratives del règim legal del domini públic hidràulic de la seva competència. 29.2 La sanció de les infraccions lleus i menys greus correspon a la Junta d'Aigües. És competència del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques la sanció de les infraccions greus, i es reserva al Consell Executiu la imposició de multes per infraccions molt greus. 29.3 El rendiment de les sancions pecuniàries imposades correspon a la Generalitat, i se'n pot exigir el pagament mitjançant efectes timbrats, segons el que disposen els reglaments.

    Article 30

    30.1 En exercici de la funció executiva de la policia del domini públic hidràulic a què es refereix l'article 6.1.b) d'aquesta Llei, la Generalitat pot sancionar les infraccions qualificades de lleus i menys greus mitjançant la imposició de multes pecuniàries i l'exigència de les reparacions que la Llei estableix. 30.2 Contra les sancions imposades en els casos a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article es pot interposar recurs d'alçada davant l'organisme de conca corresponent. 30.3 Si es tracta d'infraccions qualificades de greus o de molt greus, la Junta d'Aigües ha d'instruir l'expedient i ha de formular la proposta de sanció, la qual s'ha d'elevar, per mitjà de la Direcció General d'Obres Hidràuliques, a l'òrgan competent de l'Administració de l'Estat perquè dicti la resolució pertinent.

    Article 31

    31.1 Els actes i les resolucions de la Junta d'Aigües esgoten la via administrativa. 31.2 S'exceptuen del que disposa l'apartat 1 d'aquest article:

  61. Els actes i les resolucions dictats en exercici de funcions encomanades per l'Administració de l'Estat i, particularment, els casos a què es refereix l'article 30.2.

  62. Els actes de gestió i de recaptació dels ingressos a què es refereix l'article 24.1 d'aquesta Llei i, en general, en matèria de taxes i exaccions parafiscals, contra les quals es pot recòrrer en via econòmico-administrativa davant els òrgans competents de la Generalitat.

    Títol 2 Sanejament

    Capítol 1 Disposicions generals

    Article 32

    L'Administració hidràulica coordina les diverses actuacions de les administracions competents en matèria de sanejament de les aigües en el territori de Catalunya.

    Article 33

    33.1 Les obres i serveis d'evacuació, tractament i recuperació de les aigües residuals corresponents als plans i projectes aprovats es finançaran a càrrec dels recursos obtinguts per aplicació del règim econòmic establert en aquesta Llei. 33.2 Les actuacions públiques s'han de desenvolupar dins el marc de planificació general de protecció del medi ambient que aprovi la Generalitat.

    Capítol 2 Competències administratives

    Article 34

    34.1 Pertoca a la Generalitat:

  63. La planificació global, és a dir, la formulació de l'esquema i de les directrius de sanejament en el territori de Catalunya pel que fa a la definició dels àmbits territorials de sanejament, amb l'establiment de criteris sobre nivells de depuració i de qualitats de substàncies efluents i recipients.

  64. L'aprovació definitiva dels plans i els projectes de sanejament.

  65. L'aprovació i la revisió del règim econòmico-financer dels plans i els projectes, així com la intervenció de despeses finançades, tant en la inversió com en la prestació de serveis.

  66. La realització dels plans i l'execució de les obres i la prestació dels serveis de sanejament que promogui directament, i l'execució o la participació en aquells altres que les Administracions locals no realitzin o que es duguin a terme conjuntament. 34.2 Per assolir les finalitats previstes, la Generalitat pot:

  67. Constituir consorcis amb entitats locals.

  68. Promoure la constitució de mancomunitats municipals.

  69. Donar assistència a les entitats locals afectades. 34.3 En l'exercici de les seves competències, les corporacions locals tenen iniciativa per a:

  70. Constituir qualsevol organisme de gestió previst en la legislació local vigent.

  71. Redactar els plans i els projectes.

  72. Contractar i executar les obres i prestar els serveis. 34.4 Per col·laborar en l'execució d'un determinat pla o projecte, un cop haurà estat aprovat, podrà acordar-se la constitució d'una Junta col·laboradora de l'Administració, amb participació dels interessos concurrents en la conca del riu, zona vessant o àrea geogràfica afectada i amb la finalitat de transmetre o canalitzar iniciatives, fer suggeriments i formular observacions sobre la gestió que cal desenvolupar.

    Article 35

    Són de la competència del Consell Executiu: 35.1 L'aprovació definitiva dels plans de sanejament que requereixin el finançament específic previst en aquesta Llei, i de la seva revisió, així com el seu règim econòmico-financer en l'àmbit espacial i temporal corresponents. 35.2 L'aprovació definitiva dels projectes no inclosos explícitament en un pla de sanejament, del seu règim especial de finançament i de la seva revisió. 35.3 L'aprovació, amb caràcter general, amb l'informe previ de la Junta de Sanejament i a l'efecte de determinar l'import de les exaccions a què es refereix l'article 39 d'aquesta Llei, de les disposicions següents:

  73. Coeficients de concentració demogràfica permanent o estacional.

  74. Coeficients específics de contaminació per activitats industrials.

  75. Coeficients de depuració, segons els diversos tipus de dispositius. 35.4 La delegació, si s'escau, d'algunes o totes les fases de la gestió recaptadora de l'increment de tarifa i del del cànon de sanejament, en les entitats locals o consorcis afectats, especialment quan aquests consorcis o entitats executin les obres o prestin els serveis finançats a càrrec dels rendiments derivats d'aquelles exaccions.

    Capítol 3 Junta de Sanejament

    Article 36

    36.1 La Junta de Sanejament és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb plena autonomia funcional per al compliment de les tasques que aquesta Llei li assigna. 36.2 La Junta de Sanejament, com a entitat de dret públic, gaudeix de personalitat jurídica i patrimoni propis i de plena capacitat d'obrar per complir els seus fins, d'acord amb aquesta Llei i amb la legislació general sobre entitats autònomes que li és d'aplicació. En conseqüència, pot adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar qualsevol tipus de béns, concertar crèdits, establir contractes, contractar i explotar obres i serveis, obligar-se, interposar recursos i executar les accions previstes per les lleis. 36.3 La Junta, dins l'àmbit de la seva competència, exerceix les funcions següents:

  76. La promoció, orientació, coordinació, informació i fiscalització de les actuacions concernents a la planificació, execució i explotació de les infrastructures d'evacuació de les aigües residuals, estacions depuradores i emissaris submarins, així com dels sistemes de reutilització de les aigües depurades.

  77. La gestió, recaptació, administració i distribució dels recursos que li atribueix aquesta Llei.

  78. L'elaboració de l'avantprojecte del seu pressupost anual.

    Article 37

    37.1 El govern i l'administració de la Junta de Sanejament són a càrrec del President i del Consell de Direcció de l'organisme. 37.2 El President de la Junta de Sanejament i del seu Consell de Direcció és el Director General d'Obres Hidràuliques; no obstant això, quan el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques assisteixi a les reunions del Consell, n'assumirà la presidència. 37.3 Formen part del Consell de Direcció de la Junta de Sanejament, a més del President de l'organisme, sengles representants de l'administració de la Generalitat i dels municipis, les indústries i d'altres interessos.

  79. Integren la representació de la Generalitat: Un vocal per cadascun dels Departaments següents: Governació; Economia i Finances; Sanitat i Seguretat Social; Política Territorial i Obres Públiques; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Indústria i Energia, i Comerç, Consum i Turisme. El Director de la Junta de Sanejament. El Director de la Junta d'Aigües.

  80. La representació de les entitats locals és constituïda per set vocals en representació de les diferents zones en què, atenent criteris hidrogràfics, es dividirà el territori de Catalunya en matèria de sanejament. Aquests vocals seran designats pels òrgans de govern de les associacions d'àmbit autònomic constituïdes a l'empara de la disposició addicional 5 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i correspondrà, com a mínim, un per cadascuna de les conques i les demarcacions establertes a l'article 8 d'aquesta Llei.

  81. La representació de les indústries consistirà en dos vocals designats per les associacions empresarials.

  82. La Generalitat pot designar fins a dos vocals més en representació d'altres interessos afectats per l'aplicació dels plans de sanejament.

  83. Actua com a secretari, amb veu i sense vot, un funcionari del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que serà designat pel President i aixecarà les actes de les sessions, lliurarà les certificacions dels acords i conservarà els llibres oficials. 37.4 Quan l'ordre del dia de la reunió del Consell de Direcció inclogui la consideració específica d'assumptes que afectin un municipi, hi serà convocat l'alcalde corresponent. Si l'assumpte es referia conjuntament a més de tres municipis, els alcaldes respectius designaran de mutu acord aquell que haurà de concórrer a la reunió. L'alcalde, acompanyat de la persona que designi, podrà assistir només a la deliberació de l'assumpte per al qual haurà estat convocat i prendre-hi part amb veu però sense vot.

    Article 38

    El Director de la Junta de Sanejament, amb categoria de Subdirector general, serà designat pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Li correspon la direcció de la gestió ordinària dels assumptes de l'organisme, amb exercici de les facultats executives corresponents dins els límits i d'acord amb les directrius superiors que li siguin donades.

    Capítol 4 Règim econòmico-financer

    secció 1 Disposicions generals

    Article 39

    39.1 Es creen com a ingressos específics del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei l'increment de tarifa de sanejament i el cànon de sanejament, per a usos domèstics o industrials de l'aigua, que seran aplicables en el territori que amb aquesta finalitat es determini en aprovar els plans i projectes de sanejament. 39.2 L'aplicació de l'increment de tarifa afecta la utilització d'aigua subministrada pels ajuntaments o per empreses de proveïment i l'aplicació del cànon de sanejament afecta la utilització d'aigua procedent d'aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies o d'instal·lacions de recollida de les aigües pluvials que efectuïn directament els mateixos usuaris. 39.3 La gestió d'aquestes exaccions correspon a la Junta de Sanejament, que les ha de percebre:

  84. En el cas de l'increment de tarifa de sanejament: per mitjà de les entitats, públiques o privades, subministradores d'aigua.

  85. En el cas del cànon de sanejament: directament dels usuaris.

    Article 40

    40.1 L'increment de tarifa i el cànon de sanejament són destinats al finançament dels costos d'infrastructura i d'explotació de les obres i instal·lacions aprovades. Els recursos obtinguts queden afectes a la destinació prevista i han de ser objecte de comptabilitat separada per la Junta de Sanejament. La Generalitat pot fiscalitzar la comptabilitat esmentada, així com l'execució de les obres finançades amb aquests recursos. 40.2 El pagament d'interessos i l'amortització de crèdits es poden garantir a càrrec de la recaptació que s'obtindrà amb les exaccions regulades en aquesta Llei.

    Article 41

    41.1 La Junta de Sanejament atribueix els recursos obtinguts a l'entitat encarregada de l'execució de les obres o de la prestació del servei. L'atribució es produirà automàticament quan l'entitat que faci l'obra o servei sigui aquella a la qual hagi estat delegada la recaptació dels recursos. Altrament, la Junta de Sanejament satisfarà les subvencions pertinents en la forma i els terminis que s'estableixin amb aquesta finalitat. En tot cas, la Junta de Sanejament pot comprovar, pels mitjans que consideri oportuns, la inversió de les quantitats assignades en relació amb les seves finalitats adequades. 41.2 Les entitats competents per a l'execució de les obres i la prestació dels serveis poden sol·licitar, a més, les ajudes de l'Estat i d'altres entitats públiques que preveu la legislació vigent, així com contraure els crèdits necessaris amb entitats oficials o privades.

    Article 42

    L'increment de tarifa i el cànon de sanejament són incompatibles amb la imposició de contribucions especials aplicades al finançament de la implantació i de l'explotació de la xarxa de col·lectors generals, estacions de tractament i obres d'abocament d'aigües residuals; però són compatibles amb la percepció de taxes i amb qualsevol altre preu o recurs autoritzat legalment per a la prestació del servei de proveïment i d'evacuació.

    secció 2 Plans i projectes de sanejament

    Article 43

    L'aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei comporta les determinacions següents:

  86. L'aprovació del pla de sanejament o del projecte concret d'obra o de gestió de servei que motivarà l'aplicació esmentada.

  87. La implantació de l'increment de tarifa i del cànon de sanejament amb especificació de l'àmbit territorial d'aplicació, import i durada de la percepció i de l'entitat que, si escau, farà la gestió recaptadora.

  88. La concreció de l'entitat o entitats a qui s'encomanarà l'execució de les obres o la prestació dels serveis.

  89. L'establiment dels mitjans de fiscalització necessaris tendents a comprovar que els fons assignats, procedents de l'increment de la tarifa o del cànon de sanejament, s'han invertit amb la finalitat prevista.

    Article 44

    44.1 Per a l'aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei és necessària la formulació prèvia d'un pla de sanejament o d'un projecte d'obra o instal·lació del servei. 44.2 El pla o el projecte pot ser:

  90. Promogut o redactat per l'entitat local que l'haurà d'executar, ja sigui d'ofici o bé a instància de la Junta de Sanejament però sempre dins les directrius que, considerant les exigències del territori de Catalunya, determini aquesta Junta, la qual, en tot cas, haurà de fer un informe favorable.

  91. Redactat pels serveis de l'Administració hidràulica de Catalunya. 44.3 Els plans o projectes poden admetre inicialment unes condicions de depuració de les aigües residuals, a l'hora d'abocar-les a la xarxa de clavegueres o a les lleres, menys exigents que les fixades amb caràcter general, sempre que els plans o projectes esmentats determinin simultàniament l'aplicació d'un sistema de depuració progressiu per a aconseguir-ne l'eficàcia en el termini que amb aquesta finalitat s'assenyali. 44.4 L'aprovació dels plans i els projectes implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels edificis i els terrenys corresponents a les finalitats d'expropiació forçosa i d'imposició de servituds.

    Article 45

    El pla de sanejament ha de contenir un programa d'actuació, d'inversions i de finançament, amb etapes anuals i amb el contingut següent:

  92. Un estat en què es recullin les inversions reals i financeres a efectuar durant l'exercici o durant els exercicis anuals successius.

  93. Un estat en què s'especifiquin les aportacions d'entitats públiques, així com les altres fonts de finançament de les seves inversions.

  94. L'expressió dels objectius a assolir en cada exercici.

  95. L'avaluació econòmica de la inversió o les inversions que hagin de fer-se en cada exercici.

  96. La proposta relativa als aspectes previstos a l'article 35.3 d'aquesta Llei.

    Article 46

    46.1 Els projectes d'obres han de comprendre un pressupost, que pot ser integrat per diversos de parcials, amb l'expressió dels preus unitaris descompostos, dels estats de cubicació o mesuraments i dels detalls necessaris per valorar-los. Així mateix, els projectes han d'incloure els objectius o els paràmetres de protecció de l'entorn. 46.2 Els projectes de prestació de serveis han d'incloure en la seva documentació un estudi econòmico-financer en què es determinin clarament els costos d'explotació.

    Article 47

    47.1 El programa d'actuació, inversions i finançament dels plans i projectes de sanejament pot ser revisat amb la finalitat d'adequar-lo als imports reals o previsibles de les instal·lacions en funcionament. Per a la determinació d'aquest cost, cal tenir en compte les despeses de personal, de material i de conservació, l'eliminació de residus produïts pel procés de depuració i les càrregues financeres i amortitzacions de les instal·lacions. 47.2 La revisió ha de constar d'una memòria explicativa del contingut i de les modificacions que presenti en relació amb el programa aprovat inicialment o que estigui en vigor, completada amb els estats numèrics o amb altres documents que es considerin necessaris. 47.3 La revisió del programa es sotmetrà a l'aprovació del Consell Executiu, amb l'informe previ favorable de la Junta de Sanejament quan la variació del cost de construcció de les obres o de la despesa de manteniment i explotació de les instal·lacions motivi una modificació del règim règim econòmico-financer autoritzat.

    Article 48

    48.1 L'àmbit espacial d'aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei és constituït, d'acord amb el pla o el projecte que en justifiqui la implantació, per la conca, riu, zona vessant que sigui definida o per l'àrea afectada directament o indirectament pel sanejament. 48.2 Quan l'àrea geogràfica afectada comprengui diversos municipis, l'import de l'increment de tarifa i del cànon de sanejament podrà ser diferent per a cada terme municipal únicament en els casos en què sigui aplicable, en relació amb els usos domèstics de l'aigua, el coeficient de concentració demogràfica, d'acord amb el que preveu l'article 56 d'aquesta Llei.

    Article 49

    L'aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei i de les exaccions que en formen part es mantindrà el temps necessari per tal d'atendre el cost d'execució de les obres i de prestació del servei i, en tot cas, mentre duri l'explotació de les inversions efectuades a fi de garantir-ne la cobertura de les despeses i el manteniment.

    Capítol 5 Increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament

    Article 50

    50.1 Constitueix el fet imposable de les exaccions consistents en l'increment de tarifa i el cànon de sanejament qualsevol consum potencial o real d'aigua de tota procedència per raó de la contaminació que pot produir. L'acreditament coincideix, en el cas de l'increment de tarifa, amb aquell consum i, per al cànon de sanejament, es produeix el darrer dia de cada trimestre natural. 50.2 Si no hi ha contaminació per adobs, pesticides o matèria orgànica que afecti les aigües superficials o les subterrànies, no s'aplicarà l'increment de tarifa ni el cànon de sanejament a la utilització que facin els agricultors de l'aigua per a regadiu.

    Article 51

    La base imposable és constituïda:

  97. En general, pel volum d'aigua consumit o estimat en el període d'acreditament, expressat en metres cúbics. Mitjançant un Decret del Consell Executiu es poden establir els mètodes d'estimació objectiva singular de la base imposable en casos de captacions superficials o subterrànies d'aigua no mesurades per comptador, d'instal·lacions de recollida d'aigües pluvials o de subministrament mitjançant contractes d'aforament. En qualsevol cas, i llevat que el Consell Executiu, en aprovar el pla zonal o especial de sanejament, en disposés un de superior, es fixa un mínim de facturació de caràcter general a l'efecte del règim econòmico-financer que estableix aquesta Llei, de 6 m3 per usuari i mes.

  98. En els casos en què l'Administració, d'ofici o a instància del subjecte passiu, opti per la determinació per mesura directa o per l'estimació a capmàs de la càrrega contaminant, la base consisteix en la contaminació efectivament produïda o estimada expressada en unitats de contaminació.

    Article 52

    El tipus aplicable s'expressa en pessetes per metre cúbic o en pessetes per unitat de contaminació, en funció de la base imposable a què s'hagi d'aplicar. Els valors base per unitat de volum per a usos domèstics i industrials i el valor de la unitat de cada paràmetre de contaminació s'han d'establir en la Llei de Pressupostos de la Generalitat. En aprovar els plans de sanejament i les seves revisions, el Consell Executiu hi pot introduir coeficients de concentració demogràfica o d'altres que siguin aplicables.

    Article 53

    En els casos en què, per raó de les característiques, la perillositat o la incidència especials de la contaminació produïda per un subjecte passiu determinat, l'Administració construeixi instal·lacions de tractament o d'evacuació per atendre concretament un focus de contaminació, el Consell Executiu pot acordar la substitució de l'increment de tarifa o cànon de sanejament per l'aplicació d'una exacció, al pagament de la qual és obligat aquell subjecte passiu, determinada en la seva quantia anual per la suma de les quantitats següents:

  99. El total previst de despeses de funcionament i de conservació d'aquelles instal·lacions.

  100. El 4% del valor de les inversions realitzades per l'Administració, degudament actualitzat, tenint en compte l'amortització tècnica de les obres i les instal·lacions i la depreciació de la moneda, en la manera que determini un reglament.

    Article 54

    54.1 Totes les persones naturals o jurídiques, públiques o privades que efectuïn un subministrament d'aigua en la conca, zona vessant o àrea d'aplicació de l'increment de tarifa de sanejament, l'han de facturar i percebre dels usuaris. Amb aquest objecte, l'increment de tarifa s'incorporarà necessàriament a les factures-rebut que emetin aquelles persones o entitats diferenciant-lo de la resta dels seus components. 54.2 Les quantitats facturades i percebudes en concepte d'increment de tarifa de sanejament han de ser declarades i ingressades, mitjançant autoliquidació prèvia, a la Junta de Sanejament. La manera i els terminis per a realitzar les esmentades declaració, autoliquidació i ingrés, i també els altres aspectes relatius a la intervenció de les entitats subministradores en la percepció de l'increment, s'han de regular per reglament. 54.3 La Junta de Sanejament comprovarà i investigarà les activitats que integren o condicionen el rendiment de l'increment, tals com el consum d'aigua, la facturació i la percepció de l'increment. La manca de facturació de l'increment de la tarifa de sanejament per part de les entitats subministradores d'aigua constituirà una infracció de caràcter greu sancionable amb una multa pecuniària proporcional en quantia del 150 al 300% de la quantitat que s'hauria de facturar.

    Article 55

    55.1 La Junta de Sanejament efectua la liquidació del cànon de sanejament i en fa la notificació directament als subjectes passius, titulars o usuaris reals dels respectius aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies i d'instal·lacions de recollida de les aigües pluvials inclosos dins un àmbit territorial amb pla de sanejament aprovat. 55.2 Sempre que la base imposable del cànon estigui constituïda per un volum d'aigua, la Junta de Sanejament podrà implantar, d'ofici o a petició del subjecte passiu i, en tot cas, a càrrec d'aquest, un sistema de mesurament directe per comptador.

    Article 56

    56.1 En la fixació de l'increment de tarifa o del cànon aplicable a la utilització de l'aigua per a usos domèstics s'ha d'utilitzar, per a tenir en compte la càrrega contaminant, un coeficient de concentració demogràfica diversificat en permanent i en estacional. 56.2 El coeficient permanent pot diversificar-se per grups de població i s'ha d'aplicar tenint en compte el nombre d'habitants residents en cada municipi segons el darrer cens de població. 56.3 L'aplicació del coeficient de concentració demogràfica estacional és determinada per la capacitat d'acolliment de cada municipi afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses d'hoteleria i els altres allotjaments turístics destinats a proporcionar habitació o residència en èpoques, zones o situacions turístiques. 56.4 Es declara l'exempció del pagament de l'increment de tarifa i del cànon de sanejament en els casos que s'utilitzi l'aigua per a usos domèstics que es produeixin en municipis la població total dels quals, sumades a la de dret i la estacional ponderada, no superi els 400 habitants. 56.5 Reben la consideració d'usos domèstics de l'aigua, a l'efecte del que disposa aquesta Llei, els casos d'utilització per empreses industrials d'un volum total anual d'aigua inferior a 6.000 m3 i que no ocasioni una contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat.

    Article 57

    57.1 La Junta de Sanejament, d'ofici o a instància d'un particular, aplica l'increment de tarifa i el cànon de sanejament a cada usuari industrial de l'aigua, segons una de les modalitats següents:

  101. D'acord amb el valor determinat amb caràcter general per a tots els usos industrials o branques de la indústria, en cada àmbit territorial, sobre el volum d'aigua considerat.

  102. Segons quantitats individuals en funció de la contaminació produïda. La determinació del grau de contaminació es pot efectuar per mesura directa o bé per estimació a capmàs, d'acord amb les taules de coeficients específics de contaminació i depuració aprovades per reglament per a cada tipus d'indústria o ram d'activitat, atenent els elements físics, els químics, els biològics i microbiològics que previsiblement contenen les seves aigües residuals, així com la dimensió de l'establiment i els dispositius instal·lats. La modalitat d'aplicació i la base de l'increment de tarifa o cànon de sanejament es concreten en la resolució que dicta la Junta amb caràcter previ a la liquidació del cànon o a la notificació a l'entitat subministradora que n'efectua l'abast. El tipus de l'increment de tarifa o el cànon de sanejament aplicable als subjectes passius en relació amb els abocaments a xarxes de clavegueram connectades a sistemes de sanejament públics no podrà ésser inferior en cap cas al tipus aprovat per als usos domèstics de l'aigua en el municipi de què es tracti. 57.2 En la fixació de l'increment o del cànon concret aplicable a una determinada empresa industrial cal tenir en compte, en tot cas:

  103. La incorporació ostensible de l'aigua als productes fabricats, practicant-ne la corresponent reducció, i

  104. La deducció, quan s'escaigui, per pròpia depuració. 57.3 En els consums industrials, la quantia de l'increment de la tarifa o del cànon ha de respondre sempre al principi que qui més contamina ha de satisfer més increment o cànon.

    Article 58

    58.1 La Junta de Sanejament gestiona i recapta les exaccions que estableix aquesta Llei d'acord amb les normes que s'hi contenen i amb les que dictarà el reglament de desplegament. Supletòriament, regeix la legislació general aplicable a la percepció, la comprovació i la inspecció dels tributs de la Generalitat. 58.2 Les persones físiques i jurídiques a les quals aquesta Llei imposa obligacions de caràcter material o formal en relació amb la percepció dels ingressos que s'hi regulen quedaran subjectes a les determinacions que en matèria d'inspeccions i règim sancionador estableix la legislació tributària per als subjectes passius. 58.3 El règim d'infraccions i de sancions aplicables en la gestió d'aquestes exaccions és el vigent per a la resta de tributs de la Generalitat.

    Article 59

    Correspon a la Intervenció de la Generalitat la fiscalització, en tots els casos, de la gestió recaptadora de l'increment de tarifa i del cànon de sanejament en la forma establerta per les disposicions que regulen l'Estatut de la funció interventora.

    Article 60

    Els actes dictats en aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei són reclamables davant els òrgans de la Generalitat competents per conèixer les reclamacions econòmico-administratives, en la forma i terminis previstos per la legislació que els hi és d'aplicació.

    Disposicions addicionals -1.1 Es transfereixen a la Junta d'Aigües els béns, els drets i les obligacions traspassats per l'Estat a la Generalitat de Catalunya en virtut del que disposa el Reial Decret 2646/1985, de 27 de desembre. 1.2 La Junta d'Aigües queda subrogada en la posició jurídica de l'extingida Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental pel que fa als drets i obligacions de tot tipus de què fos titular així com en els romanents de crèdit existents en el seu pressupost el 28 de juliol de 1987.

    -2 Queden integrades en el text de la Llei les normes de caràcter substantiu reguladores de l'increment de la tarifa i del cànon de sanejament aprovades anteriorment, les quals tenen caràcter supletori de les regles dels articles 50 al 60 i són aplicables amb rang de Llei formal als casos produïts abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

    -3 L'aprovació de les tarifes de proveïment d'aigua, quant als seus components propis, diferents de l'increment de tarifa de sanejament regulat en el Títol 2 d'aquesta Llei, continua atribuïda a l'òrgan actualment competent.

    -4 A la disposició addicional 2 de la Llei 6/1986, de Desplegament i Modificació de les Taxes de la Generalitat, s'afegeix una nova lletra, h), amb el text següent: "

  105. Les exaccions a què fa referència la Llei reguladora de l'Administració hidràulica de Catalunya".

    Disposició final S'autoritza al Consell Executiu perquè dicti, a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, les disposicions reglamentàries que calguin per a complir aquesta Llei. Particularment, el Consell Executiu haurà d'assignar als diferents òrgans que estableix la Llei l'exercici de les funcions que l'Estat delegui a la Generalitat en relació amb els rius internacionals del territori de Catalunya.

    Barcelona, 28 de gener de 1988.

    Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

    Xavier Bigatà i Ribé Conseller de Política Territorial i Obres Públiques