LLEI 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors.

Secció:Concursos i Anuncis
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Llei
 
CONTENIDO

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

L'article 9.28 de l'Estatut d'Autonomia estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'institucions públiques de protecció i tutela de menors, respectant tothora la legislació civil, penal i penitenciària. En conseqüència, pel Reial Decret 1292/1981, de 5 de juny, foren traspassats a la Generalitat els serveis de l'Estat en matèria de protecció de menors, els quals comprenien les funcions que l'Obra de Protecció de Menors exercia en el territori de Catalunya, tal com resulta del text refós de la legislació sobre protecció de menors, aprovada pel Decret del 2 de juliol de 1948 i les disposicions complementàries. Pel Reial Decret 2352/1981, del 18 de setembre, foren traspassats també els serveis de l'Estat en matèria de protecció de la dona, els quals, en part, eren compresos dins les competències exclusives que estableix l'article 9.27 de l'Estatut d'Autonomia. Únicament ha restat fora dels traspassos la recaptació de l'impost del cinc per cent que grava l'assistència als espectacles públics, la qual continua sota la dependència de l'Administració de l'Estat.

Tots aquests serveis traspassats foren assignats al Departament de Justícia, Direcció General de Protecció i Tutela de Menors, pel Decret 168/1981, de 8 de juliol, i el Decret 401/1981, de 30 d'octubre.

L'article 25.2 de l'Estatut d'Autonomia estableix que correspon a la Generalitat la potestat legislativa en l'exercici de les seves competències exclusives. En conseqüència, i tenint en compte com era inadequada i desfasada l'aplicació de la legislació vigent, el Departament de Justícia no podia complir adequadament les finalitats de protecció que li havien estat encomanades sense fer-hi un canvi substancial. Calia, doncs, la promulgació d'una llei de protecció de menors, inspirada en les tècniques modernes que informen les legislacions més avançades, que substituís l'antiga normativa de protecció de menors, de caràcter administratiu, que quedava fora de les limitacions de l'article 9.28 de l'Estatut.

Hom ha volgut, en primer lloc, posar fi a aquesta competència tan variada que la normativa anterior atribuïa a les Juntes de Protecció de Menors. Per això la Llei parteix d'un concepte restringit del terme "protecció de menors", que comprèn únicament la prevenció i el tractament de la delinqüència infantil i juvenil i la tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o de la guarda i custòdia. Amb això es pretén, d'una banda, evitar la duplicitat de funcions que hi ha entre el Departament de Justícia i els altres Departaments de la Generalitat que poden tenir competències en aquesta matèria, i, de l'altra, fer una distribució racional de competències en funció de l'especialitat de cadascun dels Departaments.

La protecció s'estén fins a la majoritat civil sense discriminació de sexes, amb què es respecta el principi constitucional i se substitueixen els vells conceptes continguts en la Llei del Patronat de Protecció de la Dona de 1952.

La Llei defineix una sèrie de principis rectors per tal d'establir, d'una manera clara, tant el respecte als drets de l'infant regulats per tractats, acords i declaracions internacionals i per la Resolució 37/1 del Parlament de Catalunya, de 10 de desembre de 1981, com una sèrie de garanties individuals davant la intervenció de l'Administració.

Dins aquests principis, l'acció legislativa s'encamina sobre les línies d'actuació següents: Sempre que sigui possible, l'acció educativa sobre el menor s'ha de fer en el seu medi natural; consegüentment, l'internament és sempre l'últim recurs a què hom ha d'arribar. S'ha de procurar comptar amb la participació del menor en tot el procés educatiu, de manera que aquest ha d'ésser sempre informat de la seva situació, i se li han de respectar les opinions.

La Llei estableix també que el Departament de Justícia ha de vetllar pel compliment exacte dels principis rectors definits per aquesta Llei. Crea també el Consell assessor i coordinador, la funció primordial del qual és millorar l'actuació de l'Administració pública en els diferents camps que afecten la problemàtica del menor.

La Llei desenvolupa àmpliament les tres competències que comprèn el terme "protecció de menors", amb les característiques especials de cadascuna d'elles. Hi ha, no obstant això, actuacions comunes a totes tres competències, que són, fonamentalment, les següents: Facilitar a l'autoritat judicial de menors, representada pels Tribunals Tutelars de Menors, una aplicació òptima de les mesures que dicten, la qual cosa ha de permetre, d'ara endavant, que no es redueixin a les d'internament, com era habitual: substituir els antics criteris de beneficència en què es basava la protecció de la infància i de la dona per la moderna concepció de servei públic; utilitzar personal especialitzat i interessar-se en la seva adequada preparació i formació permanent; respectar i preocupar-se activament en el procés educatiu, i introduir noves mesures pedagògiques que puguin oferir respostes adequades a les necessitats del menor.

Pel que fa al tractament de la delinqüència infantil i juvenil, aquesta Llei introdueix per primera vegada una definició de "tractament", dels seus objectius i dels seus mitjans, i també de les classes de tractament, el qual pot ésser institucional i en medi obert. Per a la primera classe de tractament estableix una sèrie de principis que garanteixen al menor el respecte a la seva persona i a la seva identitat, i una variada classificació de centres que permeten l'atenció al menor des del moment de la detenció fins que finalitza el període d'internament. Per al tractament en medi obert, inclou per primera vegada la figura del delegat d'assistència al menor com a peça clau d'aquest sistema i n'especifica les funcions.

En el Títol de la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil, la Llei defineix aquesta com la intervenció, amb el tractament adequat, en els casos de menors que presenten una conducta que fa preveure un elevat risc de comissió d'infraccions penals. Això amb la finalitat de reduir l'àmbit de la prevenció, pel que fa al Departament de Justícia, a l'actuació individualitzada sobre aquells menors que presenten problemes de conflicte social, i de reservar a l'actuació d'altres organismes l'atenció dels casos de marginació o d'abandó que, d'una manera remota, també poden menar a la delinqüència. La inclusió d'un Títol dedicat a la prevenció respon a la necessitat de no limitar l'actuació del Departament de Justícia a aquells casos en què la infracció penal ja s'ha produït, sinó d'estendre'n l'acció educativa als supòsits de greu risc d'iniciació a la vida delictiva.

Les mesures preventives són considerades un punt clau per aquesta Llei i totes van orientades a oferir al menor una sèrie de recursos per a evitar una evolució negativa en el procés educatiu. No obstant això, atès que són mesures de caràcter administratiu, han d'ésser preses sempre amb el consentiment del representant legal i havent estat prèviament consultat el menor.

La Llei desenvolupa el Títol dedicat a la tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació en aquells casos en què l'autoritat judicial ha hagut d'intervenir. Distingeix aquí entre atenció continuada i atenció transitòria, segons les necessitats del menor, i n'especifica les diferents alternatives.

En l'acolliment provisional, té una importància especial la definició del centre d'acollida, lloc on es presta l'atenció immediata i transitòria de menors abandonats o maltractats que poden necessitar l'actuació judicial. Finalment, en el camp de l'execució de les mesures dictades per l'autoritat judicial, la Llei estableix una sèrie de principis perquè aquesta execució es faci amb les màximes garanties.

Títol I Disposicions generals

Article 1

La Generalitat, per mitjà del Departament de Justícia, exerceix la protecció dels menors que es troben en situació de necessitar-la, d'acord amb el que disposa aquesta Llei, respectant tothora la legislació civil, penal i penitenciària.

Article 2

La protecció de menors, en l'àmbit d'aquesta Llei, comprèn:

  1. El tractament de la delinqüència infantil i juvenil.

  2. La prevenció de la delinqüència infantil i juvenil.

  3. La tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació.

    Article 3

    Són objecte de protecció, d'acord amb aquesta Llei, els menors d'edat que tenen el domicili o es troben eventualment en qualsevol indret de Catalunya, sens perjudici, en aquest cas darrer, de les facultats que corresponguin a l'autoritat competent d'un altre territori.

    Article 4

    1. La Generalitat, per mitjà del Departament de Justícia, exerceix les funcions de control i coordinació de tots els organismes públics i privats que fan actuacions de protecció de les compreses en l'àmbit d'aquesta Llei. També fomenta, ajuda i potencia la iniciativa i la participació, pel que fa a aquesta matèria, dels ajuntaments, les diputacions i les altres institucions públiques o privades sense finalitat de lucre. 2. En matèria de protecció de menors, és especialment competència dels ajuntaments exercir les funcions d'assistència primària; no obstant això, es reserva al Departament de Justícia la creació dels centres de detenció, d'observació i de règim tancat, i d'altres centres o serveis que, per la seva especialitat o per l'àmbit territorial, no poden ésser assumits per ajuntaments.

      Article 5

    2. Els ens locals han de col·laborar, per delegació de la Generalitat i per mitjà del Departament de Justícia, en l'execució de mesures dictades per l'autoritat judicial en matèria de protecció de menors. 2. La Generalitat ha de potenciar el desenvolupament de la xarxa de serveis i equipaments al nivell local i al nivell comarcal en funció de les necessitats emergents, i ha de fomentar la iniciativa i la participació dels ens locals en la consecució dels objectius que els corresponen en l'àmbit d'aquesta Llei.

      Article 6

    3. Totes les institucions dedicades a la protecció de menors en l'àmbit d'aquesta Llei s'han d'inscriure en el Registre establert amb aquesta finalitat pel Departament de Justícia. La inscripció en aquest Registre és requisit indispensable per a exercir les accions delegades de protecció i tutela regulades per aquesta Llei. 2. Els requisits i els supòsits per a l'homologació i la inscripció i per a la suspensió i la cancel·lació de la inscripció són establerts pel Consell Executiu per via de reglament. 3. El funcionament d'aquest Registre es durà a terme sens perjudici que un altre Departament en pugui establir d'altres en l'exercici de les seves competències.

      Article 7

      Són funcions del Departament de Justícia, pel que fa a aquesta Llei:

  4. Col·laborar amb l'Administració de Justícia, a instància d'aquesta, especialment amb l'autoritat judicial de menors: 1r. Facilitant-li la informació i el diagnòstic necessaris sobre els menors als quals s'ha d'aplicar una mesura. 2n. Executant les mesures de correcció o de protecció que la dita autoritat dicta, mitjançant el tractament adequat, sens perjudici de les facultats que corresponen als òrgans jurisdiccionals.

  5. Protegir i potenciar els drets de l'infant i, en cas d'incompliment, formular la denúncia corresponent davant l'organisme competent.

  6. Exercir l'acció preventiva i el tractament adequats respecte als menors que presenten una conducta que fa preveure un elevat risc de comissió d'infraccions penals, amb la col·laboració d'altres Departaments, corporacions o organismes que hi tenen competències concurrents, i controlar i supervisar l'acció dels ajuntaments en aquesta matèria.

  7. Organitzar i gestionar l'observació en els centres i en medi obert.

  8. Gestionar els centres propis i controlar els centres col·laboradors.

  9. Organitzar, controlar, gestionar i fomentar els serveis de tractament en medi obert.

  10. Acollir provisionalment els menors en estat d'abandó o que són víctimes de maltractaments o d'explotació.

  11. Col·laborar amb els ens de l'Administració local en la creació de centres i serveis per a la protecció de menors.

  12. Controlar, fomentar i crear institucions i serveis dedicats a l'adopció, a la guarda i educació i a famílies acollidores.

  13. Formar el personal especialitzat en les tasques de protecció que estableix l'article 2.

  14. Investigar i divulgar els estudis relatius a la inadaptació social infantil i juvenil i als drets del menor.

  15. Col·laborar amb els organismes i els serveis de protecció de menors de la resta de l'Estat.

    Article 8

    1. El Departament de Justícia ha de tenir establerts òrgans territorials encarregats de complir els preceptes d'aquesta Llei. 2. Si el contingut i la transcendència de llur actuació ho exigeixen, es poden crear subdelegacions territorials.

    Article 9

    A cada òrgan territorial hi ha d'haver un equip tècnic multidisciplinari, format, com a mínim, per un psicòleg, un assistent social, un professional de l'educació i un jurista, el qual equip té per missió:

  16. Recollir tota la informació sobre el cas.

  17. Avaluar la situació i les necessitats del menor.

  18. Proposar la mesura més adequada per a l'atenció al menor.

    Títol II Principis rectors

    Article 10

    La protecció dels menors s'ha d'exercir respectant sempre llurs drets i garanties individuals, llevat que no hagin estat explícitament suspesos o restringits per l'autoritat judicial corresponent.

    Article 11

    Els principis continguts en la Resolució 37/I del Parlament de Catalunya, de 10 de desembre de 1981, sobre els drets de la infància han d'ésser observats obligatòriament.

    Article 12

    En l'execució de mesures adoptades pel que fa a la situació dels menors, cal procurar mantenir aquests en llur medi natural o en condicions que s'aproximin al medi familiar normal, sempre que no sigui en detriment dels interessos del menor.

    Article 13

    El Departament de Justícia ha de guiar la seva actuació amb programes que tendeixin a afavorir el procés de reincorporació del menor a la societat.

    Article 14

    L'execució de qualsevol mesura no pot privar el menor de rebre l'ensenyament adequat a la seva edat i als seus coneixements, ni privar-lo dels serveis sanitaris, socials o de lleure necessaris per al seu desenvolupament físic i intel·lectual.

    Article 15

    Tots els menors subjectes a la protecció regulada per aquesta Llei tenen dret a rebre de la sanitat pública de Catalunya l'assistència sanitària que asseguri una adequada tasca de promoció de la salut, a sotmetre's periòdicament a revisions mèdiques, almenys un cop l'any, i a rebre l'assistència i el tractament adequats en cas de malaltia física o psíquica.

    Article 16

    Els menors que són separats de la família o del medi natural tenen el dret d'assistir a l'escola pública del lloc on es troben, sigui quin sigui el municipi on són empadronats.

    Article 17

    Els pares o els representants legals tenen dret a rebre informació sobre la situació del menor, llevat que hi hagi una prohibició expressa de l'òrgan jurisdiccional. La mateixa informació s'ha de facilitar als menors en la mesura de llurs possibilitats de comprensió.

    Article 18

    1. Sigui quina sigui la situació del menor, aquest sempre té dret a comunicar-se amb els pares, els familiars i els guardadors, excepte que hi hagi una prohibició expressa de l'òrgan jurisdiccional. D'altres visites han d'ésser regulades per reglament. 2. El menor té també dret a comunicar-se, sempre que ho sol·licita, amb un advocat o amb l'autoritat judicial de qui depèn. 3. S'ha d'establir un sistema àgil de comunicació entre els menors i el Departament de Justícia, a fi que aquells hi puguin fer arribar les queixes i les reclamacions que creguin pertinents.

      Article 19

      Cal assegurar que la llibertat de consciència del menor no queda afectada per l'aplicació de les mesures que s'adopten sobre la seva situació.

      Article 20

      La protecció dels infants i els adolescents feta pels poders públics no eximeix de llurs obligacions els pares ni els guardadors, sempre que no hagin estat explícitament suspeses o restringides per l'autoritat judicial corresponent.

      Article 21

    2. S'atribueix al Departament de Justíca la facultat de vetllar pel compliment estricte dels principis continguts en aquesta Llei, actuant d'ofici, a instància de l'interessat o a instància de terceres persones en els casos d'infracció d'aquests principis, sens perjudici de les competències que pertoquen a l'autoritat judicial. 2. El Departament de Justícia ha de crear un servei d'inspecció amb la finalitat de vetllar pel respecte als drets del menor i pel compliment dels preceptes establerts per aquesta Llei.

      Títol III Del Consell assessor i coordinador

      Article 22

    3. Es crea un Consell assessor i coordinador format per representants dels Departaments de la Generalitat, de les diputacions provincials, dels ajuntaments i del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. També poden formar-ne part representants de l'autoritat judicial i del ministeri fiscal, i d'altres institucions i organismes professionals implicats en les àrees objecte d'aquesta Llei. 2. La composició i l'organització d'aquest Consell s'han de determinar per decret. 3. El president del Consell assessor i coordinador o la persona en qui aquest delegui, ha de comparèixer una vegada l'any, com a mínim, davant la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana per a retre comptes de la tasca d'aquest Consell i per a fer les recomanacions que consideri pertinents sobre la manera de millorar l'actuació pública en aquesta matèria.

      Article 23

      Són funcions del Consell assessor i coordinador:

  19. Elaborar recomanacions per a millorar l'actuació de l'Administració pública en els diferents camps que afecten la problemàtica del menor.

  20. Assessorar les iniciatives legislatives que es presenten en aquesta matèria.

  21. Proposar punts d'actuació que possibilitin una intervenció coordinada.

  22. Detectar els buits d'actuació i les irregularitats que es poden produir.

    Títol IV Del tractament de la delinqüència infantil i juvenil

    Capítol I Principis generals

    Article 24

    El tractament de la delinqüència infantil i juvenil té un caràcter fonamentalment educatiu i consisteix en l'atenció als menors infractors per mandat de l'autoritat judicial.

    Article 25

    1. El tractament té l'objectiu de potenciar el procés evolutiu de l'infant o de l'adolescent a fi d'aconseguir la superació de les seves dificultats personals, poder recuperar els recursos de relació amb si mateix i amb la comunitat i facilitar-ne d'aquesta manera la integració social. 2. Els programes de tractament d'un menor han de constar de diferents fases, en les quals s'han de tenir en compte l'edat, les característiques i la personalitat del menor en funció de la mesura judicial adoptada.

      Article 26

    2. Tots els centres i serveis d'atenció als menors s'han de regir per un reglament de règim intern o de funcionament, en el qual s'han de tenir presents les regles i els principis d'aquesta Llei, amb la finalitat que tant els menors com els pares i els guardadors coneguin de manera clara els drets i les obligacions llurs. 2. Tots els reglaments de règim intern han d'ésser aprovats pel Departament de Justícia.

      Article 27

    3. El Departament de Justícia, després de consultar els Departaments que poden resultar implicats, ha d'elaborar unes bases mínimes a les quals s'han d'ajustar els reglaments prescrits per l'article 26. 2. Aquestes bases han de delimitar, com a mínim:

  23. Els sistemes pedagògics i d'observació que s'han d'emprar i les etapes previstes per a la reinserció.

  24. El paper dels delegats d'assistència al menor i altres professionals que actuen en medi obert.

  25. El paper de cadascun dels professionals dels centres i el funcionament de l'equip educatiu.

  26. La metodologia del treball educatiu i la documentació que permeti de fer un seguiment sistemàtic de les intervencions i de la seva avaluació.

  27. El règim de visites i de contactes amb l'exterior.

  28. El règim de faltes i de sancions previstes per als menors interns i un sistema adequat de recursos contra les sancions imposades.

  29. La relació amb l'autoritat judicial corresponent i el sistema d'informes.

  30. L'abast de les intervencions educatives.

    Capítol II De les classes de tractament

    Article 28

    El tractament pot ser:

  31. Tractament institucional.

  32. Tractament en medi obert.

  33. Acolliment familiar.

    Secció primera Del tractament institucional i de les classes de centres

    Article 29

    El tractament institucional consisteix a separar el menor del medi habitual i atendre'l en un centre destinat a la reeducació.

    Article 30

    1. El Departament de Justícia, per a la seva actuació, utilitza centres propis. Pot utilitzar també centres col·laboradors. 2. Són centres propis els que depenen totalment del Departament de Justícia. 3. Són centres col·laboradors els que pertanyen a persones o a institucions públiques o privades que, mitjançant acords amb el Departament de Justícia, acullen menors necessitats d'atenció.

    Article 31

    L'actuació educativa institucional s'ha de fer d'acord amb unes línies pedagògiques fonamentals elaborades pel Departament de Justícia, amb l'assessorament del Departament d'Ensenyament, d'una manera unificada per a tots els centres, a fi que s'hi segueixin pautes de tractament i d'educació d'acord amb els principis establerts per aquesta Llei.

    Article 32

    Concretament, l'actuació educativa ha de tenir en compte els criteris generals següents:

  34. Sempre que no resulti en detriment dels interessos del menor, s'ha d'assegurar l'adequada relació d'aquest amb la seva família, de manera que s'eviti l'abandó encobert o el progressiu distanciament del menor, que li faci més difícil o li impedeixi d'integrar-se posteriorment en el medi familiar. Si el responsable del centre creu que la relació amb la família és perjudicial per al menor, n'ha de donar compte sense dilació a l'autoritat judicial.

  35. L'estada dels menors en els centres ha de tenir sempre un caràcter provisional, i, per tant, cal evitar de trencar els vincles socials dels menors. L'actuació i el programa pedagògic han de fomentar sistemàticament aquest contacte.

  36. Tots els centres han de potenciar activitats que signifiquin per al menor veure's com a part activa de la societat. A aquest fi, s'ha de procurar que els menors assisteixin als centres escolars de la zona i que utilitzin els recursos existents en la comunitat per a les activitats esportives, recreatives i de lleure.

  37. En cas que no sigui possible que els menors assisteixin als centres escolars normalitzats de la zona, l'activitat escolar del centre s'ha d'adaptar a les necessitats i a les característiques dels menors interns i a l'objectiu d'aconseguir una educació integral i compensadora.

  38. En el desenvolupament de l'acció educativa, i amb la finalitat d'afavorir la integració social dels menors, s'ha de promoure la participació de les institucions comunitàries en la vida interna dels centres, especialment afavorint que aquestes institucions utilitzin les instal·lacions esportives, escolars i de lleure del centre.

  39. Cal potenciar també l'ensenyament adaptat a l'edat i a les circumstàncies dels menors amb la finalitat d'aconseguir llur adequada preparació professional.

    Article 33

    El personal educador dels centres ha d'estar específicament capacitat per a la seva tasca. El Departament de Justícia ha d'establir per reglament les condicions de titulació necessàries.

    Article 34

    Els centres es classifiquen en:

  40. Centres de detenció.

  41. Centres d'observació.

  42. Centres de tractament.

    Article 35

    Els centres de detenció són els destinats a custodiar els menors quan l'autoritat judicial n'acorda la detenció.

    Article 36

    1. Els centres d'observació són els destinats a analitzar, a explorar i a estudiar la personalitat i les circumstàncies dels menors que els són confiats per l'autoritat judicial, a fi de fer-ne el diagnòstic i elaborar la proposta de la mesura més aconsellable per a la seva reeducació. 2. Els centres d'observació poden ésser de règim obert, semiobert o tancat.

    Article 37

    Els centres de tractament són els destinats a acollir els menors quan l'autoritat judicial ho determina d'acord amb les disposicions legals vigents i en les condicions establertes per aquestes.

    Article 38

    Els centres de tractament es classifiquen, segons el seu règim, de la manera següent: Primer. Centres de règim obert, en els quals els menors resideixen i reben educació, i en els quals, sempre que és possible, es desenvolupen les activitats escolars i laborals fora del centre. Els centres de règim obert poden ésser:

  43. Llars infantils i juvenils: centres destinats a menors en edat escolar. La capacitat d'aquestes llars no pot excedir les 12 places. No hi pot haver en un mateix establiment més d'una llar.

  44. Residències infantils: centres destinats a menors en edat escolar. La capacitat de cada residència no pot excedir les 20 places.

  45. Residències juvenils: centres destinats a joves en edat de formació i aprenentatge professional i d'iniciació al treball. La capacitat de cada residència no pot excedir les 20 places. Segon. Centres de règim semiobert: centres en què els menors que necessiten una atenció continuada en totes les seves activitats resideixen i reben educació. Els menors hi gaudeixen de permisos de cap de setmana i de vacances, llevat de prohibició expressa de l'autoritat judicial. La capacitat d'aquests centres no pot excedir les 70 places. Tercer. Centres de règim tancat: centres en què els menors resideixen i reben un tractament intensiu. Únicament hi han d'ingressar els menors més grans de tretze anys que han comès una infracció greu i que presenten un important trastorn de comportament, evidenciat per un grau d'agressivitat alt que n'impedeix el tractament en cap altre classe d'institució. L'edat i les condicions damunt expressades s'han de respectar sempre, llevat dels casos en què l'autoritat judicial acorda el contrari. La capacitat d'aquests centres no pot excedir les 32 places. Cal que el personal educador tingui un elevat grau d'especialització.

    Secció segona De l'observació i el tractament en medi obert

    Article 39

    1. L'observació en medi obert es fa per mitjà d'un equip tècnic de les característiques que estableix l'article 9. 2. L'equip tècnic actua en tots aquells casos en què l'autoritat judicial li ho encomana, avaluant la situació i les necessitats del menor i proposant a aquesta autoritat la mesura més adequada per al seu tractament.

      Article 40

      El tractament en medi obert consisteix en l'atenció individualitzada al menor, encaminada a la reinserció d'aquest en la societat, incidint en la família i utilitzant els recursos comunitaris del seu entorn social.

      Article 41

      El tractament en medi obert es fa mitjançant els delegats d'assistència al menor o per professionals o pels serveis col·laboradors del Departament de Justícia.

      Article 42

    2. És funció del delegat d'assistència al menor el compliment de la mesura de llibertat vigilada. 2. La mesura de llibertat vigilada consisteix en una intervenció sòcio-pedagògica, la qual es caracteritza per una combinació d'assistència educativa i de control, i s'ha d'executar en el medi familiar i social del menor.

      Article 43

      El delegat d'assistència al menor és el vehicle de relació entre l'autoritat judicial i el medi social. En el treball educatiu ha d'utilitzar de manera preferent tots aquells serveis de què disposa la comunitat del menor.

      Article 44

      El delegat d'assistència al menor té assignada una determinada zona geogràfica, en la qual treballa coordinadament amb la resta dels serveis comunitaris d'atenció a la infància i a la joventut. Periòdicament, i sempre que l'autoritat judicial ho demana, ha d'emetre un informe que reflecteixi l'evolució del menor, en el qual ha de proposar la continuïtat, la finalització o el canvi de la mesura adoptada.

      Article 45

      El delegat d'assistència al menor pot proposar a l'autoritat judicial que afegeixi a la llibertat vigilada alguna de les mesures establertes per l'article 51.

      Secció tercera De l'acolliment familiar

      Article 46

    3. L'acolliment familiar consisteix a confiar el menor a una persona o a una família pel temps que l'autoritat judicial determina, amb l'objecte de procurar tornar-lo a la família d'origen o reinserir-lo en el medi social si aquell entorn familiar li pot ésser perjudicial. 2. El Departament de Justícia exerceix les tasques de selecció, ajuda econòmica, suport i control respecte a les persones o a les famílies encarregades d'acollir els menors.

      Títol V De la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil

      Article 47

      En els termes d'aquesta Llei, la prevenció de la delinqüència consisteix en la intervenció individualitzada amb el tractament adequat en els casos d'aquells menors de més de deu anys i de menys de divuit que presenten una conducta que fa preveure un elevat risc de comissió d'infraccions penals.

      Article 48

      L'adopció de les mesures establertes en aquest Títol és competència del Departament de Justícia, a través dels òrgans territorials fixats per l'article 8, els quals han d'actuar quan l'ajuntament de què prové el menor no pugui atendre directament el cas per la seva especifitat o per la manca de mitjans adequats per a fer-ho.

      Article 49

      Les mesures preventives establertes per l'article 51 s'han d'adoptar sempre amb el consentiment del representant legal, havent estat prèviament consultat i escoltat el menor.

      Article 50

      El cap de l'òrgan territorial competent, una vegada conegut el dictamen elaborat per l'equip tècnic establert per l'article 9 i consultat el menor, pren, d'acord amb el seu representant legal, la mesura preventiva que considera més adequada.

      Article 51

      Són mesures preventives:

  46. L'assistència a determinats centres oberts, tallers i altres serveis comunitaris.

  47. L'assignació d'un delegat d'assistència al menor.

  48. La destinació a un centre de règim obert, bé sigui una llar o bé sigui una residència, d'acord amb el que estableix l'article 38, primer.

  49. La destinació a una llar acollidora, que consisteix a lliurar el menor a una persona o a una família pel temps necessari fins que és possible de tornar-lo a la família d'origen.

  50. L'ajuda econòmica.

  51. El seguiment de menors desinternats dels centres de tractament dependents del Departament de Justícia, oferint-los el suport sòcio-pedagògic necessari.

  52. L'atenció socioterapèutica, que consisteix en l'ajuda i en l'orientació necessàries per tal que el menor superi els problemes derivats del consum de drogues.

  53. L'ajuda professional, que tendeix a proporcionar al menor mitjans pedagògics capaços de facilitar-ne la inserció en el món del treball.

  54. Altres mesures d'índole educativa o terapèutica que es considerin oportunes.

    Article 52

    Els menors subjectes a la protecció establerta en aquest Títol poden rebre simultàniament, si cal, diverses mesures.

    Article 53

    L'internament d'un menor ha d'ésser sempre l'últim recurs a emprar, i només es pot acordar quan no és possible d'utilitzar cap altra mesura. L'estada del menor ha de tenir sempre caràcter provisional, i cal procurar que sigui al més curta possible.

    Títol VI De la tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació.

    Capítol I Disposició general

    Article 54

    La tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació consisteix en l'atenció i el tractament dels menors abandonats o víctimes de l'actuació dels pares o guardadors, quan l'autoritat judicial acorda d'intervenir en l'exercici de les seves competències i s'ha de fer en la manera com aquesta ho disposa.

    Capítol II Del diagnòstic i de l'acolliment provisional

    Article 55

    El diagnòstic d'un menor consisteix a examinar i avaluar el cas, i posar-lo en coneixement de l'autoritat judicial competent, o bé remetre'l a l'òrgan corresponent.

    Article 56

    1. L'acolliment provisional es fa mitjançant els centres d'acollida. 2. Els centres d'acollida exerceixen l'atenció immediata i transitòria dels menors abandonats o maltractats que poden necessitar l'actuació judicial, amb la finalitat d'analitzar-ne la problemàtica i de canalitzar-los posteriorment cap al tipus de servei més adient.

      Capítol III De l'atenció continuada

      Article 57

    2. L'atenció i el tractament continuats consisteixen en l'execució de les mesures adoptades per l'autoritat judicial per a la protecció dels menors abandonats o víctimes de l'actuació dels pares o guardadors. 2. L'atenció i el tractament continuats al menor consisteixen, doncs, en:

  55. La vigilància protectora a càrrec d'un delegat d'assistència al menor.

  56. L'estada en una família acollidora.

  57. L'estada en un centre o en un servei propi o col·laborador.

  58. Altres mesures d'índole educativa o terapèutica, d'acord amb les disposicions legals vigents.

    Article 58

    L'execució de la mesura de vigilància protectora comporta l'actuació d'un delegat d'assistència al menor, el qual, seguint les instruccions de l'autoritat judicial i, si és possible, coordinadament amb les xarxes de serveis socials dels ajuntaments, ha d'exercir la vigilància dels pares o guardadors del menor amb la finalitat d'assegurar l'exacte compliment de llurs deures de guarda i educació.

    Article 59

    1. L'execució de l'acolliment familiar consisteix a confiar el menor a una persona o a una família per un temps indeterminat fins a tornar-lo a la família d'origen o fins que és adoptat. 2. La persona o la família acollidores exerceixen els drets de guarda i educació del menor mentre la família d'origen els té suspesos en els termes que resulten de la legislació vigent. 3. El Departament de Justícia exerceix les tasques de selecció, ajuda econòmica, suport i control respecte a les persones o les famílies encarregades d'acollir els menors.

    Article 60

    L'execució de la mesura de destinar el menor a un centre propi o a un centre col·laborador consisteix a ingressar aquest en un centre adequat a les seves característiques, amb la finalitat de rebre l'atenció i l'educació necessàries mentre dura la situació familiar que motivà la mesura acordada.

    Disposicions transitòries

    Primera 1. Dins un any a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, la Direcció General de Serveis Socials s'ha de fer càrrec dels infants i els adolescents que, a l'empara de l'anterior legislació sobre protecció de menors, són atesos pels serveis de la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors i no depenen del Tribunal Tutelar ni es consideren compresos en el supòsit de l'article 2.b). 2. Consegüentment, la Direcció General de Serveis Socials ha de prendre les mesures adequades perquè aquests menors puguin continuar rebent l'assistència necessària.

    Segona El nombre de places fixat per les lletres b) i c) de l'article 38 es refereix a les residències infantils i juvenils de nova creació, i n'hi pot haver, amb Dictamen previ del Consell Assessor i Coordinador, més d'una en un mateix establiment. Pel que fa a les actuals, hom ha de procurar d'adaptar-les al que estableix l'article 38.

    Disposicions finals

    Primera A l'entrada en vigor d'aquesta Llei quedaran dissoltes les juntes provincials de protecció de menors de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

    Segona El Consell Executiu ha de reassignar i ha de delimitar entre els diferents Departaments l'abast de les funcions concurrents respectives amb les competències que van ésser traspassades a la Generalitat pels Reials Decrets 1292/1981 i 2352/1981, i que no són expressament atribuïdes al Departament de Justícia per aquesta Llei.

    Tercera Es faculta el Consell Executiu perquè dicti les normes necessàries per a executar, desplegar i aplicar aquesta Llei.

    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

    Barcelona, 13 de juny de 1985

    Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

    Agustí M. Bassols i Parés Conseller de Justícia