LLEI 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors.

La Generalitat, per mitjà del Departament de Justícia, exerceix la protecció dels menors que es troben en situació de necessitar-la, d'acord amb el que disposa aquesta Llei, respectant tothora la legislació civil, penal i penitenciària.

La protecció de menors, en l'àmbit d'aquesta Llei, comprèn:

1. El tractament de la delinqüència infantil i juvenil.

2. La prevenció de la delinqüència infantil i juvenil.

3. La tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació.

Són objecte de protecció, d'acord amb aquesta Llei, els menors d'edat que tenen el domicili o es troben eventualment en qualsevol indret de Catalunya, sens perjudici, en aquest cas darrer, de les facultats que corresponguin a l'autoritat competent d'un altre territori.

1. La Generalitat, per mitjà del Departament de Justícia, exerceix les funcions de control i coordinació de tots els organismes públics i privats que fan actuacions de protecció de les compreses en l'àmbit d'aquesta Llei. També fomenta, ajuda i potencia la iniciativa i la participació, pel que fa a aquesta matèria, dels ajuntaments, les diputacions i les altres institucions públiques o privades sense finalitat de lucre. 2. En matèria de protecció de menors, és especialment competència dels ajuntaments exercir les funcions d'assistència primària; no obstant això, es reserva al Departament de Justícia la creació dels centres de detenció, d'observació i de règim tancat, i d'altres centres o serveis que, per la seva especialitat o per l'àmbit territorial, no poden ésser assumits per ajuntaments.

1. Els ens locals han de col·laborar, per delegació de la Generalitat i per mitjà del Departament de Justícia, en l'execució de mesures dictades per l'autoritat judicial en matèria de protecció de menors. 2. La Generalitat ha de potenciar el desenvolupament de la xarxa de serveis i equipaments al nivell local i al nivell comarcal en funció de les necessitats emergents, i ha de fomentar la iniciativa i la participació dels ens locals en la consecució dels objectius que els corresponen en l'àmbit d'aquesta Llei.

1. Totes les institucions dedicades a la protecció de menors en l'àmbit d'aquesta Llei s'han d'inscriure en el Registre establert amb aquesta finalitat pel Departament de Justícia. La inscripció en aquest Registre és requisit indispensable per a exercir les accions delegades de protecció i tutela regulades per aquesta Llei. 2. Els requisits i els supòsits per a l'homologació i la inscripció i per a la suspensió i la cancel·lació de la inscripció són establerts pel Consell Executiu per via de reglament. 3. El funcionament d'aquest Registre es durà a terme sens perjudici que un altre Departament en pugui establir d'altres en l'exercici de les seves competències.

Són funcions del Departament de Justícia, pel que fa a aquesta Llei:

1. Col·laborar amb l'Administració de Justícia, a instància d'aquesta, especialment amb l'autoritat judicial de menors: 1r. Facilitant-li la informació i el diagnòstic necessaris sobre els menors als quals s'ha d'aplicar una mesura. 2n. Executant les mesures de correcció o de protecció que la dita autoritat dicta, mitjançant el tractament adequat, sens perjudici de les facultats que corresponen als òrgans jurisdiccionals.

2. Protegir i potenciar els drets de l'infant i, en cas d'incompliment, formular la denúncia corresponent davant l'organisme competent.

3. Exercir l'acció preventiva i el tractament adequats respecte als menors que presenten una conducta que fa preveure un elevat risc de comissió d'infraccions penals, amb la col·laboració d'altres Departaments, corporacions o organismes que hi tenen competències concurrents, i controlar i supervisar l'acció dels ajuntaments en aquesta matèria.

4. Organitzar i gestionar l'observació en els centres i en medi obert.

5. Gestionar els centres propis i controlar els centres col·laboradors.

6. Organitzar, controlar, gestionar i fomentar els serveis de tractament en medi obert.

7. Acollir provisionalment els menors en estat d'abandó o que són víctimes de maltractaments o d'explotació.

8. Col·laborar amb els ens de l'Administració local en la creació de centres i serveis per a la protecció de menors.

9. Controlar, fomentar i crear institucions i serveis dedicats a l'adopció, a la guarda i educació i a famílies acollidores.

10. Formar el personal especialitzat en les tasques de protecció que estableix l'article 2.

11. Investigar i divulgar els estudis relatius a la inadaptació social infantil i juvenil i als drets del menor.

12. Col·laborar amb els organismes i els serveis de protecció de menors de la resta de l'Estat.

1. El Departament de Justícia ha de tenir establerts òrgans territorials encarregats de complir els preceptes d'aquesta Llei. 2. Si el contingut i la transcendència de llur actuació ho exigeixen, es poden crear subdelegacions territorials.

A cada òrgan territorial hi ha d'haver un equip tècnic multidisciplinari, format, com a mínim, per un psicòleg, un assistent social, un professional de l'educació i un jurista, el qual equip té per missió:

1. Recollir tota la informació sobre el cas.

2. Avaluar la situació i les necessitats del menor.

3. Proposar la mesura més adequada per a l'atenció al menor.

Títol II Principis rectors

La protecció dels menors s'ha d'exercir respectant sempre llurs drets i garanties individuals, llevat que no hagin estat explícitament suspesos o restringits per l'autoritat judicial corresponent.

Els principis continguts en la Resolució 37/I del Parlament de Catalunya, de 10 de desembre de 1981, sobre els drets de la infància han d'ésser observats obligatòriament.

En l'execució de mesures adoptades pel que fa a la situació dels menors, cal procurar mantenir aquests en llur medi natural o en condicions que s'aproximin al medi familiar normal, sempre que no sigui en detriment dels interessos del menor.

El Departament de Justícia ha de guiar la seva actuació amb programes que tendeixin a afavorir el procés de reincorporació del menor a la societat.

L'execució de qualsevol mesura no pot privar el menor de rebre l'ensenyament adequat a la seva edat i als seus coneixements, ni privar-lo dels serveis sanitaris, socials o de lleure necessaris per al seu desenvolupament físic i intel·lectual.

Tots els menors subjectes a la protecció regulada per aquesta Llei tenen dret a rebre de la sanitat pública de Catalunya l'assistència sanitària que asseguri una adequada tasca de promoció de la salut, a sotmetre's periòdicament a revisions mèdiques, almenys un cop l'any, i a rebre l'assistència i el tractament adequats en cas de malaltia física o psíquica.

Els menors que són separats de la família o del medi natural tenen el dret d'assistir a l'escola pública del lloc on es troben, sigui quin sigui el municipi on són empadronats.

Els pares o els representants legals tenen dret a rebre informació sobre la situació del menor, llevat que hi hagi una prohibició expressa de l'òrgan jurisdiccional. La mateixa informació s'ha de facilitar als menors en la mesura de llurs possibilitats de comprensió.

1. Sigui quina sigui la situació del menor, aquest sempre té dret a comunicar-se amb els pares, els familiars i els guardadors, excepte que hi hagi una prohibició expressa de l'òrgan jurisdiccional. D'altres visites han d'ésser regulades per reglament. 2. El menor té també dret a comunicar-se, sempre que ho sol·licita, amb un advocat o amb l'autoritat judicial de qui depèn. 3. S'ha d'establir un sistema àgil de comunicació entre els menors i el Departament de Justícia, a fi que aquells hi puguin fer arribar les queixes i les reclamacions que creguin pertinents.

Cal assegurar que la llibertat de consciència del menor no queda afectada per l'aplicació de les mesures que s'adopten sobre la seva situació.

La protecció dels infants i els adolescents feta pels poders públics no eximeix de llurs obligacions els pares ni els guardadors, sempre que no hagin estat explícitament suspeses o restringides per l'autoritat judicial corresponent.

1. S'atribueix al Departament de Justíca la facultat de vetllar pel compliment estricte dels principis continguts en aquesta Llei, actuant d'ofici, a instància de l'interessat o a instància de terceres persones en els casos d'infracció d'aquests principis, sens perjudici de les competències que pertoquen a l'autoritat judicial. 2. El Departament de Justícia ha de crear un servei d'inspecció amb la finalitat de vetllar pel respecte als drets del menor i pel compliment dels preceptes establerts per aquesta Llei.

Títol III Del Consell assessor i coordinador

1. Es crea un Consell assessor i coordinador format per representants dels Departaments de la Generalitat, de les diputacions provincials, dels ajuntaments i del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. També poden formar-ne part representants de l'autoritat judicial i del ministeri fiscal, i d'altres institucions i organismes professionals implicats en les àrees objecte d'aquesta Llei. 2. La composició i l'organització d'aquest Consell s'han de determinar per decret. 3. El president del Consell assessor i coordinador o la persona en qui aquest delegui, ha de comparèixer una vegada l'any, com a mínim, davant la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana per a retre comptes de la tasca d'aquest Consell i per a fer les recomanacions que consideri pertinents sobre la manera de millorar l'actuació pública en aquesta matèria.

Són funcions del Consell assessor i coordinador:

1. Elaborar recomanacions per a millorar l'actuació de l'Administració pública en els diferents camps que afecten la problemàtica del menor.

2. Assessorar les iniciatives legislatives que es presenten en aquesta matèria.

3. Proposar punts d'actuació que possibilitin una intervenció coordinada.

4. Detectar els buits d'actuació i les irregularitats que es poden produir.

Títol IV Del tractament de la delinqüència infantil i juvenil

Capítol I Principis generals

El tractament de la delinqüència infantil i juvenil té un caràcter fonamentalment educatiu i consisteix en l'atenció als menors infractors per mandat de l'autoritat judicial.

1. El tractament té l'objectiu de potenciar el procés evolutiu de l'infant o de l'adolescent a fi d'aconseguir la superació de les seves dificultats personals, poder recuperar els recursos de relació amb si mateix i amb la comunitat i facilitar-ne d'aquesta manera la integració social. 2. Els programes de tractament d'un menor han de constar de diferents fases, en les quals s'han de tenir en compte l'edat, les característiques i la personalitat del menor en funció de la mesura judicial adoptada.

1. Tots els centres i serveis d'atenció als menors s'han de regir per un reglament de règim intern o de funcionament, en el qual s'han de tenir presents les regles i els principis d'aquesta Llei, amb la finalitat que tant els menors com els pares i els guardadors coneguin de manera clara els drets i les obligacions llurs. 2. Tots els reglaments de règim intern han d'ésser aprovats pel Departament de Justícia.

1. El Departament de Justícia, després de consultar els Departaments que poden resultar implicats, ha d'elaborar unes bases mínimes a les quals s'han d'ajustar els reglaments prescrits per l'article 26. 2. Aquestes bases han de delimitar, com a mínim:

1. Els sistemes pedagògics i d'observació que s'han d'emprar i les etapes previstes per a la reinserció.

2. El paper dels delegats d'assistència al menor i altres professionals que actuen en medi obert.

3. El paper de cadascun dels professionals dels centres i el funcionament de l'equip educatiu.

4. La metodologia del treball educatiu i la documentació que permeti de fer un seguiment sistemàtic de les intervencions i de la seva avaluació.

5. El règim de visites i de contactes amb l'exterior.

6. El règim de faltes i de sancions previstes per als menors interns i un sistema adequat de recursos contra les sancions imposades.

7. La relació amb l'autoritat judicial corresponent i el sistema d'informes.

8. L'abast de les intervencions educatives.

Capítol II De les classes de tractament

El tractament pot ser:

1. Tractament institucional.

2. Tractament en medi obert.

3. Acolliment familiar.

Secció primera Del tractament institucional i de les classes de centres

El tractament institucional consisteix a separar el menor del medi habitual i atendre'l en un centre destinat a la reeducació.

1. El Departament de Justícia, per a la seva actuació, utilitza centres propis. Pot utilitzar també centres col·laboradors. 2. Són centres propis els que depenen totalment del Departament de Justícia. 3. Són centres col·laboradors els que pertanyen a persones o a institucions públiques o privades que, mitjançant acords amb el Departament de Justícia, acullen menors necessitats d'atenció.

L'actuació educativa institucional s'ha de fer d'acord amb unes línies pedagògiques fonamentals elaborades pel Departament de Justícia, amb l'assessorament del Departament d'Ensenyament, d'una manera unificada per a tots els centres, a fi que s'hi segueixin pautes de tractament i d'educació d'acord amb els principis establerts per aquesta Llei.

Concretament, l'actuació educativa ha de tenir en compte els criteris generals següents:

1. Sempre que no resulti en detriment dels interessos del menor, s'ha d'assegurar l'adequada relació d'aquest amb la seva família, de manera que s'eviti l'abandó encobert o el progressiu distanciament del menor, que li faci més difícil o li impedeixi d'integrar-se posteriorment en el medi familiar. Si el responsable del centre creu que la relació amb la família és perjudicial per al menor, n'ha de donar compte sense dilació a l'autoritat judicial.

2. L'estada dels menors en els centres ha de tenir sempre un caràcter provisional, i, per tant, cal evitar de trencar els vincles socials dels menors. L'actuació i el programa pedagògic han de fomentar sistemàticament aquest contacte.

3. Tots els centres han de potenciar activitats que signifiquin per al menor veure's com a part activa de la societat. A aquest fi, s'ha de procurar que els menors assisteixin als centres escolars de la zona i que utilitzin els recursos existents en la comunitat per a les activitats esportives, recreatives i de lleure.

4. En cas que no sigui possible que els menors assisteixin als centres escolars normalitzats de la zona, l'activitat escolar del centre s'ha d'adaptar a les necessitats i a les característiques dels menors interns i a l'objectiu d'aconseguir una educació integral i compensadora.

5. En el desenvolupament de l'acció educativa, i amb la finalitat d'afavorir la integració social dels menors, s'ha de promoure la participació de les institucions comunitàries en la vida interna dels centres, especialment afavorint que aquestes institucions utilitzin les instal·lacions esportives, escolars i de lleure del centre.

6. Cal potenciar també l'ensenyament adaptat a l'edat i a les circumstàncies dels menors amb la finalitat d'aconseguir llur adequada preparació professional.

El personal educador dels centres ha d'estar específicament capacitat per a la seva tasca. El Departament de Justícia ha d'establir per reglament les condicions de titulació necessàries.

Els centres es classifiquen en:

1. Centres de detenció.

2. Centres d'observació.

3. Centres de tractament.

Els centres de detenció són els destinats a custodiar els menors quan l'autoritat judicial n'acorda la detenció.

1. Els centres d'observació són els destinats a analitzar, a explorar i a estudiar la personalitat i les circumstàncies dels menors que els són confiats per l'autoritat judicial, a fi de fer-ne el diagnòstic i elaborar la proposta de la mesura més aconsellable per a la seva reeducació. 2. Els centres d'observació poden ésser de règim obert, semiobert o tancat.

Els centres de tractament són els destinats a acollir els menors quan l'autoritat judicial ho determina d'acord amb les disposicions legals vigents i en les condicions establertes per aquestes.

Els centres de tractament es classifiquen, segons el seu règim, de la manera següent: Primer. Centres de règim obert, en els quals els menors resideixen i reben educació, i en els quals, sempre que és possible, es desenvolupen les activitats escolars i laborals fora del centre. Els centres de règim obert poden ésser:

1. Llars infantils i juvenils: centres destinats a menors en edat escolar. La capacitat d'aquestes llars no pot excedir les 12 places. No hi pot haver en un mateix establiment més d'una llar.

2. Residències infantils: centres destinats a menors en edat escolar. La capacitat de cada residència no pot excedir les 20 places.

3. Residències juvenils: centres destinats a joves en edat de formació i aprenentatge professional i d'iniciació al treball. La capacitat de cada residència no pot excedir les 20 places. Segon. Centres de règim semiobert: centres en què els menors que necessiten una atenció continuada en totes les seves activitats resideixen i reben educació. Els menors hi gaudeixen de permisos de cap de setmana i de vacances, llevat de prohibició expressa de l'autoritat judicial. La capacitat d'aquests centres no pot excedir les 70 places. Tercer. Centres de règim tancat: centres en què els menors resideixen i reben un tractament intensiu. Únicament hi han d'ingressar els menors més grans de tretze anys que han comès una infracció greu i que presenten un important trastorn de comportament, evidenciat per un grau d'agressivitat alt que n'impedeix el tractament en cap altre classe d'institució. L'edat i les condicions damunt expressades s'han de respectar sempre, llevat dels casos en què l'autoritat judicial acorda el contrari. La capacitat d'aquests centres no pot excedir les 32 places. Cal que el personal educador tingui un elevat grau d'especialització.

Secció segona De l'observació i el tractament en medi obert

1. L'observació en medi obert es fa per mitjà d'un equip tècnic de les característiques que estableix l'article 9. 2. L'equip tècnic actua en tots aquells casos en què l'autoritat judicial li ho encomana, avaluant la situació i les necessitats del menor i proposant a aquesta autoritat la mesura més adequada per al seu tractament.

El tractament en medi obert consisteix en l'atenció individualitzada al menor, encaminada a la reinserció d'aquest en la societat, incidint en la família i utilitzant els recursos comunitaris del seu entorn social.

El tractament en medi obert es fa mitjançant els delegats d'assistència al menor o per professionals o pels serveis col·laboradors del Departament de Justícia.

1. És funció del delegat d'assistència al menor el compliment de la mesura de llibertat vigilada. 2. La mesura de llibertat vigilada consisteix en una intervenció sòcio-pedagògica, la qual es caracteritza per una combinació d'assistència educativa i de control, i s'ha d'executar en el medi familiar i social del menor.

El delegat d'assistència al menor és el vehicle de relació entre l'autoritat judicial i el medi social. En el treball educatiu ha d'utilitzar de manera preferent tots aquells serveis de què disposa la comunitat del menor.

El delegat d'assistència al menor té assignada una determinada zona geogràfica, en la qual treballa coordinadament amb la resta dels serveis comunitaris d'atenció a la infància i a la joventut. Periòdicament, i sempre que l'autoritat judicial ho demana, ha d'emetre un informe que reflecteixi l'evolució del menor, en el qual ha de proposar la continuïtat, la finalització o el canvi de la mesura adoptada.

El delegat d'assistència al menor pot proposar a l'autoritat judicial que afegeixi a la llibertat vigilada alguna de les mesures establertes per l'article 51.

Secció tercera De l'acolliment familiar

1. L'acolliment familiar consisteix a confiar el menor a una persona o a una família pel temps que l'autoritat judicial determina, amb l'objecte de procurar tornar-lo a la família d'origen o reinserir-lo en el medi social si aquell entorn familiar li pot ésser perjudicial. 2. El Departament de Justícia exerceix les tasques de selecció, ajuda econòmica, suport i control respecte a les persones o a les famílies encarregades d'acollir els menors.

Títol V De la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil

En els termes d'aquesta Llei, la prevenció de la delinqüència consisteix en la intervenció individualitzada amb el tractament adequat en els casos d'aquells menors de més de deu anys i de menys de divuit que presenten una conducta que fa preveure un elevat risc de comissió d'infraccions penals.

L'adopció de les mesures establertes en aquest Títol és competència del Departament de Justícia, a través dels òrgans territorials fixats per l'article 8, els quals han d'actuar quan l'ajuntament de què prové el menor no pugui atendre directament el cas per la seva especifitat o per la manca de mitjans adequats per a fer-ho.

Les mesures preventives establertes per l'article 51 s'han d'adoptar sempre amb el consentiment del representant legal, havent estat prèviament consultat i escoltat el menor.

El cap de l'òrgan territorial competent, una vegada conegut el dictamen elaborat per l'equip tècnic establert per l'article 9 i consultat el menor, pren, d'acord amb el seu representant legal, la mesura preventiva que considera més adequada.

Són mesures preventives:

1. L'assistència a determinats centres oberts, tallers i altres serveis comunitaris.

2. L'assignació d'un delegat d'assistència al menor.

3. La destinació a un centre de règim obert, bé sigui una llar o bé sigui una residència, d'acord amb el que estableix l'article 38, primer.

4. La destinació a una llar acollidora, que consisteix a lliurar el menor a una persona o a una família pel temps necessari fins que és possible de tornar-lo a la família d'origen.

5. L'ajuda econòmica.

6. El seguiment de menors desinternats dels centres de tractament dependents del Departament de Justícia, oferint-los el suport sòcio-pedagògic necessari.

7. L'atenció socioterapèutica, que consisteix en l'ajuda i en l'orientació necessàries per tal que el menor superi els problemes derivats del consum de drogues.

8. L'ajuda professional, que tendeix a proporcionar al menor mitjans pedagògics capaços de facilitar-ne la inserció en el món del treball.

9. Altres mesures d'índole educativa o terapèutica que es considerin oportunes.

Els menors subjectes a la protecció establerta en aquest Títol poden rebre simultàniament, si cal, diverses mesures.

L'internament d'un menor ha d'ésser sempre l'últim recurs a emprar, i només es pot acordar quan no és possible d'utilitzar cap altra mesura. L'estada del menor ha de tenir sempre caràcter provisional, i cal procurar que sigui al més curta possible.

Títol VI De la tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació.

Capítol I Disposició general

La tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació consisteix en l'atenció i el tractament dels menors abandonats o víctimes de l'actuació dels pares o guardadors, quan l'autoritat judicial acorda d'intervenir en l'exercici de les seves competències i s'ha de fer en la manera com aquesta ho disposa.

Capítol II Del diagnòstic i de l'acolliment provisional

El diagnòstic d'un menor consisteix a examinar i avaluar el cas, i posar-lo en coneixement de l'autoritat judicial competent, o bé remetre'l a l'òrgan corresponent.

1. L'acolliment provisional es fa mitjançant els centres d'acollida. 2. Els centres d'acollida exerceixen l'atenció immediata i transitòria dels menors abandonats o maltractats que poden necessitar l'actuació judicial, amb la finalitat d'analitzar-ne la problemàtica i de canalitzar-los posteriorment cap al tipus de servei més adient.

Capítol III De l'atenció continuada

1. L'atenció i el tractament continuats consisteixen en l'execució de les mesures adoptades per l'autoritat judicial per a la protecció dels menors abandonats o víctimes de l'actuació dels pares o guardadors. 2. L'atenció i el tractament continuats al menor consisteixen, doncs, en:

1. La vigilància protectora a càrrec d'un delegat d'assistència al menor.

2. L'estada en una família acollidora.

3. L'estada en un centre o en un servei propi o col·laborador.

4. Altres mesures d'índole educativa o terapèutica, d'acord amb les disposicions legals vigents.

L'execució de la mesura de vigilància protectora comporta l'actuació d'un delegat d'assistència al menor, el qual, seguint les instruccions de l'autoritat judicial i, si és possible, coordinadament amb les xarxes de serveis socials dels ajuntaments, ha d'exercir la vigilància dels pares o guardadors del menor amb la finalitat d'assegurar l'exacte compliment de llurs deures de guarda i educació.

1. L'execució de l'acolliment familiar consisteix a confiar el menor a una persona o a una família per un temps indeterminat fins a tornar-lo a la família d'origen o fins que és adoptat. 2. La persona o la família acollidores exerceixen els drets de guarda i educació del menor mentre la família d'origen els té suspesos en els termes que resulten de la legislació vigent. 3. El Departament de Justícia exerceix les tasques de selecció, ajuda econòmica, suport i control respecte a les persones o les famílies encarregades d'acollir els menors.

L'execució de la mesura de destinar el menor a un centre propi o a un centre col·laborador consisteix a ingressar aquest en un centre adequat a les seves característiques, amb la finalitat de rebre l'atenció i l'educació necessàries mentre dura la situació familiar que motivà la mesura acordada.

Disposicions transitòries

Primera 1. Dins un any a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, la Direcció General de Serveis Socials s'ha de fer càrrec dels infants i els adolescents que, a l'empara de l'anterior legislació sobre protecció de menors, són atesos pels serveis de la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors i no depenen del Tribunal Tutelar ni es consideren compresos en el supòsit de l'article 2.b). 2. Consegüentment, la Direcció General de Serveis Socials ha de prendre les mesures adequades perquè aquests menors puguin continuar rebent l'assistència necessària.

Segona El nombre de places fixat per les lletres b) i c) de l'article 38 es refereix a les residències infantils i juvenils de nova creació, i n'hi pot haver, amb Dictamen previ del Consell Assessor i Coordinador, més d'una en un mateix establiment. Pel que fa a les actuals, hom ha de procurar d'adaptar-les al que estableix l'article 38.

Disposicions finals

Primera A l'entrada en vigor d'aquesta Llei quedaran dissoltes les juntes provincials de protecció de menors de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Segona El Consell Executiu ha de reassignar i ha de delimitar entre els diferents Departaments l'abast de les funcions concurrents respectives amb les competències que van ésser traspassades a la Generalitat pels Reials Decrets 1292/1981 i 2352/1981, i que no són expressament atribuïdes al Departament de Justícia per aquesta Llei.

Tercera Es faculta el Consell Executiu perquè dicti les normes necessàries per a executar, desplegar i aplicar aquesta Llei.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Barcelona, 13 de juny de 1985

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Agustí M. Bassols i Parés Conseller de Justícia