LLEI 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de
Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el
que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia,
promulgo la seguent
LLEI
Aquesta Llei és conseqüència de la voluntat política de
posar fi a la inexistència d'una legislació global i
actualitzada sobre la protecció dels animals.
La Llei pretén recollir tots els principis de respecte,
defensa i protecció dels animals que ja figuren als
tractats i convenis internacionals i a les legislacions
dels països socialment més avançats.
La legislació vigent és antiquada i molt parcial i es
troba tan dispersa que no permet dur a terme una tasca de
protecció i defensa efectives dels animals. Cal establir
les normes i els mitjans conseqüents que permetin de
mantenir i de salvaguardar les poblacions animals i que
alhora condicionin, en els casos permesos, la tinença, la
venda, el tràfic i el manteniment d'animals en captivitat,
a fi que es produeixin amb unes garanties mínimes de bon
tracte per als animals.
D'altra banda, la incorporació d'Espanya a les Comunitats
Europees i la signatura dels convenis de Washington, Berna
i Bonn fan necessària una adaptació de la normativa
existent en matèria de protecció de la fauna.
Hom no ha considerat que aquesta Llei sigui el marc
adient per a introduir tota una gran temàtica, pendent
d'ésser regulada, com ho és la relacionada amb
l'experimentació i la vivisecció d'animals. Més aviat s'ha
considerat que l'àmbit a tractar era tan ampli i compleix
que requeria un marc normatiu específic, i és en aquest
sentit que es prepararà una llei sobre aquesta matèria.
Per això es posa de manifest la voluntat expressa
d'arribar a aconseguir ben aviat un marc jurídic que situï
Catalunya entre les nacions que compten amb la legislació
més completa sobre protecció i conservació dels animals.
Aquesta Llei és una de les bases necessàries per a atènyer
aquest objectiu.
El Títol I de la Llei estableix unes disposicions de
caràcter general d'aplicació a tota classe d'animals, que
es concreten en les atencions mínimes que han de rebre els
animals des del punt de vista de tracte, higiene i
transport. Recull també les normes generals referents a
llur venda, i es prohibeix la participació d'animals en
espectacles que els causin sofriment. Concretament, es
prohibeixen les baralles de galls i de gossos.
El Títol II regula les condicions de tinença i tracte
dels animals de companyia. La vida a les grans ciutats ha
comportat un augment molt considerable de l'adquisició
d'animals de companyia, però, en moltes ocasions, sense
l'assumpció de les responsabilitats que comporta tenir un
animal. Per aquest motiu la Llei regula també els requisits
higiènico-sanitaris (vacunacions, tractaments obligatoris)
i les conseqüències de l'abandó d'animals; la recollida,
el sacrifici i l'esterilització d'aquests, i també les
normes que han de complir les instal·lacions dedicades a
mantenir-los temporalment.
El Títol III està dedicat a la fauna autòctona. La Llei
declara protegides a Catalunya una sèrie d'espècies, de les
quals es prohibeix la caça, la captura, la tinença, el
tràfic, el comerç, la venda, la importació, l'exportació i
l'exhibició pública, segons correspongui en cada cas. Es
regula també la dissecació d'aquests animals.
La fauna no autòctona és regulada pel Títol IV, el qual
fa una remissió a les normes de protecció establertes pels
tractats i els convenis internacionals, i estableix dues
categories de protecció: la de les espècies altament
protegides o en perill de desaparició i la de les altres
espècies. S'especifica també la documentació que cal
posseir per cada animal.
La dissecació d'espècies protegides és regulada pel Títol
V.
El Títol VI prohibeix l'ús de determinats arts per a la
captura d'animals i el Títol VII estableix les condicions
mínimes que han de reunir les agrupacions zoològiques
d'animals de la fauna salvatge.
El Títol VIII crea, amb la finalitat de protegir espècies
de la fauna autòctona, dues modalitats d'àrees de protecció
de la fauna salvatge: les reserves naturals i els refugis.
El Títol X fa referència a les associacions de protecció
i defensa dels animals i a llur relació amb el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Finalment, els Títols XI i XII fixen les mesures
d'inspecció i vigilància i tipifiquen les infraccions del
que disposa la Llei i les sancions aplicables
corresponents.
TÍTOL I
Disposicions generals
Aquesta Llei té l'objecte d'establir normes per a la
protecció dels animals i per a la regulació específica dels
animals de companyia i de la fauna salvatge.
-1 Qui posseeix un animal té l'obligació de mantenir-lo en
bones condicions higiènico-sanitàries.
-2 Es prohibeix:
-
Maltractar o agredir físicament els animals o
sotmetre'ls a qualsevol altra pràctica que els irrogui
sofriments o danys injustificats.
-
Abandonar-los.
-
Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt
de vista higiènico-sanitari.
-
Practicar-los mutilacions, excepte les controlades
pels veterinaris en cas de necessitat o per mantenir les
característiques de la raça.
-
No facilitar-los l'alimentació necessària per a
subsistir.
-
Fer-ne donació com a premi, recompensa o regal de
compensació per altres adquisicions de naturalesa distinta
a la transacció onerosa d'animals.
-
Vendre'ls a laboratoris o clíniques, sense control de
l'Administració.
-
Vendre'ls als menors de catorze anys i a incapacitats
sense l'autorització dels qui en tenen la pàtria potestat
o la custòdia.
-
Exercir la venda ambulant d'animals de companyia.
-
Exercir la venda ambulant d'altres tipus d'animals
fora dels mercats i fires legalitzades.
-
Les accions i omissions tipificades per l'article 42
d'aquesta Llei.
-3 Sens perjudici del que disposa el Títol VI i sempre que
no es tracti d'espècies protegides, s'entenen justificades
l'eliminació específica d'animals considerats com a
perjudicials o nocius, i també totes les pràctiques
destinades a la protecció de les collites que no impliquin
la destrucció en massa d'animals no nocius. La pesca, la
recollida de marisc i la caça d'animals salvatges s'han de
regular per les disposicions que els són pròpies.
-4 El sacrifici d'animals criats per a la obtenció de
productes útils per a l'home s'ha d'efectuar, en la mesura
que sigui tècnicament possible, de manera instantània i
indolora.
-1 Els animals han de disposar d'espai suficient si se'ls
trasllada d'un lloc a un altre. Els mitjans de transport o
els embalatges han d'ésser concebuts per a protegir els
animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques
fortes.
-2 Durant el transport els animals han d'ésser abeurats i
han de rebre una alimentació apropiada a intervals
convenients.
-3 Per a la càrrega i la descàrrega dels animals s'ha
d'utilitzar un equip adequat.
-1 Es prohibeix l'ús d'animals en espectacles, lluites i
altres activitats si aquests els poden ocasionar sofriment
o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals,
o bé si pot ferir la sensibilitat de les persones que els
contemplen.
-2 Resten expressament excloses d'aquesta prohibició:
-
La festa dels braus en aquelles localitats on, en el
moment d'entrar en vigor aquesta Llei, hi hagi places
construïdes per a celebrar-hi la dita festa.
-
Les festes amb bous sense mort de l'animal
(corre-bous) en les dates i les localitats on
tradicionalment se celebren.
-3 Es prohibeixen a tot el territori de Catalunya la lluita
de gossos, la lluita de galls de baralla, el tir al colom i
altres pràctiques assimilables.
-4 Sens perjudici del que disposa l'apartat 3, el
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot autoritzar
a les societats de tir, sota el control de la federació
respectiva, la celebració de competicions de tir al colom.
-1 El posseïdor d'un animal, sens perjudici de la
responsabilitat subsidiària del propietari, és responsable
dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a
les persones, a les coses, a les vies i espais públics i al
medi natural en general, d'acord amb el que estableix
l'article 1905 del Codi Civil.
-2 El posseïdor d'un animal, sens perjudici de la
responsabilitat subsidiària del propietari, és responsable
d'adoptar les mesures que calguin per a impedir que els
animals embrutin les vies i els espais públics.
TÍTOL II
Dels animals de companyia
Capítol I
Normes generals
Són animals de companyia els que es crien i es
reprodueixen amb la finalitat de viure amb l'home i que
s'assenyalen a l'Annex 1. Resten exclosos d'aquesta
denominació els animals salvatges, les espècies protegides
de la fauna autòctona i els animals que es crien per a la
producció de carn, de pell o d'algun altre producte útil
per a l'home. En resten exclosos també els animals de
càrrega i els que treballen en l'agricultura.
-1 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i el
Departament de Sanitat i Seguretat Social poden ordenar,
per raons de sanitat animal o de salut pública, la
vacunació o el tractament obligatori dels animals de
companyia.
-2 Els veterinaris de l'Administració pública i les
clíniques i els consultoris veterinaris han de dur un arxiu
amb la fitxa clínica dels animals objecte de vacunació o de
tractament obligatori, el qual ha d'estar a disposició de
l'autoritat competent.
Els posseïdors de gossos, que ho són per qualsevol títol,
els han de censar a l'ajuntament del municipi on resideixen
habitualment dins el termini màxim d'un mes comptat a
partir de la data de naixement o d'adquisició de l'animal.
L'animal ha de portar necessàriament la seva identificació
censal, de manera permanent.
Capítol II
Abandó d'animals de companyia i centres de recollida
d'animals
-1 Es considera que un animal està abandonat si no duu cap
identificació de l'origen o del propietari ni va acompanyat
de cap persona. En aquest supòsit, l'ajuntament o, si
s'escau, l'entitat supramunicipal corresponent s'han de fer
càrrec de l'animal i l'han de retenir fins que és
recuperat, cedit o sacrificat.
-2 El termini per a recuperar un animal sense identificació
són vuit dies.
-3 Si l'animal porta identificació, s'ha d'avisar el
propietari, i aquest té un termini de deu dies per a
recuperar-lo, abonant prèviament les despeses que ha
originat el manteniment d'aquest. Un cop transcorregut
aquest temps, si el propietari no ha satisfet l'abonament
de les despeses, l'animal es considera abandonat.
-1 Correspon als ajuntaments de recollir els animals
abandonats.
-2 Amb aquesta finalitat, els ajuntaments han de disposar
d'instal·lacions adequades o concertar la realització
d'aquest servei amb associacions de protecció i defensa
dels animals col·laboradores del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca o amb entitats supramunicipals.
-3 En qualsevol cas, les instal·lacions de recollida
d'animals abandonats han de complir els requisits
establerts per reglament.
-1 Els centres de recollida d'animals abandonats, un cop
transcorregut el termini legal per a recuperar-los, poden
sacrificar-los o donar-los en adopció, esterilitzats
prèviament. L'esterilització s'ha de fer sota control
veterinari.
-2 El sacrifici i l'esterilització d'aquests animals s'ha
de fer sota control veterinari.
-1 Si un animal ha d'ésser sacrificat, s'han d'utilitzar
mètodes que impliquin el mínim sofriment i que provoquin
una pèrdua de consciència immediata.
-2 El sacrifici s'ha de fer sota el control i la
responsabilitat d'un veterinari.
-3 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot
regular per reglament els mètodes de sacrifici a utilitzar.
-1 Els ajuntaments o les entitats supramunicipals, per ells
mateixos o mitjançant associacions de protecció i defensa
dels animals col·laboradores del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, poden comissar els animals de companyia
si hi ha indicis que hom els maltracta o tortura, si
presenten símptomes d'agressió física o desnutrició o si es
troben en instal·lacions indegudes.
-2 Els ajuntaments i les organitzacions supramunicipals
poden també ordenar l'aïllament o comissar els animals de
companyia en el cas d'haver-los diagnosticat que pateixen
malalties transmissibles a l'home, bé per sotmetre'ls a un
tractament curatiu adequat, bé per sacrificar-los si és
necessari.
-3 Els òrgans corresponents dels Departaments
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Governació i de
Sanitat i Seguretat Social poden comissar els animals de
companyia en els supòsits a què fan referència els apartats
1 i 2, si és necessari per a l'exercici de llurs
competències.
Capítol III
Instal·lacions per al manteniment temporal d'animals de
companyia
Les residències d'animals de companyia, les escoles
d'ensinistrament i les altres instal·lacions fetes per a
mantenir temporalment els animals domèstics de companyia
han d'estar declarades nuclis zoològics pel Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, com a requisit
imprescindible per a llur funcionament.
-1 Cada centre ha de portar un registre amb les dades de
cadascun dels animals que hi entren i de la persona
propietària o responsable, el qual ha d'estar a disposició
del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de
l'autoritat competent sempre que aquesta ho requereixi.
-2 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
determina les dades que han de constar en el registre.
-1 Les residències d'animals domèstics de companyia i
altres instal·lacions d'aquesta classe han de disposar d'un
servei veterinari encarregat de vigilar l'estat físic dels
animals residents. En el moment d'entrar-hi, s'ha de posar
l'animal en una instal·lació aïllada, i hi ha d'ésser
mantingut fins que el veterinari del centre en dictamina el
bon estat sanitari.
-2 És obligació del servei veterinari del centre vigilar
que els animals s'adapten a la nova situació, que no
presenten problemes d'alimentació ni es dóna cap altra
circumstància que els pugui provocar mal, i ha de prendre
les mesures escaients en cada cas.
-3 Si un animal es posa malalt, el centre ho ha de
comunicar immediatament al propietari o responsable, el
qual pot donar l'autorització per a un tractament
veterinari o pot recollir l'animal.
-4 Les residències d'animals domèstics de companyia i
altres instal·lacions han de prendre les mesures
necessàries per a evitar contagis entre els animals
residents.
TÍTOL III
Fauna autòctona
A l'efecte d'aquesta Llei, es defineixen legalment com a
espècies de la fauna autòctona les que són originàries de
Catalunya o de la resta del territori de l'Estat espanyol,
incloses les que hi hivernen o hi són de pas i les espècies
de peixos i animals marins de les costes catalanes.
-1 Les espècies que inclou l'Annex 2 es declaren
protegides a Catalunya. Es prohibeix la caça, la captura,
la tinença, el tràfic, el comerç, la venda, la importació,
l'exportació i l'exhibició pública, segons que correspongui
en cada cas, tant de les espècies adultes com dels ous i
les cries, i de totes les subespècies i tots el tàxons
inferiors, independentment de llur procedència. Es
prohibeix també de vendre'n les parts o els productes
obtinguts a partir d'aquestes espècies.
-2 La prohibició que estableix l'apartat 1 afecta tant les
espècies vives com les dissecades.
-1 Els instruments de planejament territorial i urbanístic
han d'assegurar la preservació, el manteniment i la
recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies
protegides.
-2 Pel que fa a les migracions, es prohibeix especialment
la pertorbació dels espais de recuperació, criança, muda,
hivernada i descans.
-1 Es faculta el Departament d'Agricultura, Ramaderia i
Pesca perquè comissi els exemplars detallats per l'Annex 2
que estan en possessió de particulars o que són exposats
per a la venda o l'exhibició pública.
-2 Es faculta al Departament d'Agricultura, Ramaderia i
Pesca perquè lliuri a parcs zoològics i a centres de
caràcter científic, cultural o educatiu exemplars vius de
les espècies que detalla l'Annex 2 provinents de comissos,
si la readaptació a la vida salvatge no és possible en les
instal·lacions autoritzades.
-1 En condicions estrictament controlades, el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot autoritzar la captura
en viu amb finalitats científiques, culturals, de
reproducció en captivitat, de repoblació o de reintroducció
en altres zones, d'exemplars adults d'algunes de les
espècies que detalla l'Annex 2. En casos excepcionals i amb
els mateixos fins, es pot autoritzar també la recollida
d'ous i de cries.
-2 En cas que no comporti amenaça per a les poblacions de
l'espècie, es pot autoritzar la captura en viu d'exemplars
adults o la recollida d'ous i cries de les espècies que
detalla l'Annex 2 amb la finalitat de reintroduir aquestes
espècies en altres àrees de Catalunya. Aquestes operacions
requereixen un informe previ del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca sobre l'estat de la població d'aquella
espècie a Catalunya.
-3 Només en cas que calgui reduir la població animal d'una
espècie protegida, en interès de la protecció d'altres
espècies assenyalades per l'Annex 2 o per prevenir danys
importants a conreus, ramats o forests, es pot autoritzar
la caça selectiva temporal d'espècies indicades per l'Annex
2. Aquesta autorització té caràcter extraordinari i
requereix un informe que demostri que l'operació de caça
selectiva que s'ha de practicar no posa en perill el nivell
de població, la distribució geogràfica o la taxa de
reproducció de l'espècie protegida en el conjunt de
Catalunya.
-4 Durant el temps que duri la cacera, aquesta ha d'ésser
controlada per representants del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca.
-5 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de
regular la captura d'ocells rapinyaires per a la pràctica
de la falconeria.
-6 Sens perjudici del que estableixen els apartats
anteriors, es pot autoritzar la captura en viu del pinsà
comú destinada a la participació en concursos de cant, en
la manera que hom determinarà per reglament, sempre que no
comporti un detriment per a la població d'aquesta espècie.
-7 La caça del gall fer requereix, en tots els casos,
l'autorització específica del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, de la manera que hom determinarà per
reglament.
-1 Les espècies declarades anualment per les disposicions
normatives que regulen els períodes hàbils de caça i de
pesca en el territori de Catalunya com a espècies
protegides o de caça o pesca prohibides es consideren com a
espècies de l'Annex 2, amb la categoria D, mentre dura el
termini de la disposició, i són sotmeses a idèntica
protecció.
-2 Es protegeixen totes les espècies d'ocells de longitud
igual o menor a 20 cm. Això implica la prohibició de
capturar-les, ja siguin vives o mortes. El Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot excloure d'aquesta
prohibició, mitjançant reglament, les espècies perjudicials
per a l'agricultura i les que són capturades per a
activitats tradicionals de fort arrelament a Catalunya i
les que expressament són autoritzades per a les ordres que
fixen els períodes hàbils de caça a tot el territori de
Catalunya i les vedes especials que s'estableixen per a
cada temporada.
-3 Es prohibeixen la pesca, el tràfic, la venda i el consum
de peixos i de crancs menors de 8 cm de llargada. Aquesta
longitud es compta de la punta de la boca fins al punt
mitjà de l'aleta caudal. Per als crancs, la mida és des de
l'ull fins a l'extrem de la cua estesa.
-4 Sens perjudici del que disposa l'apartat 3, es pot
autoritzar per reglament la pesca de peixos de menys de 8
cm en els entrenaments i campionats anomenats de pesca de
minitalla al "coup", organitzats per la Federació Catalana
de Pesca Esportiva o per les seves entitats federades, i en
la pràctica de la modalitat de pesca esportiva amb peixet,
restringida a les espècies anomenades "vairon" i madrilla.
1. En cas d'animals morts, o d'animals ferits que s'han de
sacrificar en no aconseguir-se que es recuperin, el
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en pot
autoritzar la dissecació i la permanència posterior en
centres de caràcter científic, cultural o educatiu.
2. Només es pot permetre la dissecació als particulars si
es demostra la mort natural de l'animal, però ha de comptar
amb l'autorització prèvia del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca. En cap cas no es pot autoritzar
l'exhibició pública dels exemplars dissecats.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'acord
amb l'estat de les poblacions de la fauna autòctona, pot
ampliar la relació d'espècies protegides a Catalunya.
TÍTOL IV
De la fauna no autòctona
La fauna no autòctona comprèn les espècies animals
originàries de fora de l'Estat espanyol que viuen en estat
salvatge. Se n'exclouen, per tant, els animals domèstics de
companyia, els animals que es crien per a la producció de
carn, de pell o d'algun altre producte útil per a l'home, i
també els animals de càrrega i els que treballen en
l'agricultura.
-1 La protecció de la fauna no autòctona es regeix pel que
estableixen els tractats i els convenis internacionals
signats per l'Estat espanyol, per la normativa comunitària
i pel que preceptuen aquesta Llei i les disposicions que la
desenvolupen.
-2 Només es poden caçar, capturar intencionadament, tenir,
vendre, comerciar o exhibir les espècies, els ous o les
cries o qualsevol part o producte obtingut d'aquelles
espècies que permeten les normes damunt dites.
-1 Es prohibeix la caça i la captura intencionada, el
comerç, la venda, la tinença o l'exhibició pública
d'espècies o d'ous i cries d'aquelles espècies declarades
altament protegides o en perill d'extinció pels tractats i
els convenis vigents a l'Estat espanyol.
-2 Únicament se'n pot permetre la tinença i l'exhibició
pública si es tracta d'intercanvis no comercials entre
institucions zoològiques o científiques legalitzades.
-3 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca és
facultat per a comissar els animals damunt dits i
retornar-los al país d'origen.
Els venedors o els posseïdors d'animals pertanyents a
espècies de comerç permès pels damunt dits tractats i els
posseïdors d'animals pertanyents a espècies altament
protegides o en perill d'extinció, en el supòsit
d'intercanvis no comercials entre institucions zoològiques
o científiques legalitzades, han de posseir, per cada
animal o per cada partida d'animals, especificant en aquest
darrer cas el nombre d'animals que la componen, la
documentació següent:
-
El certificat sanitari d'origen.
-
La llicència d'importació.
-
La llicència d'exportació.
-
L'autorització zoosanitària d'entrada.
-
El certificat de reconeixement sanitari a la duana o
la certificació de quarantena a Espanya.
-1 Si el venedor o posseïdor no presenta la llicència
d'exportació i/o la llicència d'importació, el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca és facultat per comissar
l'exemplar per retornar-lo al lloc d'origen o cedir-lo a
instal·lacions zoològiques o de caire científic.
-2 La no-presentació del certificat sanitari d'origen, de
l'autorització zoosanitària d'entrada, del certificat de
reconeixement sanitari a la duana o del certificat de
quarantena a Espanya comporta el comís temporal de
l'exemplar perquè passi la quarantena en instal·lacions del
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o en centres
que hi tenen conveni.
-3 Un cop transcorreguda la quarantena, el propietari pot
recuperar l'animal, amb el pagament previ de les despeses
que aquest ha originat.
-4 Si un cop transcorreguts trenta dies d'haver acabat la
quarantena de l'animal no es compleixen les disposicions
damunt dites, aquest pot ésser retornat al país d'origen o
bé cedit a institucions zoològiques o de caire científic.
-1 La venda en establiments comercials, la tinença i
l'exhibició pública d'animals de la fauna no autòctona
provinents d'instal·lacions de cria en captivitat amb
finalitats comercials i degudament legalitzades requereixen
la possessió, per cada animal, del certificat acreditatiu
de l'origen, a més de la documentació especificada per
l'article 28.
-2 En cas que no es posseeixin aquest certificat o els
documents acreditatius de l'origen o la procedència de
l'animal, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
és facultat per a comissar-lo.
TÍTOL V
De la dissecació d'espècies protegides
-1 Totes les institucions, tallers i persones que
practiquen activitats de taxidèrmia han de dur un llibre de
registre en què han de constar les dades referents als
exemplars de la fauna salvatge objecte de dissecació total
o parcial.
-2 Aquest llibre de registre, del qual hom ha de determinar
les dades per reglament, ha d'estar a disposició del
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè el
pugui examinar.
Es crea el Registre de Tallers de Taxidermistes,
dependent del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Per reglament s'han de fixar les condicions per accedir-hi.
TÍTOL VI
De l'ús d'arts prohibits per a la captura d'animals
-1 Es prohibeix la venda i la utilització de xarxes
japoneses. Aquests arts només poden ésser utilitzats amb
finalitats científiques, mitjançant l'autorització especial
del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i sota els
requisits de precinte identificador que hom determinarà per
reglament.
-2 Es prohibeix la venda i la utilització de tota mena de
paranys de tipus cep i del tipus ballesta per a la captura
d'animals.
-3 La utilització del vesc per a la captura d'ocells
fringíl·lids s'ha de regular reglamentàriament en l'ordre
general de vedes.
-4 Es prohibeix la utilització de balins, d'armes d'aire
comprimit i d'armes de calibre 22 en la pràctica de la
caça.
TÍTOL VII
De les agrupacions zoològiques d'animals de la fauna
salvatge
-1 Els zoosafaris, els parcs zoològics, les reserves
zoològiques i les altres agrupacions zoològiques han
d'ésser declarats nucli zoològic del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Amb aquesta finalitat han
de presentar el projecte de la instal·lació i la llista
d'animals que tenen. Les modificacions, les altes i les
baixes s'han de comunicar al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca perquè pugui realitzar les anàlisis
necessàries i, si s'escau, fer-ne l'autòpsia, a fi de
determinar els motius de la mort i evitar possibles
contagis.
-2 En aquests centres s'han de complir les normes d'aquesta
Llei que els són aplicables i les establertes per reglament
pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, les quals
han d'incloure les mesures necessàries per a la prevenció
de possibles atacs dels animals al públic.
TÍTOL VIII
De les àrees de protecció de fauna salvatge
Amb la finalitat de conservar les espècies animals,
s'estableixen les àrees de protecció següents:
-
Les reserves naturals de fauna salvatge.
-
Els refugis de fauna salvatge.
-1 Les reserves naturals de fauna salvatge són àrees
limitades per protegir determinades espècies i/o poblacions
de la fauna salvatge en perill d'extinció.
-2 La declaració ha d'ésser atorgada pel Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, un cop feta la informació
pública adient.
-3 No s'hi pot permetre cap activitat que perjudiqui o
pugui perjudicar l'espècie o la població per a la protecció
de la qual s'ha fet la declaració.
-1 Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per a
preservar la fauna.
-2 La declaració ha d'ésser atorgada pel Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del
propietari o dels propietaris del terreny, amb l'informe
previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es
tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça,
havent fet prèviament la informació pública adient.
-3 En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça.
TÍTOL IX
Dels establiments de venda d'animals
-1 Els establiments dedicats a la venda d'animals han de
complir, sens perjudici de les altres disposicions que els
són aplicables, les normes següents:
-
Han d'ésser declarats nuclis zoològics del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
-
L'establiment ha de dur un registre, a disposició del
dit Departament, en el qual han de constar les dades
establertes per reglament.
-
Els animals s'han de vendre desparasitats i lliures de
tota malaltia.
-2 L'existència d'un servei veterinari dependent de
l'establiment que atorga certificats de salut per a la
venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat
davant malalties d'incubació no detectades en el moment de
la venda.
TÍTOL X
De les associacions de protecció i defensa dels animals
-1 D'acord amb aquesta Llei són associacions de protecció i
defensa dels animals les associacions sense finalitat de
lucre legalment constituïdes que tenen per finalitat única
la defensa i la protecció dels animals.
-2 Les associacions de protecció i defensa dels animals que
reuneixen els requisits determinats mitjançant reglament
pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca són
inscrites en un registre creat amb aquesta finalitat per
aquest Departament, i se'ls atorga el títol d'entitats
col·laboradores. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i
Pesca pot convenir amb aquestes associacions la realització
de tasques en relació amb la protecció i la defensa dels
animals.
-3 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot
establir ajuts per a les associacions que han obtingut el
títol de col·laboració.
TÍTOL XI
Inspecció i vigilància
-1 Correspon als municipis o, si s'escau, a les entitats
supramunicipals:
-
Establir i efectuar un cens de les espècies d'animals
domèstics que es determinen.
-
Recollir i sacrificar animals domèstics, directament o
mitjançant convenis amb les associacions de protecció i
defensa d'animals.
-
Vigilar i inspeccionar els establiments de venda,
guarda i cria d'animals domèstics, directament o mitjançant
convenis amb les associacions de protecció dels animals.
-2 El servei de cens i de vigilància i inspecció pot ésser
objecte d'una taxa fiscal.
-3 Els censos han d'estar a disposició del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
-4 En el cas que l'òrgan competent no realitzi les tasques
a què es refereix l'apartat 1, ho ha de fer el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i les despeses
ocasionades han d'anar a càrrec d'aquell òrgan.
-1 Pel que fa a les espècies de la fauna salvatge, la
vigilància i la inspecció són a càrrec del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, mitjançant els seus
agents.
-2 Els agents de l'autoritat han de col·laborar amb el
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en aquestes
tasques.
TÍTOL XII
De les infraccions i de les sancions
Capítol I
Infraccions
A l'efecte d'aquesta Llei, les infraccions es
classifiquen en lleus, greus o molt greus.
-1 Són infraccions lleus:
-
La possessió d'un gos no censat d'acord amb l'article
8 d'aquesta Llei.
-
La no-possessió o la possessió incompleta d'un arxiu
amb les fitxes clíniques dels animals objecte de vacunació
i/o de tractament obligatori.
-
La venda d'animals de companyia als menors de catorze
anys i a incapacitats sense l'autorització dels qui en
tenen la pàtria potestat o la custòdia.
-
La donació d'un animal de companyia com a premi o
recompensa.
-
La no-tinença o la manca dels preceptius requisits del
llibre de registre establert per l'article 31.
-
La venda, la tinença, el tràfic, el comerç i
l'exhibició pública d'espècies de la fauna salvatge no
autòctona que no estiguin protegides per cap conveni, si no
es posseeix la documentació exigida.
-
El transport d'animals amb vulneració dels requisits
establerts per l'article 3.
-
La caça, la captura en viu, la tinença, el tràfic, el
comerç i l'exhibició pública d'espècies, o dels ous i les
cries d'aquestes, incloses en l'Annex 2 amb la categoria D.
-
La venda de parts i la dissecació de les espècies
protegides incloses a l'Annex 2 amb la categoria D o dels
productes obtinguts a partir d'aquestes espècies.
-2 Són infraccions greus:
-
El manteniment dels animals sense l'alimentació
necessària i/o en instal·lacions inadequades des del punt
de vista higiènico-sanitari.
-
L'esterilització, la pràctica de mutilacions i el
sacrifici d'animals sense control veterinari o en contra de
les condicions i requisits establerts per aquesta Llei.
-
La no-possessió o la possessió incompleta del registre
establert per aquesta Llei per als establiments de venda
d'animals.
-
La caça i la captura d'ocells vius de longitud
inferior a 20 cm, fora dels supòsits o amb vulneració de
les condicions i els requisits establerts per l'article
22.
-
La pesca, la tinença, el tràfic i la venda de peixos i
crancs de menys de 8 cm de longitud, fora dels supòsits o
amb vulneració de les condicions i requisits establerts per
l'article 21.
-
La venda i la utilització d'arts prohibits per a la
captura d'animals per l'article 33 o amb vulneració de les
condicions i els requisits establerts per aquesta Llei.
-
La no-vacunació i/o la no-realització de tractaments
obligatoris als animals domèstics de companyia.
-
L'incompliment de qualsevol de les condicions
establertes per aquesta Llei per a les agrupacions
zoològiques de la fauna salvatge.
-
L'incompliment per part de les instal·lacions per al
manteniment temporal d'animals de companyia de qualsevol de
les condicions i requisits establerts pel Capítol III del
Títol II.
-
La caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el
tràfic, el comerç i l'exhibició pública d'espècies, o dels
ous i les cries d'aquestes, de la fauna no autòctona
declarades protegides per tractats i convenis
internacionals vigents a l'Estat espanyol, si no posseeixen
la documentació exigida.
-
La caça, la captura en viu, la tinença, el tràfic, el
comerç i l'exhibició pública d'espècies, o dels ous i les
cries d'aquestes, incloses a l'Annex 2 amb la categoria C.
-
La venda de parts i la dissecació de les espècies
protegides incloses en l'Annex 2 amb la categoria C o dels
productes obtinguts a partir d'aquestes espècies.
-
La venda ambulant d'animals de companyia i la venda
ambulant d'altres tipus d'animals fora de mercats i fires
legalitzades.
-
La caça de les espècies declarades protegides per
l'Ordre General de Vedes, mentre dura aquesta declaració.
-3 Són infraccions molt greus:
-
La celebració d'espectacles de lluites de gossos i de
galls.
-
El tir al colom, fora del supòsit previst per
4.4.
-
L'ús d'animals en espectacles, si l'espectacle els pot
ocasionar sofriment, pot fer que siguin objecte de burles o
tractaments antinaturals o pot ferir la sensibilitat de les
persones que el contemplen.
-
La caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el
tràfic, el comerç i l'exhibició pública d'espècies, o dels
ous i les cries d'aquestes, o qualsevol part o producte
obtingut de les espècies de la fauna no autòctona
declarades altament protegides o en perill d'extinció per
tractats i convenis internacionals o vigents a l'Estat
espanyol.
-
La captura en viu, la caça, la tinença, el tràfic, el
comerç i exhibició pública d'espècies, o dels ous i les
cries d'aquestes, incloses a l'Annex 2 amb les categories A
i B.
-
La venda de parts i la dissecació de les espècies
protegides incloses a l'Annex 2 amb les categories A i B o
dels productes obtinguts a partir d'aquestes espècies.
-
El maltractament i les agressions físiques als
animals.
-
L'abandó d'un animal de companyia.
-
L'incompliment, pels establiments de venda d'animals,
de l'obligació establerta per l'article 38.1.c).
Capítol II
Sancions
-1 Les infraccions comeses contra aquesta Llei són
sancionades amb multes de 10.000 pessetes a 2.500.000
pessetes.
-2 La imposició de la multa pot comportar el comís dels
animals objecte de la infracció i, en tots els casos, el
dels arts de caça o captura i dels intruments amb què
s'hagi realitzat.
-3 La comissió de les infraccions previstes per l'article
42.3, lletres a) i i), pot comportar el tancament de les
instal·lacions, els locals o els establiments respectius.
-1 Les infraccions lleus són sancionades amb multa de
10.000 a 50.000 pessetes; les greus, amb multa de 50.000 a
250.000 pessetes, i les molt greus, amb multa de 250.000 a
2.500.000 pessetes.
-2 En la imposició de les sancions s'ha de tenir en compte,
per a graduar la quantia de les multes i la imposició de
les sancions accessòries, els criteris següents:
-
La transcendència social i el perjudici causat per la
infracció comesa.
-
L'ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici
obtingut en la comissió de la infracció.
-
La reiteració o reincidència en la comissió
d'infraccions.
-3 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha
d'establir per reglament una valoració de les diferents
espècies de la fauna protegida, a l'efecte de graduar la
imposició de les sancions.
La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta
Llei no exclou la responsabilitat civil i l'eventual
indemnització de danys i perjudicis que puguin correspondre
al sancionat.
-1 Per a imposar les sancions a les infraccions previstes
per aquesta Llei cal seguir el procediment sancionador
regulat per la Llei de Procediment Administratiu.
-2 Les entitats locals poden instruir, en qualsevol cas,
els expedients infractors i elevar-los a l'autoritat
administrativa competent perquè els resolgui.
La imposició de les sancions previstes per a les
infraccions correspon:
-
Al Cap dels Serveis Territorials o als delegats del
Govern de la Generalitat, en el cas de les infraccions
lleus.
-
Al Director General de Política Forestal, al Director
General de Producció i Indústries Agroalimentàries o al
Director del Joc i Espectacles, en el cas d'infraccions
greus.
-
Al Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o al
Conseller de Governació, en el cas de les infraccions molt
greus.
-1 Mitjançant els seus agents, l'Administració pot comissar
els animals objecte de protecció sempre que hi hagi indicis
racionals d'infracció de les disposicions d'aquesta Llei.
-2 El comís té el caràcter de preventiu fins a la resolució
de l'expedient sancionador corresponent, a la vista del
qual l'animal pot ésser retornat al propietari o esdevenir
propietat de l'Administració, la qual el pot cedir a
institucions zoològiques o de caràcter científic,
retornar-lo al país d'origen, dipositar-lo en centres de
recuperació o alliberar-lo en el medi natural, si es tracta
d'una espècie de la fauna autòctona.
-3 Si el dipòsit prolongat d'animals procedents de comís és
perillós per a llur supervivència i cal alliberar-los
immediatament, l'animal ha d'ésser lliberat en el medi
natural per membres del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, en presència de testimonis.
Disposicions addicionals
Primera
Dins d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta
Llei, el Consell Executiu ha de procedir a marcar els
exemplars vius de les espècies detallades per l'Annex 2 que
són en mans de centres de caràcter científic, cultural o
educatiu.
Segona
Abans de 1992 el Govern de la Generalitat ha de presentar
al Parlament un projecte de llei de regulació de la
vivisecció, l'experimentació científica amb animals vius i
la utilització d'animals vius per a controls analítics.
Aquest projecte s'ha d'inspirar en el principi de la
prohibició d'aquestes pràctiques sempre que hi hagi algun
mètode in vitro de cost comparable i de fiabilitat
reconeguda.
Tercera
Dins d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta
Llei, el Consell Executiu, per decret, ha de regular les
activitats fotogràfiques, científiques i esportives que
poden afectar la reproducció de les diferents espècies
protegides, les quals han d'ésser classificades segons el
seu grau de sensibilitat en aquest aspecte.
Disposició transitòria
-1 De la manera que s'establirà per reglament, els qui
posseeixen animals pertanyents al grup d'espècies de la
fauna no autòctona ho han de notificar al Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca abans d'un any comptat des
de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
-2 Per al curs escolar 1988-1989 i successius el Consell
Executiu ha de programar campanyes divulgadores del
contingut d'aquesta Llei entre els escolars de Catalunya.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de vint dies d'haver
estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui
d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que
els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin
complir.
Palau de la Generalitat, 4 de març de 1988
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Miró i Ardèvol
Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Annex 1
Animals domèstics de companyia
Totes les subespècies i varietats de gats (Felis catus).
Totes les subspècies i varietats de gossos (Canis
familiaris).
Annex 2
Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona
Categoria
Mamífers
Insectívors
C Rata mesquera Talpidae (Galemys pyrenaicus, Desmana
pyrenaica).
C Eriçó clar Erinaceidae (Aethechinus algirus).
Microquiròpters
C Rates-pinyades, Rats-penats (totes les espècies).
Rosegadors
C Talpó de Cabrera Microtidae (Microtus cabrerae).
Carnívors
A Ós bru Ursidae (Ursus arctos pyrenaicus).
A Llúdriga comuna europea Mustelidae (Lutra lutra).
C Visó europeu Mustelidae (Lutreola lutreola).
B Ermini Mustelidae (Mustela erminea).
B Gat fer-Gat salvatge Felidae (Felis sylvestris).
A Linx boreal Felidae (Lynx lynx).
A Linx ibèric Felidae (Lynx pardina).
C Mangosta africana Herpestidae (Herpestes inchneumon).
A Vedell marí Phocidae (Monachus monachus).
Artiodàctils
B Cabra salvatge dels Pirineus Bovidae (Capra pyrenaica
pyrenaica).
Ocells
Gaviformes
B Calàbria del bec blanc Gaviidae (Gavia adamsii).
B Calàbria agulla Gaviidae (Gavia arctica).
B Calàbria grossa Gaviidae (Gavia immer).
B Calàbria petita Gaviidae (Gavia stellata).
Podicipediformes
C Cabussó orellut Podicipedidae (Podiceps auritus).
C Cabussó emplomallat Podicipedidae (Podiceps cristatus).
C Cabussó gris Podicipedidae (Podiceps grisegena).
C Cabussó coll-negre Podicipedidae (Podiceps nigricollis).
C Cabusset Podicipedidae (Tachybaptus ruficollis).
Procel·lariformes
C Ocell de tempesta Hydrobatidae (Hydrobates pelagicus).
C Petrell oceànic Hydrobatidae (Oceanites oceanicus).
C Petrell cuaforcat Hydrobatidae (Oceanodroma leucorrhoa).
C Petrell de Bulwer Procellariidae (Bulweria bulwerii).
C Baldriga cendrosa Procellariidae (Calonectris diomedea).
C Fulmar Procellariidae (Fulmarus glacialis).
C Baldriga petita Procellariidae (Puffinus assimilis).
C Baldriga capnegra Procellariidae (Puffinus gravis).
C Baldriga grisa Procellariidae (Puffinus griseus).
C Baldriga pufí Procellariidae (Puffinus puffinus).
Pelecaniformes
C Corb marí emplomallat Phalacrocoracidae (Phalacrocorax
aristotelis).
C Corb marí gros Phalacrocoracidae (Phalacrocorax carbo).
C Corb marí pigmeu Phalacrocoracidae (Phalacrocorax
pygmaeus).
B Pelicà cresp Pelecanidae (Pelecanus crispus).
B Pelicà vulgar Pelecanidae (Pelecanus onocrotalus).
C Mascarell Sulidae (Sula bassana).
Ciconiformes
B Bernat pescaire Ardeidae (Ardea cinerea).
B Agró roig Ardeidae (Ardea purpurea).
B Martinet ros Ardeidae (Ardeola ralloides).
A Bitó comú Ardeidae (Botaurus stellaris).
C Esplugabous Ardeidae (Bubulcus ibis).
B Agró blanc Ardeidae (Egretta alba).
C Martinet blanc Ardeidae (Egretta garzetta).
C Martinet menut Ardeidae (Ixobrychus minutus).
C Martinet de nit Ardeidae (Nycticorax nycticorax).
B Cigonya blanca Ciconiidae (Ciconia ciconia).
A Cigonya negra Ciconiidae (Ciconia nigra).
A Bec-planer Threskiornithidae (Platalea leucorodia).
A Capó Reial Threskiornithidae (Plegadis falcinellus).
B Flamenc Phoenicopteridae (Phoenicopterus ruber).
Anseriformes
C Oca riellera grossa, subspècie de Groenlàndia Anatidae
(Anser albifrons flavirostris).
C Oca riellera petita Anatidae (Anser erythropus).
C Morell buixot Anatidae (Aythya marila).
C Morell xocolater Anatidae (Aythya nyroca).
B Oca de collar Anatidae (Branta bernicla).
C Oca de galta blanca Anatidae (Branta leucopsis).
B Oca de coll roig Anatidae (Branta ruficollis).
C Morell d'ulls grocs Anatidae (Bucephala clangula).
B Cigne petit Anatidae (Cygnus bewickii).
B Cigne cantaire Anatidae (Cygnus cygnus).
B Cigne mut Anatidae (Cygnus olor).
B Xarxet mabrenc Anatidae (Mamaronetta angustirostris).
C Ànec fosc Anatidae (Melanitta fusca).
C Ànec negre Anatidae (Melanitta nigra).
C Bec de serra petit Anatidae (Mergus albellus).
C Bec de serra gros Anatidae (Mergus merganser).
C Bec de serra mitjà Anatidae (Mergus serrator).
A Ànec capblanc Anatidae (Oxyura leucocephala).
C Eider Anatidae (Somateria mollissima).
A Ànec canyella Anatidae (Tadorna ferruginea).
B Ànec blanc Anatidae (Tadorna tadorna).
Accipitriformes (rapinyaires diürns)
A Àguila pescadora Pandionidae (Pandion haliaetus).
C Astor Accipitridae (Accipiter gentilis).
C Esparver (vulgar) Accipitridae (Accipiter nisus).
A Voltor negre Accipitridae (Aegypius monachus).
B Àguila daurada Accipitridae (Aquila chrysaetos).
A Àguila imperial Accipitridae (Aquila heliaca).
C Aligot (comú) Accipitridae (Buteo buteo).
C Aligot calçat Accipitridae (Buteo lagopus).
C Àguila marcenca Accipitridae (Circaetus gallicus).
B Arpella (vulgar) Accipitridae (Circus aeruginosus).
B Arpella pàl·lida Accipitridae (Circus cyaneus).
B Esparver cendrós Accipitridae (Circus pygargus).
A Esparver d'espatlles negres Accipitridae (Elanus
caeruleus).
A Trencalòs Accipitridae (Gypaetus barbatus).
B Voltor comú Accipitridae (Gyps fulvus).
B Àguila cuabarrada Accipitridae (Hieraaetus fasciatus).
B Àguila calçada Accipitridae (Hieraaetus pennatus).
C Milà negre Accipitridae (Milvus migrans).
B Milà reial Accipitridae (Milvus milvus).
B Aufrany Accipitridae (Neophron percnopterus).
C Aligot vesper Accipitridae (Pernis apivorus).
Falconiformes (rapinyaires diürns)
B Esmerla Falconidae (Falco columbarius).
B Falcó de la reina Falconidae (Falco eleonorae).
B Xoriguer petit Falconidae (Falco naumanni).
B Falcó pelegrí Falconidae (Falco peregrinus).
B Falcó mostatxut Falconidae (Falco subbuteo).
C Xoriguer (comú) Falconidae (Falco tinnunculus).
B Falcó cama-roig Falconidae (Falco vespertinus).
Gal·liformes
C Grèvol Tetraonidae (Bonasa bonasia).
B Perdiu blanca Tetraonidae (Lagopus mutus).
B Gall fer Tetraonidae (Tetrao urogallus).
D Gall de cua forcada, subspècie continental Tetraonidae
(Tetrao tetrix tetrix, Lyrurus tetrix).
D Perdiu de roca, subspècie dels Alps Phasianidae
(Alectoris graeca saxatilis).
D Perdiu de roca, subspècie de Sicília Phasianidae
(Alectoris graeca whitakeri).
D Perdiu xerra, subspècie d'Itàlia Phasianidae (Perdix
perdix italica).
Gruïformes
B Guatlla andalusa Turnicidae (Turnix sylvatica).
B Grua damisel·la Gruidae (Anthropoides virgo).
B Grua (vulgar) Gruidae (Grus grus).
C Guatlla maresa Rallidae (Crex crex).
B Fotja banyuda Rallidae (Fulica cristata).
A Polla blava Rallidae (Porphyrio porphyrio).
C Rascletó Rallidae (Porzana parva).
C Polla pintada Rallidae (Porzana porzana).
C Rasclet Rallidae (Porzana pusilla).
C Hubara Otitidae (Chlamydotis undulata).
A Pioc salvatge Otitidae (Otis tarda).
C Sisó Otitidae (Tetrax tetrax).
Caradriformes
C Garsa de mar Haematopodidae (Haematopus ostralegus).
C Garsa de mar de Canàries Haematopodidae (Haematopus
ostralegus meadewaldoi).
C Remena-rocs Charadriidae (Arenaria interpres).
C Corriol camanegre Charadriidae (Charadrius alexandrinus).
C Corriol petit Charadriidae (Charadrius dubius).
C Corriol gros Charadriidae (Charadrius hiaticula).
C Corriol pit-roig Charadriidae (Eudromias morinellus).
C Fredeluga esperonada Charadriidae (Hoplopterus spinosus).
C Daurada grossa Charadriidae (Pluvialis apricaria).
C Pigre (gris) Charadriidae (Pluvialis squatarola).
C Xivitona (vulgar) Scolopacidae (Actitis hypoleucos).
C Territ tres-dits Scolopacidae (Calidris alba).
C Territ variant Scolopacidae (Calidris alpina).
C Territ gros Scolopacidae (Calidris canutus).
C Territ bec-llarg Scolopacidae (Calidris ferruginea).
C Territ fosc Scolopacidae (Calidris maritima).
C Territ menut Scolopacidae (Calidris minuta).
C Territ de Temminck Scolopacidae (Calidris temminckii).
C Becadell gros Scolopacidae (Gallinago media).
C Territ becadell Scolopacidae (Limicola falcinellus).
C Tètol cuabarrat Scolopacidae (Limosa lapponica).
C Tètol cuanegre Scolopacidae (Limosa limosa).
C Becadell sord Scolopacidae (Lymnocryptes minima).
C Becut Scolopacidae (Numenius arquata).
C Polit cantaire Scolopacidae (Numenius phaeopus).
C Polit bec-fi Scolopacidae (Numenius tenuirostris).
C Batallaire Scolopacidae (Philomachus pugnax).
C Gamba roja pintada Scolopacidae (Tringa erythropus).
C Gamba groga petita Scolopacidae (Tringa flavipes).
C Valona Scolopacidae (Tringa glareola).
C Gamba groga grossa Scolopacidae (Tringa melanolenca).
C Gamba verda Scolopacidae (Tringa nebularia).
C Xivita Scolopacidae (Tringa ochropus).
C Siseta Scolopacidae (Tringa stagnatilis).
C Gamba roja (vulgar) Scolopacidae (Tringa totanus).
C Territ rogenc Scolopacidae (Tryngites subruficollis).
C Siseta cendrosa Scolopacidae (Xenus cinereus).
C Torlit Burhinidae (Burhinus oedicnemus).
C Cames-llargues Recurvirostridae (Himantopus himantopus).
C Bec d'alena Recurvirostridae (Recurvirostra avosetta).
C Escuraflascons bec-gros Phalaropodidae (Phalaropus
fulicarius).
C Escuraflascons bec-fi Phalaropodidae (Phalaropus
lobatus).
C Corredor Glareolidae (Cursorius cursor).
C Perdiu de mar Glareolidae (Glareola pratincola).
C Paràsit cuallarg Stercorariidae (Stercorarius
longicaudus).
C Paràsit cuapunxegut Stercorariidae (Stercorarius
parasiticus).
C Paràsit cuaample Stercorariidae (Stercorarius pomarinus).
C Paràsit gros Stercorariidae (Stercorarius skua).
C Fumarell carablanc Laridae (Chlidonias hybrida).
C Fumarell alablanc Laridae (Chlidonias leucoptera).
C Fumarell negre Laridae (Chlidonias nigra).
B Gavina corsa Laridae (Larus audouinii).
B Gavina cendrosa Laridae (Larus canus)
B Gavina capblanca Laridae (Larus genei)
C Gavinot Laridae (Larus marinus).
B Gavina capnegra Laridae (Larus melanocephalus).
C Gavina menuda Laridae (Larus minutus).
C Gavineta (de tres dits) Laridae (Rissa tridactyla).
C Xatrac menut Laridae (Sterna albifrons).
C Xatrac bengalí Laridae (Sterna bengalensis).
C Xatrac gros Laridae (Sterna caspia).
C Xatrac rosat Laridae (Sterna dougallii).
C Xatrac fosc Laridae (Sterna fuscata).
C Xatrac (comú) Laridae (Sterna hirundo).
C Curroc Laridae (Sterna nilotica).
C Xatrac àrtic Laridae (Sterna paradisea).
C Xatrac bec-llarg Laridae (Sterna sandvicensis).
C Gavot Alcidae (Alca torda).
C Fraret Alcidae (Fratercula artica).
C Somorgollaire Alcidae (Uria aalge).
Columbiformes
D Xixella canària Columbidae (Columba junoniae).
D Tudó canari Columbidae (Columba trocaz).
D Tórtora turca Columbidae (Streptopelia decaocto).
C Cucut reial Cuculidae (Clamator grandarius).
D Cucut Cuculidae (Cuculus canorus).
Estrigiformes (rapinyaires nocturns)
C Òliba Tytonidae (Tyto alba).
B Mussol pirinenc Strigidae (Aegolius funereus).
C Mussol emigrant Strigidae (Asio flammeus).
C Mussol banyut Strigidae (Asio otus).
C Mussol (comú) Strigidae (Athene noctua).
B Duc Strigidae (Bubo bubo).
C Xot Strigidae (Otus scops).
C Gamarús Strigidae (Strix aluco).
Caprimulgiformes
C Enganyapastors Caprimulgidae (Caprimulgus europaeus).
C Siboc Caprimulgidae (Caprimulgus ruficollis).
Apodiformes
D Falciot negre Apodidae (Apus apus).
D Falciot cuablanc africà Apodidae (Apus caffer).
D Ballester Apodidae (Apus melba).
D Falciot pàl·lid Apodidae (Apus pallidus).
D Falciot unicolor Apodidae (Apus unicolor).
Coraciformes
C Blauet Alcedinidae (Alceo atthis).
C Abellerol Meropidae (Merops apiaster).
C Gaig blau Coraciidae (Coracias garrulus).
C Puput Upupidae (Upupa epops).
Pterocliformes
B Ganga Pteroclidae (Pterocles alchata).
B Xurra Pteroclidae (Pterocles orientalis).
Piciformes
D Picot (garser) siríac Picidae (Dendrocopos syriacus).
B Picot negre Picidae (Dryocopus martius).
C Colltort Picidae (Jynx torquilla).
C Picot garser dorsiblanc Picidae (Picoides leucotos).
C Picot garser gros Picidae (Picoides major).
C Picot garser mitjà Picidae (Picoides medius).
C Picot garser petit Picidae (Picoides minor).
C Picot tridàctil Picidae (Picoides trydactilus).
C Picot cendrós Picidae (Picus canus).
C Picot verd Picidae (Picus viridis).
Passeriformes
D Terrerola vulgar Alaudidae (Calandrella brachydactylla).
D Terrerola rogenca Alaudidae (Calandrella rufescens).
C Alosa becuda Alaudidae (Chersophilus duponti).
C Alosa banyuda Alaudidae (Eremophila alpestris).
D Cogullada (vulgar) Alaudidae (Galerida cristata).
D Cogullada fosca Alaudidae (Galerida theklae).
D Cotoliu Alaudidae (Lullula arborea).
D Calàndria Alaudidae (Melanocorypha calandra).
D Oreneta cuablanca Hirundinidae (Delichon urbica).
D Oreneta cua-rogenca Hirundinidae (Hirundo daurica).
D Oreneta (vulgar) Hirundinidae (Hirundo rustica).
D Roquerol Hirundinidae (Ptyonoprogne rupestris).
D Oreneta de ribera Hirundinidae (Riparia riparia).
D Piula de les Canàries Motacillidae (Anthus berthelotii).
D Trobat Motacillidae (Anthus campestris).
D Piula gola-roja Motacillidae (Anthus cervinus).
D Titella Motacillidae (Anthus pratensis).
D Grasset de muntanya Motacillidae (Anthus spinoletta).
D Piula dels arbres Motacillidae (Anthus trivialis).
D Cuereta blanca Motacillidae (Motacilla alba).
D Cuereta torrentera Motacillidae (Motacilla cinerea).
D Cuereta groga Motacillidae (Motacilla flava).
D Escorxador Laniidae (Lanius collurio).
D Botxí Laniidae (Lanius excubitor).
D Trenca Laniidae (Lanius minor).
D Capsigrany Laniidae (Lanius senator).
D Merla d'aigua Cinclidae (Cinclus cinclus).
D Cargolet Troglodytidae (Troglodytes troglodytes).
D Cercavores Prunellidae (Prunella collaris).
D Pardal de bardissa Prunellidae (Prunella modularis).
Muscicapidae
D Totes les espècies d'aquesta família: balquer, boscalers,
boscarles, cuaenlairat, rossinyols, trist, pit-roig,
mastegatatxes, bosquetes, cotxes, merles, còlits,
papamosques, mallerenga de bigotis, mosquiters, bruel,
reietó, bitxacs, tallaretes, tallarols, griva daurada.
D Espècies i gèneres: Acrocephalus, Cercotrichas
galactotes, Cettia cetti, Cisticola juncidis, Erithacus
rubecula, Ficedula hypoleuca, Hippolais, Locustella,
Luscinia, Monticola, Muscicapa striata, Oenanthe, Panurus
biarmicus, Phoenicurus, Phylloscopus, Regulus, Saxicola,
Sylvia, Turdus torquatus, Zoothera dauma.
Se n'exceptuen: tord ala-roig, merla, tord comú, griva
cerdana, griva (Turdus iliacus, T. merula, T. philomenos,
T. pilaris, T. viscivorus).
D Mallerenga cuallarga Paridae (Aegithalos caudatus).
D Mallerenga petita Paridae (Parus ater).
D Mallerenga blava Paridae (Parus caeruleus).
D Mallerenga emplomallada Paridae (Parus cristatus).
D Mallerenga carbonera Paridae (Parus major).
D Mallerenga d'aigua Paridae (Parus palustris).
D Teixidor Paridae (Remiz pendulinus).
D Pica-soques blau Sittidae (Sitta europaea).
D Pica-soques de Krüper Sittidae (Sitta krueperi).
D Pica-soques cors Sittidae (Sitta whiteheadi).
C Pela-roques Sittidae (Tichodroma muraria)
D Raspinell comú Certhiidae (Certhia brachydactyla).
D Raspinell pirinenc Certhiidae (Certhia familiaris).
D Hortolà cendrós Emberizidae (Emberiza caesia).
D Sit negre Emberizidae (Emberiza cia).
D Sit cendrós Emberizidae (Emberiza cineracea).
D Gratapalles Emberizidae (Emberiza cirlus).
D Verderola Emberizidae (Emberiza citrinella).
D Hortolà Emberizidae (Emberiza hortulana).
D Repicatalons Emberizidae (Emberiza schoeniclus).
D Sit blanc Emberizidae (Plectrophenax nivalis).
D Pinsà trompeter Fringillidae (Bucanetes githagineus).
D Passerell golanegre Fringillidae (Carduelis flammea).
D Lluer Fringillidae (Carduelis spinus).
D Durbec Fringillidae (Coccothraustes coccothraustes).
D Pinsà (comú) Fringillidae (Fringilla coelebs).
D Pinsà mec Fringillidae (Fringilla montifringilla).
D Pinsà de les Canàries Fringillidae (Fringilla teydea).
D Trencapinyes Fringillidae (Loxia curvirostra).
D Trencapinyes escocès Fringillidae (Loxia scotia).
D Pinsà borroner Fringillidae (Pyrrhula pyrrhula).
D Llucareta Fringillidae (Serinus citrinella).
D Pardal d'ala blanca Ploceidae (Montifringilla nivalis).
D Pardal de passa Ploceidae (Passer hispaniolensis).
D Pardal de roquer Ploceidae (Petronia petronia).
D Estornell rosat Sturnidae (Sturnus roseus).
D Oriol Oriolidae (Oriolus oriolus).
D Cornella emmantellada Corvidae (Corvus corone cornix).
D Garsa blava Corvidae (Cyanopica cyanus).
D Gralla de bec groc Corvidae (Pyrrhocorax graculus).
D Gralla de bec vermell Corvidae (Pyrrhocorax pyrrhocorax).
Rèptils
Quelonis (tortugues)
Tortugues de terra
C Tortuga mediterrània Testudinidae (Testudo hermanni).
C Tortuga morisca Testudinidae (Testudo graeca).
Tortugues d'aigües continentals
C Tortuga d'estany Emydidae (Emys orbicularis).
C Tortuga de rierol Emydidae (Mauremys caspica).
Tortugues marines
B Tortuga careta Cheloniidae (Caretta caretta).
B Tortuga verda Cheloniidae (Chelonia mydas).
B Tortuga carei Cheloniidae (Eretmochelys imbricata).
B Tortuga bastarda Cheloniidae (Lepidochelys kempii).
Tortugues marines
B Tortuga llaüt Dermochelidae (Dermochelys coriacea).
Saures
D Dragonet (rosat) Gekkonidae (Hemydactylus turcicus).
D Dragó canari Gekkonidae (Tarentola delalandii).
D Dragó (comú) Gekkonidae (Tarentola mauritanica).
B Camaleó Chamaeleonidae (Chamaeleo chamaeleon).
D Serp de vidre, vidriol o noia Anguidae (Anguis fragilis).
D Serpeta cega o amfisbena cendrosa Amphisbaenidae (Blanus
cinereus).
Sargantanes i llangardaixos
D Sargantana cua-roja o dels sorrals Lacertidae
(Acanthodactylus erythrurus).
D Sargantana de Valverde Lacertidae (Algyroides marchi).
C Llangardaix de matoll Lacertidae (Lacerta agilis).
D Llangardaix d'Haria Lacertidae (Lacerta atlantica).
D Llangardaix negre Lacertidae (Lacerta galloti).
C Llangardaix (comú) Lacertidae (Lacerta lepida).
D Sargantana muntanyenca Lacertidae (Lacerta monticola).
D Llangardaix verd nord-occidental Lacertidae (Lacerta
schreiberi).
D Llangardaix gegant de Hierro Lacertidae (Lacerta
simonyi).
D Llangardaix de Gran Canària Lacertidae (Lacerta
stehlinii).
D Lluert o llangardaix verd Lacertidae (Lacerta viridis).
C Sargantana vivípara Lacertidae (Lacerta vivipara).
C Sargantana comuna (ibèrica) Lacertidae (Podarcis
hispanica).
D Sargantana balear Lacertidae (Podarcis lilfordi).
D Sargantana comuna europea o sargantana grossa Lacertidae
(Podarcis muralis).
D Sargantana de les Pitiüses Lacertidae (Podarcis
pityusensis).
D Sargantaner (comú) o sargantana de cua llarga Lacertidae
(Psammodromus algirus).
D Sargantaner ibèric o sargantana cendrosa Lacertidae
(Psammodromus hispanicus).
D Lludrió de potetes ibèric Scincidae (Chalcides
bedriagai).
D Lludrió de potetes o víbrola Scincidae (Chalcides
chalcides).
D Lludrió de potetes canari Scincidae (Chalcides
viridanus).
Colobres o serps
D Serp de ferradura Colubridae (Coluber hippocrepis).
D Serp verda i groga Colubridae (Coluber viridifavus).
D Serp llisa Colubridae (Coronella austriaca).
D Serp bordelesa Colubridae (Coronella girondica).
D Serp d'Esculapi Colubridae (Elaphe longissima).
D Serp blanca Colubridae (Elaphe scalaris).
D Serp verda Colubridae (Malpolon monspessulanus).
D Serp de caputxó Colubridae (Macroprotodon cucullatus).
D Serp d'aigua (escurçonera) Natrix maura.
D Serp de collaret Colubridae (Natrix natrix).
Amfibis
Urodels
D Salamandreta Salamandridae (Chioglossa lusitanica).
C Tritó pirinenc Salamandridae (Euproctus asper).
C Ofegabous Salamandridae (Pleurodeles waltl).
D Salamandra Salamandridae (Salamandra salamandra).
D Tritó alpí Salamandridae (Triturus alpestris).
D Tritó ibèric Salamandridae (Triturus boscai).
D Tritó palmat Salamandridae (Triturus helveticus).
D Tritó verd o marbrat Salamandridae (Triturus marmoratus).
Anurs
D Tòtil ibèric Discoglossidae (Alytes cisternasii).
D Ferreret Discoglossidae (Alytes muletensis).
D Tòtil o gripau llevadora Discoglossidae (Alytes
obstetricans).
D Granota pintada o gripau granoter Discoglossidae
(Discoglossus pictus).
D Gripau d'esperons Pelobatidae (Pelobates cultripes).
D Gripau puntejat Pelobatidae (Pelodytes punctatus).
D Gripau (comú) Bufonidae (Bufo bufo).
D Gripau corredor Bufonidae (Bufo calamita).
D Gripau verd=calàpet verd Bufo viridis.
D Reineta europea Hylidae (Hyla arborea).
D Reineta (meridional) Hylidae (Hyla meridionalis).
D Granota saltadora Ranidae (Rana dalmatina).
D Granota ibèrica Ranidae (Rana iberica).
D Granota roja Ranidae (Rana temporaria).
Peixos-osteïctis
Condrostis
Acipenseriformes
D Esturió Acipenseridae (Acipenser sturio).
Teleostis
Cipriniformes
D Fartet Ciprinodontidae (Aphanius iberus).
D Samaruc Ciprinodontidae (Valencia hispanica).
Gasterosteïformes
D Punxoset o espinós Gasterosteidae (Gasterosteus
aculeatus).
Scorpaeniformes
D Cavilat o cabilac Cottidae (Cottus gobio)
Perciformes
D Rabosa de riu o barb caní Blenniidae (Blennius
fluviatilis).
