LLEI 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels Registradors de la Propietat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Indústria, Comerç i Turisme |
| Rango de Ley | Llei |
LLEI
4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels Registradors de la Propietat de Catalunya.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
PREÀMBUL
L'Estatut d'autonomia de Catalunya, a l'article 20.1.e, estén la competència dels òrgans jurisdiccionals als recursos sobre qualificació de documents referents al dret privatiu català que han de tenir accés als registres de la propietat; i a l'article 9.2 reconeix a la Generalitat competències exclusives amb relació a la conservació, la modificació i el desenvolupament del dret privat català.
La Llei hipotecària, text refós aprovat per Decret del 8 de febrer de 1946, en la redacció introduïda per la Llei de l'Estat 24/2001, del 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social, modificades per les lleis de l'Estat 53/2002, del 30 de desembre, i 62/2003, del 30 de desembre, ambdues de mesures fiscals, administratives i d'ordre social, estableix que contra les qualificacions negatives dels registradors de la propietat es pot interposar un recurs administratiu davant la Direcció General dels Registres i del Notariat, la resolució del qual pot ésser objecte de recurs en seu judicial davant els òrgans de l'ordre jurisdiccional civil amb remissió a l'aplicació de les normes de judici verbal. No obstant això, la mateixa Llei hipotecària disposa que, quan el coneixement del recurs contra la qualificació negativa del registrador de la propietat ha estat atribuït per un estatut d'autonomia als òrgans jurisdiccionals radicats en la comunitat autònoma en la qual té la demarcació el Registre de la Propietat, el recurs s'ha d'interposar davant l'òrgan jurisdiccional competent.
Això comporta que ara, a Catalunya, quan es tracta de recursos que es fonamenten en dret propi només hi ha una única instància, la jurisdiccional, amb el greuge comparatiu i discriminatori que això significa, ja que quan es tracta de matèries de dret comú es gaudeix de les garanties de totes dues instàncies, la governativa i la jurisdiccional.
La Generalitat, d'acord amb l'article 9.3 de l'Estatut d'autonomia, té competència exclusiva per a dictar normes processals i de procediment administratiu que es derivin de les particularitats del dret substantiu català, i l'article 149.1.18 de la Constitució espanyola exceptua de les competències de l'Estat en matèria de procediment administratiu comú les especialitats derivades de l'organització pròpia de les comunitats autònomes.
En ús d'aquestes competències, i per a equiparar les garanties dels particulars en els mecanismes d'impugnació de les qualificacions negatives efectuades pels registradors de la propietat quan es fonamenten en matèria de dret català amb els ja existents quan el recurs es fonamenta en matèries de dret comú, cal implantar també per a Catalunya un sistema de doble instància que estableixi una primera instància governativa, prèvia a la instància judicial. Aquesta primera instància governativa radica en la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, del Departament de Justícia, atès que és l'òrgan directiu de la Generalitat que exerceix les funcions en matèria de dret català. A aquest efecte, la dita Direcció General és assessorada, per a la resolució dels recursos, per una comissió de juristes de reconegut prestigi experts en la matèria, la composició i funcionament de la qual s'ha d'establir per reglament.
Contra les resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques es pot interposar recurs davant l'òrgan jurisdiccional competent. Seria desitjable que aquesta competència, per raons d'unificació de doctrina i de celeritat, recaigués en la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan el marc normatiu ho permeti. Catalunya, en aquest sentit, compta amb el precedent de la Llei del 10 de març de 1934, reguladora del Tribunal de Cassació, en el qual es va crear una secció de recursos governatius dins la Sala Civil.
Per economia processal es fa una remissió al procediment establert per la Llei hipotecària quant a la forma de presentació dels recursos i llur tramitació, amb les adaptacions corresponents.
Objecte de la Llei
Aquesta Llei regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d'aquests susceptibles d'inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els dits recursos es fonamentin, de manera exclusiva o juntament amb d'altres motius, en una infracció de les normes del dret català.
Recurs governatiu
-
Contra els actes a què es refereix l'article 1, es pot interposar recurs governatiu davant la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.
-
La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques és assessorada per una comissió formada per un notari o notària, un registrador o registradora de la propietat, un catedràtic o catedràtica d'universitat i un advocat o advocada de la Generalitat, nomenats pel conseller o consellera de Justícia a proposta de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya.
Recurs jurisdiccional
Contra les resolucions expresses o presumptes de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques dictades en aplicació de l'article 2 es pot interposar recurs davant l'òrgan jurisdiccional competent.
Procediment
La forma d'intervenció i la tramitació dels recursos establerts per aquesta Llei és l'establerta per l'article 325 i els següents de la Llei hipotecària, tenint en compte que la referència a la Direcció General dels Registres i del Notariat s'ha d'entendre feta a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.
Publicitat
Les resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques es publiquen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Disposició final
Aquesta Llei entra en vigor als dos mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 8 d'abril de 2005
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
(05.097.039)
