DECRET 49/1987, de 29 de gener, sobre mesures de foment de l'agricultura, la ramaderia i la pesca marítima. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 825, p. 1318, de 6.4.1987).
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Agricultura, Ramaderia i Pesca |
| Rango de Ley | Decret |
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC i les esmenes que estableixen els decrets 131/1988, 95/1990, 56/1992 i 164/1992.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha desenvolupat, en el marc del procés d'assumpció de competències, una política agrària d'abast nacional la qual es manifesta, entre d'altres aspectes, mitjançant l'establiment de línies d'ajut que tenen objectius dirigits a servir aquesta política.
Ara, un cop finalitzada la fase transitòria del finançament de la Generalitat de Catalunya, i, en conseqüència, situats en una perspectiva temporal de major estabilitat pressupostària, és possible expressar la normativa a aplicar en matèria d'ajuts de manera més integrada, la qual cosa permetrà posar en relleu la política agrària del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
És del tot evident que la política de la Generalitat en matèria agrària no s'esgota amb la política d'ajuts. El Pla Nacional Agrari i la Concertació Agrària de Catalunya posen en relleu, precisament, la voluntat prioritària del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca la qual va encaminada a construir una política de serveis al pagès, al ramader, al forestal, al pescador i a l'empresa del complex agroalimentari català, en definitiva, moderna i eficaç.I això, perquè és ben clar que un sector agrari amb futur depèn, principalment, de la seva competitivitat i aquesta, en el cas de Catalunya, atès el caràcter familiar de la gran majoria d'empreses que hi radiquen, només es podrà atènyer si l'administració és capaç d'aportar els serveis tècnics, sanitaris, informatius i de tota mena, que l'estructura empresarial, precisament per la seva naturalesa familiar i per motius econòmics, no pot assolir.
Però mentre que aquest procés de renovació dels serveis (actualització del sistema de laboratoris, reestructuració de serveis veterinaris, obertura d'oficines comarcals, informatització) es va realitzant, és pertinent mantenir una política correcta d'ajuts dirigida, també, en el que és essencial, a la modernització del sector.
El primer any d'adhesió a la CEE constitueix un altre punt de referència a l'hora d'estructurar, amb una nova orientació, la normativa del Departament en matèria d'ajuts, tant pel que fa a la presentació un disseny més integrat als procediments administratius, com a l'adaptació en el contingut de diverses línies.
La referència anterior als procediments administratius està justificada per un nou plantejament que es fa més còmode, funcional i eficaç, del procés que cal seguir per accedir a una determinada línia d'ajut.
D'aquesta manera totes les línies d'ajut es mantenen permanentment obertes, existint, d'acord amb el que expressen els corresponents Decrets, dos períodes de concessió a l'any, repartits entre el primer i el segon semestre; excepte en el cas dels ajuts forestals, els quals, amb la finalitat de facilitar el màxim d'actuacions abans dels mesos de juliol i agost, s'estableixen tres períodes de concessió: dos al primer semestre i l'altre al tercer trimestre.
Tots aquests conceptes es concreten en tres Decrets, els quals integren la pràctica totalitat de les línies d'ajut del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca:
El Decret de mesures de foment de l'agricultura, la ramaderia i la pesca marítima; el de mesures de finançament de l'agricultura familiar, la ramaderia, la construcció de basses, la pesca i l'aqüicultura; i el que regula l'establiment d'ajuts per a la prevenció d'incendis forestals i la reforestació dels boscos.
El Decret sobre mesures de foment de l'agricultura integra la pràctica totalitat de línies d'ajut del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb l'excepció de les que es fonamenten en el finançament mitjançant l'Institut Català de Crèdit Agrari i l'Institut Català de Finances i les que fan referència a la política forestal.
En conjunt es tracta de dinou línies d'ajut integrades en 11 capítols:
El Capítol 1 comprèn les línies d'ajut relacionades amb els ajuntaments i entitats agràries. Pertanyen a aquest Capítol les mesures dirigides a cooperar en el foment de la qualitat de vida i el benestar social en l'àmbit rural (Secció 2) i els ajuts en zones d'influència d'espais naturals protegits (Secció 3).
El Capítol 2 engloba les línies d'ajut relacionades amb els sectors agrícoles i ramaders. Concretament, la Secció 2 va dedicada al conreu de l'ametller i la seva productivitat; la Secció 3 al conjunt de la fruita dolça, quant a la reestructuració i la renovació de plantacions (aquesta acció fou iniciada com a prova pilot a Lleida i l'any 1987 s'estén a tot Catalunya). Aquesta actuació unida a la de reestructuració del conreu de l'olivera d'àmbit estatal, permetrà cobrir amb una política específica, dirigida a la millora de la seva productivitat i dins el marc de les directrius de la política agrària comunitària, la majoria de conreus llenyosos de Catalunya;
Els Capítols 3 i 4 estan dedicats a la ramaderia i el Capítol 6 al sector apícola, tant des de la perspectiva del foment, com des de la dels certàmens ramaders, el control ramader i els ajuts per a higiene profilaxi animal;
El Decret introdueix, en el Capítol 5, dues novetats importants, una dirigida a estimular la difusió tecnològica en la ramaderia partint de la base d'introduir la figura de les explotacions col·laboradores de l'Administració en aquest àmbit, de caràcter similar al que ja hi ha en el sector agrícola, i una altra en matèria de flor i planta ornamental. Finalment, i també per primera vegada s'estableixen mesures d'estímul al sector equí català, com a proposta coherent amb el diagnòstic fet pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en el període 1985-86, sobre repercussions de l'adhesió d'Espanya a la CEE. En aquesta mateixa línia i en el marc del Capítol 2 es regulen els ajuts per promoure i difondre els productes agraris de qualitat, els quals constitueixen un dels eixos de la política agrària catalana. Finalment, el Capítol 7 regula les mesures de foment per a les Agrupacions de Defensa Vegetal;
El Capítol 7 regula els ajuts per al foment del cooperativisme el qual té com a objectius crear noves cooperatives i especialment facilitar, d'acord amb la Llei de Cambres Professionals Agràries de Catalunya, la transformació de les activitats econòmiques que poguessin dur a terme les Cambres Agràries en cooperatives, així com consolidar les existents i millorar els seus processos de transformació i comercialització;
El Capítol 9 estableix ajuts per a la capacitació professional agrària. Amb un caràcter complementari d l'anterior i des de la perspectiva de la millora formativa de la pagesia catalana, s'estableix (Capítol 10) una línia d'ajut per a la divulgació i l'assessorament en tècniques agràries i de gestió empresarial;
Finalment, el Capítol 11 regula les mesures de foment de la pesca marítima, la formació nàutico-pesquera i l'aqüicultura. Aquestes mesures, junt amb les línies establertes al Decret sobre mesures de finançament per a la pesca i l'aqüicultura, articulen ja, per a Catalunya, una política pesquera d'especificitat nacional, la qual ha de rebre, en el futur, noves aportacions que possibilitin el benestar del sector pesquer català. En aquesta política com ja s'ha demostrat amb les organitzacions professionals en l'àmbit agrari, és essencial que l'actuació de la Generalitat i les confraries de pescadors sigui conjunta.
En conseqüència, a proposta del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i d'acord amb el Consell Executiu,
Decreto:
Capítol 1 Mesures de foment dirigides a Ajuntaments i entitats agràries.
Secció 1 Activitats agràries i accions d'interès per al desenvolupament del medi rural.
S'estableix una línia d'ajut per fomentar la realització d'activitats agràries i accions d'interès per al desenvolupament del medi rural.
Podran ser beneficiaris d'aquesta línia les entitats territorials, les institucions i les associacions sense finalitat de lucre.
Els ajuts tindran caràcter de subvenció, i no podran ser superiors al 50% del pressupost presentat i amb un sostre màxim d'un milió de pessetes per entitat.
Secció 2 Obres per fomentar la qualitat de vida i el benestar social en zones rurals.
S'estableix una línia d'ajut per a actuacions que tinguin per objecte la millora del nivell de la qualitat de vida o el foment del benestar social a les poblacions rurals que consisteixen en:
-
Obres i serveis d'equipament bàsic, especialment en matèria d'infrastructura viària i electrificació rural, abast d'aigües i sanejament.
-
Accions comunitàries d'interès rural.
-
Accions comunitàries que afectin l'entorn de l'activitat empresarial agrària.
Podran ser beneficiaris d'aquesta línia d'ajuts els ajuntaments i les entitats agràries legalment constituïdes de zones no declarades d'actuació especial.
6.1 Els ajuts...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba