DECRET 55/1982, de 4 de febrer, sobre ordenació de la pràctica del càmping i dels establiments dedicats a aquest fi.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme |
| Rango de Ley | Decret |
La creixent afecció a la pràctica del càmping, en les seves diverses modalitats, fa necessària l'ordenació d'aquesta pràctica i dels establiments dedicats a aquest fi per garantir el millor desenvolupament del sector, el respecte de l'entorn natural i la seguretat dels afeccionats.
Atès el que estableix l'article 9.12 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, d'acord amb el que disposen el Decret de 18 de setembre de 1978, sobre organització i competències dels òrgans dels Departaments, i el Reglament de Règim Interior de la Generalitat de Catalunya, de 18 de març de 1978, i vistos els Decrets 8/1980, de 12 de maig i 62/1980, de 6 de juny;
A proposta del Conseller de Comerç i Turisme i d'acord amb el Consell Executiu,
Decreto:
S'entén per establiment de càmping -d'aquí endavant anomenat càmping- i només podrà fer ús públic d'aquest nom o dels noms caravàning, campament o similars, l'espai de terreny degudament delimitat i dedicat a la convivència agrupada de persones a l'aire lliure, mitjançant albergs mòbils que restin un màxim d'onze mesos al mateix espai de terreny, i que disposin de les instal·lacions i serveis mínims que s'estableixi reglamentàriament. Tot càmping haurà de disposar de la corresponent autorització.
Es considera càmping públic aquell definit per l'article anterior i que sigui utilitzat pel públic, en general, mitjançant preu.
Es considera càmping privat aquell definit per l'article 1 del present Decret i que, essent-ne titular una entitat pública o privada, legalment constituïda, sigui destinat a l'ús únic i exclusiu dels membres o socis de l'entitat titular.
Es considera lliure acampada la que, respectant les normes que cada Ajuntament fixi respecte a això, tingui lloc fora dels establiments de càmping per grups integrats per un nombre màxim de quatre tendes i separats l'un de l'altre, com a mínim, per la distància de 250 metres, i amb una permanència màxima de quatre dies al mateix lloc. La lliure acampada no podrà practicar-se a menys d'1 km. d'un nucli de població, llocs concorreguts o un càmping i a menys de 100 metres de qualsevol carretera. Aquesta última limitació no afecta l'exercici de la lliure acampada per part dels minusvàlids. Els practicants de la lliure acampada estan obligats a deixar els llocs que hagin utilitzat en les mateixes condicions naturals en què les van trobar.
En l'àmbit territorial de Catalunya i sens perjudici de les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba