ORDRE de 28 d'agost de 1996, per la qual s'aprova el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Economia i Finances |
| Rango de Ley | Ordre |
L'article 74 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya, estableix que és competència del conseller d'Economia i Finances l'organització de la comptabilitat pública. D'altra banda, l'article 75.a) estableix que correspon a la Intervenció General de la Generalitat sotmetre a la decisió del conseller d'Economia i Finances el pla general de comptabilitat a què s'adaptaran les corporacions, organismes i altres entitats incloses en el sector públic de Catalunya, segons les seves característiques o peculiaritats, amb la deguda coordinació i articulació amb el Pla general de comptabilitat del sector públic estatal.
Per una Ordre del conseller d'Economia i Finances de 10 de desembre de 1991, es va implantar a l'Administració de la Generalitat el Pla general de comptabilitat pública, que tenia provisionalment l'estructura i el quadre de comptes del Pla aprovat per una Ordre del ministre d'Economia i Hisenda de 14 d'octubre de 1981. Es va crear una Comissió Assessora amb la finalitat d'assessorar i efectuar el seguiment de la implantació del Pla i d'estudiar i proposar a la Intervenció General, perquè els sotmeti al conseller d'Economia i Finances, els principis, les normes i el quadre de comptes del Pla general de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya.
Per una Ordre de 6 de maig de 1994 del Ministeri d'Economia i Hisenda es va aprovar el nou Pla general de comptabilitat pública de l'Estat.
Posteriorment, amb una Ordre del Departament d'Economia i Finances d'11 de maig de 1995 es va establir que l'estructura i el quadre de comptes de la Generalitat, fins que no s'aprovés el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat, seria el de l'Estat.
La Comissió abans esmentada ha complert els objectius per als quals va ser creada i, en data 25 de gener de 1996, ha acordat proposar a la Intervenció General que sotmeti el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat a l'aprovació del conseller.
Aquest Pla consta de principis comptables, quadre de comptes, definicions i relacions comptables, comptes anuals i normes de valoració.
Els principis comptables són els mateixos del Pla general de comptabilitat pública de l'Estat, als quals es fa una remissió global.
Respecte al quadre de comptes i a les definicions i les relacions comptables, si bé són gairebé iguals que els de l'Estat, és on hi ha algunes especificitats pròpies de la Generalitat. Val a dir, però, que aquestes diferències de plantejament respecte al Pla de l'Estat no representen cap obstacle perquè les diferents administracions del sector públic estatal consolidin els comptes.
Pel que fa als comptes anuals, es mantenen els documents exigits per la Llei de finances públiques de Catalunya i s'hi afegeixen els propis de la comptabilitat financera.
Quant a les normes de valoració, són bàsicament les mateixes del Pla general de comptabilitat pública de l'Estat, amb les variacions necessàries per poder atendre el tractament diferent que el quadre de comptes dóna a alguns actius i als ingressos a distribuir en diversos exercicis.
Cal remarcar que en la redacció d'aquest Pla s'han tingut en compte les directrius comunitàries sobre comptabilitat i els documents elaborats per la Comissió de Principis i Normes Comptables Públiques.
En conseqüència, a proposta de l'interventor general de la Generalitat i d'acord amb l'estudi efectuat per la Comissió Assessora per a la Implantació de Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat de Catalunya,
Ordeno:
S'aprova el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya, el text del qual es publica annex a la present Ordre.
Aquest Pla és d'aplicació íntegra a partir de l'1 de gener de 1996 a l'Administració de la Generalitat i als organismes autònoms administratius que en depenen. Pel que fa al Servei Català de la Salut, a les entitats gestores de la Seguretat Social; als organismes autònoms industrials, comercials i financers; a les entitats de dret públic que ajusten la seva actuació totalment o en part al dret privat; a les empreses públiques que no tenen la condició de societat anònima; als consorcis, i a altres entitats que tinguin una participació majoritària de la Generalitat, tindrà la condició de pla marc a desenvolupar mitjançant plans parcials o especials, aprovats per la Intervenció General de conformitat amb el que disposa l'article 75.c) del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, que aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya.
Disposició transitòria
Mentre no s'aprovin els plans especials a què es refereix l'article 2 i la normativa específica per a cada entitat, s'ha d'aplicar la normativa vigent sempre que no resulti afectada per aquesta Ordre. En aquest últim cas prevaldrà la normativa del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a aquesta Ordre i d'una manera expressa l'article 1 de l'Ordre d'11 de maig de 1995 del conseller d'Economia i Finances.
Disposició final
Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 28 d'agost de 1996
Macià Alavedra i Moner Conseller d'Economia i Finances
PLA general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya
Introducció
I Fonaments
La normalització comptable, si es considera com una activitat adreçada a l'elaboració i a l'emissió de normes comptables per obtenir informació homogènia, tracta de donar resposta a la necessitat de comparar la informació de totes les entitats inserides en els diversos sectors o branques. Els processos de normalització s'han generalitzat com a conseqüència de l'evolució de les relacions econòmiques, polítiques i socials dels països, especialment pel que fa al nostre entorn, entre els estats membres de la Unió Europea. Conseqüència i instrument tècnic de l'adaptació de l'ordenament jurídic espanyol a les directrius de la Comunitat Europea és el Pla general de comptabilitat per a l'empresa, aprovat pel Reial decret 1643/1990, de 20 de desembre. Amb això s'aconsegueix l'harmonització comptable amb la resta dels països europeus en l'àmbit empresarial. Aquest fet posa de manifest la necessitat d'una normalització en el sector públic, que es materialitza en l'aprovació del Pla general de comptabilitat pública (en endavant PGCP) de l'Estat de 6 de maig de 1994. El PGCP de la Generalitat de Catalunya, producte d'aquesta normalització, incideix sobre les mateixes transaccions i requereix la mateixa informació, però introdueix unes característiques i particularitats pròpies que és necessari regular. El PGCP de la Generalitat, coordinat i articulat amb el PGCP de l'Estat d'acord amb l'article 75 del Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya, té la finalitat d'aconseguir que els comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, de l'execució del pressupost i dels resultats pressupostaris i economicopatrimonials de l'ens.
II Àmbit d'aplicació
El PGCP es concep com un pla marc aplicable als ens que pertanyen al sector públic que desenvolupen una activitat en un entorn amb característiques pròpies que afecten els seus aspectes econòmics i jurídics. En l'aspecte econòmic, els trets característics es poden resumir de la manera següent: L'activitat consisteix a produir serveis destinats a satisfer les necessitats de la col·lectivitat, o bé a fer operacions de redistribució de la renda i de la riquesa nacional. Com a conseqüència d'aquesta activitat sorgeix el tipus de finançament constituït per fons públics procedents de pagaments obligatoris, directes o indirectes, sense contraprestació proporcionada o mesurable. No obstant això, en ocasions l'activitat pot consistir a produir béns i serveis destinats a satisfer necessitats individuals mitjançant un preu. En aquests casos, el finançament de l'activitat pot procedir totalment o en part de la venda de la producció. Cap de les activitats que desenvolupa no ha de perseguir el lucre. Els mitjans emprats per portar a terme l'activitat són de titularitat pública. La titularitat pública dels mitjans econòmics determina les notes que caracteritzen el règim jurídic aplicable, constituït per un conjunt de normes que conformen el dret administratiu, que regula, entre altres aspectes, l'activitat economicofinancera sotmesa tant a un pressupost limitatiu i vinculant com a controls de legalitat, financers i d'eficàcia. El conjunt de les característiques definides constitueixen l'entorn propi de la comptabilitat pública. Si totes o alguna de les característiques esmentades afecten l'entitat subjecte comptable, s'haurà de portar la comptabilitat mitjançant el PGCP, llevat que alguna disposició legal prevegi que, malgrat l'entorn al qual pertany, s'apliqui el Pla general de comptabilitat de l'empresa.
III Destinataris i requisits de la informació i IV Estructura del Pla
Els destinataris i els requisits no necessiten cap matisació respecte dels establerts i definits en el PGCP de l'Estat. L'estructura del Pla és la definida en el PGCP de l'Estat, però en posarem de manifest unes qüestions que destaquen: Respecte al principi de prudència, té una significació destacada, que preval sobre la resta de principis en el PGC de l'empresa. En el PGCP de l'Estat l'aplicació del principi de prudència té una nota distintiva, ja que les despeses de què es té coneixement, pel fet de ser riscos previsibles o pèrdues eventuals, però que no han estat efectivament realitzades, no tenen incidència pressupostària, en aplicació de la normativa pressupostària vigent. En canvi, sí que afecten la comptabilitat financera i, per tant, incidiran en el càlcul del resultat economicopatrimonial. En les normes de valoració de la cinquena part es desenvolupa fonamentalment el principi de preu d'adquisició...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba