ORDRE MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s'aprova el Pla de conservació de la llúdriga.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Governació |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s'aprova el Pla de conservació de la llúdriga.
Fins a la primera meitat del segle XX, la llúdriga habitava la pràctica totalitat dels cursos i masses d'aigua dolça de Catalunya. La persecució de què ha estat objecte, actualment eradicada, afegida a la destrucció del seu hàbitat i a l'increment dels nivells de contaminació de les aigües durant les dècades dels anys 50, 60 i 70 han determinat la situació actual de l'espècie. A Catalunya aquest mustèlid actualment viu a les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell i la Terra Alta, havent estat reintroduïda recentment a les de l'Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
La Directiva 92/43/CEE del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre, inclou la llúdriga com una espècie per a la qual cal adoptar mesures de protecció. En el mateix sentit, la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, cataloga la llúdriga com a espècie protegida de categoria A de la fauna salvatge autòctona, mentre que el Reial decret 439/1990, de 30 de març, que regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades, inclou la llúdriga en la categoria d'interès especial.
És necessària, per tant, l'adopció de mesures que permetin suprimir els factors d'amenaça que afecten aquesta espècie i dur a terme les actuacions que calguin per a la seva recuperació, tenint en compte, a més, que es tracta d'una espècie bioindicadora, reflex de l'estat de conservació dels ecosistemes on viu, com són els rius i les masses d'aigua continentals. D'acord amb això, la present Ordre aprova el Pla de conservació de la llúdriga en el qual es regulen un seguit de mesures amb la finalitat d'afavorir la supervivència d'aquesta espècie. Entre aquestes mesures cal posar en relleu que els aprofitaments piscícoles s'hauran de regular de manera que afavoreixin les poblacions de llúdrigues. Es preveuen fórmules de col·laboració per tal que determinades instal·lacions, com ara els embassaments, comptin amb dispositius de pas i seguretat, mentre que també es regulen els instruments adients per tal que els cursos i masses d'aigua en què es troba present la llúdriga tinguin la qualitat suficient per a la supervivència i reproducció de l'esmentada espècie.
A proposta de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic,
Ordeno:
Objecte
És objecte d'aquesta Ordre regular el Pla de conservació de la llúdriga amb la finalitat d'establir les mesures necessàries per protegir aquesta espècie.
Àmbit territorial
Dins l'àmbit de les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Gironès, el Pla de conservació de la llúdriga és d'aplicació als següents cursos i masses d'aigua:
Conca de la Noguera Ribagorçana: la Noguera Ribagorçana des de la capçalera fins a la presa de Canelles, la Noguera de Tor, riu Sant Nicolau, riu de Sant Martí, riu de Durro i riu Malpàs.
Conca de la Noguera Pallaresa: riu Noguera Pallaresa des de la capçalera, riu d'Unarre, barranc de Cireres, barranc de Llançanes, barranc de Marimanya, riu d'Arreu, riu Bonaigua, riu de Son, riu Escrita, riu d'Escart, riu de Baiasca, la Noguera de Lladorre o de Cardós, riu de Tavascan, riu d'Estaon, la Noguera de Vallferrera, la Noguera de Tor, riu Romadriu o de Santa Magdalena, riu de Sant Antoni, riu de Caregue, riu Berasti, riu Tron, riu del Cantó, riu Montardit, riu Escós, riu d'Ancs, Riumajor, riu Flamicell, riu de Sarroca, riu Bugia o Bossia, riu de Manyanet, riu de Cadolla, estany de Montcortés i riu Conques.
Conca del Segre: Segre des de la capçalera fins a la presa del Partidor de Balaguer, riu Querol, riu Duran, riu de I'Ingla, riu de Pi, riu Ridolaina, riu Cabiscol, riu Quer, riu Naval, riu de la Llosa, riu d'Aranser, riu Bescaran, riu Valira, riu Roqueta, riu de Castellàs, riu Tost, riu Castellbò, riu Pallerols o Cabó, riu de la Guàrdia, riu de la Vansa, riu Bona, Ribera Salada, Ribera de Canalda, riu de Coll de Nargó, riu...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba