ORDRE ARP/110/2017, de 2 de juny, per la qual s'estableixen els barems d'indemnització per sacrifici i altres costos essencials en la lluita contra la influença aviària a Catalunya en relació amb les explotacions d'ànecs afectades pels brots d'aquesta malaltia declarats l'any 2017.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació |
| Rango de Ley | Ordre |
La influença aviària és una malaltia produïda per diversos subtipus de virus de la influença, els quals poden classificar-se, en general, en dues categories segons la gravetat de la malaltia que provoquen en les aus de corral: el virus de la influença aviària de baixa patogenicitat, que sol causar una malaltia lleu, i el virus de la influença aviària d'alta patogenicitat, que provoca signes clínics greus i possibles altes taxes de mortalitat en les aus.
Arran de la confirmació de resultats positius en proves de detecció d'influença aviària en ànecs procedents d'una explotació ubicada en un municipi de Girona, la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va dictar la Resolució ARP/414/2017, de 3 de març, per la qual es declara oficialment la influença aviària a Catalunya i es delega en la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia la competència per a la declaració dels focus que es detectin i per a l'adopció de les mesures de lluita contra la influença en les zones de protecció, de vigilància i restringides. Aquesta resolució es va publicar en el DOGC núm. 7325, de 9 de març de 2017.
A partir de la declaració oficial, la direcció general esmentada, en aplicació del principi de precaució, va establir les mesures previstes al Reial decret 445/2007, de 3 d'abril, pel qual s'estableixen mesures de lluita contra la influença aviària, que transposa a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2005/94/CE del Consell, de 20 de desembre, relativa a les mesures comunitàries de lluita contra la influença aviària i per la qual es deroga la Directiva 92/40/CEE.
Arran dels resultats positius oficials de les analítiques efectuades als animals sospitosos, es van sacrificar un total de 25.390 ànecs de les explotacions afectades i es van establir les zones de protecció i vigilància corresponents al voltant de tots els focus.
La disposició addicional primera del Reial decret 445/2007 estableix que, de conformitat amb l'article 21 de la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de sanitat animal, el sacrifici obligatori dels animals dona dret al seu titular a la corresponent indemnització d'acord amb els barems previstos en la normativa vigent. Únicament tindran dret a indemnització aquells propietaris que hagin complert la normativa en matèria de sanitat animal.
La disposició esmentada no ha estat desenvolupada en el cas de les indemnitzacions i tampoc no resulta possible prendre com a referència els barems d'indemnització establerts en el Reial decret 823/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els barems d'indemnització pel sacrifici obligatori dels animals objecte dels programes nacionals de control de la salmonel·la, que només estan previstos per a gallines ponedores i reproductores i galls d'indi reproductors. Manca, doncs, qualsevol previsió sobre els barems a aplicar als ànecs per causa de qualsevol malaltia.
Davant d'aquesta manca de regulació, correspon establir els barems corresponents a les indemnitzacions per sacrifici i altres costos essencials en la lluita contra la influença aviària a Catalunya en relació amb les explotacions d'ànecs afectades pels brots d'aquesta malaltia declarats l'any 2017.
D'altra banda, el Reglament (CE) núm. 349/2005 de la Comissió, de 28 de febrer, pel qual s'estableixen les normes relatives al finançament comunitari de les intervencions d'urgència i de lluita contra certes malalties animals incloses en la Decisió 90/424/CEE del Consell (derogada per la Decisió del Consell de 25 de maig de 2009, relativa a determinades despeses en el sector veterinari), regula la participació financera de la Unió Europea en les despeses dels estats membres per a la indemnització ràpida i adequada als propietaris obligats al sacrifici obligatori dels animals, la destrucció de productes contaminats i la desinfecció dels locals i equips, entre altres conceptes, a la vegada que estableix que la participació d'aquesta contribució financera de la Unió es fixarà d'acord amb l'import total de la indemnització dels animals o productes.
El Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competències dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, atribueix en l'article 3.13.2 la competència en matèria de polítiques de ramaderia al Departament d'Agricultura, Ramaderia...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba