LLEI 12/1996, de 29 de juliol, de la potestat del pare i de la mare. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2278, pàg. 11421, de 8.11.1996).

La filiació establerta jurídicament determina la potestat del pare i de la mare sobre el fill menor d'edat no emancipat, o major d'edat incapacitat si la potestat ha estat prorrogada o rehabilitada.

1. La potestat constitueix una funció inexcusable i, en el marc de l'interès general de la família, s'exerceix en benefici del fill per facilitar el ple desenvolupament de la seva personalitat. 2. Abans de prendre decisions que l'afectin, el pare i la mare han d'informar i d'escoltar el fill de dotze anys o més i el de menys de dotze si té prou coneixement. 3. Les limitacions a la capacitat d'obrar dels fills menors d'edat s'han d'interpretar de forma restrictiva.

1. El jutge pot adoptar les mesures que consideri oportunes per a evitar qualsevol perjudici a la persona del fill. Si la gestió del pare i de la mare resulta perjudicial per al seu patrimoni o interès, pot exigir la prestació de garanties suficients, limitar les facultats de disposició o gestió del pare i de la mare o, fins i tot, nomenar un curador. 2. El fill, el pare o la mare, encara que no tinguin l'exercici de la potestat, i els altres parents del fill fins al quart grau per consanguinitat i fins al segon per afinitat, i en tot cas el ministeri fiscal, estan legitimats per a demanar l'adopció de les mesures especificades en l'apartat 1. 3. El jutge, abans de dictar qualsevol de les resolucions determinades per aquesta Llei, ha d'escoltar el fill de dotze anys o més i el de menys si té prou coneixement.

1. El pare i la mare, encara que no tinguin l'exercici de la potestat, tenen el dret de relacionar-se personalment amb el fill, excepte quan aquest hagi estat adoptat, o quan la llei, en el cas de desemparament, o una resolució judicial ho disposin altrament. 2. El pare i la mare han de facilitar la relació del fill amb els parents i altres persones i només la poden impedir quan n'hi hagi una causa justa. 3. El jutge pot suspendre, modificar o denegar el dret de tenir les esmentades relacions personals quant al pare i la mare, si aquests incompleixen llurs deures, i en tots els casos, si les relacions poden perjudicar el menor o si hi concorre una altra causa justa. També pot prendre les mesures necessàries amb vista a l'efectivitat d'aquestes relacions personals.

1. El pare i la mare poden ésser privats de la titularitat de la potestat només per sentència ferma, fonamentada en l'incompliment greu o reiterat de llurs deures. La privació no afecta l'obligació de fer tot el que calgui per a assistir el fill menor ni la de prestar-li aliments en el sentit més ampli. 2. El jutge ha d'acordar, en benefici i interès del fill, la recuperació de la titularitat de la potestat quan hagi cessat la causa que n'havia motivat la privació.

Capítol II L'exercici de la potestat

1. El pare i la mare exerceixen conjuntament la potestat sobre el fill, o l'exerceix un d'ells amb el consentiment de l'altre. Tanmateix qualsevol d'ells dos pot realitzar els actes que, d'acord amb l'ús social o les circumstàncies familiars, és normal que siguin realitzats per un sol dels pares o els actes que siguin de necessitat urgent. 2. En els actes d'administració ordinària i respecte als tercers de bona fe, es presumeix que el pare actua amb el consentiment de la mare o la mare amb el consentiment del pare. En els actes o negocis extraordinaris, és a dir, els que requereixen l'autorització judicial, el pare o la mare han d'actuar d'acord amb el que estableix l'article 22. 3. La potestat és exercida exclusivament pel pare o per la mare en els casos d'impossibilitat, absència o incapacitat de l'altre cònjuge o per qualsevol altra causa que impedeixi aquest exercici.

1. En cas de desacord ocasional, el jutge, a instàncies del pare o de la mare i després d'haver-los escoltat tots dos i el fill major de dotze anys i el de menys si té prou coneixement, atribueix sense ulterior recurs al pare o a la mare la facultat de decidir. 2. Per acord del pare i de la mare, formalitzat en document públic, la intervenció judicial pot ésser substituïda per l'acord dels dos parents més pròxims del fill als quals fa referència l'article 149 del Codi de successions, formalitzat també en document públic. A aquests efectes, els germans del fill no poden intervenir com a parents més pròxims d'aquest. Si aquests parents no arribessin a l'acord, es pot instar la intervenció judicial.

1. Si el pare i la mare viuen separats, de comú acord formalitzat en escriptura pública, poden delegar l'exercici de la potestat en aquell d'ells dos que convisqui amb el fill o acordar que aquest exercici correspongui a ambdós conjuntament o amb distribució de funcions entre ells. En qualsevol moment, el pare o la mare, separadament, poden deixar sense efecte tant aquella delegació com aquesta distribució. 2. En cas de desacord sobre l'exercici de la potestat, decideix el jutge. 3. En tot cas, les obligacions de guarda han d'ésser exercides per aquell dels dos, pare o mare, que en cada moment tingui el menor amb ell, bé perquè hi tingui assignada de fet o de dret la residència habitual, bé perquè el menor s'hi trobi en companyia a conseqüència del règim de comunicació i de relació que s'hagi establert.

Quan l'exercici de la potestat és atribuït al pare o a la mare o distribuït entre ells dos, aquell que el tingui atribuït ha d'informar l'altre immediatament que tingui lloc algun fet rellevant en la cura del fill i del seu patrimoni i, amb caràcter general, almenys cada tres mesos.

A fi de facilitar l'exercici de la potestat en els casos determinats per l'article 8, el pare i la mare poden conferir-se consentiments de caràcter general o especial en escriptura pública, revocables en tot moment, llevat que la llei o una resolució judicial ferma ho disposin altrament.

El jutge, després d'haver escoltat el fill major de dotze anys o de menys si té prou coneixement, pot atribuir totalment o parcialment l'exercici de la potestat al pare o a la mare separadament o distribuir-ne entre ells les funcions de manera temporal, fins a un termini màxim de dos anys, quan els desacords siguin reiterats o hi concorri qualsevol causa que dificulti greument l'exercici conjunt de la potestat.

1. El pare o la mare menors d'edat exerceixen la potestat sense necessitat de cap assistència en els casos següents:

1. Si estan casats amb una persona major d'edat, respecte als fills comuns.

2. Si estan emancipats. 2. En els casos no determinats i en els exclosos per l'apartat 1, el pare o la mare menors necessiten, per a exercir la potestat, l'assistència del pare i de la mare respectius o d'aquell dels dos que tingui l'exercici de la potestat o, si aquests manquen, del tutor o curador. 3. En els casos de desacord entre les persones que han de donar l'assistència o entre aquestes i el menor titular de la potestat, com també en el cas d'impossibilitat de prestació de l'assistència, l'autorització és acordada pel jutge. Aquesta autorització pot ésser substituïda per l'acord dels dos parents del menor indicats per l'article 7.2, amb els requisits que s'hi estableixen.

Capítol III El contingut de la potestat

1. En virtut de la potestat, el pare i la mare han de tenir cura dels fills i tenen en relació amb ells els deures de convivència, d'aliments en el sentit més ampli, d'educació i de formació integral. 2. El pare i la mare, amb motiu suficient, poden decidir que el fill resideixi en un lloc diferent del domicili familiar. 3. El pare i la mare poden corregir el fill en potestat d'una manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a la seva dignitat i sense imposar-li mai sancions humiliants ni que atemptin contra els seus drets. A aquest objecte, poden sol·licitar excepcionalment l'assistència i la intervenció dels poders públics.

El fill, mentre està sota la potestat del pare i de la mare, ha d'obeir-los, llevat que intentin imposar-li conductes indignes o delictives, i tots s'han de respectar mútuament.

1. El pare i la mare que exerceixen la potestat han d'administrar els béns del fill amb la diligència exigible a un bon administrador, segons la naturalesa i les característiques dels béns. 2. Els fruits i els rendiments dels béns i dels drets del fill pertanyen a aquest, com també li pertanyen els guanys de la seva pròpia activitat i els béns o els drets que en puguin derivar.

1. El fill té el deure de contribuir equitativament a les despeses familiars amb els ingressos que obtingui de la seva activitat, amb el rendiment dels seus béns i drets i amb el seu treball en interès de la família mentre visqui amb els pares o amb el pare o la mare. Per tant, els pares poden destinar els fruits dels béns i els drets que administren al sosteniment de les despeses familiars en la part que equitativament correspongui. 2. Si hi ha béns i drets del fill no administrats pel pare i la mare, la persona que els administra ha de lliurar a aquells, o a aquell dels dos que tingui l'exercici de la potestat, en la part que correspongui, els fruits i els rendiments dels béns i els drets afectats. Se n'exceptuen els fruits procedents de béns i drets atribuïts especialment a l'educació o la formació del fill, que només s'han de lliurar en la part sobrera o, si el pare i la mare no disposen d'altres mitjans, en la part que, segons l'equitat, el jutge determini.

1. En l'exercici de l'administració dels béns i els drets del fill, el pare i la mare estan dispensats de fer inventari i són responsables dels danys i perjudicis produïts en els interessos administrats per dol o culpa pròpia. 2. El pare i la mare no tenen dret a remuneració per raó de l'administració, però sí a ésser rescabalats amb càrrec al patrimoni administrat, si el rescabalament no es pot obtenir d'altra manera, per les despeses suportades i els danys i perjudicis que els hagi causat aquella, si no són imputables a dol o culpa pròpia.

1. Al final de l'administració, el pare i la mare han de restituir el patrimoni administrat. Les despeses de restitució són a càrrec d'aquest. 2. El pare i la mare estan obligats a retre comptes al final de llur administració si el fill i, si és el cas, el seu representant legal, ho reclamen. En aquest cas, la rendició de comptes s'ha de fer en el termini de sis mesos, a comptar de la data de la reclamació, termini que pot ésser prorrogat pel jutge, amb justa causa, per un altre període de tres mesos com a màxim. L'acció per exigir el compliment d'aquesta obligació prescriu als dos anys.

A més del cas d'administració judicial determinat per l'article 3.1, s'exceptuen de l'administració dels pares els béns i els drets següents:

1. Els adquirits pel fill per donació, herència o llegat quan el donant o causant ho hagi ordenat de manera expressa, en el qual cas s'ha de complir estrictament la voluntat expressada sobre l'administració d'aquests béns i sobre la destinació de llurs fruits.

2. Els adquirits per títol successori, si el pare, la mare o tots dos han estat desheretats justament o n'han estat exclosos per causa d'indignitat.

3. Els adquirits pel fill de més de setze anys amb la seva activitat que generi benefici.

1. Els béns i els drets assenyalats per les lletres a i b de l'article 19 han d'ésser objecte d'una administració especial a càrrec de la persona designada pel donant o causant. Si no hi ha designació, han d'ésser administrats pel pare o la mare que no hagi estat exclòs, si és el cas, o, en darrer terme, per un curador designat pel jutge. 2. Els béns i els drets assenyalats per la lletra c de l'article 19 han d'ésser administrats pel fill, que necessita l'assistència del pare i la mare en els supòsits determinats per l'article 29.

1. El pare i la mare o, si és el cas, l'administrador especial, en relació amb els béns o els drets del fill, necessiten l'autorització judicial per a:

1. Alienar o gravar béns immobles, embarcacions i aeronaus inscrivibles, establiments mercantils o industrials o elements essencials d'aquests; drets de propietat intel·lectual i industrial, patents o marques, béns mobles de valor extraordinari i objectes d'art o preciosos, i també per a alienar o renunciar drets reals sobre els béns esmentats, amb l'excepció de les redempcions de censos.

2. Alienar o gravar valors, accions o participacions socials, llevat de l'alienació, almenys pel preu de cotització, de les accions cotitzades en borsa, i per a renunciar o alienar el dret preferent d'adquisició d'accions i participacions en augments de capital.

3. Renunciar crèdits.

4. Renunciar donacions, herències o llegats; acceptar llegats i donacions modals o onerosos.

5. Donar i prendre diners en préstec.

6. Atorgar arrendaments per un termini superior a quinze anys.

7. Avalar o prestar fiança o constituir drets de garantia d'obligacions alienes.

8. Constituir societats que no limitin la responsabilitat dels socis o adquirir-hi la condició de soci.

9. Transigir en qüestions relacionades amb els béns o els drets indicats en les lletres a, b, c, d, e, f i g o sotmetre les dites qüestions a arbitratge. 2. L'autorització judicial es concedeix en interès del fill en cas d'utilitat o necessitat justificades degudament i amb audiència prèvia del ministeri fiscal. 3. L'autorització judicial es pot donar per a una pluralitat d'actes de la mateixa naturalesa o referents al mateix negoci o societat, encara que siguin futurs, quan sigui convenient per als interessos del fill, ateses les característiques dels dits actes, els quals cal especificar amb les circumstàncies fonamentals.

La denegació de l'autorització judicial per a les renúncies determinades per la lletra d de l'article 21 comporta l'acceptació de la transmissió, la qual acceptació, si es tracta d'una herència, ha d'ésser precisament a benefici d'inventari.

1. No cal autorització judicial en relació amb els béns i els drets adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant l'han exclosa expressament. 2. L'autorització judicial pot ésser substituïda pel consentiment de l'acte, manifestat en document públic:

1. Del fill, si té almenys setze anys.

2. Dels dos parents més pròxims del fill, en la forma establerta per l'article 7.2.

Els actes determinats per l'article 21.1 són anul·lables si s'han fet sense l'autorització judicial o sense els requisits exigits per l'article 23. L'acció per a impugnar-los caduca als quatre anys d'haver accedit el fill a la majoritat.

1. El pare i la mare titulars de la potestat sobre els fills menors d'edat no emancipats són els representants legals d'aquest. 2. S'exceptuen de la representació legal atribuïda als pares:

1. Els actes relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin ho disposin altrament.

2. Els actes que, de conformitat amb les lleis i segons l'edat i la capacitat natural, pugui fer el fill per ell mateix.

3. Els actes en els quals hi hagi un conflicte d'interessos entre el pare o la mare i el fill o entre el qui exerceix la potestat i el fill.

4. Els actes relatius als béns exclosos de l'administració del pare o de la mare.

Per a qualsevol acte que impliqui alguna prestació personal del fill, es requereix el seu consentiment si té dotze anys o més, o si, tenint-ne menys de dotze, té prou coneixement.

Si en algun assumpte hi ha contraposició d'interessos entre el fill i el pare o la mare, quan la potestat és exercida per ambdós, el fill és representat per aquell dels dos pares amb el qual no tingui contraposició d'interessos. Quan la contraposició és amb el pare i la mare conjuntament o amb el qui exerceix la potestat, s'ha de nomenar el defensor judicial que estableix el títol cinquè de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars.

Capítol IV L'extinció de la potestat i els efectes de l'emancipació

Sens perjudici del que estableix l'article 5, la potestat dels pares s'extingeix per:

1. La mort o la declaració de mort del pare i de la mare o del fill.

2. L'adopció del fill, llevat del cas d'adopció d'un fill del cònjuge o de persona de sexe diferent amb qui l'adoptant conviu maritalment de forma estable.

3. L'emancipació.

4. La declaració d'absència del pare, de la mare o del fill.

1. El fill emancipat pot actuar, en relació amb la seva persona i els seus béns i drets, com si fos major d'edat, però necessita que el pare i la mare o, si tots dos manquen o estan impedits per a exercir l'assistència que la llei determina, el curador o, si és casat amb una persona major d'edat, el cònjuge complementin la seva capacitat en els actes següents:

1. Els actes determinats per l'article 21.1.

2. L'acceptació del càrrec d'administrador en qualsevol mena de societats.

3. Els actes que excedeixin l'administració ordinària pel que fa als béns adquirits pel fill de més de setze anys amb la seva activitat que generi benefici. 2. La complementació de capacitat no es pot concedir de manera general, però es pot donar per a una pluralitat d'actes de la mateixa naturalesa o els referits al mateix negoci, activitat o societat, encara que siguin futurs, quan sigui convenient ateses les característiques dels dits actes, les circumstàncies fonamentals dels quals, però, cal especificar. 3. En els casos de desacord o d'impossibilitat, la complementació de capacitat ha d'ésser substituïda per l'acord del jutge o de les persones indicades per l'article 7.2, amb els requisits que aquest exigeix. 4. El mateix tractament establert per l'apartat 3 rep el qui ha estat sotmès a tutela quan obté el benefici de la majoria d'edat.

Capítol V La pròrroga i la rehabilitació de la potestat

La declaració judicial d'incapacitat del fill menor no emancipat comporta la pròrroga de la potestat del pare i de la mare quan el fill arriba a la majoria d'edat, en els termes que resultin d'aquella declaració.

La declaració judicial d'incapacitat del fill major d'edat o emancipat, si no correspon la constitució de la tutela a favor del cònjuge o dels descendents i viuen encara el pare o la mare que eren els titulars de la potestat , comporta la rehabilitació d'aquesta potestat, que s'ha d'exercir, d'acord amb les excepcions que pugui establir la resolució judicial, tal com si l'incapacitat fos menor d'edat.

El jutge, no obstant el que disposen els articles 30 i 31, atesa l'edat i la situació personal i social del pare i de la mare, el grau de deficiència del fill incapaç i les seves relacions personals, pot no acordar la pròrroga o la rehabilitació de la potestat i ordenar la constitució de la tutela o de la curatela.

1. La potestat prorrogada o rehabilitada del pare i la mare s'extingeix per:

1. Les causes establertes per les lletres a), b) i d) de l'article 28.

2. La declaració judicial de cessació de la incapacitat del fill.

3. La constitució posterior de la tutela a favor del cònjuge o de descendents.

4. El matrimoni de l'incapaç amb una persona major d'edat capaç. 2. Si en cessar la potestat prorrogada o rehabilitada subsisteix la incapacitació, s'ha de constituir la tutela o la curatela.

Disposició derogatòria

Es deroga el títol quart de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor al cap de dos mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 1996

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Núria de Gispert i Català Consellera de Justícia

(96.208.066)