LLEI 20/1990, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 1991. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1416, pàg. 1157, de 8.3.1991).

Els crèdits inicials i llur finançament

-1 S'aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1991, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels següents ens que en depenen:

1. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

3. El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

4. L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

5. Les empreses a què fa referència l'article 4.2 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

   -2 A l'estat de despeses de la Generalitat de Catalunya es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 1.114.523.310.483 pessetes. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici importen 1.114.523.310.483 pessetes.

   -3 Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat de Catalunya s'estimen en 8.322.000.000 de pessetes.

   -4 A l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 65.628.095.137 pessetes. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 65.628.095.137 pessetes.

   -5 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 57.910.455.176 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per un import total de 57.910.455.176 pessetes.

   -6 En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre llurs obligacions sumen un import total, deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l'Institut Català de la Salut, de 414.143.723.000 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que han de liquidar durant l'exercici aquests ens importen 414.143.723.000 pessetes. Els crèdits consignats en els estats de despeses i els drets econòmics detallats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social, per un import total equilibrat entre tots dos estats de 382.006.147.000 pessetes.

   -7 En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total d'11.154.996.000 pessetes, i els recursos s'estimen en 11.154.996.000 pessetes.

   -8 Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:

1. Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 29.232.720.000 pessetes, i de recursos de 29.232.720.000 pessetes.

2. Emissores de la Generalitat

   - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 1.946.550.000 pessetes, i de recursos de 1.946.550.000 pessetes.

   -9 Les dotacions i els recursos estimats corresponents a les empreses de la Generalitat són els que s'especifiquen a continuació:

   EMPRESES DE LA GENERALITAT

   Dotacions Recursos ----------------------------------------------------------- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

   ________________________

   ________ 16.368.739.000 16.368.739.000 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

   ________________________

   ________ 1.370.049.000 1.370.049.000 Laboratori General d'Assaigs i Investigacions

   ________________________

   ________ 2.131.000.000 2.131.000.000 Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarials

   ________________________

   ________ 1.498.808.500 1.498.808.500 Centre Informàtic de la Generalitat de Catalunya, SA

   ________________________

   ________ 2.454.000.000 2.454.000.000 Túnels i Accessos de Barcelona, SAC

   ________________________

   ________ 13.503.000.000 13.503.000.000 Administració i Gestió, SA

   ________________________

   ________ 6.150.204.576 6.150.204.576 Centre Divulgador de la Informàtica, SA

   ________________________

   ________ 329.600.000 329.600.000 Promotora d'Exportacions Catalanes, SA

   ________________________

   ________ 58.275.000 58.275.000 Agrícola Experimental, SA

   ________________________

   ________ 13.280.000 13.280.000 Forestal Catalana, SA

   ________________________

   ________ 1.363.000.000 1.363.000.000 Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA

   ________________________

   ________ 477.936.000 477.936.000 Centre d'Iniciatives per a la Reinserció

   ________________________

   ________ 443.018.700 443.018.700 Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil

   ________________________

   ________ 5.446.000.000 5.446.000.000 Gestió d'Infrastructures, SA

   ________________________

   ________ 8.094.500.000 8.094.500.000 Centre d'Alt Rendiment Esportiu

   ________________________

   ________ 885.772.000 885.772.000

Modificacions pressupostàries

-1 Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquest article i al que disposa sobre aquesta matèria la Llei de Finances Públiques de Catalunya, en aquells punts que no són modificats per aquesta Llei.

-2 Les transferències de crèdits no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-3 Correspon al Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, d'autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 2, les modificacions pressupostàries següents:

1. Les transferències de crèdit entre els consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

2. L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del Pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit oportunes per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

   -4 El Conseller d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les limitacions que estableix l'apartat 2, transferències de crèdit entre els consignats en un mateix departament o organisme autònom, i també les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que incideixen en un departament o organisme autònom o en diversos.

   -5 Els titulars dels departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes a l'article 42 de la Llei de Finances Públiques, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del Pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", i del capítol 4, "Transferències corrents", tret dels destinats a subvencions nominatives. Un cop la transferència ha estat autoritzada, el departament o l'organisme autònom ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària.

   -6 Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d'informar, prèviament a l'autorització, de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

1. Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

2. Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

3. Qualssevol altres que deriven de la legislació aplicable.

   -7 Si l'autorització de les transferències és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l'informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s'ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè el Conseller el motivi i el presenti al Govern, perquè adopti la resolució que consideri procedent.

Vinculació de crèdits del pressupost de les entitats sanitàries i assistencials -1.

1. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i el concepte 489, del capítol 4, "Farmàcia", en què la vinculació és a nivell de concepte.

2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut, secció 32, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", en què la vinculació és a nivell de concepte.

3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 41 i 42, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", el concepte 262, del capítol 2, "Concerts sòcio-sanitaris", i el concepte 487, del capítol 4, "Prestacions socials", en què la vinculació és a nivell de concepte.

-2 Independentment del nivell de vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació de les esmentades entitats per conceptes, i subconceptes, si escau, s'ha d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost.

Generació de crèdits

-1 S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l'exercici del 1991. La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

-2 Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Crèdits ampliables Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el Pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei, els quals es detallen a continuació:

-1 Amb aplicació a totes les seccions del Pressupost de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social i a l'ajut familiar del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

2. Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

3. Els crèdits destinats al pagament del personal laboral, si requereixen un increment a conseqüència d'augments salarials disposats durant l'exercici o en exercicis anteriors, per modificacions del salari mínim interprofessional, o si és imposat amb caràcter general o com a conseqüència de l'homogeneïtzació general de convenis de tota la Generalitat o per decisió judicial ferma.

4. Els crèdits destinats a l'assistència mèdico-farmacèutica corresponents als funcionaris adscrits en virtut del Reial Decret 1942/1979.

5. Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus; aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista, entenent aquesta, si escau, com l'obtinguda el 1990, incrementada d'un 7%, i l'efectivament ingressada.

6. Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de normes estatals, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per a compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'Administració central de l'Estat.

7. Els crèdits destinats al pagament de productes farmacèutics procedents de receptes mèdiques, dins la secció 51, Servei Català de la Salut.

8. Els crèdits compresos en el pressupost del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 51 i 42, respectivament, poden ésser ampliats amb l'informe favorable previ del Departament d'Economia i Finances, en el cas que les assignacions de crèdit i les transferències monetàries formalitzades per la Seguretat Social, corresponents a la participació en el Pressupost de l'INSALUD i de l'INSERSO, superin l'avaluació que se'n fa en el pressupost d'ingressos de les esmentades seccions 51 i 42.

   -2 Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:

1. Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

2. Els crèdits que són necessaris, en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades.

   -3 Amb aplicació a les seccions que s'indiquen:

1. A la secció 05 (Departament d'Economia i Finances), el crèdit corresponent a l'aplicació 05.01.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat de Catalunya; el crèdit corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari (aplicació 05.01.226.09), en funció de la recaptació efectiva; el crèdit consignat a l'aplicació 05.01.226.11 fins a l'import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determini la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 1991; el crèdit corresponent a l'aplicació 05.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els Pressupostos Generals de l'Estat; el crèdit destinat a atendre les necessitats derivades del possible desenvolupament de l'article 15 de la Llei 1/1985, del 14 de gener (aplicació 05.02.480.01).

2. A la secció 06 (Departament d'Ensenyament), el crèdit corresponent a l'aplicació 06.04.480.02, en funció dels ajustaments dels percentatges de participació establerts a la Resolució del Ministeri d'Educació i Ciència de l'11 d'abril de 1986.

3. A la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques), servei 07 (Direcció General d'Obres Hidràuliques) i servei 33 (Junta d'Aigües), els crèdits destinats a inversió en infrastructures de sanejament (capítol 6) i d'explotació (capítol 2), si aquestes actuacions són fetes directament per la mateixa Direcció General d'Obres Hidràuliques o per la Junta d'Aigües i en funció dels recursos que, amb aquesta afectació de destinació, atribueixen a l'Administració de la Generalitat els organismes que tenen al seu càrrec el finançament de les actuacions en matèria de sanejament.

4. A la secció 10 (Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca), el crèdit corresponent a l'aplicació 10.02.771.01, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació del Reglament de l'Estat sobre epizoòties, i concretament per a atendre els costos del sacrifici de bestiar i completar, en la mateixa quantia tramesa per a aquest concepte, els recursos que transfereix el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació; l'aplicació 10.03.771.01, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació dels Reglaments de la Comunitat Econòmica Europea números 797/1985 i 3808/1989, quant als ajuts reemborsables pel FEOGA Orientació; les aplicacions 10.03.760.02, 10.03.770.02 i 10.03.780.02 corresponents a la mateixa finalitat aplicada segons la naturalesa jurídica del perceptor, en funció de les necessitats derivades de l'execució de les mesures adreçades al desenvolupament rural incloses en programes d'actuació en zones de muntanya i desfavorides.

5. A la secció 11 (Departament de Treball), el crèdit corresponent a l'aplicació 11.04.470.01, pel cost de les accions que, dins els diferens objectius, siguin aprovades pel Fons Social Europeu.

6. A la secció 11 (Departament de Treball), a la secció 20 (Departament de Benestar Social) i a la secció 41 (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials), les aplicacions pressupostàries corresponents a la renda mínima d'inserció.

7. A la secció 13 (Departament d'Indústria i Energia), els crèdits destinats a subvencions de les empreses acollides a la ZUR del cinturó industrial de Barcelona, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació de la Llei de l'Estat 27/1984, del 26 de juliol, de Reconversió i Reindustrialització, i concretament de les previsions de l'article 5.1 del Reial Decret 914/1985, del 8 de maig, i del Decret de la Generalitat 145/1987, del 9 d'abril, i dins els límits que en aquest s'estableixen, ampliable fins al límit de 1.600 milions de pessetes.

8. A la secció 16 (Classes passives), els crèdits relatius a obligacions de classes passives.

9. A la secció 17 (Deute públic), els crèdits que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerant aquest en els termes de l'article 16 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya. Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, sigui quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1991.

10. A la secció 21 (Despeses diversos departaments), el crèdit corresponent a l'aplicació 21.02.123.01, en funció de les obligacions que derivin de la Disposició Addicional Dinovena de la Llei de Pressupostos del 1991 i de la resta de normativa vigent i el crèdit destinat al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat de Catalunya (aplicació 21.04.770.01).

11. En els organismes autònoms Institut Català del Crèdit Agrari i Institut Català de Finances, les aplicacions pressupostàries corresponents al pagament d'interessos i d'amortització de les operacions de crèdits que l'article 29 autoritza que siguin formalitzades per l'Institut Català del Crèdit Agrari i l'Institut Català de Finances, i a les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per aquests instituts.

12. Els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, en funció de la comissió que, segons el que disposa l'article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, s'ha de fixar mitjançant decret del Consell Executiu.

13. A l'organisme autònom Junta de Sanejament, els crèdits modulats en funció dels ingressos de dret públic específics recaptats, segons el que disposa la Llei 5/1981.

14. A la secció 20 (Departament de Benestar Social), servei 01 (Gabinet del Conseller i Secretaria General), els crèdits destinats a transferències corrents i transferències de capital a famílies i institucions sense finalitat de lucre en funció dels ingressos de la Tresoreria de la Generalitat provinents de la recaptació obtinguda per la venda, feta pels disminuïts, dels jocs gestionats per l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes.

    -4 En els pressupostos de les entitats gestores de la Seguretat Social, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, d'acord amb la legislació estatal.

Crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes

-1 L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències a favor de les entitats autònomes administratives i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, s'ha d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada.

-2 A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació, s'hi han d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents i els crèdits disposats comptablement per a operacions de capital.

-3 Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats abans esmentades en el Pressupost de l'exercici del 1992.

-4 Les transferències corrents a favor de societats el capital de les quals pertany íntegrament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic tenen la naturalesa de subvenció d'explotació, en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, i de lliurament a compte de futures operacions de capital per la resta. Per a l'aplicació dels lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Consell Executiu.

Capítol 2 Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Contractació directa d'inversions

-1 El Consell Executiu pot autoritzar, a proposta dels departaments interessats, la contractació directa de tots els projectes d'obres que s'iniciïn durant l'exercici del 1991 amb càrrec als pressupostos dels departaments respectius i de llurs entitats autònomes, sempre que llur pressupost d'execució sigui inferior a 75 milions de pessetes.

-2 Les condicions tècniques, financeres i administratives de l'obra a executar han d'ésser anunciades prèviament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici del compliment de les normes de contractació que s'hi hagin d'aplicar.

Subvencions

-1 Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris que no tenen assignació nominativa i que afecten un col·lectiu de beneficiaris potencials, general o indeterminat, s'han de concedir d'acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat. Amb aquesta finalitat, els departaments corresponents han d'establir les normes oportunes per a regular-ne la concessió.

-2 Excepcionalment poden ésser concedides directament, per ordre del Conseller corresponent, que ha d'ésser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, les subvencions innominades o genèriques en què no és possible de promoure la concurrència pública per l'especificitat de les característiques que ha de complir l'entitat, l'empresa o la persona destinatària de la subvenció.

-3 Si l'import de la subvenció és superior a 1.000.000 de pessetes, cal, perquè sigui concedida, la declaració expressa del destinatari de no tenir contret cap deute per cap concepte amb la Generalitat de Catalunya.

-4 Un cop s'ha procedit a la concessió dels ajuts i de les subvencions, i s'han fet les reserves de crèdits corresponents, l'òrgan competent de cada departament pot formalitzar els documents comptables de reconeixement d'obligacions. No obstant això, el pagament no pot ésser ordenat fins que els perceptors no han justificat el compliment de les condicions que han donat lloc a la concessió dels ajuts o de les subvencions; si els perceptors no ho justifiquen en els termes de la concessió, el departament ha de procedir a anul·lar el reconeixement de les obligacions.

-5 Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensatori de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors poden ésser lliurades, per llur import total el 1991, a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català del Crèdit Agrari, segons quina en sigui la matèria, perquè procedeixin bé al pagament periodificat d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents, bé a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada.

-6 La inspecció i el control del compliment de l'adjudicatari pel que fa a la destinació dels ajuts i les subvencions atorgades han d'ésser duts a terme pels òrgans competents.

Estudis i treballs tècnics

-1 Per a disposar de fons amb càrrec a les aplicacions pressupostàries "Estudis i treballs tècnics", cal l'aprovació del Consell Executiu, a proposta del Conseller respectiu, si la quantia d'aquests supera els 3.000.000 de pessetes.

-2 L'Administració de la Generalitat ha d'encarregar la realització dels estudis i els treballs tècnics als departaments o instituts de les universitats públiques de Catalunya, si el caràcter del tema ho aconsella.

Construcció i adquisició d'immobles

-1 El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis. Amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.

-2 Si el pagament de l'adquisició abans esmentada s'efectua en terminis superiors a un any, se n'ha de donar compte al Parlament.

Execució anticipada de projectes d'inversió

-1 El Consell Executiu, a proposta conjunta dels Departaments d'Economia i Finances i d'Ensenyament o Cultura o Secretaria General de l'Esport, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques o de centres polisportius inclosos en els plans fixats pels departaments mencionats.

-2 Aquestes obres anticipades han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. Els imports d'aquestes obres han d'ésser reintegrats per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Departament i d'acord amb els convenis signats amb cada entitat local.

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors Les obligacions derivades de compromisos de despesa degudament adquirits en exercicis anteriors s'apliquen als crèdits del pressupost vigent. El Departament d'Economia i Finances, a proposta dels departaments, amb informe previ de l'interventor delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s'imputa el pagament d'aquestes obligacions, que han d'ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l'estructura pressupostària.

Identificació de projectes d'inversió

-1 Els projectes d'inversió inclosos a l'Annex d'Inversions Reals que acompanya els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social s'identifiquen mitjançant el codi de projecte que tenen assignat en l'esmentat Annex, amb la finalitat d'establir-ne el seguiment pressupostari.

-2 Les modificacions dels programes d'inversió que impliquen l'inici de nous projectes requereixen l'assignació dels codis corresponents, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances.

Manaments de pagaments a justificar Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d'acord amb les normes següents:

-1 La renovació s'efectua per l'import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l'exercici.

-2 Abans del lliurament de fons, s'ha d'efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat.

-3 El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d'ésser fixats per ordre del ordre del Departament d'Economia i Finances.

Recurrència de despeses en exercicis futurs El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a plantilles i a retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

Limitació de l'augment de la despesa pública

-1 Durant l'exercici del 1991 el Consell Executiu és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent.

-2 Durant l'exercici del 1991 el Consell Executiu és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Participació en ingressos

-1 El Fons de Cooperació Local de Catalunya és integrat per les participacions que corresponen als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat per a l'exercici del 1991 i per la partida 04.03.461.03 del Departament de Governació, d'un import de 1.543.283.000 pessetes, en concepte de participació en els ingressos de la Generalitat.

-2 Les participacions en ingressos de l'Estat han de distribuir-se d'acord amb el que estableix l'article 48.2 de l'Estatut i la normativa que sigui aplicable.

-3 L'aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació, d'un import de 1.543.283.000 pessetes, s'ha de distribuir entre els consells comarcals d'acord amb el que s'ha d'establir per reglament, tenint en compte el nombre d'habitants de la comarca, les competències i els serveis assumits i el principi de solidaritat solidaritat interterritorial.

Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat Els crèdits consignats a la secció 19 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat) s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que es faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa que els sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.

Finançament del Pla Quadriennal d'Inversions de les Universitats

-1 El finançament del Pla Quadriennal d'Inversions de les Universitats Catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el Pressupost de cada any de la Generalitat de Catalunya.

-2 Les obligacions derivades del paràgraf anterior es poden complir mitjançant transferències de capital a favor de les universitats per a atendre les despeses d'inversió incloses en el Pla, o bé mitjançant subvencions per l'import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Consell Executiu els autoritzi per a l'execució d'aquest.

Capítol 3 Despeses de personal

Retribucions del personal en actiu

-1 Amb efectes des del primer de gener de 1991, l'increment del conjunt de les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, aplicables en les quanties i d'acord amb els règims retributius vigents el 1990, ha d'ésser del 6,26%, sens perjudici del resultat individual de l'aplicació de l'esmentat augment. Així mateix, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un increment global superior al 6,26%, en els termes que disposen les normes generals que els són aplicables.

-2 El complement familiar, la indemnització per residència i les retribucions que tenen el caràcter d'absorbibles resten exclosos de l'augment del 6,26% i es regeixen per llur normativa específica.

-3 Les retribucions del personal no laboral s'han de determinar d'acord amb les normes següents:

1. Les retribucions íntegres dels alts càrrecs han d'ésser les que resulten d'incrementar un 6,26% les retribucions del 1990.

2. Les retribucions íntegres del personal funcionari han d'ésser les que resulten d'incrementar un 6,26% les retribucions bàsiques i les complementàries, inclosa la millora addicional, vigents el 1990, sens perjudici del resultat individual de l'aplicació de l'esmentat augment.

-4 Si el sou percebut el 1990 és inferior a la quantia establerta amb caràcter general, s'ha d'aplicar un increment del 6,26% sobre el percebut en aquell exercici, amb les exclusions determinades per l'apartat 2.

-5 Les retribucions resultants de les normes contingudes a l'apartat 3 d'aquest article poden ésser adequades, si cal, per assegurar que la retribució total del personal a què fa referència l'esmentat apartat té la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable previ del Conseller d'Economia i Finances.

-6 El que disposa aquest article s'ha d'aplicar al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i al personal dels ens enumerats a l'article 1.1.

Complement personal transitori

-1 Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la Disposició Transitòria Segona de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, són absorbits per qualsevol millora retributiva produïda durant l'any 1991, d'acord amb les normes següents:

1. De l'increment de retribucions de caràcter general que s'estableix en aquesta Llei, només se'n computa el 50% que correspon a les retribucions complementàries als efectes de l'absorció.

2. Es computa, als efectes de l'absorció, el 100% de l'import de qualsevol altra millora retributiva produïda durant l'any 1991, incloses les derivades del canvi del lloc de treball.

-2 En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'imputa qualsevol millora retributiva futura.

-3 No es consideren, a efectes de l'absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris, l'ajut familiar ni la productivitat prevista a l'article 22 de la present Llei.

Complement de productivitat El complement de productivitat establert en l'article 67.3.c) de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinària, l'interès o la iniciativa amb què es desenvolupen les tasques inherents al lloc de treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i es regeix d'acord amb les normes següents:

1. L'apreciació de la productivitat s'ha de fer en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el lloc de treball i amb la consecució dels resultats objectius assignats a aquell lloc de treball. Els complements de productivitat s'han de fer públics en els centres de treball.

2. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius.

3. Cada departament ha de donar compte als Departaments de Governació i d'Economia i Finances de la quantia dels complements, i especificar els criteris de distribució aplicats.

Gratificacions per serveis extraordinaris

-1 Les gratificacions per serveis extraordinaris han d'ésser concedides per cada conselleria o organisme autònom dintre dels crèdits assignats a aquesta finalitat.

-2 Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, sense que, en cap cas, en pugui ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

Limitació de l'augment de despeses de personal

-1 Durant l'exercici del 1991 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques, si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents pel mateix import. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat amb la minoració dels crèdits per a operacions corrents o dels crèdits per a inversions del departament o de l'entitat que ho proposa. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d'ampliables.

-2 Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per executar obres i per prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el Pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant les oficines d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al Departament de Governació les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El Departament de Governació ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Prohibició d'ingressos atípics Els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, amb l'excepció dels que són sotmesos al règim d'aranzel, no poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació de les multes imposades, ni cap premi en relació amb aquestes, encara que els siguin atribuïdes per norma; han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats.

Catàlegs de llocs de treball Correspon al Consell Executiu, a proposta conjunta dels Departaments de Governació i d'Economia i Finances:

1. L'assignació inicial del complement de destinació i del complement específic compresos en els catàlegs inicials dels organismes no catalogats.

2. L'assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball no compresos en els catàlegs inicials ja aprovats.

3. Les modificacions en els catàlegs de llocs de treball produïdes per la variació del nombre de llocs que consten en els catàlegs inicials, i les modificacions del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en els dits catàlegs inicials.

4. Qualsevol altra modificació que afecti les relacions o els catàlegs de llocs de treball.

Pensions

-1 Amb efectes des del primer de gener de 1991, la quantia de les pensions reconegudes pels Decrets del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, s'incrementen d'un 6,5% en relació amb les de l'exercici del 1990.

-2 Les pensions atorgades a l'empara del Decret del 25 de febrer de 1980 i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, es regeixen per llur normativa específica.

-3 Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1991 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos; tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol 4 Operacions financeres

Avals

-1 La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1991 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:

1. Túnels i Accessos de Barcelona, SAC: fins a 7.339.680.000 pessetes.

2. Consorci Concessionari d'Aigües per a Ajuntaments i Indústries de Tarragona: fins a 500.000.000 de pessetes.

3. Túnel del Cadí, CESA: fins a 2.715.000.000 de pessetes.

4. Consorci del Gran Teatre del Liceu: fins a 1.850.000.000 de pessetes.

5. Gestió d'Infrastructures, SA: fins a 3.200.000.000 de pessetes.

6. Autopistes de Terrassa i Manresa, SA: fins a 3.400.000.000 de pessetes.

7. Consorci del Circuit de Catalunya: fins a 2.400.000.000 de pessetes.

8. Ens d'Abastament d'Aigua: fins a 2.500.000.000 de pessetes, destinats a finançar inversions relatives a les infrastructures de la xarxa bàsica d'abastament definides a l'article 2.2 de la Llei 4/1990.

9. Ens de gestió previst en la Disposició Addicional Tercera de la Llei 5/1990, del 9 de març: fins a 1.000.000.000 de pessetes, destinats a finançar inversions relatives a les infrastructures primàries de regatge definides en el Títol 2 de la Llei 5/1990.

   -2 Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Consell Executiu, a proposta, conjuntament, del Conseller d'Economia i Finances i del conseller del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel Conseller d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament.

   -3 El Consell Executiu pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.

   -4 S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l'exercici del 1991 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

1. En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import acumulat que com a màxim pot excedir de 1.000.000.000 de pessetes del que autoritza la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 1990. Per a l'exercici del 1991, el límit a què fa referència l'article 11.4 de la Llei 2/1985, del 14 de gener, és el 5% de la quantitat global autoritzada.

2. Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d'inversions que concertin les entitats acollides al Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya, i de les entitats que dintre de l'àmbit de l'actuació del Servei Català de la Salut tinguin com a objectiu la millora de la gestió de les infrastructures de serveis sanitaris, fins a un import acumulat que com a màxim pot excedir de 1.500.000.000 de pessetes del que autoritza la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 1990.

3. Per a finançar inversions en matèria d'assistència social es mantenen els límits autoritzats per la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 1990.

   -5 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei de creació, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes.

   -6 Els instituts esmentats al punt 4 i al punt 5 d'aquest article han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos de demora davant l'incompliment d'obligacions per part dels avalats.

   -7 El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per comprovar-ne l'aplicació i rendibilitat, i instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.

Operacions d'endeutament

-1 S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, emeti deute públic o faci ús de l'endeutament en qualsevol altra modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, fins a un import màxim de 53.994.000.000 de pessetes.

-2 S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i/o substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats o empreses públiques existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat.

-3 En el cas de modificació, refinançament i/o substitució d'operacions de les entitats o empreses públiques amb l'aval de la Generalitat de Catalunya, s'autoritza el Consell Executiu perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament i/o la substitució que es produeixin.

-4 El límit d'endeutament viu per operacions de crèdit destinades a atendre les necessitats transitòries de Tresoreria, en qualsevol de les formes en les quals es documenti, serà com a màxim el 6% de l'estat de despeses del Pressupost per al 1991.

-5 Addicionalment al límit assenyalat en el paràgraf anterior, poden concertar-se, per un import màxim de 20.000 milions de pessetes, operacions de crèdit per a atendre transitòriament les necessitats de la Tresoreria produïdes pels retards en els lliuraments de fons corresponents a la participació en les desviacions pressupostàries dels serveis no transferits de l'INSALUD, acreditades a favor de la Generalitat de Catalunya per al finançament dels serveis sanitaris traspassats del sistema de la Seguretat Social.

-6 S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 7.500.000.000 de pessetes, concerti durant el 1991 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

-7 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 5.200.000.000 de pessetes, concerti durant el 1991 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

-8 S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament mitjançant la concertació de préstecs amb garantia hipotecària, fins a un import màxim de 3.327.700.000 pessetes, destinades a finançar obres de construcció que promogui.

-9 S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 2.900.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-10 S'autoritza la Junta de Residus perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 3.500.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-11 S'autoritza la Junta de Sanejament perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 5.992.000.000 de pessetes, destinades a finançar despeses d'inversió.

-12 S'autoritza l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 4.200.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-13 S'autoritza el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 1.290.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-14 S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import de 70.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-15 S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 2.700.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-16 S'autoritza la Junta d'Aigües perquè concerti durant el 1991 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 2.250.000.000 de pessetes, destinades a finançar despeses d'inversió.

-17 Durant el primer mes de l'exercici pressupostari els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de remetre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en llurs pressupostos respectius que proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d'execució d'aquells.

-18 Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades als apartats anteriors han d'ésser fixades pel Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 4 i 5, que poden ésser determinades pel Conseller d'Economia i Finances.

-19 Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes.

Tramesa d'informació al Departament d'Economia i Finances

-1 Els organismes autònoms, les entitats públiques i les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat han de remetre mensualment al Departament d'Economia i Finances un estat de llur situació financera, d'acord amb l'estructura que aquest determini.

-2 Correspon al Departament d'Economia i Finances de vetllar per la coordinació de la gestió de la Tresoreria dels organismes autònoms i les empreses de la Generalitat.

Increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament

-1 Durant l'any 1991 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació, als efectes de la determinació dels tipus de l'increment de tarifa i el cànon de sanejament dins de cada pla zonal de sanejament, són els que consten en l'annex.

-2 Es determina un mínim de facturació de l'increment de tarifa i el cànon de sanejament, pel que fa als establiments de càmping, d'1,5 m3 per plaça individual i mes.

-3 Es declaren exigibles l'increment de tarifa i el cànon de sanejament corresponents a la Zona 5 per als exercicis 1983-1986, d'acord amb els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials, i els valors d'unitat de paràmetres de contaminació següents:

Usos domèstics: 1983/1984: 11,36 Pta/m3 1985: 14,92 Pta/m3 1986: 16,10 Pta/m3

Usos industrials: 1983/1984: 12,50 Pta/m3 1984: 17,90 Pta/m3 1985: 19,32 Pta/m3

Matèries en suspensió: 1983/1984: 8,35 Pta/m3 1985: 9,96 Pta/m3 1986: 10,75 Pta/m3

Matèries oxidables: 1983/1984: 16,70 Pta/m3 1985: 19,92 Pta/m3 1986: 21,50 Pta/m3

Matèries inhibidores: 1983/1984: 1,50 Pta/equitox 1985: 1,50 Pta/equitox 1986: 1,60 Pta/equitox

Sals solubles: 1983/1984: 195,00 Pta/Sm3cm 1985: 195,00 Pta/Sm3cm 1986: 210,00 Pta/Sm3cm

Els valors corresponents als exercicis 1987-1990 són els aprovats per les respectives lleis de Pressupostos. Als valors esmentats per als usos domèstics són d'aplicació els coeficients de concentració demogràfica continguts en el Decret d'aprovació del Pla de Sanejament de la Zona 5.

Cànon d'infrastructura hidràulica

-1 En els usos d'aigua a què es refereix l'article 9.2 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'Infrastructures Hidràuliques de Catalunya, la base imposable del cànon d'infrastructura hidràulica s'ha d'afectar dels coeficients següents, en funció del volum d'aigua utilitzada i del tipus d'ús.

Volum d'aigua Coeficient --------------------------------------------- Fins a 25.000 m3/any 1 De 25.001 a 50.000 m3/any 0,75 De 50.001 a 500.000 m3/any 0,4 De 500.001 a 5.000.000 m3/any 0,1 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any 0,01 De més de 10.000.000 m3/any 0,001

Ús de l'aigua Coeficient --------------------------------------------- Ús per generació d'energia hidroelèctrica: 0

-2 El tipus de gravamen corresponent als usos domèstics de l'aigua s'ha d'afectar dels següents coeficients de concentració demogràfica:

Municipis Coeficient --------------------------------------------- Fins a 400 habitants 0 De més de 400 habitants 1

-3 L'exacció del cànon d'infrastructura hidràulica és exigible a partir de l'entrada en vigor del Decret de desenvolupament de la Llei 5/1990, del 9 de març, i mai abans del dia 1 d'abril de 1991. Durant el primer exercici d'aplicació, el tipus de gravamen bàsic establert per l'article 12.1 de la Llei 5/1990 esmentada queda afectat dels coeficients d'implantació progressiva que es fixen a continuació: Primer semestre 1991: 0,5. Segon semestre 1991: 1.

Disposicions addicionals Primera La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del Pressupost per al 1990 als mateixos capítols del Pressupost per al 1991.

Segona Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demanarà.

Tercera La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

Quarta Les dotacions de la secció 15 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el President del qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Cinquena Al Pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l'exercici del 1990.

Sisena L'aprovació de l'oferta pública d'ocupació requereix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances quant a l'existència de crèdit.

Setena El control de caràcter financer a què fa referència l'article 75 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya s'ha d'ajustar al Pla anual que per a cada exercici econòmic ha d'aprovar el Conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General.

Vuitena

-1 Fins al 31 de desembre de 1991 l'interès de demora resta establert en el 10%.

-2 Durant aquest període, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les Finances de la Generalitat és del 12%.

-3 En el supòsit que els tipus d'interès de la demora que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 1991 difereixin dels establerts pels apartats 1 i 2, s'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè procedeixi a l'ajust exacte d'aquest tipus d'interès.

Novena S'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l'anul·lació i la baixa a Comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que s'estima i fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l'exacció i la recaptació d'aquestes comporten.

Desena El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l'Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de línies de foment", existents el 31 de desembre de 1990. L'Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar preferentment aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan s'estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives.

Onzena Resten exceptuades de les limitacions quantitatives establertes pel paràgraf tercer de l'article 38 de la Llei 10/1982, de Finances Públiques de Catalunya, les adquisicions d'immobles derivades del compliment de la Llei 14/1983, Reguladora del Procés d'Integració a la Xarxa de Centres Docents Públics de Diverses Escoles Privades.

Dotzena Els titulars d'autoritzacions d'explotació de jocs de sort, d'envit o d'atzar són obligats a constituir fiances en els termes i les quanties establerts per reglament, les quals resten afectes a totes aquelles responsabilitats econòmiques que derivin de les infraccions a la legislació de joc i al compliment de les obligacions imposades per reglament. Si les fiances no es constitueixen en el termini establert per reglament, s'ha de procedir d'ofici a l'anul·lació de l'autorització d'explotació.

Tretzena

-1 Per donar compliment als principis d'integració en el treball establerts per la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'Integració Social de Minusvàlids, i per la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i amb la finalitat de complir que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva un 3% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.

-2 Les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya han de reservar un 3%, com a mínim, de les noves contractacions previstes durant l'exercici pressupostari del 1991, per proveir-les amb persones amb disminució.

Catorzena Es prorroga per a l'exercici del 1991 el contingut de la Disposició Addicional Dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, relativa a la percepció de les pensions previstes per al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

Quinzena Els contractes d'assegurances sobre els béns i els drets que són de titularitat de la Generalitat de Catalunya han d'ésser objecte d'un informe favorable de la Direcció General del Patrimoni.

Setzena

-1 Es faculta el Govern de la Generalitat per a establir que determinats espais naturals de protecció especial la gestió dels quals correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca siguin gestionats en règim d'autonomia econòmica.

-2 El règim d'autonomia econòmica tindrà per objecte tots els ingressos obtinguts per l'espai ja sigui per transferència de la Generalitat, d'altres Administracions públiques o d'altres entitats o bé com a resultat de la seva pròpia gestió.

-3 Cada any, l'òrgan responsable de la gestió de l'espai ha de presentar al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals quedaran a disposició de la Intervenció General, de la Sindicatura de Comptes i, si escau, del Tribunal de Comptes.

-4 Per decret del Govern s'han de determinar els espais naturals de protecció especial del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca que s'acullen al que estableix aquesta disposició i la normativa que n'ha de regir la gestió.

Dissetena Se cedeix gratuïtament a l'Institut Català del Sòl la finca següent: Parcel·la de 781,50 m2 de superfície, que forma part de la finca situada al terme municipal de Berga, paratge Bergafeta, inscrita a favor de la Generalitat de Catalunya en el Registre de la Propietat de Berga, tom 703, llibre 146, foli 208, finca núm. 341. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè realitzi els actes i formalitzi els documents necessaris perquè la donació damunt dita esdevingui efectiva.

Divuitena Es cedeixen a l'Ajuntament de Terrassa els drets que té la Generalitat de Catalunya sobre els terrenys, les estacions i els edificis annexos compresos des del Pk 19,055 fins al Pk 20,179, amb una superfície de 17.605 m2, que han quedat alliberats del servei ferroviari dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb motiu del soterrament de l'estació i dels seus accessos.

Dinovena S'autoritza el Conseller d'Economia i Finances per a efectuar les transferències que calguin entre els crèdits consignats a l'aplicació 21.02.123.01 de la secció 21 i els corresponents a retribucions de personal dels diferents departaments i organismes per a atendre les diferències produïdes entre la inflació real i els increments de caràcter general incorporats en les retribucions detallades en els Pressupostos de la Generalitat per al 1990, i de l'increment addicional resultant de la compensació acordada per les desviacions de l'IPC d'anys anteriors. En el supòsit que el crèdit anteriorment esmentat fos insuficient per a atendre les obligacions derivades d'aquesta disposició s'ha de procedir a ampliar-lo fins a l'import d'aquestes.

Vintena El paràgraf segon de l'apartat b de l'article 4 de la Llei 5/1985, del 16 d'abril, de Creació del CIDEM, queda substituït pel següent: "La participació del CIDEM no pot superar el quaranta-cinc per cent del capital, llevat d'un acord exprés del Consell Executiu, que ha d'ésser comunicat al Parlament. Les societats en què el CIDEM participi majoritàriament se sotmetran al que estableix la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana. "El període de temps màxim de participació del CIDEM en qualsevulla societat civil o mercantil no sotmesa a la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, és de tres anys, prorrogable per tres anys més."

Vint-i-unena

-1 L'article 10.2 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'Infrastructures Hidràuliques de Catalunya, queda redactat com segueix: "Tenen la consideració d'entitats subministradores d'aigua les entitats i les persones físiques i jurídiques de qualsevol naturalesa que, mitjançant xarxes o instal·lacions de titularitat pública o privada, facin un proveïment 'en baixa' d'aigua, tant si aquesta activitat s'empara a un títol administratiu de prestació del servei com si no s'empara. Aquestes entitats quedaran subjectes a les determinacions que en matèria d'inspeccions i règim sancionador estableix la legislació tributària per als subjectes passius."

-2 L'apartat 3 de l'article 15 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'Infrastructures Hidràuliques de Catalunya, queda redactat com segueix: "Les quantitats facturades i percebudes en concepte de cànon d'infrastructura hidràulica han d'ésser declarades i ingressades a l'Administració gestora, mitjançant autoliquidació prèvia. L'incompliment d'aquesta obligació constituirà una infracció tributària sancionable segons el que estableix la legislació vigent. Els procediments i els terminis per a fer la declaració, l'autoliquidació i l'ingrés, i també els altres aspectes relatius a la intervenció de les entitats subministradores en la percepció del cànon, s'han de regular per reglament."

Vint-i-dosena

-1 S'afegeix un paràgraf final a l'apartat 1 de l'article 57 del Decret Legislatiu 1/1988, del 28 de gener, pel qual es refonen en un sol text els preceptes de la Llei 5/1981 i la Llei 17/1987, amb la redacció següent: "El tipus de l'increment de tarifa o el cànon de sanejament aplicable als subjectes passius en relació amb els abocaments a xarxes del clavegueram connectades a sistemes de sanejament públics no podrà ésser inferior en cap cas al tipus aprovat per als usos domèstics de l'aigua en el municipi de què es tracti."

-2 L'apartat 2 de l'article 54 del Decret Legislatiu 1/1988, del 28 de gener, pel qual es refonen en un sol text els preceptes de la Llei 5/1981 i la Llei 17/1987, queda redactat com segueix: "Les quantitats facturades i percebudes en concepte d'increment de tarifa de sanejament han d'ésser declarades i ingressades, mitjançant autoliquidació prèvia, a la Junta de Sanejament. L'incompliment d'aquesta obligació constituirà una infracció tributària sancionable segons el que estableix la legislació vigent. "La manera i els terminis per a realitzar la declaració, l'autoliquidació i l'ingrés esmentats, i també els altres aspectes relatius a la intervenció de les entitats subministradores en la percepció de l'increment, s'han de regular per reglament."

Vint-i-tresena L'article 8 de la Llei 16/1984, del 20 de març, queda redactat de la manera següent: "

-1 El conseller competent en matèria de funció pública exercirà respecte als funcionaris del Cos d'Interventors de l'Administració de la Generalitat les competències a què es refereix l'article 12 de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat. "

-2 El nomenament d'interventors de l'Administració de la Generalitat es farà amb convocatòria pública prèvia i pels sistemes d'oposició o concurs-oposició. "

-3 Per a l'accés al Cos d'Interventors serà necessari posseir el títol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent. "

-4 Els interventors exerceixen llurs funcions en tot l'àmbit de l'Administració pública i institucional, inclosa la Seguretat Social, de la Generalitat de Catalunya."

Vint-i-quatrena L'apartat 1 de l'article 6 de la Llei 9/1986, del 10 de novembre, de Cossos de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya, segons la redacció donada per l'article únic de la Llei 11/1988, del 7 de novembre, quedarà redactat de la manera següent: "Article 6.1: "

1. El Cos de Mossos d'Esquadra s'estructurarà en les escales i categories següents: "Escala bàsica, amb les categories d'agent i caporal. "Escala intermèdia amb les categories de sergent i sergent major. "

2. L'escala bàsica correspon a tots els efectes al Grup D, i és necessari per a accedir-hi la possessió dels títols de Graduat Escolar, de Formació Professional de primer grau o equivalents. "

3. L'escala intermèdia correspon al Grup C, i és necessari per a accedir-hi el títol de Batxillerat, Formació Professional de segon grau o equivalent. "

4. La selecció per a l'ingrés a la categoria d'agent s'efectuarà mitjançant el sistema d'oposició lliure i la superació d'un curs de formació de caràcter selectiu a l'Escola de Policia de Catalunya. En la corresponent convocatòria, i d'acord amb el contingut del procés de selecció, es podrà establir un període de pràctiques, el qual podrà ésser, si escau, de caràcter selectiu. "

5. La selecció per a l'accés a les categories de caporal, sergent i sergent major es realitzarà mitjançant promoció interna entre el personal que tingui una antiguitat de dos anys en la categoria immediatament inferior, que compleixi els requisits de titulació assenyalats o que pertanyi al grup corresponent i pel sistema de concurs-oposició. Es farà, si s'escau, un curs complementari de capacitació, que podrà tenir caràcter selectiu. "

6. S'integrarà en les respectives categories d'agents, de caporals i de sergents el personal que actualment pertany al Cos de Mossos d'Esquadra i que, disposant de la titulació adient, presta serveis amb destinació definitiva en l'Administració de la Generalitat com a mosso, caporal i sergent, respectivament. El personal amb destinació definitiva que no disposi de la titulació adient restarà en places singulars del grup corresponent."

Vint-i-cinquena Es modifica l'article 4.1 de la Llei 8/1981, del 2 de novembre, de Creació de l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes, que queda redactat de la manera següent: "Les adquisicions patrimonials, les relacions jurídiques externes i el règim de contractació de l'Entitat que estiguin directament relacionats amb l'objecte de la seva activitat estan subjectes al dret civil i mercantil i no se sotmeten als procediments administratius de selecció de contractistes i, en general, a les normes administratives sobre contractació. El Consell d'Administració, però, ha d'acordar els sistemes de publicitat i de concurrència per a l'adjudicació dels contractes que pel seu import o per la seva naturalesa es creguin adients."

Vint-i-sisena Per a poder disposar del crèdit consignat a l'aplicació 18.01.123.01, cal l'aprovació pel Parlament de la Llei de Modificació de la Llei 6/1984, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Disposicions transitòries Primera El Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar les transferències que siguin necessàries entre el crèdit consignat a l'aplicació 21.02.123.01 i els consignats a les diferents seccions pressupostàries per a retribucions del personal amb la finalitat de fer efectiu l'increment d'aquestes contingut a la present Llei.

Segona Les transferències de capital corresponents a l'aplicació 09.07.740.01 es destinaran a finançar les inversions previstes a la Llei de creació de l'ens a què fa referència.

Tercera Les transferències de capital corresponents a l'aplicació 09.33.740.01 es destinaran a finançar les inversions previstes a la Llei de creació de l'ens a què fa referència.

Disposicions finals Primera S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del Pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el Pressupost.

Segona Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en elDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 1990

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Macià Alavedra i Moner Conseller d'Economia i Finances

Annex a l'article 31

Zona 5

Usos domèstics: 26,99 Pta/m3 Usos industrials: 33,74 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 22,00 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 44,00 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 440,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 352,00 Pta/Sm3/cm

Zona 2 i 3

Usos domèstics: 28,83 Pta/m3 Usos industrials: 36,04 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 23,50 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 47,00 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 470,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 376,00 Pta/Sm3/cm

Zona 4

Usos domèstics: 27,17 Pta/m3 Usos industrials: 33,96 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 22,00 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 44,00 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 440,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 352,00 Pta/Sm3/cm

Zona 12

Usos domèstics: 25,73 Pta/m3 Usos industrials: 32,16 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 21,00 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 42,00 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 420,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 336,00 Pta/Sm3/cm

Zona 6 i 7

Usos domèstics: 28,49 Pta/m3 Usos industrials: 35,61 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 23,00 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 46,00 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 460,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 368,00 Pta/Sm3/cm

Zona 14

Usos domèstics: 25,00 Pta/m3 Usos industrials: 30,50 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 16,85 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 31,50 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 380,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 252,00 Pta/Sm3/cm

Zona 13

Usos domèstics: 21,81 Pta/m3 Usos industrials: 27,26 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 17,50 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 35,00 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 350,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 280,00 Pta/Sm3/cm Increment de temperatura: 0,005 Pta/m3/ºC

Zona 1

Usos domèstics: 26,60 Pta/m3 Usos industrials: 33,25 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 21,51 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 43,03 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 430,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 344,24 Pta/Sm3/cm

Zona 11

Usos domèstics: 25,00 Pta/m3 Usos industrials: 31,25 Pta/m3 Matèries en suspensió (MES): 20,22 Pta/Kg Matèries oxidables (MO): 40,44 Pta/Kg Matèries inhibidores (MI): 404,00 Pta/Kequitox Sals solubles (SOL): 324,00 Pta/Sm3/cm

(Vegeu annexos a les pàgs. 5964-6099)