DECRET 306/1996, de 2 de setembre, de reestructuració de la Direcció General de Política Financera.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Economia i Finances |
| Rango de Ley | Decret |
L'organització i les funcions de la Direcció General de Política Financera es troben bàsicament recollides en el Decret 136/1991, de 31 de maig. Amb posterioritat, el Decret 116/1993, de 23 de març, modificava l'anterior Decret en alguns punts en efectuar-se les reestructuracions degudes a la creació de l'escala d'inspectors financers en virtut del previst a la disposició transitòria de la Llei 5/1991, de 27 de març.
D'altra banda, el Decret 136/1991, de reestructuració de la Direcció General de Política Financera, preveu l'existència del Servei d'Endeutament i Avals i del Servei de Mercat de Valors i Institucions Financeres no Creditícies. Al primer li corresponen la preparació i negociació de les operacions de crèdit i emissions de deute públic de la Generalitat, així com el seguiment i suport tècnic de l'endeutament d'organismes autònoms i empreses públiques i les funcions inherents a la tramitació dels avals atorgats pel Govern. El segon té com a tasques més rellevants la realització d'activitats de promoció de la plaça financera de Barcelona, d'entre les quals cal destacar la del mercat de futurs financers, MEFFSA, i la gestió de les competències que corresponen a la Generalitat en matèria de mercat de valors, entitats asseguradores i corredors de comerç.
En els anys que han passat des de l'entrada en vigor de l'esmentada reestructuració s'han esdevingut diverses circumstàncies que cal analitzar.
En primer lloc, ha calgut anar cap a una tecnificació creixent de l'endeutament de la Generalitat i diversificar-ne les fonts de finançament. Així, s'ha augmentat el recurs de les emissions de deute públic, tant en pesseta com en divisa; s'han posat en marxa programes de subhasta i d'emissió de pagarés, i s'ha fet un ús més intens dels instruments de cobertura del risc de tipus d'interès i de canvi, alhora que s'han dedicat més recursos a la coordinació de l'endeutament de la Generalitat amb el dels organismes autònoms, les empreses públiques i amb els avals de la Tresoreria.
En segon lloc, la doctrina del Tribunal Constitucional i, en particular, en matèria d'assegurances, la Sentència núm. 330/1994, de 19 de desembre, ha confirmat les competències de la Generalitat en aquest àmbit.
Les circumstàncies exposades aconsellen les mesures que s'esmenten a continuació. Primer, i amb l'objectiu de simplificar l'estructura, se suprimirien el Servei de Mercat de Valors i les dues seccions que en depenen. Això possibilitaria la creació de llocs singulars per dur a terme les funcions corresponents i simplificaria l'estructura orgànica de la Direcció General, alhora que es permetria una especialització creixent en l'àrea d'entitats asseguradores i mediadors, necessària amb la regulació de les competències de la Generalitat en aquest darrer camp. Així mateix, cal fer front a la diversificació i tecnificació progressiva dels mercats en relació amb les opcions d'endeutament de les administracions públiques, la qual cosa comporta la formació d'experts en aquest camp. I finalment, és necessari establir un òrgan de coordinació entre aquests àmbits. Això es justifica per les interconnexions que hi ha entre ells en el pla funcional, per exemple en matèria de seguiment del mercat del deute públic, i per la necessitat de possibilitar una major polivalència del personal en un context de reducció de la despesa. Amb aquesta finalitat i també amb l'objectiu d'assumir les funcions d'anàlisi, estudi i assessorament del director general en aquests àmbits, es crea la Subdirecció General d'Endeutament i Mercat de Valors.
Per tant, atès el que disposen l'Article 81 de la Llei 3/1982, de 25 de març, del Parlament, del President i del...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba