Llei 13/2000, de 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit, d'ús i d'habitació.

1. Els drets d'usdefruit, d'us i d'habitacio es regeixen per allo que estableix, en cada cas, el titol constitutiu i les modificacions que d'aquest puguin fer els titulars dels drets.

2. En el que no resulti del titol ni de les modificacions d'aquest, els drets d'usdefruit, d'us i d'habitacio es regeixen per les disposicions d'aquesta Llei i per les que, amb relacio a aquests drets, estableixen el Codi de successions per causa de mort i el Codi de familia.

3. Als drets d'us i d'habitacio, els son aplicables supletoriament les disposicions d'aquesta Llei sobre el dret d'usdefruit.

4. A l'usdefruit de boscos i plantes, s'aplica en primer lloc, en allo que no resulta ni del titol constitutiu ni de les modificacions d'aquest, el costum de la comarca.

1. Els drets d'usdefruit, d'us i d'habitacio es poden constituir a titol oneros i a titol gratuit, tant per un acte entre vius com per causa de mort. En cas que el titol constitutiu sigui una donacio, el donant pot reservar-se la facultat de reversio del dret, amb l'especificacio, en el titol constitutiu, de les causes de reversio que s'hagin previst.

2. L'usdefruit es pot constituir a titol universal i, en aquest cas inclou tots els bens d'una herencia, o es pot constituir a titol particular, en el qual cas, recau sobre un be o mes d'un.

1. L'usufructuari pot usar i gaudir de la cosa usufructuada, pero ha de respectar-ne la substancia, fora que la llei, el titol constitutiu o les modificacions d'aquest estableixin una altra cosa.

2. Quan l'usdefruit recau sobre bens que poden esser consumits per l'usufructuari o els seus hereus, aquests han de restituir-los, en acabar l'usdefruit, per bens de la mateixa quantitat i qualitat. En cas que aixo no fos possible, l'usufructuari o els hereus han de pagar el preu dels bens objecte d'usdefruit en el moment que aquest s'extingeix.

3. L'usufructuari pot fer millores a la cosa usufructuada, sense alterar-ne la substancia.

4. L'usufructuari no pot perjudicar la cosa usufructuada, i en cas de fer-ho, en respon davant el nu propietari, el qual pot reclamar-li els danys i perjudicis que li hagi ocasionat.

CAPÍTOL II. Disposicions relatives a l'usdefruit en general.

1. L'usufructuari pot disposar del seu dret per actes entre vius, a titol gratuit o a titol oneros.

2. L'usufructuari que es proposi transmetre el seu dret ha de notificar-ho fefaentment al nu propietari, tot indicant el nom de l'adquirent, el preu convingut, en el suposit de transmissio onerosa, o el valor que es doni al dret, en el cas de transmissio gratuita, i les altres circumstancies rellevants de l'alienacio.

1. Sens perjudici del seu dret a impugnar judicialment el preu o el valor notificat, el nu propietari te dret de tanteig de l'usdefruit en el termini de seixanta dies a comptar de la notificacio establerta per l'article 4, abonant-ne el preu o, si no n'hi ha, el valor notificat per l'usufructuari.

2. Si no hi ha notificacio fefaent o si l'alienacio s'ha dut a terme en circumstancies diferents de les notificades, sens perjudici del mateix dret d'impugnacio, el nu propietari pot exercir el dret de retracte en el termini d'un any a comptar de la data que hagi tingut coneixement de l'alienacio o de les circumstancies d'aquesta.

3. Quan es tracta de bens immobles, el nu propietari pot exercir el dret de retracte en el termini d'un any a comptar de la data que hagi tingut coneixement de l'alienacio o de la data de la inscripcio en el Registre de la Propietat.

4. No es te el dret d'adquisicio preferent en els suposits d'execucio judicial, extrajudicial o administrativa forcoses, si el nu propietari ha estat degudament notificat del procediment.

El nu propietari d'una quota de cosa en condomini pot fer-ne la divisio, sense necessitat de consentiment de l'usufructuari. Tanmateix, cal que la hi notifiqui i aquest te el dret a impugnar-la si enten que lesiona els seus interessos.

Les despeses de conservacio, manteniment, reparacio ordinaria i subministrament del be usufructuat son a carrec de l'usufructuari. Les despeses de reparacions extraordinaries son a carrec del nu propietari.

1. L'usufructuari d'una quota de cosa en condomini exerceix els drets que li corresponen sense necessitat d'intervencio del nu propietari.

2. Si la comunitat cessa per divisio de la cosa, el dret d'usdefruit es concreta sobre la part de la cosa comuna adjudicada al nu propietari.

L'usufructuari d'una finca que estava hipotecada en constituir-se l'usdefruit no esta obligat al pagament del deute en seguretat del qual es constitui la hipoteca.

1. Llevat que el titol ho estableixi altrament, l'usdefruit vitalici constituit conjuntament i simultania a favor de conjuges, de persones en situacio d'unio estable de parella, o de fills o germans del constituent, no s'extingeix fins a la mort de tots els titulars, de manera que la quota dels qui premorin incrementa la dels supervivents en la proporcio corresponent.

2. Si l'usdefruit s'ha constituit en consideracio al matrimoni o a la unio estable de parella dels afavorits, en cas de divorci, nul-litat, o separacio judicial o de fet dels conjuges o en cas d'extincio de la relacio de parella, s'extingeix totalment l'usdefruit, llevat que es demostri que es una altra la voluntat del constituent.

3. Quan es tracta de persones sense els vincles esmentats en els punts 1 i 2, la mort d'un dels titulars extingeix l'usdefruit en la quota corresponent.

1. Als usdefruits successius, els es aplicable el limit de crides establert per a les substitucions fideicomissaries.

2. La reserva d'usdefruit vitalici en les donacions de propietat es pot pactar que s'estengui al conjugue del donant.

1. L'usdefruit constituit sota condicio resolutoria s'extingeix per la mort del titular, si aquesta te lloc abans que la condicio es compleixi. Els drets constituits per l'usufructuari la regulacio dels quals no ho disposa altrament, resten extingits a la seva mort o en el moment que es compleix la condicio resolutoria.

2. L'usdefruit constituit a termini final subsisteix a la mort de l'usufructuari, si aquesta te lloc abans que es compleixi el termini. El dret es transmet aleshores als hereus o legataris, fins a l'expiracio del dit termini. Els drets constituits per l'usufructuari o l'adquirent la regulacio dels quals no ho disposa altrament, no resten extingits a la mort de l'usufructuari, sino en el moment que es compleix el termini imposat.

La renuncia a l'usdefruit o l'alienacio d'aquest no perjudica tercers. Per tant, aquests conserven llurs drets durant el temps que havia de durar l'usdefruit si la renuncia o l'alienacio no haguessin tingut lloc.

CAPÍTOL III. L'usdefruit amb facultat de disposició.

1. L'usdefruit pot constituir-se amb facultat per a disposar dels bens usufructuats, tant si s'ha constituit a titol universal com si s'ha constituit a titol particular.

2. L'usufructuari pot disposar aleshores dels bens esmentats, pero nomes a titol oneros, fins i tot a canvi d'una renda vitalicia o d'algun dret temporal, llevat del que estableix l'article 18.1. Nomes pot fer-ho a titol gratuit si ho disposa el titol constitutiu.

3. La facultat d'alienar a titol de venda compren la de fer-ho per qualsevol altre titol oneros.

1. Si la facultat de disposar esta subjecta al consentiment d'altres persones i aquestes son mes d'una, encara que es tracti del nu propietari o dels nus propietaris, es suficient el consentiment de la majoria de quotes.

2. Si la facultat es te per al cas de necessitat i no se n'obte el consentiment, l'usufructuari pot sol-licitar l'autoritzacio judicial.

1. Si s'ha establert que l'usufructuari nomes pot disposar dels bens usufructuats en cas de necessitat, pot fer-ho sempre que es tracti de necessitats seves i de la familia o, si es el cas, de l'altre membre de la parella estable, d'acord amb el que estableix el titol constitutiu. L'usufructuari no pot fer us d'aquesta facultat, si abans no ha consumit els bens propis no necessaris per a la vida o per a l'exercici de la professio, o no n'ha disposat.

2. Per a fer us d'aquesta facultat, no cal el consentiment del nu propietari, pero l'usufructuari respon dels perjudicis causats, si la necessitat no era certa o si no s'ha actuat de la manera establerta a l'apartat 1.

3. L'usufructuari ha de notificar l'acte de disposicio al nu propietari en el termini de trenta dies a comptar de l'atorgament.

Malgrat el que estableix l'article 16, perque l'acte de disposicio tingui plena eficacia quant a tercers, es suficient que l'usufructuari faci referencia a la seva facultat de disposar dels bens usufructuats en cas de necessitat.

1. En qualsevol cas, l'usufructuari a titol universal no pot disposar de la quarta part dels bens subjectes a ell.

2. La persona que hagi constituit l'usdefruit universal pot deixar sense efecte aquesta limitacio. S'enten que ho ha fet si, de manera expressa, autoritza l'usufructuari a disposar de tots els bens compresos en l'usdefruit.

1. Si l'usufructuari exerceix la facultat de disposicio, la contraprestacio obtinguda es de lliure disposicio seva.

2. Se n'exceptua el cas en que la facultat es te per necessitat, en que aleshores la part de la contraprestacio que no s'ha hagut d'aplicar per a satisfer-la resta subrogada en l'usdefruit.

CAPÍTOL IV. L'usdefruit de boscos i de plantes.

L'usufructuari de boscos que, per llur naturalesa, estan destinats a fusta te dret a fer tallades curtes, adequades a una explotacio racional, d'acord amb un pla tecnic.

1. Quan es tracta de conjunts d'arbres que tenen una destinacio distinta de la d'obtenir fusta, l'usufructuari no pot alterar-la, i, en consequencia, li es prohibit de tallar-los. Son compresos en aquest apartat, entre altres, els conjunts destinats a una funcio d'esbarjo o d'ornament d'una finca, les masses d'arbrat destinades a fer ombra, a augmentar l'aglutinament del sol, a fixar les sorres, a defensar les finques dels vents, a endegar les aigues o a donar fertilitat al sol.

2. La limitacio establerta per l'apartat 1 tambe afecta els conjunts d'arbres destinats a obtenir productes distints de la fusta, com es ara la resina, la saba, l'escorca i altres, i en aquest cas l'usufructuari nomes te dret als productes esmentats.

1. L'usufructuari d'una finca pot tallar i fer seus els arbres i els arbusts que es renoven o rebroten pel tronc o per les arrels, sempre que no estiguin compresos en els casos que s'esmenten a l'article 21.1. En aquest cas, nomes pot disposar de llurs productes i de llurs branques mitjancant podada que s'adequi a l'especie de que es tracti.

2. Als arbres de ribera i de creixenca rapida, els es aplicable el que disposa l'apartat 1, pero amb l'obligacio de restituir el que es talli.

3. L'usufructuari pot disposar tambe dels plancons o els arbusts de viver, pero ha de restituir en temps habil les tretes efectuades.

L'usufructuari d'arbres o arbusts que, despres de tallats, no es renoven o rebroten, nomes pot disposar de llurs productes mitjancant podes de les branques. Si s'ha de tallar cap arbre per a atendre les necessitats de la finca, cal l'autoritzacio del nu propietari.

L'usufructuari pot fer seus els arbres que morin, encara que es tracti d'arbres fruiters. Els arrencats o capolats pel vent pertanyen al nu propietari, pero l'usufructuari els pot fer servir per a reparar els edificis compresos en l'usdefruit i per a llenya per al seu consum domestic.

L'usufructuari pot disposar de la mata baixa, fent tallades periodiques segons el costum de la comarca.

CAPÍTOL V. L'usdefruit de diner, de participacions en fons d'inversió i d'altres instruments d'inversió col-lectiva.

SECCIÓ I. Disposicions generals.

1. En l'usdefruit de diner, l'usufructuari te dret als rendiments que produeix un capital en diner.

2. Si l'usufructuari ha constituit fianca, pot donar al capital la destinacio que consideri com a convenient i te l'obligacio de retornar la quantitat de diner equivalent a aquest capital en extingir-se l'usdefruit.

3. Si l'usufructuari esta dispensat de constituir fianca o no la pot constituir, ha de posar el capital a interes amb l'acord del nu propietari o, si manca l'acord, amb autoritzacio judicial; i, en qualsevol cas, amb les garanties suficients per a mantenir la integritat del capital objecte d'usdefruit.

4. La titularitat del capital objecte de l'usdefruit correspon al nu propietari en tots els casos.

1. En l'usdefruit de participacions en fons d'inversio, l'usufructuari te dret als rendiments positius que produeixin aquestes participacions des que es constitueix l'usdefruit fins que s'extingeix.

2. El valor negatiu eventual dels rendiments no genera obligacions de l'usufructuari envers el nu propietari.

3. La titularitat de les participacions en el fons d'inversio correspon al nu propietari, el qual gaudeix, a titol exclusiu, de la condicio de particip a l'efecte d'exigir el reemborsament total o parcial de les participacions.

4. Si el nu propietari exigeix el reemborsament total o parcial de les participacions abans d'extingir-se l'usdefruit, la reinversio del capital obtingut, un cop liquidats els drets de l'usufructuari i, si escau, els del nu propietari, s'ha de fer d'acord amb el que estableix el titol constitutiu o amb el que, per acord mutu, pactin el nu propietari i l'usufructuari. Altrament esdeve un usdefruit de diner, sens perjudici, en el cas del reemborsament parcial, que es mantingui l'usdefruit sobre les participacions no reemborsades.

5. El nu propietari de participacions en fons d'inversions garantits no pot exigir el reemborsament d'aquestes abans no hagi transcorregut el termini de garantia, llevat de pacte o acord amb l'usufructuari, o d'autoritzacio expressa establerta al titol constitutiu.

Els rendiments en l'usdefruit de diner i en el de participacions en fons d'inversio son fruits civils i es tenen per percebuts dia a dia.

Les relacions entre l'usufructuari i el nu propietari en l'usdefruit de participacions en fons d'inversio es regeix, en primer terme, per la regulacio establerta validament pel titol constitutiu de l'usdefruit o les modificacions d'aquest i pels pactes i els acords valids entre l'usufructuari i el nu propietari i, en segon terme, per les disposicions d'aquest capitol.

SECCIÓ II. L'usdefruit de participacions en fons d'inversio de caracter acumulatiu.

1. En l'usdefruit de participacions en fons d'inversio de caracter acumulatiu, l'usufructuari te dret als rendiments positius que produeixin aquestes, entesos com la diferencia positiva de valor entre les participacions en la data que es constitueix l'usdefruit i el valor de les mateixes participacions en la data de l'extincio de l'usdefruit, o la data del reemborsament si aquest es produeix abans de l'extincio de l'usdefruit.

2. L'usufructuari ha de percebre els rendiments a que te dret, en ple domini i com a fruits civils, el dia del reemborsament. El sol fet d'extingir-se l'usdefruit no determina el dret a reclamar el pagament dels rendiments.

3. L'accio per a exigir el compliment de l'obligacio de pagament dels rendiments de l'usdefruit prescriu als cinc anys, comptats des del dia del reemborsament.

4. L'usufructuari, si l'entitat gestora del fons no la hi facilita directament, te dret a rebre del nu propietari tota la informacio que l'entitat gestora li faciliti relativa al fons i a les participacions usufructuades.

5. Llevat disposicio contraria del testador, l'usufructuari que ho es per disposicio testamentaria, i el que ho es per successio intestada, pot optar per percebre els rendiments de l'usdefruit d'acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2, o per renunciar als dits rendiments a canvi d'obtenir del nu propietari un rendiment presumpte equivalent a l'interes legal del diner incrementat de dos punts sobre el valor de les participacions en la data de constitucio de l'usdefruit, tret que les participacions siguin sobre un fons d'inversio immobiliaria, en el qual cas el rendiment ha d'esser l'equivalent a l'interes legal del diner sense cap increment.

6. L'usufructuari ha de fer l'opcio establerta a l'apartat 5 mitjancant notificacio al nu propietari dins el termini de sis mesos des de l'acceptacio de l'herencia.

7. Si l'usufructuari opta per obtenir del nu propietari el rendiment presumpte a que es refereix l'apartat 5, el nu propietari, despres de notificar-ho a l'usufructuari, pot fer efectius a carrec seu els drets de l'usufructuari o fer-los efectius mitjancant el reemborsament parcial de les participacions del fons d'inversio pel valor equivalent al dret de l'usufructuari. El nu propietari ha de fer efectiu el pagament del rendiment per anualitats vencudes, sens perjudici que aquests mantinguin la condicio de fruits civils i siguin tinguts per percebuts dia a dia.

8. El dret de l'usufructuari a percebre el rendiment presumpte es mante fins a l'extincio de l'usdefruit o fins al reemborsament total de les participacions en el fons d'inversio, si aquest es produeix abans de l'extincio. En aquest cas, s'ha de procedir d'acord amb el que estableix l'article 27.4, sens perjudici del que disposa l'article 31

1. Si l'usdefruit en les participacions en el fons d'inversio s'ha constituit en una data posterior a la de l'adquisicio de les participacions pel nu propietari, aquest fa seva, en ple domini, la diferencia de valor entre les participacions en la data que va adquirir les participacions i el valor de les mateixes participacions en la data que es va constituir l'usdefruit.

2. Si l'usdefruit en les participacions en el fons d'inversio s'extingeix en una data anterior a la del reemborsament de les participacions, el nu propietari fa seus, en ple domini, el capital inicial, la diferencia de valor entre les participacions en la data que es va extingir i en la data que es van reemborsar i els rendiments que li puguin correspondre d'acord amb l'apartat 1.

3. Si l'usufructuari que ho es per disposicio testamentaria o per successio intestada ha fet us del dret al rendiment presumpte en els termes establerts per l'article 30, el nu propietari tambe fa seva, en ple domini, la diferencia de valor entre les participacions en la data que es constitueix l'usdefruit i el valor de les mateixes participacions en la data de l'extincio de l'usdefruit o de la data del reemborsament.

4. Sens perjudici del que estableix aquest article, en els casos en que el reemborsament de les participacions no impliqui l'extincio de l'usdefruit, cal procedir d'acord amb el que estableix l'article 27.4.

1. Les comissions per l'adquisicio o la subscripcio de participacions en un fons d'inversio son a carrec del nu propietari, llevat que l'usdefruit es constitueixi simultaniament, en el qual cas son a carrec del nu propietari i de l'usufructuari en la proporcio que els correspongui d'acord amb la valoracio de l'usdefruit.

2. Les comissions corresponents a la gestio del fons, mentre duri l'usdefruit, son a carrec de l'usufructuari.

3. Les comissions derivades del reemborsament parcial de participacions per a fer efectius els rendiments presumptes a que es refereix l'article 30, son a carrec de l'usufructuari.

4. Les comissions pel reemborsament per extincio del fons o pel reemborsament anticipat, llevat del cas establert a l'apartat 3, son a carrec del nu propietari.

CAPÍTOL VI. El dret d'us i el dret d'habitació.

SECCIÓ I. Disposicions comunes.

1. Els drets d'us i d'habitacio es constitueixen per disposicio legal o per negoci juridic, entre vius, a titol oneros o a titol gratuit, o per causa de mort.

2. Tambe es poden constituir per reserva, en qualsevol negoci juridic d'alienacio que atorgui el propietari d'una cosa, o per reduccio del dret d'usdefruit.

Si el dret d'us o d'habitacio es constitueix a favor d'una persona fisica i no se n'especifica la durada, es presumeix que es vitalici.

1. Els drets d'us i d'habitacio es poden constituir a favor de diverses persones, simultaniament o successiva, pero en aquest darrer cas, nomes si es tracta de persones vives al temps de la constitucio.

2. En ambdos casos, el dret no s'extingeix fins la mort del darrer titular.

1. L'usuari i l'habitacionista no poden alienar el seu dret.

2. Malgrat el que estableix l'apartat 1, l'usuari i l'habitacionista poden donar el seu consentiment a la constitucio d'una hipoteca sobre el be de que es tracti, en el qual cas l'execucio de la hipoteca comporta l'extincio del dret.

1. Els drets d'us i d'habitacio s'extingeixen en els mateixos casos que el dret d'usdefruit.

2. Tambe s'extingeixen per resolucio judicial, en cas d'exercici greument contrari a la naturalesa del be.

SECCIÓ II. Dret d'us.

El dret d'us comporta el dret a posseir i a utilitzar una cosa aliena d'acord amb la seva naturalesa i de manera suficient per a atendre les necessitats de l'usuari i la seva familia. Pot recaure sobre tota classe de bens aptes per a esser utilitzats, mobles o immobles, fins i tot bestiar.

El dret d'us pot constituir-se a favor de persones fisiques o juridiques. En aquest darrer cas, la seva durada maxima sera de trenta anys.

1. Llevat que el titol constitutiu determini el contrari, l'us d'un habitatge s'esten a la totalitat d'aquest i compren el de les dependencies i els drets annexos.

2. Si el dret d'us d'un habitatge s'esten a la totalitat d'aquest, l'usuari pot llogar o cedir a altri per qualsevol titol les dependencies que no necessiti per a ell i per a les persones que hi convisquin, per una durada que no excedeixi la del dret d'us. El lloguer o la cessio s'extingeixen en extingir-se el dret d'us.

1. El dret d'us constituit sobre una finca que produeix fruits dona dret a percebre'n els que siguin necessaris per a atendre les necessitats del seu titular i de les persones que conviuen amb ell.

2. El dret d'us constituit sobre bestiar dona dret a percebre'n, en les mateixes condicions que a l'apartat 1, les cries i els altres productes.

3. El dret d'us constituit sobre un bosc o sobre plantes dona dret a talar els arbres i la mata baixa que calgui per a atendre les necessitats esmentades a l'apartat 1, i fins i tot per a vendre el producte, si aixo calgues, amb subjeccio, pero, al que disposa el capitol IV.

1. L'usuari d'un habitatge o d'un be que no produeix fruits esta obligat a atendre les despeses originades per la cosa usada, igual com l'usufructuari.

2. La mateixa norma s'aplica a l'usuari de la cosa que produeix fruits, si en disposa lliurement. Altrament, s'ha de fer carrec de les despeses corresponents en la mesura que els fruits que resten a disposicio del propietari no satisfacin l'import de les despeses.

SECCIÓ III. Dret d'habitacio.

1. El dret d'habitacio comporta el dret d'ocupar la part de l'immoble indicada en el titol constitutiu o, si no hi ha aquesta indicacio, la part necessaria per a atendre les necessitats d'habitatge del titular i de les persones que hi conviuen, encara que el nombre d'aquestes augmenti despres de la constitucio.

2. El dret d'habitacio compren el dret d'ocupar les dependencies i exercir els drets annexos de l'habitatge, d'acord amb les necessitats especificades en l'apartat 1.

El dret d'habitacio nomes pot constituir-se a favor de persones fisiques.

En cas de convivencia entre el propietari i l'habitacionista, ambdos han d'exercir el seu dret amb correccio, a fi de facilitar una relacio normal entre l'un i l'altre, i amb les persones que convisquin amb ells.

L'habitacionista resta rellevat de satisfer les despeses derivades de l'habitatge, sempre que en faci un us normal. Son a carrec de l'habitacionista les despeses que siguin individualitzables i les que es deriven dels serveis que ell mateix hi hagi instal-lat.

DISPOSICIÓ TRANSITORIA.

Aquesta Llei no es aplicable als drets d'usdefruit, d'us i d'habitacio constituits abans que hagi entrat en vigor.

DISPOSICIÓ FINAL.

PRIMERA Dret vigent

Resten substituits per les disposicions corresponents d'aquesta Llei els articles 279, 280, 281 i 282 de la Compilacio del dret civil de Catalunya.

SEGONA Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de dos mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicacio aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 20 de novembre de 2000

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Nuria de Gispert i Catala

Consellera de Justicia