REIAL DECRET 209/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20) (publicat al BOE núm. 92, de 16 d'abril).
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Ministeris del Govern de L'Estat |
| Rango de Ley | Reial Decret |
La Generalitat de Catalunya exerceix la competència compartida en matèria de medi ambient d'acord amb els articles 111 i 144 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
El Text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat per Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, disposa que, juntament amb el programa general i els programes de residus, el Govern ha d'aprovar un Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals, el qual té caràcter de Pla territorial sectorial (article 6.7), d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20) es desenvolupa d'acord amb l'adaptació de la planificació al context general en què es troba Catalunya actualment, tant en termes normatius com pel que fa a les complexes condicions d'entorn socioeconòmic i financer. Aquesta necessitat d'adaptació ha motivat l'elaboració d'un nou pla, que revisa i substitueix el Pla territorial sectorial d'infraestructures de residus municipals, aprovat pel Decret 16/2010, de 16 de febrer.
En aquest sentit, el PINFRECAT20 ha de determinar els tipus d'instal·lacions de gestió de residus municipals, com plantes de transferència, plantes de triatge, plantes de qualsevol tipus de tractament i instal·lacions de disposició del rebuig dels residus municipals, que han de donar servei a les diferents agrupacions territorials, i, si escau, establir-ne la localització, amb l'objectiu de garantir el compliment de les mesures de prevenció i reciclatge del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya. El PINFRECAT20 també ha de determinar les dades tècniques i de capacitat de cadascuna de les instal·lacions previstes, amb l'objectiu d'ajustar-se a les necessitats de la població i de les activitats de l'agrupació territorial en qüestió.
Es fa necessari, per tant, definir estratègies que permetin avançar cap a l'equilibri territorial dels sistemes de tractament i dels seus costos, atès el desequilibri actual que suposa no haver completat el desplegament de les infraestructures de tractament previ a la disposició dels residus en dipòsits controlats.
És en aquest context on es fa necessari reorientar les estratègies de gestió, en primer lloc establint les noves bases del model i distribució territorial a partir de la situació de les infraestructures existents i capacitats disponibles, en segon terme, determinant els dèficits actuals i les projeccions futures, i finalment establint les prescripcions i instruments necessaris que han de ser considerats per tal de promoure l'equilibri territorial de la gestió dels residus els propers anys.
Així doncs, el PINFRECAT20 preveu l'establiment de les noves bases del model de gestió dels residus municipals, la determinació dels criteris d'implantació de les instal·lacions de gestió de residus en l'escenari temporal previst, la distribució territorial mitjançant la delimitació de les instal·lacions que han de donar servei a les diferents agrupacions territorials i l'exposició de la situació de les infraestructures existents i capacitats disponibles i la determinació dels dèficits actuals i futurs que han de ser coberts per garantir el model de gestió de residus municipals exigit en cada moment per l'ordenament jurídic d'aplicació.
El PINFRECAT20 ha de permetre el desenvolupament i implantació efectiva del nou Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) i avançar en la integració d'aquest vector ambiental en el conjunt de polítiques de la Generalitat, i ha de constituir el marc de referència per a la implantació ordenada i equilibrada en el territori de les infraestructures necessàries per al tractament de residus a Catalunya, d'acord amb la reformulació del model de gestió, al qual s'han de subordinar els instruments previstos en la legislació urbanística.
En conseqüència, estem davant d'un instrument d'ordenació i de determinació de l'interès públic que ha de derivar en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, i alhora ha de garantir la implantació d'un model de gestió que té com a finalitat última la millora i optimització del servei públic de gestió de residus municipals, d'acord amb el principi d'eficiència, i els criteris de sostenibilitat ambiental, social i econòmica sota la base de la cooperació amb l'Administració local, i que afavoreix la creació d'una economia circular que promou l'eficiència en l'ús dels recursos per assolir un alt nivell de sostenibilitat ambiental, en el marc de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
Així mateix, per tal de racionalitzar la planificació territorial de les instal·lacions de gestió de residus municipals existents i de les noves instal·lacions, tenint en compte les necessitats, els recursos disponibles i dèficits existents, a l'efecte d'aquest Pla, s'agrupen els vuit àmbits funcionals establerts al Pla territorial general en cinc grans agrupacions territorials, per tal de compartir les infraestructures de gestió de residus, i que han de ser amb caràcter general autosuficients en el tractament de la fracció resta, la fracció orgànica de residus municipals i la gestió del rebuig dels tractaments dels residus municipals.
D'altra banda, el PINFRECAT20 es configura com un dels eixos vertebradors de l'actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya, en tant que assumeix el finançament de les inversions que figuren al PINFRECAT20 en la quantia i la forma que determini el mateix Pla (prèvia aprovació del Govern) i contribueix d'aquesta manera a la racionalització de la despesa pública en matèria d'inversions en gestió de residus municipals.
Per tant, el contingut del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya s'ajusta al que preveu l'article 18 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, en la mesura que el seu àmbit d'aplicació comprèn tot el territori de Catalunya, conté una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits, territorialitzats en el sector corresponent; la determinació de les prioritats d'actuació, i la definició dels estàndards i de les normes de distribució territorial.
En la tramitació s'ha realitzat la preceptiva avaluació ambiental en els termes establerts en la normativa vigent. D'aquesta manera, s'ha elaborat l'informe de sostenibilitat ambiental, s'han dut a terme les consultes i la informació pública pertinents i s'ha elaborat la memòria ambiental, sobre la qual l'òrgan ambiental ha dictat una resolució en què manifesta el seu acord. El resultat d'aquests tràmits s'ha tingut en consideració en l'elaboració del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya.
Per tot això, amb l'informe previ de la Comissió de Govern Local i amb el dictamen previ del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya;
En la seva virtut, en aplicació de l'habilitació conferida per l'Acord adoptat pel Ple del Senat el 27 d'octubre de 2017, pel qual s'aproven les mesures requerides pel Govern, a l'empara de l'article 155 de la Constitució, a proposta de la ministra d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 6 d'abril de 2018,
DISPOSO
-
S'aprova el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20), la normativa del qual s'adjunta com a annex a aquesta disposició.
-
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20) es pot consultar a les dependències de l'Agència de Residus de Catalunya i al Registre de planejament urbanístic de Catalunya mitjançant l'enllaç que s'inclou a continuació i que permet la consulta telemàtica i immediata del contingut dels documents que integren el Pla territorial sectorial:
http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do? reqCode=veureFitxa&codiPublic=2018/65912/C&set-locale=ca
Disposició addicional
Amb l'aprovació del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20) queda sense efecte la moratòria en l'admissió a tràmit de sol·licituds corresponents a infraestructures de gestió de residus relatives a dipòsits controlats de classe II que estableixen els següents acords:
- Acord GOV/105/2012, de 23 d'octubre, de formulació de la modificació del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals i d'establiment d'una moratòria en l'admissió a tràmit de les sol·licituds corresponents a les infraestructures de gestió de residus relatives a dipòsits controlats de classe II en el marc del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals.
- Acord GOV/158/2013, de 12 de novembre, d'establiment d'una moratòria en l'admissió a tràmit de les sol·licituds corresponents a les infraestructures de gestió de residus relatives a dipòsits controlats de classe II en el marc del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals.
- Acord GOV/164/2015, de 20 d'octubre, de pròrroga de la moratòria establerta per l'Acord GOV/158/2013, de 12 de novembre, en l'admissió a tràmit de les sol·licituds que tinguin per objecte la nova ubicació d'infraestructures de gestió de residus relatives a dipòsits controlats de classe II en el marc del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Decret 16/2010, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals.
Madrid, 6 d'abril de 2018
FELIPE R.
Isabel García Tejerina
Ministra d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient
Annex
Normativa del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya
Naturalesa jurídica
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20) té caràcter de Pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i suposa la revisió del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals, aprovat pel Decret 16/2010, de 16 de febrer.
Objecte
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya té per objecte:
-
L'adaptació de les noves bases del model de gestió de residus municipals establertes en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya.
-
La determinació dels criteris d'implantació de les instal·lacions de gestió de residus en l'escenari temporal previst.
-
L'agrupació territorial mitjançant la determinació de les instal·lacions que han de donar servei a les diferents comarques, partint dels àmbits funcionals delimitats pel Pla territorial general de Catalunya.
-
L'exposició de la situació de les infraestructures existents i capacitats disponibles.
-
La determinació dels dèficits actuals i futurs d'infraestructures que han de ser coberts per garantir el model de gestió de residus municipals exigit en cada moment per l'ordenament jurídic d'aplicació.
Àmbit territorial
-
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya té com a àmbit d'aplicació tot el territori de Catalunya.
-
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya parteix dels àmbits funcionals delimitats pel Pla territorial general de Catalunya i estableix cinc agrupacions territorials, que integren les comarques especificades a l'annex a aquesta normativa, a l'efecte de compartir les infraestructures de gestió de residus, per tal de garantir adequadament el principi de sostenibilitat ambiental.
Tipus d'instal·lacions
El tipus d'instal·lacions afectats pel Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya són els següents:
-
Instal·lacions de gestió de la fracció resta i la fracció orgànica de residus municipals (FORM).
-
Instal·lacions de valorització energètica i de disposició del rebuig. Pel que fa als dipòsits controlats queden afectats únicament els de classe II, de residus no perillosos, autoritzats per a la gestió dels residus municipals dels serveis públics de recollida obligatòria.
Principis i determinacions de caràcter general
Els principis i les determinacions de caràcter general que configuren el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya són els següents:
-
Aplicació de les determinacions del Pla territorial general de Catalunya, establertes a l'article 11.3 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, pel que fa a l'obligació que els plans territorials sectorials s'hagin d'adaptar a les orientacions del Pla territorial general, justificant-ho expressament.
-
Aplicació de les estratègies i objectius següents, previstos a l'article 4 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya:
b.1. Tendir al reequilibrament territorial global de Catalunya.
b.2. Fomentar el desenvolupament sostenible del país.
b.3. Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.
-
Aplicació de l'ordre de prelació de criteris de gestió dels residus que estableix l'article 6 del Text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol i l'article 8 de la Llei de l'Estat 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.
-
Planificació de les infraestructures d'acord amb el principi d'eficiència i el criteri de proximitat i suficiència de les instal·lacions de valorització de fracció resta de residus municipals i de disposició del rebuig dels residus municipals per a la gestió dels residus que es generen en una agrupació territorial determinada.
-
Limitació del rebuig i, en conseqüència:
e.1. Assegurar que s'ha reduït en un 65% la deposició de residus municipals biodegradables respecte als dipositats l'any 1995, d'acord amb el que disposa el Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula la disposició del rebuig dels residus en dipòsit controlat.
e.2. Subjectar la disposició del rebuig dels residus al principi general de limitació a les fraccions residuals no susceptibles de valorització i que han rebut tractament previ, que estableix l'article 16 del Text refós de la Llei reguladora dels residus aprovat per Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol i l'article 23 de la Llei de l'Estat 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.
Caràcter vinculant
-
El planejament urbanístic ha de ser coherent amb les determinacions del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya.
-
Els instruments de planejament urbanístic han de qualificar com a sistema urbanístic general les infraestructures existents que el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya identifica i localitza de manera exacta, i sobre les quals preveu ampliacions.
-
La concreta localització d'una infraestructura de gestió de residus municipals de nova construcció, no identificada amb exactitud pel Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya es pot dur a terme mitjançant la formulació i aprovació d'un Pla especial urbanístic, que ha de respectar els criteris que l'esmentat Pla territorial sectorial estableix.
-
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió residus municipals de Catalunya té caràcter vinculant respecte dels plans municipals i supramunicipals de gestió de residus municipals.
Contingut
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya preveu:
-
La definició del Model de gestió dels residus municipals a Catalunya, d'acord amb el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya.
-
L'exposició i diagnosi de la situació actual de la gestió dels residus municipals generats a Catalunya i del parc d'infraestructures disponibles que han de donar servei al seu tractament, pel que fa a la fracció resta, la fracció orgànica (FORM), la valorització energètica i la disposició del rebuig.
-
La determinació de cinc agrupacions territorials, partint dels àmbits funcionals delimitats pel Pla territorial general de Catalunya, a l'efecte de compartir les infraestructures de gestió de residus per tal de garantir adequadament el principi de sostenibilitat ambiental.
-
La determinació en cada agrupació territorial del balanç de situació entre generació i capacitats de tractament, establint els dèficits que cal cobrir i els mecanismes per la revisió dels dèficits.
-
La identificació i proposta d'actuacions concretes que cal desenvolupar.
-
Els mecanismes i les prescripcions que cal tenir en compte per tal de poder desenvolupar altres actuacions no identificades de forma concreta al Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya, i que han de permetre resoldre dèficits.
-
L'estimació de les inversions necessàries per tal de dur a terme les millores o construcció de les instal·lacions identificades, així com els instruments econòmics que es preveu posar a disposició dels ens locals per tal de col·laborar en el finançament de les actuacions.
Mesures de foment
D'acord amb el que preveu el Text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, la Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Agència de Residus de Catalunya, pot establir mesures econòmiques per fomentar l'equilibri dels territoris en el tractament de residus, així com per poder contribuir al finançament de les actuacions en infraestructures, mitjançant els recursos procedents del fons de gestió de residus, l'establiment d'ajuts per part de l'Agència de Residus de Catalunya i altres activitats de foment amb finançament del sector privat.
Vigència, revisió i modificació
-
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya té vigència indefinida.
-
El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya ha de ser revisat com a mínim cada 6 anys.
-
La revisió o la modificació del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya ha de ser aprovada pel Govern.
Finançament
-
La Generalitat assumeix el finançament de les inversions que figuren en el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya, en la quantia i forma que s'hi determinen.
-
L'execució del Pla s'ha d'ajustar a les disponibilitats pressupostàries de l'Agència de Residus de Catalunya. Es faculta l'Agència de Residus de Catalunya perquè en cada exercici prioritzi o reprogrami, si escau, les actuacions.
Disposició addicional
Per resolució del director o directora de l'Agència de Residus de Catalunya es pot permetre el trasllat i la gestió dels residus d'una agrupació territorial a una altra, sempre que s'acrediti l'existència d'un dèficit de capacitat en l'agrupació territorial d'origen o bé una millora en la jerarquia de gestió dels residus.
Annex
Distribució territorial del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya
Les cinc agrupacions territorials, a l'efecte de la gestió dels residus municipals, integren les comarques següents:
Agrupació territorial 1
Alt Penedès
Anoia
Àrea Metropolitana de Barcelona
Bages
Baix Llobregat Nord
Garraf
Maresme
Moianès
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Agrupació territorial 2
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
La Selva
Osona
Pla de l'Estany
Ripollès
Agrupació territorial 3
Alt Camp
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Penedès
Conca de Barberà
Montsià
Priorat
Ribera d'Ebre
Tarragonès
Terra Alta
Agrupació territorial 4
Garrigues
Noguera
Pla d'Urgell
Segarra
Segrià
Urgell
Agrupació territorial 5
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Berguedà
Cerdanya
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Solsonès
Val d'Aran
