RESOLUCIÓ JUS/2694/2013, de 5 de desembre, dictada en el recurs governatiu interposat per J. M. S. en representació de S. S. G., contra la qualificació de la registradora de la propietat número 2 de Roses.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Resolució |
Es dicta en el recurs governatiu interposat per J. M. S. en representació de S. S. G., contra la qualificació de la registradora de la propietat número 2 de Roses, Ester Sais Re, que suspèn la inscripció d’una escriptura d’acceptació d’herència per aplicació de l’article 442-13 del Codi civil de Catalunya.
Relació de fets
I
Mitjançant escriptura autoritzada a Berlín el 9 d’agost de 2012 per R. Ch. B., conseller de l’Ambaixada d’Espanya en funcions notarials, la senyora de S. S., de soltera G., accepta l’herència del senyor E. S. B. i, pel que ara interessa, s’adjudica la meitat indivisa d’un habitatge situat al pis segon porta tercera, de l’immoble de Llançà, carrer Monturiol sense número, finca registral 6207. Es dóna la circumstància que l’altra meitat indivisa de la finca figura inscrita a nom de la senyora S. per compra, juntament amb el difunt, des de 1983.
A l’escriptura esmentada hi consten acreditats fefaentment els següents fets rellevants als efectes d’aquesta resolució: 1.- El causant E. S. B. va néixer a Besalú el dia 1 de maig de 1936. 2.- El 7 de desembre de 1983 aquest senyor, que ha adquirit la nacionalitat francesa i diu que és divorciat, compra la finca de referència juntament amb S. G., de nacionalitat alemanya i soltera. Fan constar que viuen a Londres. 3.- El 12 d’abril de 1984 E. S. i S. G. contrauen matrimoni a Kirst, Alemanya. 4.- El 9 de maig de 1995, E. S., encara de nacionalitat francesa, atorga testament davant del notari de Llançà, Ricardo Pérez Ballarín, en el qual diu que està casat en úniques noces (sic) amb S. G., que no té fills ni descendents, que els seus pares són difunts i institueix hereva universal a “la seva esposa S. G.”. 5.- Per sentència de 2 de febrer de 1998 es dissol el matrimoni i, a més, queda acreditat que els dos cònjuges feia més de cinc anys que vivien separats, i per tant, que des de 1993 no convivien. Consta a l’expedient que la senyora G. és nascuda el 10 d’agost de 1960 i té 24 anys menys que el seu marit. 6.- Segons el Registre d’actes de darrera voluntat el testament de 1995 és l’únic testament atorgat a Espanya. 7.- El 27 de febrer de 2007 el senyor S. recupera la nacionalitat espanyola. 8.- El 25 de febrer de 2012, mor a Llançà. Totes aquestes circumstàncies resulten no només de les manifestacions de l’hereva a l’escriptura, sinó també de la sentència ferma de divorci, traduïda i postil·lada, de la certificació de naixement i de la de defunció del causant, del testament i de la certificació del Registre d’actes de darreres voluntats, tots incorporats a l’escriptura. També és rellevant el fet que a l’escriptura l’hereva aplica el Dret català (dóna per feta que la llei aplicable és la catalana) i hi fa constar que no és d’aplicació el supòsit del punt 1 de l’article 422-13 del Codi civil de Catalunya perquè el testament es va atorgar un cop ja es donava la separació de fet.
II
El 26 de novembre de 2012 es va presentar al Registre de Roses la còpia de l’escriptura que va causar l’assentament 921 del Diari 50. El 15 de desembre es va dictar nota de qualificació, notificada per fax el 24 de desembre de 2012, en la qual se suspèn la inscripció perquè cal que el títol expressi les circumstàncies següents: si el causant va morir deixant descendents, el seu veïnatge civil en el moment de la defunció i els certificats del Registre General d’Actes de darrera voluntat o organismes anàlegs de França i Alemanya ja que el difunt va tenir nacionalitat francesa fins al 27 de febrer de 2007 i va residir tant a França com a Alemanya.
III
El 16 de maig de 2013, l’hereva senyora S. S. va atorgar una escriptura complementària davant del mateix conseller de l’Ambaixada d’Espanya a Berlín, senyor R. Ch. B., número 131 de protocol, en la qual manifesta que el veïnatge civil del difunt era el català, que va morir sense fills i que aporta certificació negativa del registre francès Arxiu de dipòsits de darreres voluntats i una certificació del conseller d’Ambaixada que acredita que a Alemanya no hi ha un registre d’actes de darrera voluntat. Aquest títol es presentà al Registre de Roses 2 juntament amb l’anterior el dia 3 de juny de 2013, assentament 698, Diari 51. El 5 de juny es va suspendre la inscripció per manca de notificació a l’ajuntament als efectes de la Plusvàlua. El 10 de juny es va presentar al registre la liquidació de la Plusvàlua girada per l’Ajuntament de Llançà, pagada.
IV
El 29 de juny es dicta una nota de qualificació, notificada per fax l’11 de juliol, en la qual la registradora considera que “l’article 422-13 del Codi civil de Catalunya (CCCat) ... estableix la ineficàcia de la institució d’hereu...a favor del cònjuge... en el supòsit de separació de fet o judicial, divorci o nul·litat sobrevingudes, excepte en el cas de reconciliació. Nogensmenys, a l’apartat 3r estableix ... que mantenen l’eficàcia si del context del testament... resulta que el testador les hauria ordenat fins i tot en els casos que regulen els apartats anteriors.... en el testament de 9 de maig de 1995 es manifesta l’estat civil de casat... qualificant la instituïda com a “esposa”... De la sentència de divorci de 2 de febrer de 1998 ... resulta la separació de fet... en els cinc anys anteriors a ella, període coincident amb la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba