RESOLUCIÓ JUS/1855/2016, de 21 de juny, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona José Eloy Valencia Docasar contra la nota de denegació de la inscripció d'una escriptura de dissolució parcial de comunitat sobre diversos objectes que s'adjudiquen, tots, a dos dels tres comuners els quals compensen en metàl·lic a la tercera, de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 22 de Barcelona.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Resolució |
Es dicta recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona, José Eloy Valencia Docasar contra la qualificació de la registradora de la propietat, titular del Registre de la Propietat núm. 22 de Barcelona, que denega la inscripció d'una escriptura de dissolució parcial d'una comunitat sobre diversos objectes.
Relació de fets
I
El 25 de novembre de 2015, en escriptura autoritzada pel notari de Barcelona José Eloy Valencia Docasar amb el número 2277 de protocol, els germans M-E., V. i A. M. P. que són propietaris per terceres parts indivises de dues finques a Barcelona, una al Vendrell i un cotxe que consideren indivisibles, procedeixen a “cessar en la indivisió, en relació a V. ... de les finques ... descrites, adjudicant en conseqüència V. ... la seva participació indivisa ... a favor dels seus germans M-E. i A. ... que se les adjudiquen per a ells mateixos per meitats indivises...”, amb una compensació en metàl·lic de 635.530 euros en conjunt a favor V. . Una de les finques és un local comercial a la planta baixa del carrer Ruiz de Padrón 25 i 27, cantonada Coll i Vehí, que és la finca 6613 del Registre de la Propietat 22 de Barcelona, essent les altres dues d'altres registres. Els béns pertanyien als tres germans per terceres part indivises una meitat per herència del pare, mort el 8 de maig de 2012 i l'altra meitat per herència de la mare, morta el 5 de març de 2002. El mateix dia, en una altra escriptura autoritzada pel mateix notari just abans d'aquesta, els mateixos senyors havien dissolt la comunitat ordinària de béns que tenien sobre una altra finca indivisa adquirida pels tres pels mateixos títols que s'havia adjudicat íntegrament V. M. P. amb obligació de compensar els seus germans M. E. i A. amb 135.530 euros en conjunt, suma que els tres procedeixen a compensar en la que ara ens interessa de manera que V. percep dels seus germans 500.000 euros en dos xecs bancaris nominatius. En conjunt, doncs, M. E. i A. s'adjudiquen tres finques i un cotxe i V. una finca i 500.000 euros.
II
El 26 de novembre es presenta al Registre 22 de Barcelona una còpia electrònica de l'escriptura, entrada 7032/2015, assentament 59 del Diari 73 i se suspèn la qualificació per manca de liquidació de l'impost. El 5 de febrer de 2016 es presenta la còpia en paper liquidada de l'impost, entrada 859/2016. 24 dies més tard, el 29 de febrer, la registradora de la propietat senyora Mònica Santos Lloro acorda denegar la inscripció per la causa de “incongruència de la causa material d'adquisició, que no és la d'adjudicació per extinció de comunitat sinó la de venda d'una quota indivisa als altres comuners, cosa que té rellevància per quant s'està desnaturalitzant la causa onerosa de l'adquisició, cosa que afectaria al caràcter de tercer hipotecari d'un possible subadquirent als efectes de l'article 34 de la Llei hipotecària”. La registradora fonamenta la seva nota en dues Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat, la d'11 de novembre de 2011, segons las quals “el nostre Dret no admet la dissolució parcial” i en la consideració que al Llibre Vè del Codi Civil de Catalunya l'extinció de comunitat ha d'operar sobre la totalitat de l'objecte i no sobre una quota ideal perquè respecte de la quota transmesa no hi ha comunitat sinó una alienació de quota a títol onerós. “La qüestió ... afecta a la causa amb importants repercussions .... quan s'adquireix a títol d'extinció de comunitat no s'adquireix una quota, sinó la totalitat i atès el caràcter determinatiu de l'extinció... això es produeix amb efecte retroactiu, per la qual cosa el títol material d'adquisició serà el que va donar origen a la primigènia comunitat, en el cas present una adquisició per causa gratuïta atès que es va generar per herència. En el cas present, el que s'està produint és una alienació onerosa de quota, i encara que ateses les circumstàncies personals dels atorgants, no té repercussió en llur capacitat ni règim econòmic matrimonial, sí que resulta perjudicial per a un possible tercer hipotecari, atès que la desnaturalització de la causa onerosa el privaria de la protecció que dispensa l'article 34 de la Llei hipotecària.” La registradora també fa constar que l'escriptura ha estat liquidada de l'impost pel concepte de Transmissions patrimonials oneroses i no pel d'Actes jurídics documentats i n'extreu la conclusió que els interessats han considerat el negoci una cessió onerosa i no una dissolució de condomini. És oportú de destacar que la nota de qualificació és clara i concisa, amb constància separada de fets i fonaments de dret i amb les indicacions legals relatives al dret de les persones interessades a recórrer-la. La nota fou comunicada al notari que va autoritzar l'escriptura el dia 8 de març de 2016.
III
El 7 d'abril de 2016 el notari que va autoritzar l'escriptura, senyor José Eloy Valencia Docasar, interposa recurs governatiu davant d'aquesta Direcció General que presenta al mateix Registre de la propietat, on té l'entrada 2016/2407. És un recurs breu i ben estructurat. En el recurs, el notari, després de subratllar el fet que la Resolució de la DGRN al·legada per la registradora fa referència a un cas diferent del que és objecte de l'escriptura que motiva el recurs perquè era regit pel Codi Civil espanyol, i de justificar la competència d'aquesta Direcció General en la regulació completa de la comunitat de béns que fa el Codi Civil de Catalunya, al·lega, en essència, que no té sentit exigir que l'extinció de la comunitat hagi d'operar necessàriament sobre tot l'objecte de la comunitat i no només sobre una quota ideal de l'objecte. Cita la Sentència del Tribunal Suprem de 28 de juny de 1999 que considera que no tindria sentit donar un tractament diferenciat a l'extinció del condomini en el cas que l'adjudicació es faci a un sol copropietari en un sol acte o en actes successius en que un sol comuner acumula successivament i progressiva la totalitat de les quotes dels altres copropietaris, i la de 23 de maig de 1998, que considera la divisió i adjudicació de la cosa actes interns de la comunitat en els quals no hi ha translació de domini... de manera que per primera transmissió només es pot entendre la que té per destinatari un tercer. Cita també les sentències del mateix Tribunal de 27 de juny de 1995 i 30 d'abril de 2010. Es remet després al Codi Civil de Catalunya, en concret als articles 552-9 i 552-11 i sustenta que la divisió de la cosa o patrimoni comú és una més de les causes d'extinció de la comunitat, que poden ser objectives o fonamentades en la voluntat dels copropietaris. Entre aquestes darreres hi ha l'acord unànime i, en aquest cas, tots els copropietaris de comú acord poden establir el que tinguin per convenient, fins i tot, remarca el notari, adjudicar a un l'usdefruit i a l'altre o els altres la nua propietat. En...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba