RESOLUCIÓ JUS/1856/2016, de 21 de juny, dictada en el recurs governatiu interposat per A. C. G., contra la nota de suspensió de la inscripció d'un dret d'ús d'habitatge familiar atribuït per sentència de procediment de guarda i custòdia, del registrador de la propietat titular del Registre de la Propietat de Sitges.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Resolució |
Es dicta recurs governatiu interposat per A. C. G., contra la qualificació del registrador de la propietat titular del Registre de la Propietat de Sitges, per la qual suspen la inscripció d'un dret d'ús d'habitatge familiar atribuit en sentència de procediment de guarda i custòdia.
Relació de fets
I
La sentència del Jutjat de Primera Instància número 5 de Vilanova i la Geltrú dictada en el procediment de guarda i custòdia contenciós 619/2014, de data 26 de març de 2015 estima parcialment la demanda sobre relacions paterno-filials interposada per la senyora A. C. G. contra I. P. F., atribueix la guarda i custòdia dels fills menors d'edat a la mare, l'ús i gaudi de l'habitatge familiar situat a la localitat de Sitges als fills menors d'edat i a la seva mare na A. C. G., que estan sota llur custòdia, i estableix un determinat règim de visites del pare. Un testimoni de l'expressada sentència es presentà al registre de la propietat de Sitges el dia 26 de febrer de 2016 i causà l'assentament de presentació número 1964 del Diari 84.
II
El 18 de març següent el registrador de la propietat de Sitges senyor Juan Luís Gimeno y Gómez-Lafuente, emeté una nota de qualificació d'aquest testimoni el qual suspèn la inscripció de l'atribució de l'ús i gaudi de l'habitatge familiar per observar-s'hi el defecte de no fixar-s'hi la duració de l'esmentat dret. Fonamenta la seva decisió en els articles 233-1, 233-20 del Codi Civil Català, i en el principi d'especialitat, que exigeix la determinació dels drets que pretenen accedir al registre de la propietat, i en concret, entén que la legislació catalana exigeix que consti la duració dels drets d'ús atribuïts en procediments de nul·litat, separació o divorci. La qualificació es va notificar a la presentant del document en data 6 d'abril de 2016.
III
El dia 14 d'abril de 2016 la senyora A. C. G., representada per l'advocada na C. E. B., presenta recurs governatiu al mateix Registre de la Propietat de Sitges, adreçat a aquesta Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques. Són arguments de la recurrent els que a continuació s'exposen. 1) Que l'article 233-1 del CCCat no és aplicable al cas perquè aquest article regula les mesures provisionals, mentre que el cas que ens ocupa és una sentència recaiguda en procediment de guarda i custòdia; el procedent seria aplicar l'article 233-4 del mateix Codi, però cap dels dos preceptes imposa la fixació d'un límit temporal a l'atribució de l'ús de l'habitatge. 2) Que l'article 233-20 del CCCat únicament exigeix la determinació del termini temporal de l'atribució del dret d'ús en els casos determinats en els apartats 3 i 4 d'aquest article: casos de custòdia compartida, cònjuges sense fills o amb fills majors d'edat, quan la necessitat del cònjuge que té la guarda es perllongui després d'arribar els fills a la majoria d'edat, i quan s'atribueixi el dret al cònjuge que no té la custòdia, i cap d'aquests casos és el cas plantejat, ja que el cas que ens ocupa s'empara en l'apartat 2 de l'esmentat precepte. 3) Que l'apartat 2 de l'article 233-20 del CCCat imposa, com a condicionant legal, que el dret d'ús de l'habitatge familiar duri mentre duri la guarda i custòdia dels fills. Afegeix la recurrent que “la guarda por definición legal se ejerce, en principio, mientras los hijos son menores de edad” . Per això, entén que no cal determinar cap termini, perquè aquest termini és intrínsec a l'exercici de la guarda i custòdia. Cita a favor seu les sentències del Tribunal Suprem, Sala Primera, d'allò civil, d'1 d'abril de 2011, 14 d'abril de 2011, 2 de juny de 2014, 18 de maig de 2015, i les del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 3 de desembre de 2009, 4 d'abril de 2011, 22 d'abril de 2010 i 30 de novembre de 2012, que entenen que el jutge no pot limitar temporalment el dret d'ús de l'habitatge familiar, i disposen que quan hi ha un menor d'edat no opera la limitació temporal del dret d'ús de l'habitatge familiar. També cita a favor seu la resolució de la Dirección General de los Registros y del Notariado de 22 d'abril de 2004, que declara que no cal assenyalar un termini perquè el dret d'ús de l'habitatge no és un dret real, no té caràcter patrimonial sinó que és d'ordre purament familiar, i que encara que no se li assenyali un termini de durada, sempre tindrà el termini màxim de la vida del cònjuge a favor de qui s'atribueix, i que a més, el seu termini és essencialment prorrogable.
IV
El mateix dia 14 d'abril el registrador suspèn la vigència de l'assentament de presentació i el dia...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba