DECRET 151/2013, de 9 d'abril, sobre la potestat sancionadora en matèria de consum i sobre el procediment de restitució de quantitats percebudes indegudament, reposició de la situació alterada i rescabalament de danys i perjudicis.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | DEPARTAMENT D'EMPRESA I OCUPACIÓ |
| Rango de Ley | Decret |
L'article 123 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum. Aquesta competència inclou, en tot cas, la defensa dels drets de les persones consumidores que es proclamen a l’article 28 de l’Estatut.
En l’exercici d’aquesta competència s’ha aprovat la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, que ha unificat en un sol text legal les disposicions normatives en matèria de consum que s’havien anat dictant des dels anys 90 i ha adaptat la normativa de protecció de les persones consumidores a la realitat jurídica, econòmica i social actual de Catalunya.
En aquest sentit, la disposició final segona del Codi de consum preveu que correspon al Govern l’aprovació del desplegament reglamentari corresponent per regular els òrgans de l'Administració de la Generalitat competents per incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors en matèria de defensa de les persones consumidores que recull el Codi; els òrgans que poden adoptar les mesures pertinents per garantir la seguretat dels productes destinats al mercat, així com el procediment de reposició de la situació alterada per la infracció i per dur a terme la indemnització per danys i perjudicis provats causats a la persona consumidora que es recullen a l'article 333-7, que s’ha d’entendre que inclou també el procediment de restitució de quantitats percebudes indegudament previst a l’article 333-6.
Aquesta regulació ha d’abastar totes aquelles administracions que tenen potestats sancionadores en la matèria de protecció dels drets i interessos de les persones consumidores, en especial la Generalitat i els ens locals pel que fa a les competències dels procediments sancionadors, i serà d’aplicació supletòria en allò que afecta als procediments de restitució de quantitats percebudes indegudament, reposició de la situació alterada per la infracció i rescabalament de danys i perjudicis per aquelles administracions locals que no tinguin regulades aquestes matèries.
La regulació a Catalunya dels òrgans competents per a la imposició de sancions i altres mesures en matèria de defensa de les persones consumidores es feu mitjançant Decret 108/1997, de 29 d’abril, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria de disciplina de mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris. Aquesta regulació que es va dictar d’acord amb les previsions incloses a la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris, i quan encara no s’havia creat l’Agència Catalana del Consum, s’ha d’actualitzar tenint en compte, d’una banda, els canvis estructurals, orgànics i funcionals que s’han anat produint durant els darrers anys i, d’altra banda, amb la finalitat d’adequar les seves previsions als preceptes del Codi de consum.
A banda d’això, cal tenir en compte que la normativa estatal bàsica en matèria de protecció de les persones consumidores i, concretament, el Text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, preveu la possibilitat que en el procediment sancionador s’exigeixi a l’infractor la reposició de la situació alterada per la infracció i que l’òrgan competent per imposar la sanció pugui, si escau, determinar una indemnització als danys i perjudicis causats a les persones consumidores. Aquesta previsió ha estat recollida a la normativa pròpia de protecció de les persones consumidores mitjançant l’article 333-7 del Codi de consum. Així doncs, a través d’aquest Decret, també es regula el procediment que l’òrgan administratiu competent per imposar la sanció ha de seguir als efectes de reposar la situació alterada per la infracció al seu estat original i per determinar el quàntum indemnitzatori dels danys i perjudicis provats que se li han causat a la persona consumidora.
Pel que fa a l’estructura de la norma, el capítol I d’aquest Decret fa referència al seu objecte i àmbit d’aplicació, el capítol II recull quins són els òrgans competents per acordar l’inici i l’arxiu de les diligències prèvies i per incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors, el capítol III regula quins són els òrgans competents per adoptar les mesures cautelars que vénen recollides a l’article 341-3 del Codi de consum i, en darrer lloc, el capítol IV recull la regulació del procediment per dur a terme les mesures complementàries previstes als articles 333-6 i 333-7 del Codi de consum.
El Decret és d’aplicació a l’Administració de consum de la Generalitat, i en relació amb l’aplicabilitat als ens locals, cal tenir en compte que el capítol III els és d’aplicació plena mentre que el capítol IV se’ls hi aplica supletòriament en cas que no disposin de normativa pròpia que reguli les matèries que s’hi recullen.
El Decret també inclou una disposició transitòria que recull que la norma esdevé aplicable als procediments sancionadors en matèria de consum que s’incoïn des de la seva entrada en vigor i una disposició derogatòria que deixa sense efecte la normativa anterior que s’hi indica.
La justificació de la immediatesa pel que fa a l’entrada en vigor de la norma, sense que calgui esperar al termini de vacatio ordinari, és doble: d’una banda, del fet que la regulació dels aspectes procedimentals relatius als òrgans administratius competents per acordar la incoació, instrucció i resolució de procediments administratius sancionadors en matèria de consum, així com del règim jurídic aplicable al procediment administratiu de restitució de quantitats percebudes indegudament, reposició de la situació alterada per la infracció al seu estat original i de rescabalament de danys i perjudicis derivat de la comissió d’una infracció administrativa en matèria de consum, es tracta d’assumptes que no tenen efectes jurídics directes envers tercers, és a dir, que no requereixen cap període d’adaptació d’ens externs diferents dels òrgans administratius i, d’altra banda, la necessitat de superar la transitorietat en relació amb els òrgans competents per a la imposició de sancions i altres mesures en matèria de defensa dels consumidores que recull la disposició transitòria quarta de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.
Per tot això, de conformitat amb allò que disposen el títol IV de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i els articles 39.1 i 40 de la Llei 13/2008, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, un cop dictaminat el Projecte de decret pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya;
A proposta del conseller d'Empresa i Ocupació, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol I
Disposicions generals
Objecte
L’objecte d’aquest Decret és regular els aspectes següents, tots ells referits a la disciplina del mercat en matèria de consum, de conformitat amb les previsions que estableix la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya:
-
Els òrgans competents per incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors en matèria de defensa de les persones consumidores i per acordar l’inici i l’arxiu de les diligències prèvies.
-
Els òrgans competents per adoptar les mesures cautelars previstes a l’article 341-3.
-
El procediment de restitució de les quantitats percebudes indegudament que es recull a l’article 333-6.
-
El procediment de reposició de la situació alterada per la infracció al seu estat original i el procediment de rescabalament de danys i perjudicis provats causats a les persones consumidores previst a l’article 333-7.
Àmbit d’aplicació
Aquest Decret és d’aplicació a totes les administracions públiques amb competències sancionadores en matèria de consum, d’acord amb allò que preveu la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.
El capítol IV és d’aplicació supletòria pels ens locals, en defecte total o parcial de procediments específics en aquelles matèries previstes en les seves pròpies ordenances.
Capítol II
Òrgans competents per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba