DECRET 100/1984, de 10 d'abril, sobre supressió de barreres arquitectòniques. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 451, p. 1981, d'11.7.1984).
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de Salut |
| Rango de Ley | Decret |
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC i les modificacions que estableix el Decret 95/1986.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, conscient de la importància que la supressió de barreres arquitectòniques té en el procés de la total integració social de les persones disminuïdes i per tal de millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans en general, du a terme, des de la promulgació del Decret 170/1980, seriosos esforços a fi i efecte d'aconseguir unes normes bàsiques que serveixin de referència per a tot el desplegament normatiu posterior.
Aquest Decret és fruit de l'esforç conjunt de tots els Departaments afectats. Representa un primer pas en l'eliminació de barreres arquitectòniques en el camp urbanístic, en el de l'edificació i en el dels transports, a fi que, en un futur no llunyà, s'assoleixi que en la utilització dels béns i serveis comunitaris es materialitzi el principi d'igualtat consagrat per la nostra Constitució, i recollit també en la Llei d'Integració Social dels Minusvàlids, en la qual s'inspira i fonamenta el present Decret.
Per tot això, i vist l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en els seus apartats 25.9 i 15 i atenent el que disposen el Reglament de Règim Interior de la Generalitat de Catalunya de 18 de març de 1978 i el Decret de 18 de setembre de 1978, a proposta dels Consellers de Sanitat i Seguretat Social, Política Territorial i Obres Públiques i Indústria i Energia, i d'acord amb el Consell Executiu,
Decreto:
Títol I Objecte, àmbit d'aplicació i classificació
Capítol I Objecte
- El present Decret té per objecte
l'establiment de normes i criteris bàsics per a la supressió de barreres arquitectòniques en el disseny i en l'execució de les vies, dels espais lliures públics i del mobiliari urbà; en la nova construcció o reestructuració d'edificis d'habitatge i d'aquells de propietat pública o privada, destinats a qualsevol ús dels esmentats en l'Annex I d'aquest Decret, i en els mitjans de transport per tal d'assolir l'accessibilitat i utilització d'aquests per les persones afectades de qualsevol tipus de disminució, a la vegada que es millora la seva utilització en general.
Capítol II Àmbit d'aplicació
d'aplicació als Plans Generals d'Ordenació Urbana i Normes Subsidiàries de Planejament i Execució que els despleguen; a la construcció de nova planta d'edificis públics o privats; al transport i a d'altres activitats a què es refereix l'Annex núm. I. 2. Igualment serà d'aplicació en els edificis i en els elements d'urbanització existents que es reformin amb la introducció de modificacions substancials, segons el criteri dels organismes i corporacions que intervinguin preceptivament en la supervisió del projecte de reforma, així com en la concessió de la llicència corresponent.
Capítol III Classificació
per barreres arquitectòniques totes aquelles traves, impediments i obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviments de les persones. 2. Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:
-
Barreres Arquitectòniques Urbanístiques (BAU). Són aquelles que es troben en les vies i espais lliures públics.
-
Barreres Arquitectòniques en l'Edificació pública o privada (BAE). Són aquelles que es troben a l'interior dels edificis.
-
Barreres Arquitectòniques en els Transports (BAT). Són les que es troben en els mitjans de transport.
Títol II Disposicions sobre el disseny i l'execució per a la supressió de barreres arquitectòniques
Capítol I Barreres Arquitectòniques Urbanístiques (BAU)
- Les prescripcions que continguin els Plans
Generals d'Ordenació Urbana i Normes Subsidiàries i d'altres instruments de Planejament i Execució que els despleguen, així com els projectes d'urbanització i d'obres ordinàries, hauran de garantir l'accessibilitat i utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic i observaran les determinacions i criteris bàsics establerts en el present Títol.
Urbanístiques (BAU) poden originar-se en:
-
Els elements de la urbanització.
-
El mobiliari urbà. 2. Es considera element d'urbanització qualsevol component de les obres d'urbanització, i entenem per aquestes obres les referents a pavimentació, sanejament, clavegueram, distribució d'energia elèctrica, enllumenat públic, proveïment i distribució d'aigua, jardineria, i totes aquelles que materialitzin les indicacions del Planejament Urbanístic. 3. S'entén per mobiliari urbà el conjunt d'objecte existents en les vies i en els espais lliures públics, superposats o bé adossats als elements d'urbanització o d'edificació, de manera que la seva modificació o trasllat no generi alteracions substancials, com poden ser semàfors, pals de senyalització i similars, cabines telefòniques, fonts públiques, papereres, veles, marquesines, quioscs i qualssevol altres de naturalesa anàloga.
Disposicions sobre el disseny dels elements d'urbanització
- Itineraris de vianants.
El disseny i el traçat dels itineraris públics destinats al trànsit de vianants o al trànsit mixt de vianants i vehicles es realitzarà de manera que els desnivells no arribin a graus d'inclinació que dificultin la seva utilització a persones de mobilitat reduïda i que disposin d'una amplada que permeti el creuament de dues persones, una de les quals vagi en cadira de rodes. En qualsevol cas, hauran de disposar en tot el recorregut d'una amplada mínima lliure d'obstacles tal que permeti el pas d'una persona amb cadira de rodes.
- Paviments.
-
Els paviments dels itineraris especificats a l'article anterior seran durs, antilliscants i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. 2. Les reixes i registres situats en aquests itineraris seran aplanats amb el paviment circumdant. Les reixes tindran unes obertures amb unes dimensions màximes i una disposició de l'enreixat que faci que les persones que utilitzin bastons o cadires de rodes no puguin ensopegar. 3. Els arbres situats en aquests itineraris tindran els escossells coberts amb reixes o altres elements aplanats amb el paviment circumdant.
- Guals.
-
Als efectes del present Decret es consideren dos tipus de guals:
-
Els destinats a l'entrada i sortida de vehicles atravessant itineraris de vianants.
-
Els destinats específicament a la supressió de barreres arquitectòniques en els itineraris de vianants. 2. Els primers es dissenyaran de manera que els itineraris de vianants que travessen no quedin afectats per pendents longitudinals o transversals superiors a les tolerades per persones amb mobilitat reduïda. 3. Els segons, a més de complir l'apartat anterior, hauran de dissenyar-se de manera que els dos nivells a comunicar s'enllacin per un pla inclinat de pendent longitudinal i transversal adequat per a persones amb mobilitat reduïda. La seva amplada haurà de permetre el pas de simultani de dues persones amb cadira de rodes.
- Passos de vianants.
-
En els passos de vianants se salvarà el desnivell, entre la vorera i la calçada, amb un gual de les característiques indicades a l'article 8.3. 2. Si en el recorregut del pas de vianants es fa imprescindible travessar una illeta intermèdia a les calçades rodades, aquesta es retallarà i quedarà rebaixada al mateix nivell de les calçades en una amplada igual a la del pas de vianants. 3. Si el pas, per la seva longitud, es realitza en dos temps, amb parada intermèdia, la illeta tindrà una llargada mínima que permeti un transeünt en cadira de rodes romandre resguardat de la circulació rodada.
- Escales.
-
Les escales hauran d'oferir una comfortable dimensió de petjada i frontal, per tal de poder facilitar la seva utilització a persones amb mobilitat reduïda. 2. La seva amplada lliure permetrà el pas simultani de dues persones. 3. Comptaran amb passamans a ambdós costats. 4. La petjada es construirà amb material antilliscant, sense regruixos sobre el frontal. 5. Les escales de recorregut llarg hauran de partir-se, introduïnt replans intermedis. 6. Són prohibits, dins dels itineraris de vianants, els desnivells que es facin amb un únic graó. Aquest graó haurà de ser substituït per una rampa.
-
Les rampes, com a elements que dins d'un itinerari de vianants permeten salvar desnivells bruscs o pendents superiors a les del propi itinerari, s'ajustaran als criteris que es detallen tot seguit. 2. El pendent, tant longitudinal com transversal, no arribarà a graus d'inclinació que dificultin la seva utilització per persones amb mobilitat reduïda. El pendent longitudinal quedarà també limitat en funció de la longitud total del tram. 3. Donat que la inclinació de les rampes és més elevada que la dels itineraris...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba