INSTRUCCIÓ 1/2009, de 10 de febrer, sobre el tractament de dades de caràcter personal mitjançant càmeres amb fins de videovigilància.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Agència Catalana de Protecció de Dades |
| Rango de Ley | Instrucció |
INSTRUCCIÓ
1/2009, de 10 de febrer, sobre el tractament de dades de caràcter personal mitjançant càmeres amb fins de videovigilància.
La proliferació de dispositius de videovigilància en diferents àmbits, no només amb fins de seguretat, pública o privada, sinó també amb altres finalitats com ara la regulació i el control del trànsit, el control en l'àmbit laboral o el control del normal funcionament de determinats serveis públics, juntament amb l'evolució dels mitjans tècnics de captació, amb possibilitats d'identificació, manipulació o difusió de gran abast i amb costos econòmics cada cop menors, ha donat lloc a l'adopció de diferents iniciatives a nivell internacional. En són exemples el Dictamen 4/2004, d'11 de febrer, del Grup de treball previst a l'article 29 de la Directiva 95/46/CE, relatiu al tractament de dades personals mitjançant vigilància per videocàmera; la Conferència internacional d'autoritats de protecció de dades de l'any 2006 a Londres; o les opinions adoptades en data 17 de març i 2 de juny de 2007 per la Comissió de Venècia, en el si del Consell d'Europa, sobre videovigilància en espais públics i videovigilància en espais privats, que han posat de manifest la necessitat d'adequar la utilització d'aquests mitjans de vigilància a les exigències derivades de la privacitat.
D'acord amb la definició de dada de caràcter personal de l'article 3.a) de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), la imatge o la veu constitueixen dades de caràcter personal i, per tant, els són de plena aplicació les previsions d'aquesta Llei orgànica. Ara bé, l'absència de previsions específiques a la normativa de protecció de dades respecte a la captació i al tractament de les imatges, i si escau de les veus, fa necessària la concreció en aquest àmbit dels principis i les garanties que estableix la LOPD mitjançant un instrument que, com aquesta Instrucció, n'aclareixi el marc jurídic aplicable, en l'àmbit d'actuació de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, per aportar seguretat jurídica en aquesta matèria i una major concreció d'aquelles qüestions que així ho requereixen.
S'ha de fer referència a la regulació dels tractaments de videovigilància feta per les forces i cossos de seguretat per tal de contribuir a la convivència ciutadana, la lluita contra la violència, la utilització pacífica de les vies i espais públics, com també per a la prevenció de delictes, faltes i infraccions relacionades amb la seguretat pública. La Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat ciutadana en llocs públics, es va desplegar a Catalunya pel Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya, i per l'Ordre de 29 de juny de 2001, de regulació dels mitjans pels quals s'informa de l'existència de videocàmeres fixes instal·lades per la policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya en llocs públics. Respecte a aquest àmbit i en virtut de la remissió que fa l'article 2.2 d'aquesta Llei orgànica, la normativa de protecció de dades, i en conseqüència també aquesta Instrucció, és només d'aplicació a aquelles qüestions que no es regulin específicament en aquella normativa, com ara el deure de crear el fitxer corresponent i notificar-lo al Registre de protecció de dades de Catalunya en aquells supòsits que no estiguin sotmesos a inscripció al Registre previst en aquella normativa específica, l'aplicació de les mesures de seguretat o l'exercici dels drets de rectificació i oposició.
El tractament d'imatges per al control, la regulació, la vigilància i la disciplina del trànsit que, en virtut de la disposició addicional vuitena de la Llei orgànica 4/1997, se sotmet expressament a la legislació de protecció de dades i de protecció del dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge, en el marc de la Llei orgànica citada, mereix un esment a part.
El tractament de la imatge i de la veu de les persones físiques amb finalitats de vigilància pot suposar una ingerència en determinats drets fonamentals de les persones, regulats al Títol I de la Constitució, fonamentalment els drets a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge i el dret a la protecció de dades de caràcter personal, però també altres drets com la llibertat de circulació, el dret a la no-discriminació i, en definitiva, la mateixa dignitat humana (SSTEDH de 28 de gener de 2003 i de 4 de març de 2008). Si bé resulta necessari admetre la possibilitat de recórrer a la videovigilància quan concorri algun dels supòsits legalment previstos (article 6.2 LOPD), aleshores adquireix una importància especial el principi de qualitat de les dades i, en concret, el principi de proporcionalitat. A tenor d'aquest darrer principi, una mesura intrusiva com la que estem analitzant només es pot considerar constitucionalment legítima si resulta proporcionada a través d'una triple anàlisi de la necessitat de la mesura, la seva idoneïtat i el seu caràcter proporcional en sentit estricte. És a dir, quan no es pugui assolir la mateixa finalitat mitjançant mesures menys intrusives o que comportin menys riscs per a les persones (STEDH de 28 de gener de 2003, les SSTC 37/1998, 98/2000, o 186/2000, entre moltes altres) .
Conscients de la dificultat amb què es troben les persones responsables de fitxers o tractaments de dades a l'hora de ponderar els beneficis, els riscs i les afeccions que, per als diferents drets en joc, pot produir la videovigilància, aquesta Instrucció pretén donar més elements de judici o de valoració als responsables, a l'hora de prendre la decisió sobre la implantació d'aquests sistemes.
Precisament amb aquest objectiu s'ha de destacar la previsió que fa aquesta Instrucció d'elaborar una memòria amb caràcter previ a l'aprovació del fitxer, com a eina per fer una anàlisi completa i sistemàtica de les característiques del tractament que es vol dur a terme i de les circumstàncies concurrents, que compleixi no només una funció formal de motivació de la mesura sinó que permeti una avaluació acurada amb caràcter previ a la presa de la decisió, com una garantia per a la ciutadania i alhora com a una garantia de l'encert de la mesura per a la consecució de l'interès públic.
Per altra banda, s'ha de destacar també la previsió de la possibilitat de sol·licitar un informe a l'Agència Catalana de Protecció de Dades en el procés d'implantació del sistema de videovigilància, com a mesura que ofereix majors garanties a l'hora d'assegurar el compliment de la normativa en matèria de protecció de dades en els tractaments que es realitzi.
Però la concurrència d'un dels supòsits habilitadors legalment previstos i el compliment del principi de proporcionalitat no són suficients per a la utilització legítima de càmeres amb finalitats de videovigilància. A més, la captació i el tractament posterior s'han de realitzar d'acord amb unes garanties que assegurin el respecte als drets de les persones i minimitzin els riscs generats pel tractament.
Pel que fa als drets de les persones reconeguts a la normativa de protecció de dades, aquesta Instrucció posa un èmfasi especial en el dret de les persones a ser informades de l'existència d'aquests sistemes de videovigilància. Es tracta d'un dret reconegut amb caràcter general a la LOPD, però que en aquest àmbit adquireix unes connotacions especials que requereixen l'adaptació de les previsions legals a aquest supòsit concret, per tal de fer-ne possible el compliment. En aquesta Instrucció també es concreten les especialitats en l'exercici dels drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
D'altra banda, per tal de minimitzar els riscs, es recullen aquí les previsions necessàries per adaptar les mesures de seguretat que preveu la normativa de protecció de dades a la naturalesa especial de les dades tractades per aquests sistemes. Mesures que, en principi, seran les aplicables als tractaments automatitzats, tot i que quan es tracti de sistemes de gravació que no emprin tecnologia digital, malgrat la utilització d'aparells tècnics, resultarà més adequada la implantació de les mesures previstes per als tractaments no automatitzats, en atenció a les possibilitats de tractament més limitades que ofereix la tecnologia analògica. Pel que fa al nivell aplicable, atesa la consideració de la imatge i la veu com a dades identificatives, serà en principi el nivell bàsic, sens perjudici que quan en el tractament dut a terme sigui especialment rellevant alguna de les circumstàncies que requereixen l'aplicació de mesures de nivell mitjà o nivell alt s'hagi d'aplicar el nivell que correspongui.
Aquesta Instrucció es dicta d'acord amb el que disposen l'article 5.1.c) de la Llei 5/2002, de 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, i l'article 15.1.e) del Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s'aprova l'Estatut de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. Per a la seva tramitació s'ha sotmès a informació pública, a informe de la Secretaria de Seguretat del Departament de Relacions Institucionals i Participació, de l'Institut Català de les Dones, del Consell Assessor de Protecció de Dades de Catalunya i de la Comissió Jurídica Assessora, complint el que estableixen els articles 63 i 64 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
Per tot això exposat, i d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, disposo la següent
Instrucció:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
1.1 Aquesta Instrucció s'aplica al tractament de les dades...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba