DECRET 248/2000, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 11/1998, de 5 de novembre, d'heliports. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 3221, pàg. 11520, de 7.9.2000).
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
248/2000, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 3221, pàg. 11520, de 7.9.2000).
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
La Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports, va establir el marc jurídic general al qual s’ha d’ajustar l’establiment dels diferents tipus d’heliports, que requereix ara el seu desenvolupament mitjançant la norma reglamentària corresponent.
En conseqüència, el Reglament aprovat per aquest Decret, que segueix en la seva sistemàtica la estructura de la Llei mateixa, ha abordat en profunditat aquells aspectes tècnics que requereixen una regulació més detallada.
Seguint les prescripcions del text legal que desplega, el Reglament comença per establir al capítol 1 les definicions dels conceptes bàsics més utilitzats al llarg dels seus articles, així com la classificació dels heliports en eventuals i permanents.
El capítol 2 està dedicat als heliports permanents, i s’hi estableixen una classificació pel seu règim d’utilització en heliports permanents d’ús públic i d’ús privat, així com una altra classificació per la seva infraestructura en dues categories. A continuació, es regula el procediment per obtenir l’autorització administrativa per establir els heliports permanents, la qual és atorgada per la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports.
Així mateix, es regula el procediment per modificar les seves instal·lacions o el canvi de titularitat d’un heliport permanent, que han de ser autoritzats per l’esmentada direcció general. D’acord amb la previsió legal, s’estableixen les mesures oportunes per garantir el respecte als principis de sostenibilitat i de protecció al medi ambient dels heliports autoritzats. Per últim, s’estableix que el seu tancament haurà de ser comunicat amb antelació a la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports, i que, en cas d’interès general, es poden adoptar les mesures oportunes per a la continuïtat de la instal·lació.
Al capítol 3 s’estableixen les especificacions tècniques que han de complir els heliports permanents, i s’hi fixen el dimensionat de les diverses àrees tècniques de cada categoria operativa dels heliports permanents i la regulació dels seus elements de senyalització i abalisament. Així mateix, s’hi regulen els serveis d’extinció d’incendis i el manual d’actuacions heliportuàries amb la finalitat de garantir una gestió fiable i segura a l’heliport.
El capítol 4 està dedicat als heliports eventuals, i s’hi regulen el procediment per a la seva autorització per part de la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports i les característiques tècniques que han de complir aquests heliports. Al capítol 5 es crea un registre públic d’heliports al departament que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports, on hauran d’inscriure’s tots els heliports permanents autoritzats a Catalunya.
Finalment, per tal de garantir el seu compliment correcte, el Reglament estableix al capítol 6 el règim d’inspecció i sanció amb el desplegament de les previsions establertes a la Llei, respectant, però, el principi de legalitat propi del dret sancionador.
Per tot això, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de conformitat amb el Govern,
Decreto:
S’aprova el Reglament de la Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports, el qual es publica annex al present Decret.
Disposició transitòria
Els titulars d’heliports permanents existents al moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret disposen d’un termini d’un any per regularitzar-ne la situació.
Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor en el termini de dos mesos a comptar des de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 24 de juliol de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Pere Macias i Arau
Conseller de Política Territorial
i Obres Públiques
REGLAMENT
de la Llei d’heliports
Capítol 1
Aspectes generals
Objecte i àmbit d’aplicació
1.1 L’objecte d’aquest Reglament és la regulació dels heliports entesos com a infraestructures habilitades, de manera permanent o eventual, per a l’aterratge, l’enlairament i el moviment d’helicòpters.
1.2 Resten excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament les superfícies utilitzades ocasionalment per a les operacions de salvament, d’atenció urgent en accidents i altres actuacions d’emergència anàlogues.
Definicions dels heliports
2.1 S’entén per heliport permanent un aeròdrom o una àrea definida sobre una estructura artificial en superfície o elevada, destinada exclusivament a l’arribada, a la sortida o al moviment en superfície dels helicòpters, que pot disposar d’edificis, equipaments i instal·lacions de serveis de caràcter fix.
2.2 S’entén per heliport eventual el que, sense reunir les condicions pròpies dels permanents, és utilitzat pels helicòpters dedicats a operacions de prevenció, vigilància i extinció d’incendis, a la realització de treballs aeris, activitats recreatives o altres d’anàlogues.
Definicions geomètriques dels heliports permanents
3.1 L’àrea de presa de contacte i d’elevació inicial ha de ser capaç de suportar les càrregues dinàmiques dels helicòpters previstos en qualsevol punt de l’àrea de contacte, així com les càrregues estàtiques màximes per a les quals s’ha projectat el tren d’aterratge de l’helicòpter de pes més gran que pot operar a l’àrea de presa de contacte (fig. 1.0 de l’annex 1).
3.2 L’àrea d’aproximació final i enlairament és l’àrea sobre la qual es completa la fase final de la maniobra d’aproximació fins al vol estacionari o l’aterratge i a partir de la qual comença la maniobra d’enlairament (fig. 1.0 de l’annex 1).
3.3 L’àrea de seguretat és l’àrea definida al voltant de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament, lliure d’obstacles, tret dels que siguin necessaris per a la navegació aèria. L’àrea de seguretat és destinada a reduir el risc de danys dels helicòpters que, de manera accidental, es desviïn en el decurs d’un aterratge o d’un enlairament de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament. En conseqüència, en l’àrea de seguretat no pot haver-hi cap objecte fix tret dels objectes de muntatge frangible que, a causa de la seva funció, hagin de ser ubicats en aquesta àrea.
Definicions d’altres àrees heliportuàries
4.1 La zona lliure d’obstacles és l’àrea lliure d’obstacles que és necessari disposar per l’enlairament en el cas de fallada del grup motor en una maniobra d’enlairament per tal que l’helicòpter de classe 1, establerta per l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI), sobrevoli el llindar de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament a una certa altura especificada en el manual de vol (fig. 1.1 de l’annex 1).
La distància acceleració-aturada és la longitud necessària per a què un helicòpter de classe 1 pugui aterrar-hi d’acord amb les condicions locals establertes en el manual de vol de l’helicòpter si el pilot decideix avortar una maniobra d’enlairament (fig. 1.1 de l’annex 1).
4.2 L’àrea d’enlairament interromput disponible és l’àrea espaiada d’obstacles de què cal disposar en el cas de fallada del grup motor en una maniobra d’enlairament per tal que els helicòpters de les classes 2 o 3, establertes per l’OACI, pugui aterrar-hi (fig. 1.2 i 1.3 de l’annex 1) o els de la classe 1 completin un enlairament interromput.
L’àrea d’enlairament interromput disponible coincideix amb l’àrea d’aproximació final i enlairament en els helicòpters de la classe 1 (fig. 1.1 de l’annex 1).
L’àrea d’enlairament interromput disponible ha de tenir una longitud especificada definida en el manual de vol i de la mateixa amplària que l’àrea d’aproximació final i enlairament.
4.3 L’àrea d’aterratge disponible és l’àrea addicional i lliure d’obstacles de la qual cal disposar en el cas de fallada del grup motor en una maniobra d’aterratge per tal que els helicòpters de la classe 1 o 2 sobrevolin el llindar de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament a una certa altura especificada, definida en el manual de vol de l’helicòpter. En el cas dels helicòpters de la classe 1 aquesta àrea coincideix amb l’àrea d’aproximació final i d’enlairament (fig. 1.1 de l’annex 1).
En els helicòpters de classe 2, l’àrea d’aterratge disponible és un àrea lliure d’obstacles d’una longitud especificada en el manual de vol de l’helicòpter i de la mateixa amplària que l’àrea d’aproximació final i d’enlairament, per tal que aquests helicòpters completin la maniobra d’aterratge a partir d’una determinada altura (fig. 1.2 de l’annex 1).
Capítol 2
Heliports permanents
Classificació dels heliports permanents pel règim d’utilització
Els heliports permanents, tant els de titularitat pública com privada, es classifiquen, segons el règim d’utilització que tinguin, en instal·lacions d’ús públic i d’ús privat.
Són d’ús públic les instal·lacions obertes a qualsevol operador per la utilització de les quals es pot percebre un preu o una remuneració.
Són d’ús privat les instal·lacions a les quals només tenen accés...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba