DECRET LEGISLATIU 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1553, pàg. 941, de 10.2.1992).

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Decret Legislatiu
 
ÍNDICE
CONTENIDO

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

La disposició final 6 de la Llei 2/1991, de 18 de març, de mesures urgents per a la reducció i la gestió dels residus industrials, confereix autorització al Govern de la Generalitat per refondre en un text únic la Llei 6/1983, de 7 d'abril, el Decret Legislatiu 2/1986, de 4 d'agost, la Llei 15/1987, de 9 de juliol, i els preceptes d'aquella Llei que modifiquessin les disposicions esmentades. L'autorització per refondre s'estenia també a l'aclariment, la regularització i l'harmonització dels textos legals referenciats.

En exercici d'aquesta delegació, s'ha redactat el present text refós, que es sistematitza en quatre capítols referents a les disposicions generals, a la intervenció de les administracions públiques, a l'ordenació de l'activitat i el règim disciplinari.

Per tant, en exercici de la delegació atorgada per la Llei de mesures urgents per a la reducció i la gestió dels residus industrials, a proposta del conseller de Medi Ambient, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Consell Executiu,

Decreto:

Article únic

S'aprova el text refós, que s'insereix a continuació, dels textos legals vigents a Catalunya en matèria de residus industrials.

Disposició final Aquest Decret Legislatiu entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 26 de setembre de 1991

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria de residus industrials

Capítol 1 Disposicions generals

Article 1

Finalitat i objectius 1.1 Aquesta Llei té per objecte regular per al territori de Catalunya les activitats relacionades amb la recollida, el transport, l'eliminació i el reciclatge dels residus industrials i establir una sèrie de mesures urgents necessàries per a la reducció dels residus industrials i la coordinació de la gestió d'aquests residus, que inclouen, d'acord amb la normativa comunitària, diverses actuacions destinades a reduir-ne la generació i a assegurar que totes les activitats de gestió, tant si són d'aprofitament com si són d'eliminació, s'efectuïn en les condicions adequades per a la protecció del medi ambient i la preservació dels recursos naturals i de la salut humana. 1.2 L'actuació establerta en la present Llei s'ha de desplegar en el marc de la planificació de protecció del medi feta per la Generalitat.

Article 2

Definicions Als efectes del que disposa aquesta Llei s'entén per:

  1. Residu industrial: qualsevol material sòlid, pastós o líquid resultant d'un procés de fabricació, de transformació, d'utilització, de consum o de neteja el productor o el posseïdor del qual el destina a l'abandonament.

  2. Residu industrial especial: qualsevol residu industrial o comercial que, per les seves característiques tòxiques o perilloses o per causa del seu grau de concentració, requereix un tractament específic i un control periòdic dels seus efectes nocius potencials.

  3. Gestió de residus: el conjunt d'activitats adreçades a donar als residus la destinació final més adequada d'acord amb la seva caracterització i en ordre al compliment de la finalitat que estableix l'article 1 d'aquesta Llei. Comprèn les operacions de recollida, emmagatzematge, transport, tractament, recuperació i eliminació d'aquests.

  4. Eliminació de residus: la recollida, la selecció, la preparació, la neteja, el transport i el tractament dels residus fins haver-los deposat adequadament.

  5. Aprofitament de residus industrials: el conjunt d'operacions orientades a utilitzar o recuperar els residus totalment o parcialment.

Article 3

Àmbit d'aplicació 3.1 S'exclouen de l'àmbit d'aplicació de la present Llei i es regeixen per les disposicions especials que calgui aplicar-los:

  1. Els residus domèstics.

  2. Els residus hospitalaris i clínics.

  3. Els residus derivats de l'activitat minera.

  4. Els residus radioactius.

  5. Els residus no industrials derivats d'activitats agrícoles o ramaderes.

  6. Els efluents gasosos.

  7. Les aigües residuals. 3.2 El desplegament normatiu d'aquesta Llei ha de contenir una llista el més amplia possible dels materials i de les sustàncies que, com a residus industrials, són objecte d'aplicació d'aquesta Llei.

Capítol 2 Actuació de les administracions públiques

Secció 1 Disposicions generals

Article 4

Actuació de la Generalitat de Catalunya 4.1 Correspon a l'Administració de la Generalitat, sens perjudici de les competències que sobre residus corresponen a les entitats locals, de prendre les mesures necessàries per fomentar les activitats relacionades amb la minimització, el tractament en origen i l'aprofitament o l'eliminació de residus industrials i d'assegurar que aquestes activitats s'efectuen en condicions adequades pel que fa a la protecció del medi i a l'aprofitament de recursos. 4.2 Les disposicions que es dictaran i les actuacions que s'emprendran amb la finalitat establerta en el paràgraf anterior s'han d'adequar a la legislació vigent en matèria de contaminació de l'atmosfera, de les aigües, del sòl, en matèria de protecció de flora i fauna i de defensa dels espais naturals, com també a les normes complementàries corresponents. 4.3 Les mesures que l'Administració de la Generalitat adoptarà en el marc d'aquesta Llei han de tenir els objectius següents:

  1. Informar i assessorar sobre la utilització de tecnologia adequada per aconseguir la minimització progressiva del residus industrials i fomentar-ne el tractament en origen.

  2. Fomentar el reciclatge de residus per obtenir-ne primeres matèries o energia, o bé per aconseguir-ne qualsevol altra utilització.

  3. Evitar l'abandonament incontrolat dels residus industrials i restaurar les àrees degradades per descàrregues incontrolades.

  4. Prevenir les dificultats d'eliminació que determinats residus poden presentar.

  5. Promoure el desenvolupament de les infrastructures físiques i de gestió necessàries, bé directament bé mitjançant la cooperació amb altres organismes públics o privats.

  6. Qualsevol altra que es derivi de l'aplicació de la normativa comunitària.

Article 5

Actuació dels ajuntaments 5.1 Els ajuntaments, d'acord amb el que disposa la legislació, han d'assegurar que la recollida, el transport i el tractament dels residus industrials que es generen o s'originen en el terme municipal de cadascun d'ells s'efectua en les condicions adequades. 5.2 L'Administració de la Generalitat ha de col·laborar amb les entitats locals, especialment amb les d'àmbit metropolità, comarcal o supracomarcal en la formulació, el desenvolupament i l'execució dels plans o projectes relacionats amb els objectius d'aquesta Llei. 5.3 La Generalitat pot cooperar perquè els serveis municipals relacionats amb els objectius d'aquesta Llei siguin efectius, especialment prestant ajuda tècnica per a la redacció d'estudis i de projectes, i es pot subrogar en la competència municipal a sol·licitud de l'ajuntament corresponent quan aquest no pugui prestar el servei per raons de caràcter econòmic o organitzatiu i no s'hagi constituït en mancomunitat o agrupació.

Secció 2 Organització de la Junta de Residus

Article 6

La Junta de Residus 6.1 La Junta de Residus és un organisme autònom de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica pròpia i diferent de l'Administració de la Generalitat, a la qual s'encomana en règim descentralitzat la planificació, la informació, la promoció, l'autorització, l'organització, la gestió i la supervisió de les accions concernents als residus industrials, amb vista a assolir els objectius indicats en l'article 4. 6.2 La Junta de Residus té plena capacitat jurídica per a:

  1. Regir i administrar els interessos que li són confiats.

  2. Adquirir i alienar els béns i els drets que en constitueixen el patrimoni propi.

  3. Contractar i obligar-se.

  4. Interposar els recursos i exercir les accions que les lleis determinen. 6.3 Per desenvolupar les funcions a què es refereix l'apartat 1, la Junta de Residus gestiona els serveis per mitjà de la seva pròpia organització. Pel que fa a les instal·lacions de tractament, pot fer-ne la promoció, la gestió i l'explotació indirectament per mitjà de concessió, de gestió interessada, de concert, de creació de societats amb participació majoritària de la Generalitat o de societats vinculades a la Generalitat, amb submissió plena al que determinen la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, i les altres lleis aplicables. 6.4 La Junta de Residus administra els béns que li adscriu la Generalitat per al compliment dels seus fins i disposa dels mitjans econòmics següents:

  5. Els productes i les rendes del seu patrimoni.

  6. Els rendiments de l'explotació dels serveis objecte de concessió.

  7. Les assignacions que puguin establir cada any els pressupostos de l'Estat, els de la Generalitat i els de les corporacions locals. 6.5 La Junta de Residus s'ha de dotar d'un servei especialitzat per dur a terme d'una manera eficaç la inspecció i el control de la gestió dels residus industrials.

Article 7

Composició i règim de funcionament 7.1 La Junta de Residus és presidida pel conseller del Departament al qual estigui adscrita, o per la persona en qui aquest delegui, i en són vice-presidents el director general de Qualitat Ambiental i el director general de Seguretat Industrial. 7.2 Són vocals de la Junta de Residus:

  1. Vuit representants dels diferents departaments de l'Administració de la Generalitat, nomenats pel Govern.

  2. Sis representants dels municipis, designats per les entitats representatives d'aquests.

  3. Dos representants de les organitzacions sindicals, designats per les entitats representatives d'aquestes.

  4. Dos representants de les organitzacions empresarials, designats per les entitats representantives d'aquestes. 7.3 Actua com a secretari de la Junta de Residus un funcionari d'aquesta, designat pel director general de Qualitat Ambiental. 7.4 El funcionament, les convocatòries, les reunions i el règim per adoptar acords de la Junta de Residus es regeixen pel que estableix per als òrgans col·legiats la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i la resta de la normativa aplicable.

Article 8

Consell Assessor de la Gestió de residus industrials de Catalunya 8.1 Com a òrgan assessor de la Junta de Residus actua el Consell Assessor de la gestió dels residus industrials de Catalunya, format per un mínim de cinc experts de prestigi reconegut en el camp de les ciències del medi, especialitzats en disciplines relacionades directament amb la problemàtica dels residus industrials i que duguin a terme la seva tasca en departaments universitaris o en centres de recerca, públics o privats. Aquests experts han de ser nomenats pel Govern, quatre dels quals a proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya i un a proposta de l'Institut d'Estudis Catalans. 8.2 El Consell Assessor té per funció d'emetre informes sobre les qüestions següents:

  1. Els projectes d'instal·lacions que executi la Junta de Residus.

  2. Els criteris d'identificació i caracterització dels residus especials.

  3. Els programes específics destinats a la reducció de la producció de residus especials.

  4. Qualsevol altra que sotmetin a la seva consideració la Junta de Residus o el Govern.

Secció 3 Programes d'actuació

Article 9

Programes 9.1 La Junta de Residus, per assolir plenament els objectius que fixa aquesta Llei pel que fa a la minimització, el reciclatge i el tractament dels residus industrials a l'origen, ha de:

  1. Elaborar programes sectorials de desenvolupament tecnològic per a la implantació de mètodes i processos productius destinats a aquesta finalitat.

  2. Fomentar programes i projectes de recerca i desenvolupament (R+D) que tinguin per objecte el desenvolupament de tecnologies netes en els processos productius i de gestió.

  3. Donar incentius a les inversions que tinguin per objecte reduir la generació de residus i la seva recuperació i reutilització.

  4. Crear una borsa de gestió de residus amb la finalitat de disposar d'un banc de dades relatiu a les matèries primeres contingudes en els residus industrials que són susceptibles de ser aprofitades posteriorment per tercers i afavorir-ne la reutilització.

  5. Impulsar les empreses productores a consumir matèries i substàncies recuperades o transformades com a matèries primeres, com a energia o com a combustible.

  6. Elaborar programes específics amb vista a la reutilització i l'eliminació d'olis usats i a l'eliminació de policlorobifenils i policloroterfenils. 9.2 La Junta de Residus pot imposar el tractament a l'origen dels residus especials que generen determinades indústries si el volum i les característiques d'aquests ho permeten i ho fan aconsellable, d'acord amb les determinacions que siguin fixades per mitjà de reglament.

Article 10

Execució de programes de minimització, tractament en origen i reciclatge 10.1 Per executar els programes sectorials a què es refereix l'article 9.1.a), la Junta de Residus pot concertar la col·laboració d'altres organismes i entitats, públics o privats, que per raó de les seves activitats puguin coadjuvar a millorar-ne la gestió, i ha d'establir un sistema d'ajuts financers i subvencions als projectes que promoguin amb aquest objectiu els productors o els gestors de residus industrials. 10.2 La Junta de Residus ha de presentar al Parlament, amb periodicitat biennal, una memòria de gestió relativa a tots els programes determinats per aquesta Llei que refereixi els resultats obtinguts en cada cas.

Article 11

Dotacions Els programes sectorials de minimització i de tractament de residus a l'origen, que tenen el caràcter de prioritaris, han d'estar dotats, com a mínim, amb una quantitat equivalent al 20% de les dotacions pressupostades per la Generalitat en el període de cinc anys, per al conjunt dels programes determinats per aquesta Llei.

Article 12

Programes de restauració d'àrees degradades 12.1 La Junta de Residus ha de formular, en col·laboració amb els ens locals als quals la legislació d'organització territorial de Catalunya atribueix competències en matèria de protecció del medi, programes específics per a la restauració de les àrees degradades per descàrregues incontrolades. 12.2 Els programes a què es refereix l'apartat 1 han de determinar:

  1. La localització i les característiques de les accions a desenvolupar.

  2. Les prioritats d'actuació.

  3. El termini en què s'han d'executar.

  4. El cost i el finançament de les inversions previstes. 12.3 El finançament dels programes a què es refereix l'apartat 1 consisteix en:

  5. Una aportació de la Generalitat equivalent al 20% de les dotacions pressupostades, en el període de cinc anys, per al conjunt dels programes determinats per aquesta Llei. Un cop transcorregut aquest període, el percentatge ha de ser revisat, en atenció als resultats obtinguts i les actuacions pendents d'execució.

  6. Les aportacions convingudes amb els ens locals, que han de completar l'aportació de la Generalitat. 12.4 La formulació dels programes a què es refereix l'apartat 1 s'ha de fer donant prioritat a la restauració de les àrees en què l'impacte ambiental ocasionat sigui més gran i de les àrees en què les aportacions dels ens locals siguin més elevades.

Article 13

Identificació i caracterització dels residus 13.1 La Junta de Residus ha de mantenir al dia un codi d'identificació de les característiques de tots els residus industrials produïts a Catalunya i de valoració de la quantitat de cadascun d'ells. 13.2 Els criteris d'identificació i caracterització dels residus especials s'han d'elaborar d'acord amb les prescripcions de la normativa comunitària i han de servir de base per a la formulació dels diferents programes sectorials de gestió.

Secció 4 Mesures urgents per a la gestió dels residus industrials

Article 14

Mesures urgents de promoció d'instal·lacions 14.1 La Junta de Residus, per respondre d'una manera immediata al dèficit d'infrastructures per al tractament de residus industrials existent en promulgar-se aquesta Llei i per coordinar la prestació del servei, ha de promoure les instal·lacions necessàries i més adequades tecnològicament per al tractament dels residus descrites a l'annex 1. 14.2 La Junta de Residus ha de concretar l'emplaçament de cada una de les instal·lacions per mitjà dels projectes tècnics corresponents, tenint en compte els factors següents:

  1. La proximitat a les zones d'activitat industrial generadora de residus.

  2. Les característiques dels conreus, de les masses forestals i de les activitats ramaderes, si n'hi ha, tenint present que l'emplaçament no pot ser en cap cas dins un espai d'interès natural protegit.

  3. L'existència d'habitatges, de serveis i d'activitats del sector terciari, especialment les comercials i les turístiques.

  4. La facilitat d'accés des de les vies recomanades per al transport d'aquests residus.

  5. Les condicions climàtiques i de capacitat i vulnerabilitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica. 14.3 Per determinar l'emplaçament de les instal·lacions de deposició controlada, la Junta de Residus ha de tenir en compte, a més dels factors esmentats a l'apartat 2, els factors de seguretat que aportin les condicions naturals del sòl, ateses les condicions geològiques, hidrològiques, hidrogeològiques i morfològiques que tingui. 14.4 Els residus i les substàncies a què es refereix l'annex 2 no són en cap cas admissibles en les instal·lacions de deposició controlada, els residus destinats a les quals han de ser inertitzats o condicionats sempre que sigui necessari.

Article 15

Tramitació 15.1 La Junta de Residus, una vegada formulat el projecte d'una instal·lació, l'ha de sotmetre al Consell Assessor de la gestió de residus industrials de Catalunya, el qual, en el termini de dos mesos, ha d'emetre un informe en què s'avaluïn la idoneïtat i la viabilitat tècnica del projecte, d'acord amb les prescripcions d'aquesta Llei. Les observacions i les recomanacions contingudes en l'informe han de ser incorporades al projecte. 15.2 La Junta de Residus, una vegada hagi rebut l'informe a què es refereix l'apartat 1, ha de sotmetre a informació pública el projecte, conjuntament amb l'estudi d'impacte ambiental corresponent, durant un termini de dos mesos, el qual tràmit ha de ser anunciat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Butlletí Oficial de la província corresponent, i ha de sol·licitar dins aquest mateix termini l'informe de l'Ajuntament en el terme municipal del qual es projecta d'emplaçar la instal·lació. 15.3 Finit el tràmit a què es refereix l'apartat 2, la Junta de Residus ha de lliurar l'expedient a la Comissió Central d'Indústries i Activitats Classificades, la qual, en el termini de trenta dies ha d'avaluar l'estudi d'impacte ambiental i efectuar la declaració d'impacte. 15.4 Les condicions que estableixi la Comissió Central d'Indústries i Activitats Classificades, si s'escau, s'han d'incorporar al projecte, que ha de ser tramès a l'ajuntament en el terme municipal del qual es projecta d'emplaçar la instal·lació, a fi de sol·licitar-li en una única instància, a la qual s'adjuntarà un projecte únic, la llicència d'activitat i la llicència d'obres, que han de ser tramitades i resoltes simultàniament. L'acord de la Comissió Central d'Indústries i Activitats Classificades substitueix el tràmit de qualificació i informe de l'activitat. 15.5 Si en el termini de tres mesos, a comptar de la data de la sol·licitud, l'Ajuntament no ha atorgat, expressament o per silenci, la llicència d'obres o la d'activitat, o si hi ha cap discrepància sobre el desenvolupament del projecte entre la Comissió Central d'Indústries i Activitats Classificades, la Junta de Residus i l'ajuntament, la Junta de Residus ha d'elevar l'expedient al Govern, que ha de decidir si escau d'executar-lo i ha d'ordenar, si cal, de modificar el planejament urbanístic vigent, el qual s'ha d'acomodar a les determinacions del projecte aprovat. L'acord del Govern, si decideix que el projecte sigui executat, habilita la Junta de Residus per fer les obres sense cap més tràmit. 15.6 Les prospeccions, els sondeigs i les altres operacions facultatives que s'hagin de fer per recollir les dades requerides per elaborar els estudis d'impacte ambiental i les actuacions necessàries per poder dur a terme aquestes operacions, atès que no comporten la modificació de l'ús ni de la destinació urbanística del sòl, no queden sotmeses als actes d'intervenció a què es refereix l'article 220 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Article 16

Comissió de conciliació, seguiment i control 16.1 Quan la llicència municipal ha estat sol·licitada, s'ha de constituir una comissió de conciliació, seguiment i control, integrada paritàriament per representants de la Generalitat i dels ens locals afectats, amb la finalitat de supervisar les mesures que afectin la seguretat de la instal·lació i de controlar-ne l'impacte ambiental. 16.2 Les comissions de conciliació, seguiment i control constituïdes en virtut de l'apartat 1 han de tenir la composició següent:

  1. Cinc vocals en representació dels ens locals, tres designats per l'ajuntament en el terme municipal del qual es projecta d'emplaçar la instal·lació i dos designats pel consell comarcal corresponent.

  2. Cinc representants de la Generalitat, un dels quals és designat president de la comissió pel Govern. 16.3 El funcionament de les comissions a què es refereix l'apartat 1 s'ha d'ajustar al que estableix per als òrgans col·legiats la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'administració de la Generalitat de Catalunya. 16.4 Per facilitar les funcions de control, el projecte tècnic ha d'establir els sistemes de vigilància i de previsió necessaris de les emissions de lixiviats, de fums i de gasos. Les mostres obtingudes per mitjà d'aquests sistemes han de ser analitzades en el laboratori de la Junta de Residus, la qual ha de posar aquestes anàlisi a disposició de les comissions a què es refereix l'apartat 1.

Article 17

Gestió d'instal·lacions 17.1 La Junta de Residus ha de gestionar, directament o indirectament, les instal·lacions que promogui en aplicació d'aquesta Llei. 17.2 La gestió de les instal·lacions de deposició controlada ha de ser encomanada, a petició de la comissió de conciliació, seguiment i control corresponent, als ens locals que hi estiguin interessats, si justifiquen la capacitat tècnica necessària i la instal·lació es troba en el seu territori. 17.3 Les tarifes establertes per a la prestació del servei de les instal·lacions de tractament de residus han de garantir que els costos del tractament, incloent-hi l'amortització de les instal·lacions i el finançament del fons a què fa referència l'article 18, siguin a càrrec de l'usuari.

Article 18

Control de les instal·lacions i fons econòmic 18.1 Els ajuntaments i els consells comarcals en el territori dels qual hi ha una de les instal·lacions executades per la Junta de Residus participen en el règim de prestació del servei exercint les funcions de control i vigilància de la instal·lació corresponent i són beneficiaris de les accions socials i econòmiques directament orientades a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Els ajuntaments són també beneficiaris d'un fons consistent en una aportació econòmica de caràcter variable, determinada per reglament en funció del sistema de la instal·lació i del nombre de tones que tracta anualment. 18.2 El fons a què es refereix l'apartat 1 és distribuït per la Junta de Residus, a proposta de la comissió de conciliació, seguiment i control corresponent.

Article 19

Gravàmens 19.1 A fi d'intensificar les accions públiques destinades a reduir l'impacte dels residus especials sobre el medi ambient, s'han de fixar per llei les bases que permetin d'establir gravàmens específics, ja sigui sobre la producció d'aquests residus, ja sigui sobre determinats components d'aquests residus, ja sigui sobre els productes o les matèries primeres que els originen. 19.2 Els recursos obtinguts amb aquests gravàmens han de ser destinats a reduir la generació de residus, a fomentar-ne el reciclatge, a promoure'n el tractament, a reduir-ne la toxicitat i la perillositat i a restaurar les àrees degradades per deposicions incontrolades. 19.3 La Llei a què es refereix l'apartat 1 ha de tenir en compte les normatives fiscals sobre residus dels països de l'Europa comunitària i ha de ser harmonitzada, si s'escau, amb la normativa comunitària i estatal que sigui aplicadora.

Capítol 3 Ordenació de l'activitat

Secció 1 Disposicions comunes

Article 20

Qualificació i informe del projecte d'instal·lació 20.1 En el tràmit de qualificació i informe del projecte que s'adjunta a la sol·licitud de la llicència municipal exigible per a la instal·lació, l'ampliació o la reforma d'indústries i activitats classificades, s'ha d'avaluar específicament si s'ofereixen garanties suficients per al tractament adequat dels residus industrials que l'activitat originaria. La insuficiència d'aquestes garanties justifica l'informe desfavorable de la comissió corresponent de l'Administració de la Generalitat. 20.2 L'informe a què es refereix l'apartat 1 ha de ser en tot cas desfavorable si, d'acord amb els coneixements tècnics i científics, els residus especials produïts no poden ser reciclats ni eliminats. 20.3 Per tal que la comissió corresponent pugui efectuar l'avaluació a què es refereix l'apartat 1, el titular de l'activitat ha d'afegir al projecte tècnic que s'adjunta a la sol·licitud de llicència municipal un estudi que permeti de conèixer les quantitats i la identificació dels residus que serien generats, les precaucions tècniques que s'adoptarien, el tractament que se'n faria a l'origen i, si escau, la identificació concreta de la planta o la instal·lació en què serien tractats, de manera que no comportessin un perill per a la salut humana, per als recursos naturals o per al medi ambient.

Article 21

Obligacions del productor 21.1 Els productors o els posseïdors de residus industrials i residus industrials especials han d'adoptar les mesures necessàries per reduir-ne al màxim la generació i per assegurar que la seva eliminació o el seu aprofitament es fa d'acord amb les disposicions establertes en aquesta Llei. 21.2 El desenvolupament de les activitats productores de residus especials està subjecte en tot moment a les prescripcions de la normativa que es dicti sobre medi ambient i s'hi ha d'adaptar en les condicions i els terminis que aquesta estableixi. 21.3 L'efectivitat de les autoritzacions per al desenvolupament d'activitats productores de residus especials queda subordinada al compliment de tots els requisits i les condicions que les dites autoritzacions estableixin. L'esmentat compliment ha de ser acreditat davant l'Administració competent, la qual ha d'estendre una acta de comprovació en presència de l'interessat. Aquesta comprovació ha de ser reiterada periòdicament, com a mínim cada cinc anys.

Article 22

Gestió dels residus i responsabilitat 22.1 Els productors o els posseïdors de residus industrials i de residus industrials especials els poden gestionar directament o bé poden cedir els seus drets a terceres persones, a fi que aquestes s'encarreguin de recollir-los i transporta-los o de fer les operacions d'eliminació o aprofitament. Aquesta cessió no dispensa els cedents de la responsabilitat civil derivada de qualsevol perjudici causat pels residus si el beneficiari de la cessió no la pot atendre. 22.2 Les autoritzacions que la Generalitat atorga per recollir i transportar residus industrials i residus industrials especials, com per eliminar-los o aprofitar-los, no poden ser invocades per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què els beneficiaris incorrin en l'exercici de les seves activitats, la qual és independent de les sancions administratives que s'imposin. 22.3 Si el productor o el posseïdor de residus industrials i residus industrials especials els lliura a tercers que no disposen de l'autorització necessària, respondrà solidàriament amb ells de qualsevol perjudici que es produeixin per causa dels residus, i també de les sancions que sigui procedent imposar d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

Article 23

Projectes d'instal·lacions 23.1 L'aprovació dels projectes d'instal·lacions per eliminar i aprofitar residus industrials implicarà la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels terrenys i els edificis corresponents als fins d'expropiació forçosa. 23.2 Als mateixos efectes expropiatoris i per al cas que els interessats no facin les modificacions o les ampliacions proposades per l'Administració de la Generalitat, l'eliminació i l'aprofitament dels residus industrials seran declarats d'interès social. 23.3 Un cop escoltats els titulars de les instal·lacions d'eliminació i d'aprofitament de residus industrials, l'Administració podrà proposar-ne modificacions o ampliacions amb la finalitat d'obtenir-ne un aprofitament més racional. A aquest efecte l'Administració pot aportar l'assessorament tècnic i els ajuts econòmics en la forma com es determinarà per reglament. 23.4 Per fer instal·lacions d'eliminació i d'aprofitament de residus industrials cal obtenir llicència de l'ajuntament del lloc on hom pensa situar-les. Si es denegava l'autorització corresponent, l'expedient es trametrà al Consell Executiu, el qual, atès l'informe preceptiu de la Junta de Residus, resoldrà respecte al lloc que resulti més adequat per a la instal·lació, en el marc de la planificació territorial de Catalunya.

Article 24

Costos Els costos de les diverses operacions per a l'eliminació dels residus industrials, amb la deducció prèvia del valor de la seva explotació, si s'escau, són per compte de les persones o entitats que en siguin productores o posseïdores.

Article 25

Informació Les persones físiques o les jurídiques que produeixen, transporten, tracten, eliminen o posseeixen residus industrials especials són obligades a facilitar a l'Administració la informació, la inspecció, la presa de mostres i la supervisió que aquesta creu que són convenients per assegurar el compliment de les previsions adoptades en aplicació de la present Llei.

Article 26

Mesures en cas d'emergència En casos d'emergència o de greu perill per a la salut humana o per al medi ambient, l'Administració ha d'adoptar les mesures que calguin, proporcionades a la situació de risc plantejada en cada supòsit.

Secció 2 Disposicions específiques concernents als residus industrials

Article 27

Autorització per a activitats concernents als residus industrials Les autoritzacions de la Junta de Residus per recollir i transportar residus industrials i per eliminar-los o aprofitar-los han de referir-se, en particular, als aspectes següents:

  1. El tipus i quantitats de residus que s'han de tractar.

  2. Les prescripcions tècniques generals.

  3. Les precaucions que s'han de prendre.

  4. Les indicacions que s'han de presentar a l'Administració sobre l'origen, la destinació i el tractament dels residus industrials i sobre el tipus i les quantitats.

Secció 3 Disposicions específiques concernents als residus industrials especials

Article 28

Registre de residus industrials especials Els establiments o les empreses que produeixen o posseeixen residus industrials especials són obligats a portar un registre en què constin l'origen dels residus i les seves quantitats i característiques. D'aquest registre, se n'ha de facilitar informació completa a l'Administració, en la forma com es determinarà per reglament, a la qual també cal donar informació dels sistemes d'eliminació o d'aprofitament previstos i del pla d'actuació en cas d'emergència o d'accident.

Article 29

Autorització per a activitats concernents a residus industrials especials 29.1 Les activitats de gestió, d'eliminació i d'aprofitament de residus industrials especials necessiten l'autorització de la Junta de Residus. 29.2 L'autorització a què es refereix l'apartat 1 ha d'estipular:

  1. El tipus, la quantitat i la destinació dels residus que s'han de manipular.

  2. Els mètodes que cal emprar en el tractament, l'emmagatzematge o el dipòsit dels residus, i el temps màxim d'emmagatzematge previst.

  3. La localització i les normes de construcció de les instal·lacions d'eliminació o aprofitament dels residus generats.

  4. L'obligació de constituir una assegurança de responsabilitat civil.

  5. El temps de vigència i les causes de caducitat de l'autorització.

  6. Les mesures de seguretat i el pla d'emergència que cal adoptar. 29.3 L'autorització per a la gestió dels residus industrials especials resta subjecta a la constitució d'una fiança suficient per complir les obligacions adquirides en relació amb el desenvolupament de l'activitat i per fer efectives les sancions imposades d'acord amb el que disposa aquesta Llei. 29.4 S'han d'establir per reglament:

  7. Les condicions, la quantia i el procediment de constitució de la fiança a què es refereix l'apartat 3.

  8. Les condicions, els capitals i les garanties concertats de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil a què es refereix l'apartat 2.d).

Article 30

Recollida i transport de residus industrials especials 30.1 Les persones físiques o les jurídiques que efectuen operacions de recollida i de transport de residus industrials especials, tant si els generen elles mateixes com si actuen per compte d'altri, han de ser degudament autoritzades i inscrites en el Registre de transportistes de residus industrials. 30.2 Les operacions de recollida i de transport de residus industrials especials es regeixen per les normes que s'apliquen als transports, particularment pel que disposen les reglamentacions de transports de mercaderies perilloses. 30.3 Sens perjudici del que estableix el paràgraf anterior, en cada operació de recollida i de transport de residus industrials especials cal acreditar documentalment les dades d'identificació corresponents al tipus, la quantitat, la perillositat, l'origen, la destinació i el destinatari dels residus. Aquesta acreditació s'ha de fer obligatòriament en el full de seguiment de residus industrials, les característiques del qual s'han de determinar per reglament.

Article 31

Condicions de gestió dels residus industrials especials 31.1 Les operacions de recollida, transport, emmagatzematge i dipòsit dels residus industrials especials s'han de fer separant-los de la resta de residus industrials, amb la finalitat d'impedir les barreges que impliquin un augment de la perillositat dels residus o de la dificultat per al seu tractament posterior. 31.2 Els residus industrials especials han de ser objecte d'un envasament adient que els indentifiqui plenament respecte de la seva naturalesa, composició i quantitat.

Capítol 4 Infraccions i sancions

Article 32

Infraccions Les infraccions d'aquesta Llei són sancionades segons el que disposa aquest capítol, sens perjudici de les responsabilitats civils o penals que en puguin derivar.

Article 33

Acció pública L'acció per exigir als òrgans administratius l'observança d'aquesta Llei i de les disposicions dictades per al seu desenvolupament i aplicació és pública.

Article 34

Classes d'infraccions 34.1 Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. 34.2 Són infraccions molt greus les accions i les omissions següents, si per les circumstàncies que hi concorren generen danys reals o potencials molt greus per a la salut humana o el medi ambient:

  1. La producció i la gestió de residus industrials especials sense disposar de les autoritzacions preceptives o vulnerant-ne les condicions.

  2. El lliurament, la venda i la cessió de residus industrials especials a tercers que no disposin de les autoritzacions preceptives per dur a terme la gestió.

  3. L'abandonament, l'abocament no autoritzat i el dipòsit incontrolat de residus industrials especials.

  4. La recollida i el transport de residus industrials especials que incompleixin les determinacions de l'article 30.

  5. La barreja de residus industrials especials que contravinguin el que disposa la normativa vigent.

  6. La vulneració de les mesures urgents imposades per l'Administració en els supòsits a què es refereix l'article 26. 34.3 Són infraccions greus:

  7. Les accions i les omissions a què es refereix l'apartat 2, si per les circumstàncies que hi concorren no és previsible la generació d'un dany molt greu per a la salut humana o el medi ambient.

  8. La producció i la gestió de residus industrials sense disposar de les autoritzacions preceptives o que en vulnerin les condicions, si produeixen afeccions al medi ambient.

  9. El lliurament, la venda i la cessió de residus industrials a tercers que no disposin de les autoritzacions preceptives, si es generen danys al medi.

  10. L'abandonament, l'abocament no autoritzat i el dipòsit incontrolat de residus industrials.

  11. L'incompliment de l'obligació de portar el registre a què fa referència l'article 28 o el fet de portar-lo d'una manera incompleta.

  12. L'incompliment de les prescripcions d'identificació dels residus industrials especials que estableix l'article 31.

  13. La posada en funcionament d'aparells que hagin estat clausurats o precintats per l'Administració.

  14. L'obstrucció greu de l'exercici de les funcions d'inspecció, supervisió i control que corresponen a la Junta de Residus.

  15. L'omissió intencionada de la informació sol·licitada per l'Administració o el subministrament de dades falses o fraudulentes.

  16. La reincidència en la comissió de infraccions lleus, tret que la falta comesa en primer lloc hagi prescrit. 34.4 Són infraccions lleus:

  17. El retard a facilitar la informació sol·licitada per l'Administració, si no té transcendència.

  18. L'incompliment de l'obligació de separar o no barrejar els residus especials que estableix la normativa vigent, si no té una transcendència especial, ateses les característiques i les quantitats dels residus.

  19. Les deficiències d'elaboració del Registre a què es refereix l'article 28.

  20. Les diferències entre les dades consignades en el full de seguiment i els productes que es recullen o es transporten, si no impliquen un perill potencial o real.

  21. Qualsevol altre acte que, per acció o per omissió, vulneri el que estableixen aquesta Llei i les disposicions que la despleguen, si no és tipificat com a infracció greu o molt greu.

Article 35

Responsabilitat solidària i subsidiària 35.1 La responsabilitat és solidària en el supòsit que estableix l'article 22.3, i sempre que no sigui possible de determinar el grau de participació de les diferents persones físiques o jurídiques en la comissió de la infracció que hagi ocasionat el dany ambiental. 35.2 Si les infraccions d'aquesta Llei són imputades a una persona jurídica, en poden ser considerades com a responsables subsidiàries les persones físiques que n'integren els òrgans rectors o de direcció. En cap cas no es pot exigir la responsabilitat esmentada a les persones físiques que hagin dissentit dels acords adoptats.

Article 36

Multes i sancions 36.1 Les infraccions determinades per l'article 34 donen lloc:

  1. En el cas de les molt greus, a una multa de fins a dos-cents milions de pessetes.

  2. En el cas de les greus, a una multa de fins a cent milions de pessetes.

  3. En el cas de les lleus, a una multa de fins a dos milions de pessetes. 36.2 Sens perjudici de les multes que fixa l'apartat 1, es poden acordar les sancions següents:

  4. En el cas de les infraccions molt greus, la clausura definitiva o temporal total o parcial, de les instal·lacions, el cessament definitiu o temporal de l'activitat i la prohibició definitiva o temporal de dur a terme activitats de gestió de residus especials.

  5. En el cas de les infraccions greus, la clausura temporal total o parcial de les instal·lacions, el cessament temporal de l'activitat i, si la infracció deriva de la vulneració del règim de gestió de residus industrials especials, la prohibició temporal de dur a terme activitats d'aquest règim.

  6. En el cas de les infraccions lleus, la clausura temporal parcial de les instal·lacions. 36.3 Per graduar les sancions s'han de considerar les circumstàncies següents:

  7. La naturalesa de la infracció.

  8. La gravetat real del dany o de l'afecció en el medi o en la salut humana derivats de la infracció.

  9. El risc objectiu que de la infracció derivi afecció en el medi ambient o en la salut humana.

  10. La conducta dolosa o culposa de l'infractor.

  11. La reincidència.

  12. El fet d'haver reparat en el termini fixat en el requeriment corresponent els danys derivats de la comissió de la infracció. 36.4 Si una infracció genera un benefici, pericialment acreditat, superior a la multa que en funció de la gravetat li correspon, la multa s'ha d'incrementar amb la quantia equivalent al benefici obtingut; en el supòsit que concorrin en la infracció circumstàncies agreujants de la responsabilitat, aquest increment pot arribar fins al doble de la dita quantia. 36.5 El Govern pot actualitzar la quantia de les multes que fixa l'apartat 1 quan les circumstàncies econòmiques ho aconsellin.

Article 37

Competència per imposar sancions 37.1 Són competents per imposar les sancions que estableix l'article 36:

  1. Els presidents de les corporacions locals, d'acord amb el que disposa la normativa vigent, en el cas de les multes de fins a un milió de pessetes.

  2. El director general de Qualitat Ambiental, en el cas de les multes de fins a dos milions de pessetes i en el cas de la sanció que estableix l'article 36.2.c).

  3. El president de la Junta de Residus, en el cas de les multes de fins a cent milions de pessetes i en el cas de les sancions que estableix l'article 36.2.b).

  4. El Govern, en el cas de les multes de més de cent milions de pessetes i en el cas de les sancions que estableix l'article 36.2.a). 37.2 L'òrgan que ha instruït un expedient sancionador, si formula una proposta de sanció per imposar per a la qual no és competent, ha de trametre les actuacions a l'òrgan pertinent, a fi que adopti la resolució que sigui procedent.

Article 38

Mesures cautelars L'òrgan competent pot acordar, un cop incoat l'expedient sancionador, amb audiència prèvia de l'interessat, la suspensió de l'activitat, el precintatge de les instal·lacions i els productes i les altres mesures cautelars necessàries per garantir la protecció del medi mentre no es dicti la resolució definitiva.

Article 39

Prescripció, restauració i caducitat 39.1 Les infraccions prescriuen quan han passat quatre anys de la consumació total de la infracció. 39.2 La imposició de sancions en virtut d'aquesta Llei no eximeix de l'obligació de restaurar la realitat física alterada o transformada, de la manera i en les condicions que determini l'òrgan sancionador, ni de l'obligació d'indemnitzar pels danys i els perjudicis ocasionats, sigui quin sigui el termini transcorregut. 39.3 Els òrgans competents poden fer públiques en els mitjans de comunicació les sancions fermes imposades en virtut d'aquesta Llei. Aquesta publicitat és obligatòria en el cas de les sancions fermes imposades per la comissió d'infraccions molt greus.

Article 40

Multes coercitives Els òrgans sancionadors poden imposar multes coercitives, conforme al que estableix la Llei de procediment administratiu, un cop transcorregut el termini d'execució voluntària assenyalat en el requeriment pertinent. L'import d'aquestes multes no pot excedir d'una tercera part de la multa fixada com a màxima per a la infracció comesa.

Article 41

Trasllat de l'expedient al Ministeri Fiscal 41.1 Si s'aprecia que els fets objecte d'un expedient sancionador poden ser constitutius de delicte o de falta, l'Administració ha de traslladar l'expedient al Ministeri Fiscal i continuar les actuacions fins que l'òrgan judicial les hagi assumit; en aquest supòsit, el procediment sancionador queda en suspens fins que l'autoritat judicial no es pronunciï. Aquesta suspensió no afecta l'expedient incoat amb vista al restabliment de la situació anterior o, si s'escau, a l'abonament de les indemnitzacions pels danys i els perjudicis ocasionats. 41.2 Si la resolució judicial a què es refereix l'apartat 1 és absolutòria, s'ha de reprendre el procediment sancionador.

Article 42

Via de constrenyiment L'import de les multes i de les despeses ocasionades per l'execució subsidiària de les activitats de restauració dels béns danyats com a conseqüència de les infraccions d'aquesta Llei pot ser exigit per via administrativa de constrenyiment.

Article 43

Execució subsidiària Si l'infractor ha estat requerit per l'òrgan sancionador a restaurar el medi ambient i a recollir i tractar els residus industrials abandonats i incompleix aquesta obligació, ha de ser ordenada l'execució subsidiària del requeriment.

Article 44

Drets dels treballadors La situació i els drets dels treballadors afectats per la suspensió o la clausura d'activitats industrials en virtut d'aquesta Llei es regeixen pel que estableix la legislació laboral en relació amb el pagament dels salaris o de les indemnitzacions que procediexin i per les mesures que es puguin arbitrar per a garantir-lo. La infracció comesa no pot suposar en cap cas un benefici per a l'infractor en perjudici dels treballadors afectats.

Article 45

Recursos Contra els actes de l'Administració dictats per a l'execució d'aquesta Llei es pot recórrer, d'acord amb el que disposa la Llei sobre organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, i en la forma i el termini regulats en la Llei de procediment administratiu i en la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-administrativa.

Disposicions addicionals

-1 La Generalitat informarà adequadament la Comissió de les Comunitats, mitjançant els conductes competents, de la situació de la gestió dels residus que li atribueix aquesta Llei, del text de les disposicions bàsiques de dret intern que adopti i de qualsevol altra qüestió preceptuada en les directrius aplicables a la matèria.

-2 L'ús de la potestat que atorga a la Junta de Residus l'article 15.5 no allibera de l'abonament al municipi dels preus i les taxes legalment establerts per a l'atorgament de les llicències municipals.

-3 El Govern ha d'incloure en el projecte de pressupost pertinent les dotacions econòmiques que corresponguin a les inversions que la Junta de Residus hagi de fer en l'execució d'aquesta Llei.

Disposicions finals

-1 Es faculten el Govern i el conseller del Departament al qual estigui adscrita la Junta de Residus perquè dictin les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta Llei.

-2 Es faculta el Govern perquè adapti les disposicions d'aquesta Llei a la normativa de les comunitats europees i a la normativa bàsica de l'Estat que s'aprovin en el futur, en allò que l'afectin.

Disposició transitòria L'eficàcia de la disposició addicional 1 queda en suspens i sotmesa al que detemini el Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 1314/1986, plantejat contra la disposició addicional de la Llei 6/1983, de 7 d'abril, introduïda per mitjà del Decret Legislatiu 2/1986, de 4 d'agost.

Disposició derogatòria Queden derogades les disposicions següents: Llei 6/1983, de 7 d'abril, de residus industrials. Decret Legislatiu 2/1986, de 4 d'agost, d'adequació de la Llei 6/1983, de 7 d'abril, de residus industrials, a la normativa comunitària. Llei 15/1987, de 9 de juliol, de modificació dels apartats 1 i 2 de l'article 12 de la Llei 6/1983, de 7 d'abril. Llei 2/1991, de 18 de març, de mesures urgents per a la reducció i la gestió dels residus industrials, amb excepció de les disposicions finals 1 a la 5. Així mateix queden derogades les disposicions que suposin o contravinguin aquesta Llei.

Annex 1

Instal·lacions urgents

Les instal·lacions afectades per les mesures urgents d'aquesta Llei han de tenir una capacitat de tractament global de 810.000 tones per any, distribuïda de la manera següent:

  1. Fins a 100.000 tones per any per als residus que puguin ser destruïts o transformats en materials inerts per mitjà de procediments físico-químics.

  2. Fins a 60.000 tones per any per als residus amb un alt contingut de matèria orgànica i per a residus no biodegradables.

  3. Fins a 650.000 tones per any per a residus no inclosos en els apartats a) i b) de l'annex 1 i per a les fraccions que resultin dels processos de transformació dels residus inclosos en els apartats esmentats.

    Annex 2

    Residus no admissibles en les instal·lacions de deposició controlada

    -1 En les instal·lacions de deposició controlada que són objecte d'aquesta Llei no es poden acceptar sota cap concepte:

  4. Residus radioactius.

  5. Residus explosius.

  6. Residus inflamables amb un punt d'inflamació de 55ºC o menys, mesurat segons el mètode de copa tancada (norma UNE 51022).

  7. Residus amb una concentració de dissolvents no halogenats superior al 3% del pes.

  8. Residus amb una concentració de dissolvents halogenats superior a l'1% del pes.

  9. Residus el pH dels quals sigui inferior a 3 i superior a 14.

  10. Residus de biocides, si el lixiviat, seguint l'assaig estàndard de lixiviació, té una concentració total de biocides superior als 5 mg/l.

  11. Residus líquids.

  12. Residus amb un contingut d'aigua superior al 65%, si distorsionen la feina ordinària de deposició; nogensmenys, els residus acceptats no poden superar en cap cas el 10% de la quantitat de residus deposada mensualment, tot i efectuar-se en les condicions normals d'explotació de la instal·lació.

  13. Residus amb un contingut total d'hidrocarburs superior al 12% del pes.

  14. Residus amb un contingut total de matèria orgànica superior al 15% del pes.

  15. Residus que continguin substàncies que puguin emetre olors que, en les condicions normals d'explotació de la instal·lació, puguin ser detectades a l'entorn de la instal·lació.

  16. Residus que continguin substàncies autoinflamables.

  17. Residus que continguin substàncies que puguin alterar l'estanqueïtat bàsica del sistema d'impermeabilització.

  18. Residus transportables en camió cisterna.

    -2 El projecte de cadascuna de les instal·lacions de deposició controlada pot incorporar mesures restrictives complementàries, d'acord amb la naturalesa específica de la instal·lació o amb el sistema tècnic de gestió previst.

    NOTA. En aquest text s'han introduït les modificacions que estableix la Llei 7/1994.

    El President de la Generalitat de Catalunya

    Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia, promulgo la següent

    LLEI

    La creació del Departament de Medi Ambient per la Llei 4/1991, de 22 de març, origina una redistribució de les competències atribuïdes als departaments de la Generalitat en assignar a aquest nou Departament l'execució de les polítiques de govern de la Generalitat en matèria de defensa i conservació del medi ambient.

    Una de les garanties de protecció del medi, dels recursos naturals, i de defensa de la natura, resideix en la qualitat de les aigües, i a promoure totes aquelles actuacions que siguin necessàries per a la seva millora.

    La planificació, la gestió i el tractament de les aigües residuals, la intervenció en els abocaments que poden afectar les aigües superficials, subàlvies i marítimes, el control de qualitat de les platges i de les aigües litorals, i en general de totes les funcions administratives en relació amb els abocaments d'aigües residuals urbanes i industrials, com l'autorització, la inspecció, la vigilància i la sanció, entre d'altres, són funcions que recauen en l'àmbit de competències del medi ambient.

    Els principis d'actuació que conté la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'Organització, Procediment i Règim Jurídic de l'Administració de la Generalitat, als quals han d'ajustar la seva activitat els departaments i organismes autònoms de la Generalitat, entre els quals es troben el de garantia i eficàcia i diligència màximes en el compliment de les seves funcions i els seus serveis, aconsellen reunir en un sol ens totes les competències i funcions en sanejament i qualitat de les aigües assignades al Departament de Medi Ambient.

    La naturalesa de la Junta de Sanejament, com a organisme autònom de caràcter administratiu, no sembla la més aconsellable per assumir tan diverses i nombroses funcions com les que ara reuneix el Departament de Medi Ambient, segons la seva Llei de creació i el Decret d'assignació competencial, deixant a part que el seu caràcter fins ara fonamental coordinador tampoc no constituirà l'element predominant amb la nova redistribució competencial.

    L'agilitat que requereix un ens responsable que pugui realitzar des de la planificació fins a l'execució d'obres, amb respecte a les altres administracions competents en matèria d'aigües, la seva qualitat i el control dels abocaments, és millorable mitjançant la constitució d'una entitat que tingui personalitat pròpia i estigui dotada per a l'exercici d'actes d'intervenció i control i en general de policia, a la vegada que per a actuacions operatives en règim administratiu, més properes als instruments d'empresa segons les funcions del Departament de Medi Ambient en matèria d'aigües.

    La legislació catalana ofereix un marc adequat que acolliria una entitat d'aquesta naturalesa. La Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, regula, entre la tipologia d'ens que s'hi contenen, les entitats públiques amb personalitat jurídica pròpia que ajusten la seva activitat al dret privat i, si s'escau, al públic, segons determina la llei de creació.

    Així doncs, la present Llei constitueix l'entitat pública Junta de Sanejament, per conversió amb transformació de l'existent, i, no sols modifica la seva naturalesa jurídica, sinó que també la dota d'una estructura, unes funcions i uns òrgans directius nous. Atès que l'estructura de la Junta de Sanejament que es modifica es trobava fonamentalment en el Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, regulador junt amb la Junta d'Aigües de l'administració hidràulica a Catalunya, i que en l'esmentada disposició es contenien les taxes i els preus públics a gestionar per la Junta de Sanejament, s'ha procurat, per a més seguretat jurídica, incloure també en la present Llei el règim econòmico-financer contingut en el Decret Legislatiu 1/1988, a l'efecte de reunir en un sol text, de més fàcil consulta, els aspectes que afecten la naturalesa, les funcions, el règim jurídic i el règim econòmico-financer de l'entitat pública Junta de Sanejament. Aspectes de la regulació de l'entitat com la seva estructura organitzativa, entre d'altres, és preferible de relegar-los a disposició reglamentària a fi i efecte de no sobrecarregar el text institucional de l'ens que es regula en aquesta Llei. Per aquest motiu aquesta Llei efectua les oportunes remissions a altres normes vigents a Catalunya, reguladores del procediment d'actes, de recursos i recaptador que té la seva seu en la legislació específica.

    Capítol 1 Disposicions generals

Article 1

Denominació

-1 La Junta de Sanejament és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, de les previstes en l'article 1.b) de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, que ajusta la seva activitat al dret privat, i al dret públic en els supòsits que aquesta Llei determina.

-2 La Junta de Sanejament queda adscrita al Departament de Medi Ambient.

Article 2

Objectius La Junta de Sanejament és l'entitat administrativa responsable del sanejament de les aigües residuals en l'àmbit de les competències atribuïdes a la Generalitat.

Article 3

Principis

-1 La Junta de Sanejament durà a terme la seva activitat de manera que garanteixi l'eficàcia i la diligència màximes en el compliment de les seves funcions i en la prestació dels seus serveis.

-2 Les funcions de la Junta de Sanejament s'exerciran amb respecte a les competències estatals i dels ens locals, atribuïdes en la legislació local i en la legislació vigent en matèria d'aigües.

-3 En tot cas, la Junta de Sanejament demanarà i fomentarà la col·laboració amb les administracions competents i amb els particulars.

Article 4

Naturalesa La Junta de Sanejament, com a entitat de dret públic, gaudeix de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per tal de complir els seus fins, d'acord amb aquesta Llei i les seves disposicions de desenvolupament i amb l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana. En conseqüència pot adquirir fins i tot per expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits, establir contractes, proposar la constitució de societats i consorcis, promoure la constitució de mancomunitats, executar, contractar i explotar obres i serveis, atorgar ajuts, obligar-se, interposar recursos i executar les accions previstes en les lleis per assegurar el control, el sanejament i la depuració de les aigües residuals.

Capítol 2

Article 5

Funcions

-1 Per a la consecució dels seus objectius, la Junta de Sanejament, en l'àmbit de les competències de la Generalitat, exercirà les funcions següents:

  1. La coordinació de les actuacions de les administracions competents en matèria de sanejament en el territori de Catalunya.

  2. La proposta de planificació global, és a dir, de la formulació de l'esquema i de les directrius de sanejament en el territori de Catalunya, pel que fa a la definició dels àmbits territorials de sanejament, amb l'establiment de criteris sobre nivells de depuració i de qualitats de substàncies efluents i recipients.

  3. L'aprovació definitiva dels plans i els projectes de sanejament.

  4. L'aprovació i la revisió del règim econòmico-financer dels plans i els projectes, com també la intervenció de despeses finançades tant en la inversió com en la prestació de serveis.

  5. La realització dels plans i l'execució de les obres i la prestació dels serveis de sanejament que promogui directament, i l'execució o participació en aquelles altres que les administracions locals no realitzin o que es duguin a terme conjuntament.

  6. La promoció, l'orientació, la coordinació, la informació i la fiscalització de les actuacions concernents a la planificació, l'execució i l'explotació de les infrastructures d'evacuació de les aigües residuals, les estacions depuradores i els emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades.

  7. La gestió, la recaptació, l'administració i la distribució dels recursos que li atribueix aquesta Llei.

  8. La intervenció administrativa dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subàlvies i marítimes.

  9. El control de les platges i de les aigües litorals.

  10. El control i l'anàlisi de la qualitat de les aigües.

  11. L'autorització, la inspecció, la vigilància, la sanció i el cens dels abocaments d'aigües residuals urbanes i industrials.

  12. L'exercici de totes les competències que la legislació hidràulica atorga a l'Administració de la Generalitat en matèria d'abocaments d'aigües residuals urbanes i industrials.

  13. L'elaboració del seu programa d'actuació i pressupost, segons exigeix l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana.

  14. La promoció d'entitats i associacions i el foment de les seves activitats.

  15. Establir en cada cas les condicions tècniques mínimes que hauran de contenir necessàriament els projectes d'obres quant als sistemes de depuració, com són els col·lectors i les depuradores.

  16. Qualsevol altra que li encomanin les lleis i el Govern de la Generalitat.

    -2 Correspon, en tot cas, al Govern de la Generalitat:

  17. L'aprovació definitiva de la planificació global, com també dels plans de sanejament que requereixin el finançament específic previst en aquesta Llei, i de la seva revisió, com també el seu règim econòmico-financer en l'àmbit espacial i temporal corresponents.

  18. L'aprovació definitiva dels projectes no inclosos explícitament en un pla de sanejament, del seu règim especial de finançament i de la seva revisió.

  19. L'aprovació amb caràcter general, amb l'informe previ de la Junta de Sanejament i a l'efecte de determinar l'import de les exaccions a què es refereix l'article 15 d'aquesta Llei, de les disposicions següents:

    1) Coeficients de concentració demogràfica permanent i estacional.

    2) Coeficients específics de contaminació per activitats industrials.

    3) Coeficients de depuració, segons els diversos tipus de dispositius.

  20. L'exercici de la facultat de delegació, si s'escau, d'algunes o totes les fases de la gestió recaptadora de l'increment de tarifa i de cànon de sanejament, en les entitats locals o els consorcis afectats, especialment quan aquests consorcis o entitats executin les obres o prestin els serveis finançats a càrrec dels rendiments derivats d'aquelles exaccions. -3.

  21. En l'exercici de les seves competències en matèria de sanejament de les aigües, les corporacions locals tenen iniciativa per a:

    1) Constituir qualsevol organisme de gestió previst en la legislació vigent.

    2) Redactar plans i projectes.

    3) Contractar i executar les obres i prestar els serveis.

  22. Les administracions locals tenen competències pròpies per a la prestació del servei de sanejament de les aigües residuals, amb independència de l'ens que hagi executat les obres, i podran ésser receptores de les instal·lacions. Així mateix, les administracions locals, en projectes del seu àmbit territorial, tindran en igualtat de condicions tècniques i econòmiques la condició preferent d'administració actuant per a contractar i executar les obres.

    Capítol 3 Organització de la Junta de Sanejament

Article 6

Estructura organitzativa de la Junta de Sanejament Els òrgans de govern de la Junta de Sanejament són el Consell de Direcció i el Gerent.

Article 7

Composició del Consell de Direcció

-1 El Consell de Direcció és l'òrgan de representació, de direcció i control de la Junta de Sanejament.

-2 El Consell de Direcció és integrat per:

  1. El President, que és el Conseller de Medi Ambient.

  2. El Vice-president, que és el Secretari General del Departament de Medi Ambient, i substitueix el President en cas d'absència o impossibilitat.

  3. El Director General de Qualitat Ambiental.

  4. Vuit vocals representants de l'Administració de la Generalitat per cadascun dels següents Departaments: Governació; Economia i Finances; Sanitat i Seguretat Social; Política Territorial i Obres Públiques; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Indústria i Energia; Comerç, Consum i Turisme; Medi Ambient.

  5. Vuit vocals representants de les administracions locals competents designats per les dues organitzacions d'ens locals més representatives a Catalunya, dels quals en correspon, com a mínim, un per cadascuna de les conques del nord, centre i sud i demarcacions de ponent i de les terres de l'Ebre, i un per l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

  6. El Director de la Junta d'Aigües.

  7. El Gerent de la Junta de Sanejament.

  8. El Gerent de la Junta de Residus.

  9. Dos representants de les indústries designats per les associacions empresarials.

  10. Un representant de les entitats ambientals més representatives de Catalunya.

  11. Dos representants de les organitzacions sindicals amb més implantació a Catalunya.

  12. Un representant de les associacions de veïns.

  13. El Conseller de Medi Ambient pot designar dos vocals més en representació d'altres interessos afectats per l'aplicació dels plans de sanejament.

  14. Actua com a Secretari, amb veu i sense vot, un lletrat de la Junta de Sanejament, que és designat pel President i aixeca les actes de les sessions, lliura les certificacions dels acords i conserva els llibres oficials.

-3 Quan l'ordre del dia de la reunió del Consell de Direcció inclogui la consideració específica d'assumptes que afectin un o diversos municipis, hi seran convocats l'alcalde o els alcaldes corresponents, els quals podran assistir, acompanyats de la persona que designin, a la deliberació de l'assumpte per al qual hauran estat convocats, i prendre-hi part amb veu però sense vot.

Article 8

Atribucions del Consell de Direcció

-1 Pertoca al Consell de Direcció:

  1. Fixar les directrius d'actuació.

  2. Aprovar l'avantprojecte del programa d'actuació i el programa d'inversió i de finançament corresponent a l'exercici següent, i trametre'ls al Conseller d'Economia i Finances segons allò que estableix l'article 29 de la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana.

  3. Elaborar l'avantprojecte de pressupost d'actuació i de capital de la Junta per elevar-lo també al Departament d'Economia i Finances, amb l'informe previ del Departament de Medi Ambient.

  4. Concertar crèdits d'acord amb les autoritzacions contingudes a la Llei de Pressupostos o en les de suplement de crèdit o de crèdit extraordinari.

  5. Aprovar el balanç anual i la Memòria.

  6. Aprovar els convenis de cooperació i la constitució de consorcis.

  7. Proposar al Govern la constitució de societats filials o la participació en societats.

  8. La proposta al Consell Executiu de la planificació global.

  9. L'aprovació definitiva dels plans de sanejament.

  10. L'atribució de recursos als projectes tècnicament aprovats.

-2 El Consell de Direcció es reunirà almenys una vegada al trimestre.

Article 9

Del Gerent i les seves atribucions

-1 El Gerent de la Junta dirigeix el seu funcionament sota les directrius del Consell de Direcció. És nomenat i separat pel President de la Junta.

-2 Pertoquen al Gerent les funcions següents:

  1. Executar els acords del Consell de Direcció.

  2. Dirigir, coordinar, inspeccionar i controlar totes les dependències i instal·lacions i tots els serveis.

  3. Exercir la direcció del personal.

  4. Presentar anualment al Consell de Direcció, per a la seva aprovació, les propostes de programes d'actuació, d'inversió i de finançament, el balanç i la corresponent memòria.

  5. Exercir totes les funcions específiques que el Consell de Direcció li delegui.

  6. Complir qualsevol altra funció que no sigui encomanada al Consell de Direcció.

Article 10

Dels òrgans gestors de la Junta de Sanejament Per al desenvolupament de les seves funcions, la Junta comptarà amb l'estructura suficient per a atendre la seva pròpia administració, la planificació tècnica, econòmica i financera, les infrastructures en llurs fases de construcció i explotació, la recaptació dels seus ingressos específics i el control i la qualitat de les aigües.

Capítol 4 Règim jurídic

Article 11

Règim jurídic

-1 L'activitat de la Junta de Sanejament se sotmetrà en les relacions externes al dret privat amb caràcter general. Això no obstant:

  1. El règim d'acords i funcionament del Consell de Direcció se subjectarà a la normativa general dels òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.

  2. Les relacions de la Junta de Sanejament amb el Departament de Medi Ambient i amb altres ens públics se sotmetran en tot cas al dret públic.

  3. També restaran sotmeses al dret públic les relacions jurídiques externes que es derivin d'actes de limitació, intervenció, control i sancionatoris, els expropiatoris i, en general, qualsevol acte tant de gravamen com de benefici que impliqui actuació de sobirania o exercici de potestats administratives, inclòs el règim d'impugnació d'actes, el silenci administratiu i el recaptatori.

-2 El seu règim de comptabilitat serà el corresponent al sector públic.

-3 Es garantirà el principi de publicitat i lliure concurrència en la contractació per a l'adquisició de béns i execució d'obres.

-4 Sens perjudici que el personal de la Junta de Sanejament pugui ésser contractat en règim laboral, el règim jurídic i la classificació del personal de la Junta de Sanejament, i el que en el futur s'hi incorpori, es regirà per les disposicions que li siguin aplicables atenent la seva procedència i la naturalesa de la seva relació d'ocupació.

Article 12

Règim de recursos

-1 Llevat de les resolucions del President i dels acords del Consell de Direcció, els quals posen fi a la via administrativa, tots els actes administratius de la Junta de Sanejament poden ésser objecte de recurs ordinari davant el conseller de Medi Ambient.

-2 Els recursos extraordinaris de revisió s'interposen segons el que estableix l'article 118 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

-3 L'exercici d'accions civils i laborals es regirà per allò que és previst en l'article 88 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, i en els articles 120 a 126, ambdós inclosos, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

-4 Els actes dictats en aplicació del règim econòmico- financer previst en aquesta Llei són reclamables davant els òrgans de l'Administració de la Generalitat competents per a conèixer les reclamacions econòmico-administratives, en la forma i els terminis establerts en la legislació vigent.

Article 13

Responsabilitat La responsabilitat de la Junta de Sanejament, pels actes a què fa referència l'apartat 1.c) de l'article 11 d'aquesta Llei, i per les seves actuacions en relacions de dret privat, és exigible segons el que preveuen l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, i els articles 139 a 146 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Capítol 5 Règim econòmic i financer

Article 14

Patrimoni

-1 Constitueixen el patrimoni de la Junta de Sanejament els béns que li són adscrits i els béns i els drets de qualsevol naturalesa que produeixi o adquereixi.

-2 Els béns adscrits a la Junta de Sanejament per a realitzar les seves funcions es regeixen per allò que estableix l'article 23.1 de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana.

-3 En cap cas no integren el patrimoni de la Junta de Sanejament els béns vinculats a la prestació del servei que hagin d'ésser adscrits a les administracions locals actuants.

Article 15

Recursos econòmics La Junta de Sanejament es nodrirà per al seu funcionament dels cànons establerts, de les transferències de la Generalitat i altres ens públics, dels productes del seu patrimoni, de l'endeutament, que s'ajustarà al que estableix la Llei de Finances Públiques, dels ingressos de dret privat, de les participacions o els ingressos que procedeixin dels consorcis que estableixi i de qualsevol altre recurs que se li pugui assignar.

Article 16

Control d'auditories Amb periodicitat anual s'efectuarà el control de caràcter financer, mitjançant el procediment d'auditoria a què fa referència l'article 75 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, i anyalment la Sindicatura de Comptes emetrà un informe sobre aquesta.

Article 17

Ingressos específics

-1 Són ingressos específics del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei l'increment de tarifa de sanejament i el cànon de sanejament, per a usos domèstics i industrials de l'aigua, que seran aplicables en el territori que amb aquesta finalitat es determini en aprovar els plans i projectes de sanejament.

-2 L'aplicació de l'increment de tarifa afecta la utilització de l'aigua subministrada pels ajuntaments o per empreses de proveïment i l'aplicació del cànon de sanejament afecta la utilització de l'aigua procedent d'aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies o d'instal·lacions de recollida de les aigües pluvials que efectuïn directament els mateixos usuaris.

-3 La gestió d'aquestes exaccions correspon a la Junta de Sanejament, que les ha de percebre:

  1. En el cas d'increment de tarifa de sanejament: per mitjà de les entitats, públiques o privades, subministradores d'aigua.

  2. En el cas del cànon de sanejament: directament dels usuaris.

Article 18

Destinació

-1 L'increment de tarifa i el cànon de sanejament, en tant que exaccions de caràcter redistribuiu aplicables en el territori de Catalunya, són destinats exclusivament al finançament dels costos d'infraestructura i d'explotació de les obres, instal·lacions i altres despeses per a la prestació del servei de sanejament d'acord amb el Pla de sanejament de Catalunya.

-2 El pagament d'interessos i amortització de crèdits es poden garantir a càrrec de la recaptació que s'obtindrà amb les exaccions regulades en aquesta Llei.

Article 19

Atribucions de recursos

-1 L'atribució dels recursos del règim econòmico-financer a les administracions es produirà:

  1. Automàticament quan l'entitat que faci l'obra o servei sigui aquella a la qual hagi estat delegada la recaptació de recursos.

  2. Altrament, la Junta de Sanejament transferirà a l'Administració actuant encarregada de l'execució de l'obra o de la seva explotació els fons corresponents, en la forma i els terminis que reglamentàriament s'estableixin i de manera que es faciliti l'adequada gestió de les dites actuacions. En tot cas, la Junta de Sanejament pot comprovar, pels mitjans que consideri oportuns, la inversió de les quantitats assignades en relació amb les seves finalitats adequades, i seran d'aplicació les mesures contingudes en l'article 136 de la Llei 7/1987, del 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.

-2 Les ajudes obtingudes de l'Estat, les comunitàries i les d'altres entitats públiques minvaran l'aportació de la Junta al Pla de Sanejament a què aquestes vagin destinades.

Article 20

Incompatibilitat amb contribucions especials L'increment de tarifa i el cànon de sanejament són incompatibles amb la imposició de contribucions especials aplicades al finançament de la implantació i de l'explotació de la xarxa de col·lectors generals, estacions de tractament i obres d'abocament d'aigües residuals; però són compatibles amb la percepció de taxes i amb qualsevol altre preu o recurs autoritzat legalment per a la prestació del servei de proveïment i d'evacuació.

Article 21

Fet imposable

-1 Constitueix el fet imposable de les exaccions consistents en l'increment de tarifa i el cànon de sanejament qualsevol consum potencial o real d'aigua de tota procedència per raó de la contaminació que pot produir. L'acreditament coincideix, en el cas de l'increment de tarifa, amb aquell consum i, per al cànon de sanejament, es produeix el darrer dia de cada trimestre natural.

-2 Si no hi ha contaminació per adobs, pesticides o matèria orgànica que afecti les aigües superficials o les subterrànies, no s'aplicarà l'increment de tarifa ni el cànon de sanejament a la utilització que facin els agricultors de l'aigua per a regadiu.

Article 22

Base imposable La base imposable és constituïda:

  1. En general, pel volum d'aigua consumit en el període d'acreditament o, si no es coneix, pel volum d'aigua estimat, expressats en metres cúbics. Són mínims de facturació, a l'efecte del règim econòmico-financer que estableix aquesta Llei: 6 m3 per usuari i mes; 3 m3 per plaça i mes, per als establiments hotelers; 1,5 m3 per plaça i mes, per als establiments de càmping. S'entén per usuari tota persona física o jurídica que consumeix o utilitza l'aigua; s'entén per plaça cada una de les places autoritzades per l'Administració, i s'entén per mes el mes natural. Aquests mínims poden ésser modificats per les lleis de pressupostos de la Generalitat.

  2. En el cas de captacions subterrànies que no tinguin instal·lats dispositius de mesurament directe de cabals de proveïment, el consum mensual s'avalua d'acord amb la potència nominal del grup elevador mitjançant la fórmula Q = 37.500 x p/h + 20, en la qual "Q" és el consum mensual facturable, expressat en metres cúbics, "p" és la potència nominal del grup o dels grups elevadors, expressada en quilovats, i "h" és la profunditat dinàmica mitjana de l'aqüífer en la zona considerada, expressada en metres.

  3. En el cas de subministraments mitjançant contractes d'aforament, quan no pugui ésser mesurat directament, el volum d'aigua utilitzat en el període considerat s'avalua per aplicació de la fórmula "b = I/P", en la qual "b" és el volum d'aigua estimat, expressat en metres cúbics, "I" és l'import satisfet com a preu de l'aigua, expressat en pessetes, i "P" és el preu mitjà ponderat segons les tarifes vigents de l'aigua subministrada per l'entitat en els proveïments mesurats per comptadors dins del terme municipal i corresponent al mateix tipus d'ús, expressat en pessetes per metre cúbic.

  4. En el cas de recollida d'aigües pluvials pels usuaris amb la finalitat d'utilitzar-les en processos productius, la quantia d'aigua per any a considerar és l'equivalent al doble del volum dels dipòsits de recollida.

  5. En els casos en què l'Administració, d'ofici o a instància del subjecte passiu, opti per la determinació per mesurament directe de la càrrega contaminant, la base consisteix en la contaminació efectivament produïda, expressada en unitats de contaminació.

  6. Els paràmetres de contaminació que es consideren en la determinació de la càrrega contaminant són els següents: 1r Matèries en suspensió (MES). 2n Matèries oxidables (MO). 3r Matèries inhibidores (MI). 4t Sals solubles (SOL). 5è Increment de temperatura (IT). 6è Nitrogen (N). 7è Fòsfor total (P).

Article 23

Tipus

-1 El tipus aplicable s'expressa en pessetes per metre cúbic o en pessetes per unitat de contaminació, en funció de la base imposable a què s'hagi d'aplicar. Els valors base per unitat de volum per a usos domèstics i industrials i el valor de la unitat de cada paràmetre de contaminació establerts per l'apartat 2 poden ésser modificats per les lleis de pressupostos de la Generalitat.

-2 Sens perjudici de les modificacions esmentades en l'apartat 1, els tipus aplicables són els següents:

  1. Zona A, que correspon a les conques internes de Catalunya: Usos domèstics: 31,20 ptes./m3. Usos industrials: 39,18 ptes./m3. Matèries en suspensió (MES): 35,88 ptes./Kg. Matèries oxidables (MO): 71,78 ptes./Kg. Matèries inhibidores (MI): 717,82 ptes./Kequitox. Sals solubles (SOL): 574,26 ptes./Sm3/cm. Increment de temperatura (IT): 0,0076 ptes./m3/ºC.

  2. Zona B, que correspon a la part catalana de la conca del riu Ebre: Usos domèstics: 28,30 ptes./m3. Usos industrials: 35,54 ptes./m3. Matèries en suspensió (MES): 35,88 ptes./Kg. Matèries oxidables (MO): 71,78 ptes./Kg. Matèries inhibidores (MI): 717,82 ptes./Kequitox. Sals solubles (SOL): 574,26 ptes./Sm3/cm. Increment de temperatura (IT): 0,0076 ptes./m3/ºC. Aquests valors inclouen l'impost sobre el valor afegit al tipus del sis per cent.

Article 24

Substitució per exaccions En els casos en què, per raó de les característiques, la perillositat o la incidència especials de la contaminació produïda per un subjecte passiu determinat, l'Administració construeixi instal·lacions de tractament o d'evacuació per atendre concretament un focus de contaminació, el Consell Executiu pot acordar la substitució de l'increment de tarifa o cànon de sanejament per l'aplicació d'una exacció, al pagament de la qual és obligat aquell subjecte passiu, determinada en la seva quantia anual per la suma de les quantitats següents:

  1. El total previst de despeses de funcionament i de conservació d'aquelles instal·lacions.

  2. El 8% del valor de les inversions realitzades per l'Administració, degudament actualitzat, tenint en compte l'amortització tècnica de les obres i les instal·lacions i la depreciació de la moneda, en la manera que determini un reglament.

Article 25

Facturació

-1 Els cànons i l'increment de la tarifa de sanejament han d'ésser facturats i percebuts directament dels usuaris per les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, que efectuïn un subministrament d'aigua en la conca, la zona vessant o l'àrea d'aplicació dels cànons o l'increment. Amb aquest objecte, els cànons i l'increment de tarifa s'incorporaran necessàriament a les factures-rebut que emetin aquelles persones o entitats, diferenciats de la resta dels seus components, tot especificant-ne el caràcter de tribut de la Generalitat.

-2 Les quantitats facturades i percebudes en concepte d'increment de tarifa de sanejament han de ser declarades i ingressades, mitjançant autoliquidació prèvia, a la Junta de Sanejament.

-3 La Junta de Sanejament comprovarà i investigarà les activitats que integren o condicionen el rendiment de l'increment, tals com el consum d'aigua, la facturació i la percepció de l'increment. La manca de facturació de l'increment de la tarifa de sanejament per part de les entitats subministradores d'aigua constituirà una infracció de caràcter greu sancionable amb una multa pecuniària proporcional en quantia del 150 al 300% de la quantia que s'hauria de facturar.

-4 L'incompliment, per part de les unitats subministradores, de l'obligació de declarar i ingressar les quantitats facturades i percebudes en concepte d'increment de tarifa de sanejament constituirà una infracció tributària sancionable segons el que estableix la legislació vigent.

Article 26

Liquidació del cànon

-1 La Junta de Sanejament efectua la liquidació del cànon de sanejament i en fa la notificació directament als subjectes passius, titulars o usuaris reals dels respectius aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies i d'instal·lacions de recollida de les aigües pluvials inclosos dins un àmbit territorial amb pla de sanejament aprovat.

-2 Sempre que la base imposable del cànon estigui constituïda per un volum d'aigua, la Junta de Sanejament podrà implantar, d'ofici o a petició del subjecte passiu i, en tot cas, a càrrec d'aquest, un sistema de mesurament directe per comptador.

Article 27

Coeficients

-1 En la fixació de l'increment de tarifa o del cànon aplicable a la utilització de l'aigua per a usos domèstics s'ha d'utilitzar, per a tenir en compte la càrrega contaminant, un coeficient de concentració demogràfica diversificat en permanent i en estacional.

-2 Aquest coeficient s'ha d'aplicar, en el cas de la població permanent, d'acord amb el nombre d'habitants residents a cada municipi segons el darrer cens de població.

-3 L'augment per població estacional és determinat per la capacitat d'acolliment de cada municipi afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses d'hostaleria i els altres allotjaments turístics destinats a proporcionar habitació o residència en èpoques, zones o situacions turístiques, d'acord amb la taula d'equivalència següent: Edificacions de segona residència: quatre habitants per residència. Hotels i pensions: dos habitants per cambra. Càmpings: tres habitants per unitat d'acampada, basat en la capacitat nominal del càmping. Altres instal·lacions d'alberg: un habitant per plaça d'allotjament.

-4 Per a obtenir la població estacional ponderada s'ha d'aplicar el coeficient de concentració demogràfica estacional establert per l'apartat 6 al nombre d'habitants, calculat segons els criteris anteriors.

-5 La població de base, a partir de la qual s'han de definir els coeficients de concentració demogràfica, és la suma de la població permanent més la població estacional ponderada.

-6 Sens perjudici que puguin ésser modificats per les lleis de pressupostos de la Generalitat, s'apliquen els coeficients de concentració demogràfica permanent i estacional següents:

  1. Coeficient de concentració demogràfica permanent: Municipi: població de base. Coeficient. Fins a 2.000 habitants: 0,6. Entre 2.001 i 10.000 habitants: 0,8. Més de 10.000 habitants: 1.

  2. Coeficient de concentració demogràfica estacional: 0,4.

-7 Es declara l'exempció del pagament de l'increment de tarifa i del cànon de sanejament en els casos en què s'utilitzi aigua per a usos domèstics en municipis o nuclis de població separats, tal com estan definits en la normativa vigent de règim local, en els quals concorrin les dues circumstàncies següents: Població de base inferior als 400 habitants. Manca de xarxa d'evacuació i tractament d'aigües residuals.

-8 Reben la consideració d'usos domèstics de l'aigua, a l'efecte del que disposa aquesta Llei, els casos en què empreses industrials utilitzin un volum total anual d'aigua inferior a 6.000 m3 i no ocasionin una contaminació de caràcter especial segons els paràmetres de concentració establerts.

Article 28

Aplicació als usuaris industrials

-1 La Junta de Sanejament, d'ofici o a instància del subjecte passiu, aplica l'increment de tarifa i el cànon de sanejament a cada usuari industrial de l'aigua, segons una de les modalitats següents:

  1. D'acord amb el valor determinat amb caràcter general per a tots els usos industrials, en cada àmbit territorial, sobre el volum d'aigua considerat.

  2. Segons quantitats individuals, en funció de la contaminació produïda. La determinació del grau de contaminació s'efectua per mesurament directe de la càrrega contaminant. La modalitat d'aplicació i la base d'increment de tarifa o cànon de sanejament es concreten en la resolució que dicta la Junta prèviament a la liquidació del cànon o a la notificació a l'entitat subministradora que n'efectua l'abastament.

    -2 El desenvolupament reglamentari d'aquesta Llei, en allò tocant a la fixació de l'increment de tarifa o del cànon concret aplicable a una determinada empresa industrial, ha de tenir en compte, en tot cas:

  3. La incorporació ostensible de l'aigua als productes fabricats, a fi de practicar-ne la corresponent reducció.

  4. La deducció, quan s'escaigui, per pròpia depuració.

  5. L'aplicació del coeficient corrector de volum, del coeficient de punta, del coeficient de regulació i del coeficient d'abocament a mar, establerts pels apartats 3, 4, 5 i 7, que poden ésser modificats per les lleis de pressupostos de la Generalitat.

    -3 El coeficient corrector de volum expressa la relació existent entre el volum d'aigua abocat i el volum d'aigua de subministrment. Per poder aplicar aquest coeficient cal que l'establiment disposi de les instal·lacions i els aparells descrits en l'annex 1. També es pot determinar aquest coeficient per estimació indirecta, acceptant la declaració del coeficient corrector de volum basa en dades i justificacions tècniques aportades pel subjecte passiu, que han d'ésser valorades degudament per l'Administració.

    -4 El coeficient de punta expressa la relació existent entre la contaminació mitjana i els valors de contaminació superiors a la mitjana obtinguts a partir de la declaració de càrrega contaminant presentada per l'interessat, o bé a partir del mesurament efectuat per l'Administració d'acord amb els barems establerts en l'annex 2.

    -5 La utilització pels contribuents de dispositius que permetin efectuar una distribució temporal del cabal abocat pot donar lloc a l'aplicació d'un coeficient de regulació, segons la relació establerta en l'annex 3.

    -6 En els consums industrials, la quantia de l'increment de tarifa o del cànon ha de respondre sempre al principi que qui més contamina ha de satisfer més increment o cànon.

    -7 Els abocaments a mar efectuats mitjançant instal·lacions de sanejament privades resten afectats pels coeficients següents, atenent els diferents paràmetres de contaminació especificats en l'article 22.f): Paràmetre. Coeficient. Sals solubles: 0. Matèries inhibidores: 1. Resta de paràmetres. Coeficient de dilució. Els barems d'aplicació del coeficient de dilució s'indiquen en l'annex 4.

    -8 El tipus de l'increment de tarifa o el cànon de sanejament aplicable als subjectes passius a què es refereix aquest article, en relació amb els abocaments a xarxes de clavegueram connectades a sistemes de sanejament públics, no pot ésser inferior en cap cas al tipus aprovat per als usos domèstics de l'aigua en el municipi de què es tracti.

Article 29

Règim de gestió

-1 La Junta de Sanejament gestiona i recapta les exaccions que estableix aquesta Llei d'acord amb les seves determinacions i les disposicions reglamentàries que li són d'aplicació. Supletòriament, regeix la legislació general aplicable a la percepció, la comprovació i la inspecció dels tributs de la Generalitat.

-2 Les persones físiques i jurídiques a les quals aquesta Llei imposa obligacions de caràcter material o formal en relació amb la percepció dels ingressos que s'hi regulen quedaran subjectes a les determinacions que en matèria d'inspeccions i règim sancionador estableix la legislació tributària per als subjectes passius.

-3 El règim d'infraccions i de sancions aplicables en la gestió d'aquestes exaccions és el vigent per a la resta de tributs de la Generalitat.

Capítol VI Pla de sanejament de Catalunya

Article 30

Tramitació i aprovació

-1 El Pla de sanejament de Catalunya és un pla territorial sectorial i el procediment per a aprovar-lo i revisar-lo és el regulat en aquest capítol. La redacció del Pla de sanejament de Catalunya pot prendre la forma de document únic per a tot el territori o seguir una divisió per zones atentent criteris hidrogràfics. En tot cas, el Pla ha d'incloure:

  1. Els objectius de qualitat que es pretén d'assolir i els terminis per a assolir-los.

  2. La relació de programes de sanejament a desenvolupar dins el Pla per tal de complir els objectius de qualitat.

-2 Per a la consecució dels objectius dels programes, el Pla de sanejament s'ha d'acompanyar d'un programa econòmico-financer, amb expressió de les seves fonts de finançament, que especifiqui les aportacions de la Junta de Sanejament i, en particular, la proposta de tarifes de les exaccions a què es refereix l'article 17 i llur evolució, i també les aportacions alienes a la Junta, en especial aquelles a què es refereix l'article 19.2. El programa econòmico-financer, que ha de garantir l'equilibri financer del Pla, referit al seu període vigència, s'integra en el pressupost de la Junta de Sanejament i segueix la tramitació d'aquest.

-3 El Consell de Direcció de la Junta de Sanejament ha d'aprovar inicialment el Pla de sanejament i sotmetre'l a informació pública. Un cop acomplert aquest tràmit, el Consell de Direcció de la Junta de Sanejament l'ha d'aprovar provisionalment, amb les modificacions pertinents, i elevar-lo, per a l'aprovació definitiva, al Govern, que ha de publicar l'acord corresponent i trametre'l al Parlament.

-4 El Pla, un cop aprovat pel Govern, es desenvolupa mitjançant programes, els quals han de fixar-ne els objectius de qualitat i els catàlegs d'infraestructures per sistemes, i també el conjunt de mesures complementàries i el termini d'execució. Els programes han d'ésser aprovats provisionalment pel Consell de Direcció de la Junta de Sanejament i definitivament pel Govern.

Article 31

Revisió del Pla i modificació dels programes

-1 El Pla de sanejament pot ésser revisat per canvis en la zonificació del Pla o en els seus objectius de qualitat. La revisió del Pla es tramita d'acord amb el mateix procediment establert en aquest capítol per a l'aprovació.

-2 Les modificacions dels programes han de contenir obligatòriament llur repercussió en el programa econòmico-financer, als efectes d'incloure-la en el pressupost de la Junta de Sanejament.

Capítol VII Finançament d'infraestructures de sanejament de caràcter unitari

Article 32

Finançament d'infraestructures de sanejament de caràcter unitari

-1 El finançament de les infraestructures de sanejament de caràcter unitari o mixt que les administracions locals afectades sol·licitin d'incorporar al Pla de sanejament s'ha de dur a terme mitjançant un coeficient addicional d'àmbit local.

-2 El coeficient addicional consisteix en un increment de fins a vint centèsimes del coeficient de concentració demogràfica permanent fixat per l'article 27.6 i és aplicable en els municipis afectats per les infraestructures a què es refereix l'apartat 1 durant un termini igual al de llur amortització.

-3 El coeficient addicional s'integra de manera indivisible en el tipus de gravamen de l'increment de tarifa i el cànon de sanejament, i se li aplica el procediment de gestió i recaptació regulat per aquesta Llei.

-4 El coeficient addicional ha d'ésser fixat inicialment pel Consell de Direcció de la Junta de Sanejament, en el moment d'acordar la incorporació al Pla de sanejament de les actuacions que hi donin lloc, un cop feta la sol·licitud per l'administració local corresponent, i l'expedient s'integra en el programa econòmico-financer a què es refereix l'article 30 per tal de seguir la tramitació que s'hi regula. El coeficient addicional ha d'ésser finalment aprovat per la llei de pressupostos.

Disposicions Addicionals Primera

-1 Els titulars d'autoritzacions d'abocaments estaran obligats a justificar el volum i la qualitat de les aigües, mitjançant la presentació de certificacions emeses per centres reconeguts per la Junta de Sanejament. L'omissió de l'esmentat deure o el retard a subministrar la documentació en la qual consti la comprovació del control efectuat seran constitutius d'infracció greu, sancionable d'acord amb la legislació vigent.

-2 Els titulars d'establiments industrials amb abocaments a xarxes de clavegueram resten obligats a construir una arqueta de registre en el tram de conducció fora del recinte industrial que permeti en tot moment la inspecció de l'abocament per l'Administració. La desatenció injustificada als requeriments de l'Administració tendents a fer efectiva aquesta obligació comporta la imposició de multes coercitives, que es poden reiterar per lapses de temps que siguin suficients per a complir el que s'ha ordenat, amb un mínim de cent mil pessetes i un màxim d'un milió.

Segona El Departament de Medi Ambient emetrà informe preceptiu i vinculant en les concessions i autoritzacions de recursos i aprofitaments hidràulics subterranis i superficials, en els aqüífers sobreexplotats, en el planejament hidràulic i en el manteniment de cabals ecològics.

Tercera L'aprovació dels plans i projectes de sanejament implica la declaració d'utilitat pública de les obres, com també la declaració d'urgent ocupació dels terrenys i edificis corresponents a les finalitats d'expropiació forçosa i d'imposició de servituds.

Disposicions Finals

Primera

-1 Queda derogat el Títol II del Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, atès que regulava la Junta de Sanejament, la qual passarà a regir-se per les regles de la present Llei.

-2 Això no obstant, els articles 43 a 49 del Títol II del Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, continuaran en vigor amb naturalesa reglamentària.

-3 Els Decrets 134/1984, de 16 de març, sobre organització i funcionament de la Junta de Sanejament, 64/1985, de 7 de febrer, 54/1986, de 30 de gener, i 320/1990, de 21 de desembre, i les disposicions concordants romandran en vigor fins que no es dicti el reglament de desenvolupament d'aquesta Llei.

Segona S'autoritzen el Govern i el Conseller de Medi Ambient per al desplegament reglamentari de l'estructura organitzativa i per a tots aquells altres que fossin necessaris per al funcionament de la Junta de Sanejament, tenint en compte la desconcentració de les funcions i la participació d'administracions competents i usuaris.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 7 de novembre de 1991

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Albert Vilalta i González Conseller de Medi Ambient