DECRET 103/2000, de 6 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3201, pàg. 10402, de 9.8.2000).
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3201, pàg. 10402, de 9.8.2000).
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
La Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, regula en el seu títol V el règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua i crea, com a ingrés específic d’aquest règim, el cànon de l’aigua, impost ecològic destinat no només al finançament dels costos derivats de l’activitat de l’Agència, sinó al finançament d’objectius que, més directament, han de ser qualificats d’ambientals, com ara la prevenció en origen de la contaminació o la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics. Alhora, la mateixa Llei ajorna l’entrada en vigor d’aquest règim economicofinancer al moment de l’aprovació del seu reglament de desenvolupament.
La LOGTA defineix els elements bàsics i els trets essencials del cànon de l’aigua, com són, entre altres, la definició del fet imposable, de la base imposable, del tipus i elements directament determinants d’aquest, dels subjectes passius i resta d’obligats tributaris, del règim d’exempcions, i del d’infraccions i sancions vinculat a les característiques pròpies i definidores d’aquest tribut. Malgrat això, és imprescindible l’aprovació del reglament que desenvolupi aquests trets generals per tal de permetre la implantació d’aquesta nova figura tributària.
En conseqüència, l’aprovació del reglament ha de permetre la implementació de la Llei, i per tant del nou tribut, de manera eficient, assegurant la consecució dels seus objectius bàsics, tant des d’un punt de vista de la seva condició d’instrument en mans de l’administració per incentivar conductes d’estalvi o d’ús racional de l’aigua, i conduir i modificar les conductes dels usuaris cap a actuacions ecoeficients com des del punt de vista de la necessitat de disposar de recursos per a l’assoliment dels objectius de la planificació hidrològica i per a l’acompliment de les funcions que l’Agència Catalana de l’Aigua té atribuïdes.
Per tal d’aconseguir l’efectiva implementació del cànon de l’aigua, aquest Reglament regula el règim jurídic d’aquesta figura tributària, que s’ha d’adequar a la seva definició d’impost amb finalitat ecològica, i la resta d’aspectes necessaris per a la seva aplicació pràctica.
Així, en els dos primers títols regula, en primer lloc, l’objecte del reglament, que és el desenvolupament del cànon de l’aigua i de la resta de cànons i exaccions que constitueixen ingressos propis de l’Agència, i defineix la seva naturalesa jurídica i els seus elements essencials; el fet imposable, i els supòsits d’exempció, el meritament i els subjectes actius i passius de l’obligació juridicotributària, així com la resta d’obligats tributaris.
Posteriorment, defineix la base imposable del tribut i preveu els sistemes de determinació d’aquesta, especificant, per a cadascun d’aquests sistemes, en quins supòsits resulten d’aplicació i, si s’escau, les fórmules per a fer-ho. Regula també el tipus de gravamen, distingint els diversos elements determinants d’aquest en funció que es tracti d’usos domèstics, industrials o bé agrícoles i ramaders de l’aigua.
En el títol tercer es regulen les normes de gestió del cànon de l’aigua, diferenciant en funció que aquesta gestió es realitzi per mitjà d’entitats subministradores o bé que el tribut es percebi directament dels usuaris, i definint, en el primer cas, el règim jurídic d’aquestes entitats subministradores que col·laboren amb l’Administració en la gestió i recaptació del cànon mitjançant la seva inclusió en el rebut de l’aigua.
Els capítols tercer i quart regulen el règim de recaptació, tant en període voluntari com en període executiu, i el procediment inspector, introduint especificitats respecte del règim general previst per a la resta de tributs de la Generalitat de Catalunya, derivat de la intervenció en el procediment recaptador de les entitats subministradores, obligades tributàries també subjectes a inspecció. Per la mateixa raó, el règim d’infraccions i sancions associat al tribut, que s’ajusta al que preveu la LOGTA, preveu infraccions específiques, tant greus com simples, derivades de les particularitats de la mateixa gestió del tribut i, fins i tot, de les seves especials característiques.
Finalment, el Reglament conté una breu referència a la gestió de la resta de cànons que formen part del règim economicofinancer de l’Agència, com són el cànon d’ocupació i el cànon de regulació, i, en les disposicions addicionals i transitòries, especifica aspectes relacionats amb la determinació del tribut, derivats de situacions excepcionals com la concurrència amb altres cànons, i regula, bé qüestions tècniques necessàries per a la seva aplicació, bé situacions derivades de la concurrència, durant un període determinat de temps de procediments de gestió vinculats als tributs als quals el nou cànon ve a substituir, i de procediments connectats a la gestió del cànon que es crea.
Per tant, a proposta del conseller de Medi Ambient, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Títol primer
Disposicions generals
Objecte
És objecte del present Reglament el desenvolupament normatiu del règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua, previst en el títol V de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua integrat pel cànon de l’aigua i pels cànons d’ocupació i regulació.
Règim jurídic del cànon de l’aigua
2.1 El cànon de l’aigua es regeix per la LOGTA, per aquest Reglament i per les disposicions de desenvolupament.
2.2 En defecte d’una regulació específica, són aplicables les disposicions legals i reglamentàries de caràcter general que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.
Règim jurídic dels cànons d’ocupació i de regulació
El cànon de regulació i el cànon d’ocupació tenen la naturalesa de taxes estatals transferides a la Generalitat de Catalunya i es regulen per les normes següents:
a) La LOGTA, el present Reglament i per aquelles disposicions que es dictin com a desenvolupament d’aquests dos textos.
b) La normativa estatal que els és aplicable i, en el seu defecte, per les normes que regeixen les taxes de la Generalitat.
Naturalesa i competències de l’Agència Catalana de l’Aigua
4.1 L’Agència Catalana de l’Aigua és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, de les previstes en l’article 1.b) de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per assolir els seus objectius.
4.2 L’Agència, com a administració hidràulica de Catalunya, és l’autoritat que exerceix les competències que corresponen a la Generalitat en matèria d’aigües i d’obres hidràuliques, així com en matèria de medi ambient relativa a aquestes.
Funcions tributàries de l’Agència Catalana de l’Aigua
5.1 Corresponen a l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb el que determina la legislació vigent, les funcions de gestió, recaptació, inspecció, administració i distribució dels cànons regulats en aquest Reglament i dels recursos econòmics que generen.
5.2 L’Agència garanteix en les seves relacions amb altres administracions públiques i amb els particulars l’ús de mitjans informàtics i telemàtics.
Actes administratius tributaris de l’Agència Catalana de l’Aigua
6.1 Els actes de gestió, inspecció i recaptació dels tributs de la Generalitat sobre l’aigua i de la resta d’ingressos de dret públic, així com els actes d’imposició de sancions dictats per l’Agència són actes administratius dictats en l’exercici de les seves funcions com a poder públic i sotmesos al dret públic que s’han d’ajustar a la Llei 1/1998, de 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents i resta de normativa que sigui d’aplicació.
6.2 Els actes administratius tributaris dictats pel director o directora de l’Agència posen fi a la via administrativa i poden ser objecte de reclamació davant el mateix òrgan que els va dictar i de reclamació en la via economicoadministrativa prèvia al control jurisdiccional.
Títol segon
Del cànon de l’aigua
Capítol primer
Concepte, fet imposable i subjectes
Concepte
El cànon de l’aigua és un impost de finalitat ecològica que s’aplica a tot el territori de Catalunya i que resta afectat en els termes previstos a l’article 38 de la LOGTA.
Fet imposable i acreditament
8.1 El fet imposable del cànon de l’aigua és l’ús real o potencial de l’aigua en els termes previstos en la LOGTA i la contaminació que el seu abocament pot produir, sense excloure aquells usos de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba